La Brigada de l’EMD, després de les seves intervencions a l’espai públic de Bellaterra, deixa tallat l’arbrat caigut als marges perquè el veïnat l’aprofiti per les seves llars de foc.
La Brigada de l’EMD de Bellaterra tallant un arbre caigut durant el tempral Gloria|BELLATERRA. CAT
La llar de foc o llar (del llatí lar -laris) és el lloc d’una casa amb paviment de pedra o de toves refractàries on es fa foc per escalfar-s’hi o per a cuinar proveït de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums.
És una estructura arquitectònica per a contenir foc per escalfar-se i històricament, per a cuinar. Les llar de focs tradicionals són el sistema de calefacció més eficient que hi ha.
En temps antics no hi havia xemeneies i un forat al sostre en feia l’efecte, sovint el fum envaïa l’habitació.
La llar de foc era al mateix temps la cuina. Al voltant de la llar de foc es disposaven bancs de fusta i en alguns casos era el lloc on hom dormia els mesos més freds de l’any.
Al segle XVIII Ben Franklin desenvolupà una cambra de convecció que millorà molt l’eficiència tèrmica de les llars de foc i també en millorà el tiratge. A finals del mateix segle Benjamin Thompson va dissenyar una llar de foc que eliminava més bé el fum.
Històricament la llar de foc ha tingut un ús multifuncional: com a font d’escalfor a l’hivern, per a la coure i cuinar aliments, per a assecar (fumat) alguns aliments perquè es conservin (embotits, formatges, etc.) i fins i tot per a facilitar el treball amb certs materials mitjançant l’escalfor.
La vida d’una família se solia centrar entorn de la llar de foc, sobretot a l’hivern i més especialment en els climes freds. La gent gran s’asseia en els escons (bancs de fusta amb respatller al costat de la llar de foc, que de nit podien servir de llits) i els joves en banquetes.
Era molt habitual que sobre el foc pengés una olla mitjançant una cadena perquè estigués constantment calenta amb l’escalfor de les brases.
Les brases de la llar de foc també s’utilitzaven, quan arribava l’hivern, per a escalfar altres cambres de la casa posades en uns recipients metàl·lics anomenats brasers, on hom les deixava cremar lentament sota la cendra. També es posaven brases en uns cubicles anomenats burros que es feien servir per a calfar els llençols abans de ficar-se al llit.
