Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 21/11/2019

“Diari de Sabadell entrevista a l’empresari bellaterrenc Miquel Martí”

Miquel Martí, president de Moventia|ÓSCAR ESPINOSA

Per Miguel Angel Luque

El Grup Moventia acaba de guanyar un concurs de 100 milions d’euros de transport regular al sud de l’illa de Mallorca.

També està present al nord-est de França i opten a tres concursos a París. A Finlàndia i al Perú ha posat en marxa projectes de bicicleta compartida. La companyia, que està formada per Moventis –transport col·lectiu– i Movento –concessionaris i tallers–, ha passat de ser empresa familiar nascuda a Sabadell el 1923 a una companyia amb un creixement constant. El seu president, Miquel Martí, rebrà avui el Premi Tenacitat 2019 del Rotary Club Sabadell.

L’expansió de Moventis s’ha centrat a Europa?

Sí. També fem algunes cooperacions puntuals. Ara estem posant en marxa el transport a la ciutat de la Meca. Ens venen a buscar els països que necessiten un transport urbà competitiu, que funcioni i amb els mitjans tecnològics a l’abast de l’usuari. L’Aràbia Saudí està fent una aposta pel transport públic i vam guanyar una licitació en què demanaven el nostre expertise de la posada en marxa de 450 autobusos a la ciutat de la Meca.

I quan serà realitat?

Fa un any i mig que estem treballant amb gent desplaçada a la Meca amb l’objectiu de posar en marxa el transport allà a mitjans o finals del 2020. Estem construint la base logística, la recepció dels autobusos i posant en marxa l’empresa d’autobusos.

Pel que fa a Movento, també està en creixement?

En els últims anys sí que hi ha hagut una expansió rellevant. En aquests moments, estem més en una situació d’estabilitat i consolidació del creixement. Això no significa que no estiguem atents al mercat, i si hi ha una alguna oportunitat estratègica, estem vigilant i sabem què passa al mercat. L’última que hem fet ha estat una nova concessió d’Hyundai que posarem en marxa a Granollers a principis d’any. Pel que fa a Hyundai, ja estem presents a Mataró i Badalona.

En quina situació està el sector de l’automoció?

Sempre dic que de les amenaces se n’ha d’intentar fer oportunitats. Si estàs ben posicionat i la feina la fas ben feta, seràs capaç d’adaptar-te a les noves necessitats de la teva clientela, tant de transport públic com de privat. Tots els modus han de ser compatibles, un no eliminarà l’altre. Les dues formes de moure’s són necessàries i es complementen. Hi haurà fase de transició, no pots tenir ruptures brutals en les maneres de moure’s i en els mitjans.

I, concretament, què passarà amb el vehicle privat?

Els futuròlegs diuen que l’any 2025 un 20% dels vehicles que es vendran seran elèctrics. Encara tenim un llarg recorregut. S’han de seguir venent els vehicles privats amb combustió fòssil. L’any 2025, l’altre 80% continuarà sent de combustible fòssil. Per tant, és una llarga transició en què tampoc hi haurà una energia que prevalgui sobre les altres. Totes es compatibilitzaran i totes sumaran. No tot podrà ser elèctric, ni benzina, ni gasoil, ni híbrid, ni híbrid endollable, ni gas. De totes aquestes alternatives, la que vagi tenint més sentit i sent més competitiva en preu anirà agafant més quota de mercat més o menys rellevant.

Aquestes mesures milloraran l’impacte mediambiental, doncs?

Crec que és bo llençar un missatge: el que es necessita bàsicament per tot el tema mediambiental i tenir un ecosistema millor, el gran repte, és la renovació del parc automobilístic. Avui un vehicle dièsel d’última generació no contamina, perquè les seves emissions de CO2 i partícules són mínimes. El problema el tenim amb els vehicles d’antiguitat llarga. A Espanya tenim un dels parcs de vehicles més antics d’Europa, de 14 anys. Aquí s’ha de fer una renovació perquè té un poder de contaminació important. Aquest és el repte. No tant en el debat de dièsel, benzina contra electrificació. El gran canvi ha de substituir el parc antic que tenim.

Per fer aquest canvi caldrà que hi hagi ajudes de les administracions?

Sempre que hi ha hagut canvis tecnològics, el primer que ha de fer el pas són les administracions públiques. Si es volen impulsar els nous vehicles mediambientalment més correctes han d’anar acompanyats d’inversions en infraestructures. No podem pensar en una electrificació del parc si la infraestructura de la ciutat no està preparada. La gent ha de saber on el pot endollar. Per tant, la renovació i l’electrificació del parc han d’anar acompanyades d’inversions.

Es diu que ara els concessionaris han de vendre serveis. Hi està d’acord?

