Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Octubre de 2019

LLUIS TORRES

Horaci Miras Giner (Barcelona, 7 de març de 1908), amic i admirador de Bellaterra, ha donat a Bellaterra. Cat una part de la seva històrica biblioteca familiar que inclou la Geografia General de Catalunya, primera edició de 1908.

Horaci Miras Giner a Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Horaci Miras ha estat un dels fundadors de les estacions d’esquí La Molina i Cerler, així com esponsor del Palau de la Música Catalana i del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Geografia General de Catalunya és una obra dirigida per l’historiador Francesc Carreras i Candi. Consta de sis volums que es van publicar entre 1908 i 1918. És una extensa descripció, tant de la geografia física, la geologia, la biologia i la història de Catalunya i dels seus pobles.

Bellaterra. Cat publicarà la referència al poble de Cerdanyola del Vallès, una època en que només hi havien unes poques cases i pocs centenars d’habitants

Portada primera edició 1908 de la Geografia General de Catalunya|BELLATERRA. CAT

Hi ha una col·laboració de diferents especialistes en les matèries tractades. Els texts van acompanyats per mapes, plànols, làmines i fotografies de Ceferí Rocafort i Sansó, Cèsar August Torras i Ferreri, Josep Colell i Llort o Juli Soler i Santaló entre altres. L’obra està estructurada en sis volums amb els següents títols i autors:

Catalunya (1.297 pàgs.), per Francesc Carreras i Candi, amb la col·laboració de Lluís Marià Vidal i Carreras, Norbert Font i Sagué, Joan Cadevall i Diars, Emili Tarré i Tarré, Felip Ferrer i Vert, Josep Maria Bofill i Pichot, Eugeni Ferrer i Dalmau, Salvador Maluquer i Nicolau, Joan Baptista Aguilar-Amat i Banús, Baltasar Serradell i Planella, Marià Faura i Sans, Salvador Sanpere i Miquel, Frederic Rahola i Trèmols, Jaume Maspons i Camarasa, Ernest Moliné i Brasés i Pere Estasen i Cortada.

Província de Barcelona (703 pàgs.), per Cels Gomis i Mestres

Província de Tarragona (1.058 pàgs.), per Emili Morera i Llauradó

Província de Lleida (1.070 pàgs.), per Ceferí Rocafort i Sansó

Província de Girona (1.154 pàgs.), per Joaquim Botet i Sisó

Read Full Post »

Concert de música medieval a Ca n’Oliver de Cerdanyola del Vallès

Burrueza & Medievalia Camerata se sumen a la programació de l’exposició Ramon Llull, l’encontre entre cultures amb un concert el dissabte 26 d’octubre.

El Museu de Ca n’Oliver segueix amb les activitats complementàries a l’exposició temporal Ramon Llull, l’encontre entre cultures amb una proposta musical. El dissabte 26 d’octubre, a les 20h i al mateix museu, Pedro Burruezo (líder de Claustrofobia als anys 80), Maia Kanaan, Jordi Ortega i Robert Santamaría, de la mà de Medievalia Camerata, proposen un concert en el qual recuperen històries i melodies antigues amb una mirada contemporània. Principalment, joies sefardites cantades en ladino, cançons dedicades a místics de la cristiandat, peces morisques… i alguna cançó trobadoresca d’arrels medievals. Tot amb una interpretació nova, bella, trencadora, però enfonsada en la tradició.

El públic podrà escoltar i gaudir de cançons com El rei de Franzia, Aman Aman, Allahouma, La móra d’Aragó, Ebrios de amor divino Al Kauthar, Santa Teresa… en castellà, català, ladino, àrab, italià, llatí i galaico portuguès.

L’activitat serà gratuïta i no cal inscripció prèvia per participar.

Més informació
Museu de Ca n’Oliver
93.580. 45. 00
museucanoliver@cerdanyola.cat
http://www.museucanoliver.cat

Read Full Post »

Read Full Post »

Fromagerie Can Luc de Barcelona

Fromagerie Can Luc de Barcelona|BELLATERRA GOURMET

LLUÍS TORRES

Podeu trobar formatges a Barcelona i la majoria de mercats, formatges sovint espanyols, locals o fins i tot els clàssics de França, Suïssa i Itàlia. Però per trobar formatges que qualificaria d’excepcionals, no hi ha dotzenes d’adreces a les dues ciutats catalanes. És al districte de Gràcia que van obrir la primera fantàstica lleteria amb formatges a nom de “Can Luc”.

Un nom que sona francès i és el cas, ja que el propietari d’aquesta botiga d’aliments es diu Luc Talbordet que viu a Barcelona des de fa més de quinze anys i és un expert en formatges internacionals. Una selecció molt rigorosa, la millor de les millors. Sens dubte, el lloc que no s’ha de perdre si ets un amant del formatge i algú que busca la perfecció en el camp.

