El regidor del PSC Víctor Francos deixa al ple sorprès després de dir, de manera contundent, que les famílies que ara donen suport al procés van saludar a Franco quan va entrar a Barcelona.
Era l’últim punt del ple de setembre i, quan semblava que tot estava dit, va aparèixer, possiblement, un dels comentaris més greus dit a un ple en la història de la democràcia a Cerdanyola: “Les famílies que avui donen suport al procés sé on eren quan va entrar Franco a Barcelona: saludant-lo”.
Sí, Víctor Francos va utilitzar una moció presentada per CiU, Compromís i ERC, en suport als veïns del poble denunciats per l’acció davant del TSJC i a favor de la llibertat d’expressió i pel dret a la manifestació, per atacar a TOTS i TOTES les que donen suport al procés dient que, anys enrere “saludaven” al dictador feixista.
La moció parlava de llibertats, i va ser quan Francos va iniciar el seu discurs:
Sobre aquesta moció jo, senyor Grau, hablar de la liberatd de la libertad cuando la tienes es muy fácil, lo jodido es hablar cuando no la habia, porque cuando no la habia se dónde estaban, y las familias que hoy apoyan el procés se donde estaban cuando entró Franco a Barcelona: saludándole.
Va ser quan el públic es va quedar impactat del que havia escoltat i quan Escolà li va demanar a Francos que matisi el que havia dit, ja que “ha dit que vostè (Francos) sap on eren aquestes famílies quan entrava Franco per la Diagonal, potser moltes famílies estaven anant cap aun camp de concentració”. Per la seva banda, Grau (CiU), li va dir a Francos que s’ha de ser molt curós amb això que havia dit i li donava peu a corregir la seva errada.
En el segon torn, Francos va modificar la seva afirmació:
Si, on vaig dir “on estaven” havia de dir “on estaven una part”.
Malgrat tot, la rectificació de Víctor Francos no solucionava el mal que havia volgut provocar i va quedar retratat per les seves paraules. I per la seva rectificació, on només va atacar a una part de les persones que van saludar a Franco, sense fer menció a l’altra bàndol.
La moció, aprovada amb els vots en contra del PP, PSC i C’s
Finalment la moció es va aprovar amb els vots contraris dels coneguts com a “bloc unionista”, format per PP, PSC i C’s. Curiosament, aquest mateix bloc va ser a primera línia en la presentació de Carles Cordón com alcaldable del PSC Cerdanyola a les eleccions de maig de 2019. En poc més d’un any sabrem el significant – si el té -, d’aquesta imatge que va publicar el Cerdanyola.info.
Moció aprovada
Atès que la societat en la que vivim ha conquistat drets al llarg dels anys, a través de la lluita, la protesta i la mobilització dels seus pobles. Aquestes accions no sempre han estat pacífiques, però sempre han sigut legítimes i sempre han estat criticades, menystingudes i reprimides pels diferents règims o governants que no acceptaven que el seu poder i les seves decisions es posessin en dubte; recordem el sufragi universal, la abolició de la esclavitud, el dret de vot de les dones i la seva participació activa a la política, els drets dels afro-americans als EEUU, la fi de l’apartheid, els drets laborals de les dones… Com també van ser avenços la
democràcia, la llibertat d’expressió, el dret de manifestació i la llibertat dels pobles.
Atès que a la nostra societat més propera, al nostre territori, totes aquestes victòries van ser assolides (més o menys) desprès de la dictadura, d’altres recuperades, gràcies a una transició que ens havia de portar a ser un país modern, just i lliure. El problema és que aquesta suposada transició, encara dura i mai va ser real ni trencadora amb el règim feixista que ens van dir que havíem vençut; recol·locació dels representants feixistes, continuïtat del poder de l’exèrcit, jutges, tribunals i estaments judicials, privilegis als opressors i oblit de les víctimes, etc. La constitució que “ens vam donar entre totes” va ser signada sota amenaces i encara avui
hi ha molts articles que mai s’han complert o s’ignoren aleatòriament. Segur que totes la coneixeu, però faig un ràpid repàs: art. 10.2 (Declaració Universal dels Drets Humans), art. 16.3 (religió), art. 21 (dret a reunió pacífica), art. 31 (sistema tributari just), art. 33 (propietat privada), art. 35 (treball), art. 41 (Seguretat Social), art. 43 (salut pública), art. 44 (ciència), art. 45 (medi ambient), art. 47 (habitatge), art. 50 (pensions)… per exemple.
