Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 2/10/2019

Retiren 16 fàrmacs per a l’úlcera i el reflux perquè poden contenir un compost cancerigen
Contenen ranitidina i poden estar contaminats amb NDMA, considerat probable cancerigen per als humans

La retirada s’ha fet per raons preventives (Public Domain pictures)

Xavier Duran/TV3

L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps), que depèn del Ministeri de Sanitat, ha ordenat la retirada de 16 fàrmacs amb ranitidina perquè poden estar contaminats amb un probable cancerigen.

Es tracta d’una mesura preventiva i amb les dades disponibles no hi ha proves que els pacients que n’han pres hagin tingut danys.

La ranitidina és un principi actiu que s’utilitza per reduir la producció d’àcid a l’estómac i està indicada per a l’úlcera gàstrica i el reflux gastroesofàgic. El 13 de setembre l’Aemps va informar que es començava, a nivell europeu, a revisar els medicaments que el contenen, perquè en alguns s’havia trobat N-Nitrosodimetilamina (NDMA), que és un probable cancerigen.

L’NDMA es produeix en petites quantitats a la indústria, però es pot trobar en el medi. Així, se n’ha trobat a l’aigua per degradació d’un component del combustible per a coets. També pot estar en alguns aliments. S’utilitza en alguns cosmètics i articles de tocador i en productes de neteja.

Probable cancerigen en humans

Les proves amb animals de laboratori han permès concloure que és un potent cancerigen. L’Agència Internacional de Recerca del Càncer l’ha classificat com a probable cancerigen per als humans.

Els medicaments que porten ranitidina i s’administren per via intravenosa no s’han retirat, perquè són essencials en algunes indicacions terapèutiques.

L’Aemps recomana no deixar el tratcament sense consultar el metge. També explica que al mercat hi ha medicaments amb altres principis actius que tenen les mateixes indicacions terapèutiques, com ara: omeprazol, pantoprazol, lansoprazol o famotidina.

Read Full Post »

Bellaterra. Cat, el diari digital del poble de Bellaterra (Sense ànim de lucre), creat l’any 2009, agraeix a totes les veïnes i i veïns les vostres 4.900 visites durant el mes de setembre i la confianca depositada.

Passió pel poble de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

“És una llàstima les pressions familiars que rep un alumne perquè no faci una carrera humanística”

Clara Forn Argimon (ex directora de l’Intitut Pere Calders al Campus Bellaterra), i David W. Sempere (ex candidat a la presidència de l’EMD de Valldoreix) |BELLATERRA. CAT

Clara Forn Argimon va dirigir uns 20 anys, amb alguns intervals, l’Institut Pere Calders i coneix a fons els neguits i angoixes que pateixen els alumnes de Batxillerat a l’hora de triar els seus estudis universitaris, així com el dia a dia d’un institut de secundària.

“No pots anar provant carreres, però si t’equivoques no ha de passar res. De vegades, trobar el teu camí a la vida és resultat d’equivocar-te”.

Gairebé des dels seus inicis, Clara Forn Argimon, ha compaginat la direcció d’aquest centre situat al campus de Bellaterra amb la docència en l’assignatura de Filosofia. Ha estat molts anys tutora de cursos de batxillerat, per la qual cosa coneix molt bé els neguits que pateixen els alumnes per decidir-se a triar uns estudis o uns altres, abans d’entrar a la universitat.

Què representa per a un estudiant de Batxillerat la tria d’estudis i universitat? Pateixen molt amb la decisió final?

-Molt. La decisió sobre el seu futur és un neguit que el tenen molt present durant tots els estudis, però a 2n de Batxillerat s’incrementa.

-Com feu l’orientació?

L’orientació pròpiament la fem a 2n de batxillerat, i la fan els tutors. Però tant la cap d’estudis com el psicopedagog i jo mateixa és un tema que coneixem molt bé i també hi participem. La setmana passada coincidint que veníem a les JPO de la UAB vam fer una sessió. Els hi vam explicar en una hora les ponderacions, com es calcula la mitjana, com es fa la preinscripció de les PAU i la universitària, el tema de les assignacions, etc. Tot això els fa patir molt.

-Trobes que hi ha massa part burocràtica?