Que el model de concessionaris ha d’evolucionar, és evident. Ara està en el debat públic que ens transformarem en prestadors de serveis de mobilitat. Amb això hi estic d’acord. Però quan i en quin moment? Perquè la població anirà canviant. Serà un model de transició. Ens haurem d’adaptar; una part de la població demanarà uns serveis determinats i una part important continuarà utilitzant el vehicle privat de la mateixa manera que sempre. No hi haurà ruptures.

En aquest context, on se situa Moventia? L’any 2017 vostè va dir que volia assolir els 1.000 milions de facturació en 5 anys.

Més o menys anem en aquest camí. Al final t’has de posar un reptes que generin il·lusió. Des del moment que ho vaig dir fins ara, estem a la meitat de camí i aquest any estarem al voltant dels 700 milions d’euros de facturació. Ens anem apropant a poc a poc a l’objectiu.

“Aquest any estarem al voltant dels 700 milions d’euros de facturació”

Com veu Sabadell?

Sabadell ha d’aprofitar els elements positius d’estar a prop de Barcelona, amb els avantatges que això comporta i que no s’han aprofitat gaire. Les ciutats han intentat competir entre elles. Però cada ciutat aporta uns valors i situació estratègica determinada. Sabadell hauria de repensar quin és el seu model de ciutat. Estem en una àrea geogràfica superpotent de l’eix mediterrani i tenim unes infraestructures que han estat poc utilitzades: la UAB i l’aeroport, que es podrien aprofitar més.

I en l’àmbit econòmic?

Sabadell necessita un revulsiu. Alguna cosa que digui què serem d’aquí a 10 anys. L’aposta hauria de ser el riu. Caldria una remodelació d’usos del riu Ripoll per veure quins són els sectors que es podrien instal·lar allà. Veure si hi poden haver projectes de coneixement, start-ups, les noves economies i nous sistemes d’emprenedoria. Sabadell tindria una oportunitat molt clara de competir.

Tothom sembla que està d’acord en aquesta aposta, què cal per tirar-la endavant?

S’han de posar d’acord tots els agents. Els privats i els públics. Les ciutats funcionen quan hi ha col·laboració publicoprivada. Si tenim un govern estable a la ciutat, entre la col·laboració publicoprivada fer un pla a 10 anys vista. L’espai que ens queda seria el riu Ripoll. S’ha d’acompanyar d’altres infraestructures com la B-40 per tenir la ciutat comunicada i fer-la capital de comarca.

Read Full Post »

Hola amics, veïns i voluntaris del grup de neteja Bellaterra i Sant Cugat

El bellaterrenc Albert Pantaleoni Xercavins|CEDIDA

Desprès d’un temps d’inactivitat per temes personals, ja estic de tornada per aquí amb moltes ganes d’organitzar noves jornades de neteja als nostres boscos i alhora conscienciar a tothom de l’importància de mantenir aquests espais privilegiats que tenim nets i del reciclatge a les nostres llars.

També aprofito aquest comunicat per agrair tot el suport rebut per part de tots vosaltres duarant aquest temps, vull fer una menció especial, a tots els voluntaris del grup de neteja que han participat alguna vegada en alguna jornada de neteja, sense ells això no seria possible.

Es per això que em fa molta il•lusió anunciar-vos que el *diumenge 1 de Desembre* esteu tots convocats a les *9:30 al Pla dels Estels* mes conegut popularment com els Pous. La jornada durarà aproximadament un parell d’hores fins les 12:00h, desprès tothom que pogui està convidat a un aperitiu d’agraïment al Parc de Can Feliu (Sant Quirze del Vallès), ja que l’entitat Sant Quirze del Vallès Natura amb el suport de l´Ajuntament de Sant Quirze i la Unió Excursionista de Sabadell (UES) organitzen també una jornada de neteja amb aperitiu d’agraïment a les 12:30h.

Durant la jornada us recomano que porteu calçat i roba esportiva, guants i alguna bossa d’escombraries.

Per portar un control de l’assistència i per si us sorgeix algun dubte, us agrairia que em contactéssiu a traves de les següents plataformes:
WhatsApp (639076493), Instagram (@apxsavetheplanet ) o el correu pantacorkcollections@gmail.com.

Moltes gràcies per la vostra atenció i espero veure-us el diumenge 1 de Desembre.

Atentament,
Albert Pantaleoni Xercavins

Read Full Post »

Cap habitatge està lliure de patir un embús de canonades en alguna ocasió. Es tracta d’una avaria molt habitual però que pot comportar conseqüències molt greus si no és atallada a temps

Una acció tan aparentment innòcua en un habitatge com llançar unes tovalloletes humides de nadó a l’inodor és una de les causes més freqüents i greus d’embussos en canonades. Una avaria que pot arribar a afectar a tota una comunitat d’habitatges i ocasionar greus problemes d’insalubritat o, en el pitjor dels casos, originar una inundació.