Un petit interior molt bonic que conserven les estructures de maó, un taulell de treball, prestatges aquí i allà, però sobretot una sèrie d’armaris refrigerats. Formatge d’artesans de diverses regions, naturalment de Catalunya i d’Espanya però també d’artesans estrangers. Segons diuen, més de 150 tipus de curs segons la temporada i les arribades.

Autèntica Burrata de Puglia de Fromagerie Can Luc|BELLATERRA GOURMET

No només trobem productes lactis, sinó també una bona selecció d’ampolles, salses, mostassa, melmelades, chutneys, conserves de peix i marisc, sinó també de França, com bones galetes, només per citar alguns productes.

Ens sorprendrà trobar tants formatgrs blaus incloent els britànics com Stilton, òbviament tota la gamma de formatges de Borgonya, regió d’origen de Luke. Epoisses, Chablis, Vézelay i altres.

En un altre armari, pastes dures que no tenen res a envejar a la pasta suau, amb el Pecorino de Roma, Tommes, formatges bascos i fins i tot l’Appenzeller de Suïssa.

Una selecció de vins bastant nítida i que s’apreciarà per exemple trobar els vins “particulars” Olivier de Rioja.

Certament, amb els formatges francesos, no serà difícil trobar la vostra felicitat, però en el nostre cas, avui en dia els formatges locals ens interessen i molt. L’equip profesional al seu lloc va fer tot per assessorar-nos amb total dedicació, com per exemple el Miner d’Espinelves, un formatge de cabra de llet crua semi-dura de les comarques de Girona, que presenta una gruixuda escorça del color de la pedra grisa, possiblement amb algunes taques fosques multicolors i groc o rovell. Blanc, un formatge alliberant una petita olor de molsa i bolets. Aromes rics i complexos de fruits secs i mantega. Un bell formatge rústic amb un sabor ric, ideal per a aquells que aprecien el formatge.

Una meravella per als amants dels formatges potents amb el Taüll Formatgeria Tip, làctics de formatge ecològic. El Truc és un formatge tendre de sal salada, que madura durant quinze dies i evoluciona fins a trenta. Cremós i saborós, aquest formatge ha guanyat el “formatge de cabra de formatge agre” derivat del concurs de formatges artesans de la Fira de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell.

Presentació de Turp de l’Oliva amb llet crua de cabra i una maduració més llarga (uns 20 a 25 dies al celler) amb motlle natural. Amb una forma cilíndrica de 8 cm de diàmetre i 2 o 3 d’alçada i uns 250gr de pes, està dissenyat per ser apreciat pel seu interior compacte i el seu gust proper al blau, una mica picant però molt agradable. També va guanyar una medalla de plata a la mateixa fira del 2014.

Un altre formatge amb Uff del Mas Alba, formatge de cabra amb llet crua cremosa i agradable al paladar. Una olor especial de cervesa, notes torrades i afruitades, que es combinen bé amb un sabor lleugerament àcid i fruita tropical.

El Payoyo aquí amb pebre o més aviat recobert de pebre vermell, formatge de cabra, andalús i ecològic, produït al poble de Villaluenga del Rosario (Cadis). Rep el nom de la raça de cabra la llet de la qual s’utilitza per elaborar formatge. Aquestes cabres viuen a les muntanyes que envolten el poble, cosa que els aporta una dieta variada cada any degut al terreny accidentat.

Aquests són només alguns exemples de formatges locals ben orientats, més aviat rars, amb petites produccions. Podríem descriure altres formatges d’altres regions d’Espanya o d’un altre país, però l’objectiu és adonar-nos que aquesta lleteria formatge ofereix una gamma de productes realment excel·lent. No oblidarem altres productes esmentats anteriorment, ni tan sols els amants de la raclette i la fondue trobaran la seva felicitat. Uns negocis molt agradables al barri de Gràcia de Barcelona i Sant Cugat.

FROMAGERIE CAN LUC

Read Full Post »

LLUÍS TORRES

Agafem els FGC a l’estació de Bellaterra, direcció de Plaça de Catalunya de Barcelona, i en 25 minuts arribem a la parada de Gràcia, tocant la Plaça Gal·la Placídia. Pujem 10 minuts a peu per la Via Augusta i l’Avinguda de la Riera de Cassoles fins el carrer Carolines on es troba la Casa Vicens d’Antoni Gaudí. Amb el que podem estalviar d’aparcament i benzina, tenim per pagar l’entrada de la visita (12€).

HISTORIA DE LA CASA VICENS

[Galeria de fotos per Bellaterra. Cat]

Gaudí va rebre l’any 1883 l’encàrrec per part de Manuel Vicens i Montaner per a la realització d’una residència d’estiueig. Al febrer de 1883 Manuel Vicens va sol·licitar permís a l’Ajuntament de la Vila de Gràcia per poder construir una casa d’estiueig al carrer Sant Gervasi 26 (actualment Carrer Carolines 20-26). Un mes abans havia sol·licitat permís per enderrocar la casa que havia heretat de la seva mare, Rosa Montaner donat el mal estat de conservació de la mateixa.