-Penso que el departament d’Universitats els hi deixa molt a les seves mans. Tota aquesta burocràcia la fan sols, a través de la pàgina Accessnet. Abans era molt més rudimentari tot plegat, però els tutors teníem un cert control, els avisàvem i estàvem a l’aguait, però ara no. Tot això ho han de fer ells sols. S’espavilen, sí, però a vegades s’equivoquen i tenen molts dubtes. I tot això se’ls hi ajunta en un any com és 2n de Batxillerat, que és molt dur. De fet, 2n de Batxillerat diuen que és molt pitjor a nivell d’exigència acadèmica que 1er de carrera, això dit pels mateixos estudiants. Tenen molta matèria, i tenen les PAU al darrera. Es juguen l’entrada a la universitat, i per alguns, és dramàtic, perquè no tenen clar si podran fer el que volen.

-I realment és necessari aquest patiment, per a un jove de 17-18 anys?

-Jo penso que no els va malament patir una mica, perquè a la llarga els fa madurar. Ara bé, una mica. Nosaltres ens hem trobat que a 2n de Batxillerat, en el segon trimestre, hi havia molts alumnes sobretot nenes- amb crisi d’ansietat. Vaig anar a buscar un grup de directors per parlar del tema perquè ens preocupava aquesta situació. En aquest centre, des de fa dos cursos, en col.laboració amb l’Ampa, fem tallers d’educació emocional perquè aprenguin a controlar-se una mica, per relaxar-se en els exàmens, i per fer-los entrendre que si un examen els va malament, no passa res. Intentem posar a l’abast d’ells eines perquè no tinguin aquesta angoixa.

-Els fa madurar patir una mica?

Sí. No estic d’acord amb la teoria que els nens no han de patir. Els protegim massa. A la vida els pot anar bé saber aprendre a gestionar la tensió en situacions desagradables. Evidentment, un nen que tingui una crisi d’ansietat diària no pot ser. Jo sóc mare, i no m’agrada que la meva filla pateixi, però és clar, de vegades passa, i si ho saben portar bé, això els fa madurar i créixer. I la cultura de l’esforç també és important, a l’igual que exercitar la memòria també ho és. No es pot pretendre que el nen aprengui per osmosi, sense esforç.

-Quins consells els donaries?

-A partir del 2n trimestre de 2n de Batxillerat els hi dic que cuidin vàries coses: l’alimentació (no es pot estudiar si un no està ben alimentat); i després han d’aconseguir tenir 3-4 hores cada dia per dedicar-les als estudis i a organitzar la feina. Si fan moltes extraescolars ja els hic que a 2n de batxillerat potser ho han de deixar. Això, clar, si el que volen és treure notes altes per determinades carreres.

-És just que per una o dues dècimes no puguis entrar a la carrera desitjada?

-El trauma és per al que creu que té la vocació de metge i vol ser-ho sí o sí i no pot entrar per unes dècimes. Els hi dic que de vegades arribes als mateixos llocs per vies diferents (potser fent alguns estudis de biociències també estaran contents i feliços, si no poden entrar a Medicina). L’any passat vam tenir un disgust molt gran amb una molt bona alumna que es va quedar fora de Medicina per dècimes. Però al final va entrar a la segona assignació a Medicina a Tarragona. Estava contentíssima. I més endavant, la van trucar de la UAB, en la tercera assignació!

-Són molt diferents els estudiants d’ara que els de fa anys?

-La veritat és que sí, són més immadurs. Són més actius pel que fa a la capacitat de trobar informació però no pas en la resta. La carta d’aquesta professora que corre aquests dies per internet, que diu això, és totalment cert. A veure, el que no podem fer és canviar la societat des de l’institut. Els nens i nenes d’avui dia viuen en un món que no té res a veure amb el món de fa 20 anys.

-I les famílies?

Temps enrere trucaves als pares per dir-los que el seu fill havia fet això o allò i al moment tenies al pare o mare aquí castigant-lo o fent el que calgués. Ara vénen els pares o mares ràpid, però per dir que el seu fill no ha fet això, o que no és veritat. Evidentment, no passa amb totes les famílies, ni molt menys. Però les actituds són diferents que les de fa anys.

-El debat que ha sorgit que l’ESO es faci una part en els centres de primària, com ho veus?