Davant aquesta classe d’avaries és fonamental reaccionar de forma ràpida i avisar com més aviat a un servei de desembussos professional. La velocitat de reacció és clau perquè l’avaria no vagi a més, ocasionant més danys i estenent la seva influència a altres habitatges.

Els embussos de canonades es poden dividir en tres tipus principals:

Embussos de l’inodor. Les tovalloletes, restes de menjar o tampons són causes freqüents d’obstruccions al vàter.

El primer consell per a l’usuari és tractar d’evitar llançar aquest tipus d’elements a el wàter.

Entre els elements que no cal fer pel vàter es troben també medicaments, burilles de cigarretes, greixos i olis, així com sorra de gats. Pel que fa als medicaments, llançar-los pel vàter és també molt perjudicial per al nostre ecosistema. El lloc indicat per tirar medicaments és l’anomenat punt SIGRE. I pel que fa a la sorra per a gats pot produir sediments i, a més, conté bacteris.

Embussos de l’aigüera. Són encara més comuns que els embussos de vàter doncs l’aigüera suporta una activitat molt intensa en qualsevol habitatge familiar. A l’fregar és molt habitual abocar residus sòlids, ja sigui de forma involuntària o intencionada. La primera mesura de precaució és emprar una reixa que atrapi aquests residus però, tot i així, no els atrapa tots i també es produeixen negligències. Hi ha embussos sense importància que són solucionables pel propietari però, davant el dubte, és millor avisar professionals.

Embussos a la dutxa. Els pèls són els causants habituals d’aquest tipus d’obstruccions. Són menys comuns que la resta d’embussos però, si no utilitzem un suport per evitar formar boles de pèl en el desguàs pot tractar-se d’una avaria greu.

Embussos en aigües residuals

Els embussos poden arribar a afectar els col·lectors d’aigües residuals de les ciutats. Un exemple molt cridaner es va produir l’any passat a Euskadi. Una gran bola de tovalloletes va arribar a col·lapsar un canal de sanejament a Donostia. La via afectada, amb una longitud de 3 quilòmetres i mig, una alçada de més de 1,60 metres i una de les vies d’expulsió d’aigües residuals de la ciutat, es va veure col·lapsada per una gran massa de tovalloletes d’origen tèxtil. Per solucionar-ho, l’Ajuntament va haver de recórrer a una empresa especialitzada en desembussos d’aigües residuals. El tap tenia un increïble mida de 75 metres cúbics i la seva extensió arribava fins gairebé un centenar de metres.

Afortunadament, l’empresa especialitzada va aconseguir solucionar ràpidament el problema doncs l’embús es va formar a escassos metres de l’estació depuradora, de manera que van localitzar el seu origen i van procedir a l’extracció de el tap.

Què maquinària s’empra en un servei de desembussament?

En els desembussos s’empra diversa maquinària per solucionar l’avaria de la forma més diligent i eficaç possible.

El camió cisterna és el vehicle principal que s’empra en aquesta classe de serveis. Està compost per una cisterna d’una gran capacitat, dividida en dos compartiments: un és per a l’aigua neta i un altre per la brutícia extreta. Canonades, fosses sèptiques o pous cecs són desatascados amb l’ajuda d’aquests camions.

La capacitat de les bótes que contenen és molt variable, des de gairebé 2.000 litres fins a més de 16.000. Aquests camions compten amb un equip aspirador i un depressor, que és l’encarregat de desplaçar l’aigua a pressió. El flux d’aspiració que es crea és capaç d’extreure els líquids, sigui quina sigui la seva espessor. Els líquids més habituals en aquests serveis són llots, fangs i olis, a més d’aigua.

Prevenir primer de tot

Finalment, un consell molt important que proporcionen els experts de TRASMARTEL es refereix a el manteniment general de les canonades. Una bona mesura, tant en habitatges com en qualsevol tipus d’instal·lació, és contractar professionals per realitzar tasques de manteniment de forma periòdica. Els treballs preventius de neteja de canonades eviten el possible embús i ajuden al fet que la vida útil d’aquestes estructures s’allargui. Efectuar tasques preventives sempre és molt més senzill i econòmic que procedir a una labor de desembussament posterior.

TRANSMARTEL
Carrer de l’Mig, 45 (Pol. Pla d’Coll)
08110 Montcada i Reixac

CONTACTE
Telf: 93 580 73 92
Telf: 629 77 75 70
http://www.trans-martel.com

SERVEIS

Desembussos d’urgències 24 hores

Neteges industrials i treballs de fontaneria.

Contractes de manteniment en comunitats, particulars i empreses

Transport de residus sòlids i líquids

Construcció de tot tipus de clavegueres baixants i obra civil

Read Full Post »