Tot i que el senyor Manuel Vicens segueix sent un personatge força desconegut, en el seu testament s’esmenta la seva professió: corredor de borsa i canvi, fet que desmentiria la seva presumpta vinculació amb la ceràmica i que es reforçaria per l’inventari de 1885 de la fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis que es conserva a l’Arxiu Municipal d’Esplugues de Llobregat, allà apareix documentat el senyor Manuel Vicens i Montaner, de Gràcia, com a deutor de 1.440 pessetes.

La Casa Vicens va ser projectada per Antoni Gaudí l’any 1878 i construïda entre el 1883 i el 1885 com a casa d’estiueig a Gràcia és el primer intent de Gaudí per trobar un estil nou i fugir de l’historicisme i l’eclecticisme arquitectònics imperants. A la Casa Vicens, Gaudí anticipa d’una manera purament intuïtiva tota una sèrie de categories formals i constructives que contribuiran a preparar l’eclosió del modernisme.

Està estructurada en quatre nivells, corresponents a un soterrani per al celler, dues plantes per a l’habitatge i unes golfes destinades al servei. Gaudí va enganxar l’immoble a la mitjanera d’un convent veí, i així va aconseguir un jardí gran i espaiós. Per a l’altre costat del jardí, va dissenyar una font monumental d’obra vista, formada per un arc parabòlic a sobre del qual hi havia un pas entre columnes. L’aigua s’emmagatzemava en dos dipòsits col·locats dalt de cada pilar extrem de la font. El 1946 va ser demolida per la venda d’aquesta part del terreny.

Gaudí es troba en el seu primer període, en què utilitza un llenguatge arquitectònic de gran simplicitat constructiva, amb predomini de la línia recta sobre la corba. Vol trencar amb la influència de l’historicisme i fa un reconeixement a l’herència mudèjar aprofitant l’activitat empresarial dels propietaris i emprant la ceràmica intensament. Es va inspirar en elements vegetals del solar per dissenyar algunes de les peces més significatives de la decoració, com una fulla de margalló per a la reixa de forja o un clavell de moro per decorar la ceràmica de la façana. Estem al tombant d’una època que preludia el modernisme de manera imminent. És el moment en què Domènech i Montaner fa l’editorial Montaner i Simon, amb ús total i massís del maó, i el castell dels tres Dragons (Restaurant de l’Exposició del 1888), amb estructura de ferro i vidre, i el mur de rajola amb ornamentació naturalista de ceràmica.

Aquesta casa tenia una deu d’aigua mineral, molt estimada pel veïnat a causa de les atribucions curatives que la gent hi donava. El veïnat la coneixia per “aigua de la font de Santa Rita”.

Aquesta casa presenta característiques similars i dates força coincidents amb el “Capricho de Comillas” (Santander), obra també de Gaudí.

L’any 1925, l’arquitecte Joan Baptista Serra va realitzar una ampliació de l’edifici a imatge del que havia fet Gaudí, reduint-ne notablement el jardí. Per aquestes obres, va merèixer el premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’any 1927, concedit per l’Ajuntament de Barcelona.

El 27 de març de 2014 MoraBanc d’Andorra comprà la casa Vicens i finalment va obrir les seves portes com a casa-museu el 16 de novembre de l’any 2017.

DESCRIPCIÓ DE LA CASA VICENS

Casa senyorial enjardinada de complexa volumetria, Gaudí combina la pedra, el maó vist i una extensa gamma de rajola de València de colors diversos, on la influència d’un orientalisme d’arrel islàmica és palesa.

Les tanques, de ferro forjat, s’inspiren directament en la natura i, concretament, en el margalló (palmera pròpia del Mediterrani occidental). Baranes i reixes són també de forja i preludien els motius decoratius modernistes. La marqueteria de les gelosies del jardí, la jardineria mateixa, l’acabat dels interiors oscil·len entre solucions arabitzants, de caràcter mediterrani o d’apropament a la natura.

A la part interior domina com a principal element decoratiu la fusta tallada i policromada, que fa conjunt amb el mobiliari i produeix un conjunt de caràcter fantasiós.

CASA VICENS
Carrer de les Carolines, 20
(08012 Barcelona)
☎️ 935 47 59 80

Read Full Post »

Poema Deixarem de plorar de Catalina Valverde|BELLATERRA. CAT

DEIXAREM DE PLORAR

Ara, veuràs que ploro
Perque has ferit ma terra,
Però no pensis per això
Que ja ens has guanyat la guerra.

Tal com em veus plorant
Puc aixecar-me del terra,
Endreçar-me la faldilla
I enfilar la carretera.

Tornaré a prendre un clavell
I me’l posaré a l’orella
Per si tornes a venir
Poder-ne fer una ofrena.

Perquè sóm un poble ferm,
El més bonic de la terra,
Serem lliures, guanyarem
I tindrem pau i no guerra.

CATALINA VALVERDE, 2 octubre 2017

Read Full Post »

Read Full Post »

Older Posts »