-No ho sé. L’únic que puc dir és que aquí els professors ens “matem” per donar classes a alumnes de primer d’ESO, perquè són nens i nenes que encara creuen en el professor! Són una delícia. Tens un grup de nens embadalits a l’aula. Tenen ganes de treballar, de provar, de conèixer….és un plaer! I les nenes, encara més! Després van creixent, i van canviant, es troben amb injustícies i incoherències, …

-La figura del professor és essencial a l’institut no?

-I tant. Ha de ser un professor mínimament coherent, que conegui el que ha d’ensenyar i que tracti amb respecte a l’alumnat. Un professor que no té vocació es detecta després de dos dies. I també és bo que els nens i nenes vegin tota classe de professors.

-Ets professora de Filosofia. Com ho veus això que es planteja que desaparegui?

-La filosofia em sabria molt greu que la traguessin perquè qui hi perdria més són els alumnes, et dona una visió del món i de la globalitat, i serveix molt per a la vida.

-I la sèrie Merlí de TV3, t’ha afectat a l’aula?

-A mi no em convenç massa, però els nens i nenes estan entusiasmats. La part filosòfica queda una mica coixa però està bé per donar una mica de coneixement dins aquest àmbit. De fet, si alguna vegada els dic “va, anem a fer un cafè al bar”, em diuen “apa, ja fas una merlinada!”.

-Hi ha modes en la tria de carreres?

-Sí, segurament. Però a mi el que em fa més pena és una altra cosa. Un nen o nena, que vol fer una carrera humanística, saps les pressions que rep per part de la família per a que no la faci? He tingut nens que volen fer aquests estudis i són boníssims, però hi ha pares i mares que els hi sembla poc això.

-Què han de fer, doncs, les famílies?

Sobretot els han d’escoltar. A més, són joves i poden equivocar-se. És clar que avui la universitat és cara, i tampoc pots anar provant carreres, però si t’equivoques, no ha de passar res. De vegades trobar el teu camí a la vida és resultat d’equivocar-te, i de l’atzar. No és dolent equivocar-se. Al cap i a la fi el que volem és que els nostres fills siguin feliços.

Read Full Post »

L’ICTA-UAB tornarà a participar al programa Bojos per la Ciència 2019 de la Fundació Catalunya- La Pedrera amb una nova proposta que pretén acostar els estudiants de batxillerat als grans reptes ambientals i de sostenibilitat que haurà d’afrontar la Terra durant el proper segle.

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) tornarà a participar al programa Bojos per la Ciència 2019 de la Fundació Catalunya- La Pedrera amb una nova proposta que pretén acostar els joves als grans reptes que haurà d’afrontar la Terra durant el proper segle.

La nova iniciativa Bojos per la Terra està adreçada a estudiants de primer de batxillerat de Catalunya amb vocació i talent científic.

L’objectiu és formar-los sobre l’entorn multidisciplinari que ofereixen les ciències ambientals i la sostenibilitat per resoldre problemes relacionats amb el medi ambient i el canvi climàtic. Les inscripcions es poden formalitzar fins al proper 24 d’octubre. Un total de 24 estudiants seran seleccionats per participar a la primera edició d’aquest curs en el marc del programa Bojos per la Ciència, que tindrà lloc de gener a octubre de 2020.

Durant 16 sessions teoricopràctiques que tindran lloc els dissabtes, els estudiants coneixeran ben de prop la recerca en les àrees aplicades en les ciències i tecnologies ambientals com la sostenibilitat, els residus, l’aprofitament de recursos, el reciclatge, la biodiversitat, l’agricultura urbana, la cooperació, el comportament ambiental, l’economia circular, els incendis i el clima, la socioeconomia i l’ecologia. A més, podran veure processos com la fotosíntesis, conèixer quin és el paper bioindicador dels macroinvertebrats, de la vegetació de ribera i dels mamífers aquàtics, com creix un hort urbà, el compostatge de la matèria orgànica i explorar el paper de les comunitats locals en l’estudi del canvi climàtic.

Les sessions es duran a terme a les instal·lacions de l’ICTA-UAB i el Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB, al campus de Bellaterra.

