Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 15/10/2019

Aquesta tarda, passades les 14 hores, Bellaterra. Cat ha viscut en directe una forta discussió entre conductors, passades les pilones del Cami Antic, per un agresiu adelantament. Fins quan Bellaterra haurà de soportar aquestes incíviques situacions? Quines mides ràpides pot aportar el nostre Govern de l’EMD?

Avui, cues a les pilones del Camí Antic de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Uns veïns de Bellaterra, una vegada han travessar les pilones del barri de Terranova, han respectat els 30/40 quilòmetres però un conductor incivic ha adelantar a gran velocitat, gairebé el doble permès. Quan els conductors de Bellaterra l’han fet llums i clàxonat, equest incívic del Camí ha frenat en sec i baixant del seu cotxe, ha comencat a cridar tot amenaçant a la veina conductora. Aquesta familia belllaterrenca l’ha volgut fer entendre que estava circulant per un camí sense separació de carrils i sense voreres pels vianants. Aquesta greu situació ha fet una petita cua, i altres conductors han baixat dels seus cotxes per reclamar respecte en aquest carrer de Bellaterra, que molts utilitzen per evitar circular per L’AP7 i la B-30.

Conductor incívic i agressiu que ha provocat el conflicte a les pilones del Cami Antic|BELLATERRA. CAT

Seguidament, han trucat als Agent Cívics de Bellaterra, per transmetre al Govern Municipal de l’EMD, la importància de controlar les hores puntes d’aquest camí de Bellaterra, i evitar la circulació permesa de més de 40 quilòmetres hora, i si fos necessari, que el mateix cotxe dels Agents Civics , circuli i provoquin el respecte d’aquest límit legal.

Tots aquests problemes venen per la decisió dels partits de Cerdanyola, que van decidir denunciar al jutjat, les pilones instal·lades, així com les càmeres de trànsit que graven les plaques per un control a disposició dels Mossos d’Esquadra i Urbana de Cerdanyola.

Una gran contradicció és que Cerdanyola també té instal·lades pilones en alguns dels seus carrers, i menteix quan diu que el Camí Antic de Bellaterra és una via bàsica, quan tothom sap que no disposa de voreres ni separació de carrils, i que és un carrer més del nostre poble.

Cerdanyola hauria de respectar les decisions majoritàries de les veïnes i veïns de Bellaterra, i del seu Govern que també governa Bellaterra per majoria des de l’any 2010, no pas com els diferents batlles de Cerdanyola, que han governat i governen amb la minoria de 5 i 9 regidors, d’una representació total de 25.

Read Full Post »

Comunicat de Gent per Bellaterra

Ramon Andreu Atik, president de l’EMD de Bellaterra i vocals del partit bellaterrenc Gent per Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Gent per Bellaterra, com a formació política democràtica i tolerant, des de la defensa de la llibertat d’expressió i del dret a decidir, en referencia a la sentencia condemnatòria dictada per el Tribunal Suprem contra els líders civils i polítics catalans, manifestem el següent:

Que les solucions als conflictes polítics no passen mai per la repressió. I que la solució al conflicte no es la presó, sinó el diàleg i la tolerància.

I demanem a totes les formacions polítiques involucrades que iniciïn un procés de negociació i diàleg per resoldre aquesta situació i permetre l’alliberament dels presos polítics condemnats.

Read Full Post »

ARA EDITORIAL: Cop a les llibertats

“No podran empresonar les idees”

Contra el que creuen les altes instàncies de l’Estat, inclòs el govern en funcions, amb la duríssima i injusta sentència del judici al Procés la crisi política a Espanya no fa sinó multiplicar-se. I la democràcia no fa sinó degradar-se. Els drets i les llibertats bàsiques en surten greument laminats. La bretxa amb una gran part de Catalunya es fa encara més gran. El camí per dirimir la demanda sobiranista catalana mai hauria d’haver passat pels tribunals i per la repressió, sinó pel diàleg i la negociació política, com va passar al Regne Unit amb Escòcia. La sentència és l’expressió d’un profund fracàs democràtic, tant pel mateix fet d’existir com pel seu injust contingut.

Les idees no es poden empresonar. És el fracàs de la política. I no marca un final, com voldria el deep state espanyol, sinó l’inici d’una llarga etapa d’inestabilitat. Perquè lluny de suposar una solució, fa més gran el problema. El que ve ara no són uns “estertores” al carrer, tal com ha insinuat el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, al valorar el veredicte, sinó una crisi política i social que amenaça de fer-se permanent, d’empitjorar i de seguir afectant, per tant, la governabilitat a Espanya i Catalunya. Per desgràcia, la mateixa justícia espanyola hi seguirà contribuint, ara amb la reactivació de l’euroordre contra l’expresident Carles Puigdemont.

El Tribunal Suprem ha descartat una condemna per rebel·lió, sí. Esclar: l’escàndol jurídic ja hauria estat majúscul. Però al no poder parlar de rebel·lió ni de cop d’estat ni de subversió de l’ordre constitucional, perquè no hi va haver res d’això en els fets jutjats, ha convertit la sentència per sedició –en ella mateixa igualment del tot discutible– en una minirebel·lió.

I sobretot l’ha convertit en un escarni, una humiliació i una revenja contra l’independentisme, que si en realitat no va posar mai l’Estat contra les cordes, sí que el va ridiculitzar l’1-O del 2017 evidenciant que era incapaç d’impedir el referèndum. Els jutges s’han agafat, doncs, a la lectura més extrema del Codi Penal, retorçant la realitat dels fets de fa dos anys, per veure un aixecament tumultuari allà on, en qualsevol altra latitud europea, hi hauria una desobediència o un legítim dret de protesta, de reunió i d’exercici de la dissidència cívica. Aquesta lectura extrema, de passada, obre les portes de bat a bat a futures restriccions del dret de manifestació i d’opinió. Les llibertats bàsiques estan en perill.
Per tot això, per la seva profunda càrrega reaccionària, per la seva interpretació restrictiva del marc constitucional i legal, aquesta sentència pesarà com una llosa en l’estat de dret que tant invoquen els que s’escuden en l’imperi de la llei. Per molt que es negui, per molt que la Moncloa llanci campanyes d’imatge en defensa de les garanties democràtiques a Espanya, al cor de la Unió Europa es consolida l’existència de presos polítics. El cas de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, líders socials, és en aquest sentit emblemàtic. Però també el de la resta de líders empresonats o exiliats. La denúncia d’aquesta injustícia se situa ara al centre de l’agenda política.

Read Full Post »