Atès que en els últims anys hem vist com tot això de la democràcia, la justícia i la modernitat, no son només que paraules que ens repeteixen a veure si ens les creiem, però tant els estudis a nivell internacional (falta de transparència i la manipulació dels medis informatius), com les resolucions de les Nacions Unides (sobre ajuda humanitària i repressió als ciutadans), o les sentències europees (rescat bancari, clàusules hipotecàries, defensa dels consumidors…), demostren la seva mancança i la ineptitud dels nostres governants per estar al servei del poble. S’assembla més a aquells règims que citava al principi, que no permetien res que no fos el seu ordre i control.
Atès que la condemna als joves d’Altsasu, la sentència de “la manada”, les acusacions a artistes per expressar-se (rapers, obres d’art, llibres, titellaires), la repressió de les protestes a Múrcia, la intervenció de comunitats autònomes, la utilització dels cossos de seguretat, suposadament per defensar i protegir els ciutadans, contra el poble, contra gent pacífica, la prevaricació de jutges i l’empara del govern central, l’aplicació arbitraria del delictes d’odi i de terrorisme, versus la impunitat d’accions violentes, com agressions i utilització d’armes, la persecució i criminalització de líders polítics i també de les mostres de suport cap a ells… Són
només una mostra de com aquest sistema no és modern, no és el que ens varen dir. Per tot això i per molt més, una part de la població de Catalunya, però amb el suport d’altres parts de l’estat espanyol i d’Europa, ha decidit que no hi està d’acord, que vol un canvi, que vol una societat millor i ha començat a mobilitzar-se, a organitzar-se, a reclamar els seus drets i a dir que, si no estan disposats a donar-nos-els, ja ho farem nosaltres. Com vam fer el 20 de setembre sortint espontàniament al carrer per defensar les nostres institucions, l’1 d’octubre defensant a les escoles el dret universal a decidir el nostre futur i el 3 d’octubre demostrant el
poder del poble. Pacíficament, cívicament i amb tota la legitimitat que té un poble a decidir sobre ells mateixos. I de l’única manera que correspon a una societat moderna i civilitzada por fer-ho, a través del dret a manifestació i de la llibertat d’expressió, exercicis pels quals hem estat durament reprimides i perseguides tant al carrer com als despatxos, amb la tàctica de la por i negant al poble els seus drets. Però no defallirem. Perquè la gent te dret a reclamar els seus drets, d’expressar les seves idees i els seus desitjos lliurement i de decidir quin futur vol.
El Ple ACORDA
Primer.- DONAR SUPORT al company denunciat per l’acció al TSJC el 23F i a les 3 veïnes, vaguistes de Sants del 8N, encausades. Així com a qualsevol persona del poble que exerceixi, lliurement, el seu dret a manifestar-se.
Segon.- DENUNCIAR l’intent de desmobilització al carrer amb penes exemplaritzants i la persecució que, per part de la justícia espanyola, s’està fent de gent que de forma cívica, pacífica i legítima, exerceix el seu dret a manifestar-se i a expressar-se lliurement, mentre mostra total permissivitat cap a les agressions feixistes, cada cop més freqüents.
Tercer.- REBUTJAR la judicialització de la política, també en clau municipal. Tot és delicte, inclòs un poema, en canvi el govern a Madrid no ha mostrat cap canvi en la política repressiva de l’estat, sense cap conseqüència.
Quart.- DEFENSAR que Cerdanyola del Vallès sigui un poble lliure d’atacs feixistes i d’intimidacions pel fet de pensar diferent, de portar un símbol o d’expressar-se com cadascú cregui convenient i respectant les manifestacions i les idees dels altres. Aquest govern, a través de la policia local, ha de vetllar pel respecte mutu de tota la seva població.
Cinquè.- RECLAMAR que es reconegui l’espai públic com a plural, on tothom pugui expressar-se lliurement i amb respecte i on totes les idees hi tenen cabuda. Un espai neutre, sense cap simbologia perquè algú no hi està d’acord, es impropi d’una societat avançada, plural i democràtica.
Read Full Post »
BELLATERRA.CAT 