Treballaran juntament amb investigadors per experimentar com és la ciència en un centre de recerca internacional. També es duran a terme sortides de camp i visites a instal·lacions de recerca. Això els permetrà guanyar experiència pràctica en les últimes metodologies d´avantguarda i posicionar-se per a una possible carrera professional dins la branca científica que hagin escollit.

Els alumnes que vulguin fer el seu treball de recerca de batxillerat sobre un dels temes tractats en el programa Bojos per la Terra, podran comptar com a tutor d’aquest treball amb algun dels professors del curs o dels investigadors de l’ICTA-UAB.

Enguany el programa Bojos per la Ciència ofereix 12 cursos sobre diferents disciplines científiques que van des de la supercomputació, la nutrició, l’economia, les matemàtiques o la bioquímica.

Àrea de Comunicació i de Promoció

Edifici Rectorat
08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
(Barcelona)

Tel. +34 93 586 82 28

g.premsa@uab.cat

Sindicació via RSS:
Notícies web UAB

Read Full Post »

Jessye Norman interpresta La Marsellesa, himne nacional de França, en ocasió del 200 aniversari de la Revolució Francesa

Jessye Norman (Augusta, 15 de setembre de 1945 – Nova York, 30 de setembre de 2019.

Fou una cantant estatunidenca que va consolidar la seva fama tant en els escenaris d’òpera com en els seus memorables concerts i recitals. Fou una soprano dramàtica amb una majestuosa presència escènica, que rebé el sobrenom de Just Enormous per la seva poderosa veu. Entre els seus rols més destacats es poden citar els d’Aida, Casandra, Alceste i Leonora (Fidelio). L’any 2006 va rebre el premi Grammy Lifetime Achievement Award.
Va néixer a Augusta, Geòrgia (Estats Units) en el si d’una família de músics aficionats; la seva mare era pianista i el seu pare cantava en un cor local. Va estudiar a l’Escola Elemental Charles T. Walker, l’institut A. R. Johnson Junior High School, i a la Lucy C. Laney Senior High School, tots ells a Augusta.

Jessye Norman va rebre una beca per anar a la Universitat de Howard, i es va graduar el 1967 amb un títol en música, i a la Universitat de Michigan amb un “Masters Degree” el 1968. A l’any següent, va guanyar la Competició Musical Internacional ARD a Munic.

Va fer el debut operístic el 1969 com a l’Elisabeth del Tannhäuser de Richard Wagner en l’Òpera Estatal de Berlín, i en els anys següents va actuar amb diverses companyies d’òpera alemanyes i italianes. Va tornar als Estats Units per debutar en un concert professional al Lincoln Center el 1973, i va debutar el 1983 en el Metropolitan Opera a Les Troyens de Berlioz en una producció que va marcar la temporada del centenari de la companyia.

Va cantar en diversos esdeveniments públics i cerimònies de renom, com són les inauguracions presidencials de 1985 i 1997 als EUA, el 60è aniversari de la reina Isabel II, o la celebració del bicentenari de la Revolució Francesa a la Place de la Concorde (París), on va cantar La Marsellesa vestida amb un elaborat disseny amb els colors de la bandera francesa, obra del dissenyador Jean-Paul Gaultier.

A més de les seves representacions operístiques, Jessye Norman féu recitals, on interpretava àries, lieder, i espirituals. També va realitzar col·laboracions amb altres artistes; va estrenar el cicle de cançons Woman.life.song de la compositora Judith Weir, una obra encarregada pel Carnegie Hall, amb textos de Toni Morrison, Maia Angelou i Clarissa Pinkola Estés; va interpretar una selecció de música sacra de Duke Ellington; va gravar un àlbum de jazz, Jessye Norman Sings Michel Legrand; i va intervenir en el projecte de Vangelis titulat Mythodea.

La manera de ser d’aquesta cantant combinava una aparent sobrietat amb moments d’humor sorprenent, en la venerable tradició operística de les dives, fins al punt que molts consideren que fou la inspiració per al rol titular de la pel·lícula francesa de 1981, Diva.

La seva ciutat natal, Augusta, li va dedicar un amfiteatre al costat del riu a començaments dels anys 1990. Des de principis d’aquella dècada, Norman visqué a Croton-on-Hudson, Nova York, en una finca anomenada The White Gates.

Read Full Post »