Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Ecològica’

“Les peces per fer el fàcil bancal ecològic medeix 100x30x4 i es ven a un euro unitat”

La Huertina de Toni ens mostra com fer fàcils bancals elevats econòmics i ecològics amb peces de “rasillons ceràmics”, perfectes pels nostre horts o jardins de Bellaterra.

Read Full Post »

La Brigada de l’EMD, després de les seves intervencions a l’espai públic de Bellaterra, deixa tallat l’arbrat caigut als marges perquè el veïnat l’aprofiti per les seves llars de foc.

La Brigada de l’EMD de Bellaterra tallant un arbre caigut durant el tempral Gloria|BELLATERRA. CAT

La llar de foc o llar (del llatí lar -laris) és el lloc d’una casa amb paviment de pedra o de toves refractàries on es fa foc per escalfar-s’hi o per a cuinar proveït de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums.

És una estructura arquitectònica per a contenir foc per escalfar-se i històricament, per a cuinar. Les llar de focs tradicionals són el sistema de calefacció més eficient que hi ha.

En temps antics no hi havia xemeneies i un forat al sostre en feia l’efecte, sovint el fum envaïa l’habitació.

La llar de foc era al mateix temps la cuina. Al voltant de la llar de foc es disposaven bancs de fusta i en alguns casos era el lloc on hom dormia els mesos més freds de l’any.

Al segle XVIII Ben Franklin desenvolupà una cambra de convecció que millorà molt l’eficiència tèrmica de les llars de foc i també en millorà el tiratge. A finals del mateix segle Benjamin Thompson va dissenyar una llar de foc que eliminava més bé el fum.

Històricament la llar de foc ha tingut un ús multifuncional: com a font d’escalfor a l’hivern, per a la coure i cuinar aliments, per a assecar (fumat) alguns aliments perquè es conservin (embotits, formatges, etc.) i fins i tot per a facilitar el treball amb certs materials mitjançant l’escalfor.

La vida d’una família se solia centrar entorn de la llar de foc, sobretot a l’hivern i més especialment en els climes freds. La gent gran s’asseia en els escons (bancs de fusta amb respatller al costat de la llar de foc, que de nit podien servir de llits) i els joves en banquetes.

Era molt habitual que sobre el foc pengés una olla mitjançant una cadena perquè estigués constantment calenta amb l’escalfor de les brases.

Les brases de la llar de foc també s’utilitzaven, quan arribava l’hivern, per a escalfar altres cambres de la casa posades en uns recipients metàl·lics anomenats brasers, on hom les deixava cremar lentament sota la cendra. També es posaven brases en uns cubicles anomenats burros que es feien servir per a calfar els llençols abans de ficar-se al llit.

Read Full Post »

Tala d’arbres sans propers a Bellaterra|MIGUEL CLEMENTE

La Bellaterra ecológica es queixa de la tala d’arbres sans propers a la nostra població, i que han creat un fort debat per demanar explicacions a les autoritats corresponents. Sembla ser que aquesta zona del Turó de Mataric i Can Barata correspon a Sant Quirze del Vallès.

Segons informa Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra, la normativa de proteccio d’incendis obliga a mantenir un perimetre de les zones habitades i a determinats camins forestals amb baixa carrega de foc. Aixo obliga a talar arbres sans i frondossos. Aquestes intervencions don dirigides generalment per tècnics de la Diputació o del Consell Comarcal amb coordinacio del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Zona de terrenys de Sant Quirze del Vallès|MIGUEL CLEMENTE

L’EMD autoritza només aquestes actuacions oficials de Diputació, Consell Comarcal i Bombers

Read Full Post »

Estimar les plantes al Mercat Vell de Sant Cugat|Katerina Alavedra-Duchoslav

Les veïnes i veïns de Bellaterra estimem les plantes i per això día a día tenim cura dels nostres jardins, així com de tot l’entorn del nostre poble. Aquesta història d’amor natural va iniciar-se l’any 1930. Visca les plantes i Bellaterra!

ESTIMEM LES PLANTES PERQUÈ….

En primer lloc, ens aporten aliments, doncs cal estudiar les parts d’una planta per veure quines d’aquestes poden ser comestibles.

Seguidament, produeixen oxigen que nosaltres utilitzem per a respirar dia a dia. Haurem d’estudiar el procés en el qual es produeix aquest oxigen.

En tercer lloc, ens donen recursos com per exemple, fusta i paper per fer la nostra vida més còmoda. Per això, hem de veure mètodes per evitar la contaminació i la desforestació.

En quart lloc, hem de cuidar les plantes per evitar perdre els nostres paisatges, ja que les plantes sostenen el sòl al qual ens trobem i acoloren les nostres vides.

CONNEIXER LES PLANTES

Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris). Les plantes obtenen l’energia que necessiten per viure mitjançant el procés bioquímic de la fotosíntesi oxigènica. Inclouen organismes familiars com ara arbres, herbes, matolls, lianes, falgueres, molses i les algues verdes. S’estima que actualment existeixen unes 350.000 espècies de plantes, i es defineixen com a espermatòfits, briòfits, falgueres i falgueres afins. El 2004 se n’havien identificat unes 287.655 espècies, de les quals 258.650 fan flor i 18.000 són briòfits.

Actualment s’anomenen plantes aquells organismes, individus o espècies, que formen part del regne Plantae. La circumscripció actual del regne Plantae, la definició del que ara abasta, és diferent de la seva circumscripció en el passat, i molt diferent de la de l’antic i abandonat regne vegetal, que incloïa les algues i alguns cianobacteris (inclosos en el domini Eubacteria).

Read Full Post »

Més contents que un gínjol!

“L’Associació Salvem el Ginjoler va fer realitat evitar la seva tala i crear la Placeta del Ginjoler”

Ara es compleixen el 12è aniversari de la lluita veïnal de Sant Gervasi per salvar el ginjoler històric del carrer Arimón de Sant Gevasi.

Ginjoler del carrer Arimón de Sant Gervasi|ARXIU BELLATERRA. CAT

LLUÍS TORRES

El ginjoler centenari del carrer d’Arimon roman dempeus i té la seva pròpia placeta gràcies als veïns que van lluitar per evitar la tala, una vegada la Família Teixidor va vendre la seva vella casa a una inmobiliaria.

L’any 2007, un grapat de veïns del barri de Sant Gervasi van crear l’Associació Salvem el Ginjoler, una iniciativa de la també veïna Isabel Núñez, traductora i escriptora. Des del primer moment, els bellaterrencs Angi i Francesc, propietaris del Restaurant La Taula, molt proper al Ginjoler, van participar molt activament per salvar-lo, i van fer omplir el barri amb teixits de color verd clar, com símbol de la lluita ecológica.

Actual Placeta del Ginjoler del Carrer Arimon, amb el gran mural creat per alumnes de l’Escola Massana|CEDIDA

Finalment, l’Ajuntament de Barcelona va escoltar les veïnes i veins i en lloc de construir-se 3 cases adossades, van crear la Placeta de Ginjoler, amb una placa de record a Isabel Nuñez, morta de cáncer un anys més tard.

A l’enllaç de sota podeu veure el vídeo Salvem el Ginjoler d’Aquí va Passar de Betevé.

https://beteve.cat/va-passar-aqui/salvem-el-ginjoler/

Read Full Post »

La Moncloa acaba d’ aprovar avui, i dóna llum verda, a l’autoconsum d’energia solar, seguint la normativa europea.

Per la vostra informació, compartim el vídeo agafat de TV3:

Read Full Post »