El nostre veí Albert Pantaleoni Xercavins, lluitador pels espais naturals nets ha convocat la primera recollida post Covid en la Vía Verda, el proper diumenge 25 de julio.
Us podeu inscriure a l’enllaç de sota👇👇👇👇
Posts Tagged ‘Bellaterra Ecològica’
BELLATERRA ECOLÒGICA: Netejada popular de la Via Verda (diumenge, 25 juliol, 19h)
Posted in Bellaterra, tagged Albert Pantaleoni Xercavins, Bellaterra Ecològica, Netejada Popular Via Verda on 19 Juliol 2021|
BELLATERRA ECOLÒGICA [VÍDEO] Aprofitar les cendres de la vostra llar de foc per l’hort i el jardí.
Posted in Bellaterra, tagged Aprofitar cendra llar de foc, Bellaterra Ecològica on 9 Desembre 2020|
D’una banda, les cendres ens ajuden a combatre plagues i d’altra banda aprofitem els nutrients que les cendres aporten a terra o substrat.
Cendra d’una llar de foc de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Les cendres s’obtenen a partir de la combustió de llenya o fusta que no contingui vernissos ni pintures. Anem a conèixer més en profunditat els usos de la cendra en agricultura ecològica.
Cendres per plagues i malalties de l’hort i jardí
Les cendres són fàcils de manejar i aplicar, tant en horts com jardins, per protegir les plantes hortícoles i ornamentals de l’atac de plagues i malalties.
Entre les plagues més comuns que podem combatre amb cendres podem ressaltar els cucs i plaga de llimacs o llimacs i cargols. Empolvora cendra al voltant de la tija de les plantes dibuixant un cercle i una altra línia més ampla delimitant el pas als cultius que impedirà l’accés a cargols, llimacs i cucs.
Pel que fa a malalties, les cendres són un remei natural molt útil per a les causades per fongs. Per utilitzar les cendres amb aquesta finalitat, únicament hem escampar les cendres sobre les fulles, tiges, flors, etc. afectades pels fongs. Una altra forma d’utilitzar la cendra és preparar una pasta o crema i aplicar-la en les zones afectades oa les zones que vulguem prevenir el contagi.
Cendres per fertilitzar el sòl
L’altre ús principal de les cendres en agricultura o jardineria ecològica és el d’aprofitar les qualitats d’aquestes per millorar la qualitat de terra i augmentar la seva fertilitat.
Les cendres aporten bones quantitats de potassi, el macronutrient més demandat per les plantes després de l’nitrogen. El potassi afavoreix el creixement de l’fullatge i els fruits i millora la tolerància de la planta davant falta d’aigua. Llegeix més sobre els nutrients que necessiten les plantes.
La cendra també neutralitza l’acidesa de terra ia més té la característica d’estimular l’activitat dels bacteris que fixen el nitrogen a la terra.
Per tant, les cendres poden ser una opció natural i casolana per a la millora de l’estructura de terra i l’augment de la seva fertilitat.
Per utilitzar les cendres només hem de barrejar fins a 1 quilogram de cendra per metre quadrat amb la terra. Fes-ho preferentment abans de sembrar plantes hortícoles i ornamentals que requereixen substrats rics en matèria orgànica. Aquí pots ampliar informació sobre les necessitats de nutrients de les plantes ..
Font: Mi jardín en el desierto. Info jardín. Ecoagricultor
BELLATERRA ECOLÒGICA: Les fulles dels arbres cauen cada vegada més aviat, segons científics suïssos.
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Ecològica, Parc de la Bonaigua de Bellaterra on 6 Desembre 2020|
Contra el que es podria pensar, la caiguda de fulles s’avança vegada més aviat
Font al Parc de la Bonaigua de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
L’escalfament global fa caure les fulles abans, tot i retardar l’arribada de la tardor
Això no sols afecta els ritmes de la natura i les interaccions entre plantes i animals, sinó que redueix la capacitat dels boscos per capturar carboni
Banc al Parc de la Bonaigua de Bellaterra |BELLATERRA. CAT
Quan la tardor triga a arribar i és menys freda, podríem pensar que les fulles dels arbres cauran més tard. I això és el que creien, fins ara, els científics.
Doncs segons investigadors suïssos, és justament a l’inrevés: les fulles dels arbres cauen cada vegada més aviat.
El descobriment l’ha fet un equip de l’Institut Federal Suís de Tecnologia, amb seu a Zurich, encapçalat per Constantin Zohner. Els resultats s’han publicat a la revista Science.
Els autors s’han basat en dades de sis espècies europees, entre elles roure, faig i bedoll, recollides entre 1948 i 2015 a vora 4.000 llocs d’Europa Central. També han fet experiments dissenyats per estudiar com les variacions de llum solar i dels nivells de CO2 afecten els arbres.
A part d’estudiar la tendència, els investigadors han fet una projecció sobre què pot passar el 2100 si les emissions segueixen augmentant.
Les dades mostren que si bé la productivitat dels arbres a la primavera i a la tardor augmenta, a causa de la concentració més elevada de diòxid de carboni, això també fa que les fulles es tornin grogues i caiguin abans. Sembla com si les fulles tinguessin un límit sobre la seva productivitat i si aquesta augmenta en certs moments, s’ha de reduir en altres.
Deixar caure les fulles, un estalvi d’energia
Catifa de fulles caigudes al Parc de la Bonaigua de Bellaterra |BELLATERRA. CAT
Amb la fotosíntesi, mitjançant la llum solar i el CO2, les fulles dels arbres capturen carboni i produeixen nutrients. Quan s’acosta l’hivern, hi ha menys radiació solar i el procés deixa de ser rendible per a l’arbre.
Per això, els caducifolis no conserven les fulles, cosa que significaria una despesa, sinó que les deixen caure. Es tracta d’un procés d’adaptació per optimitzar l’energia.
Primer es tornen grogues, perquè produeixen menys clorofil·la –el pigment verd que absorbeix la llum solar. I finalment, cauen.
L’estudi mostra que la caiguda s’ha avançat, de mitjana, entre 3 i 6 dies. I els seus càlculs preveuen que si les emissions no es redueixen, el 2100 la caiguda s’haurà avançat dues o tres setmanes.
Això representa, d’una banda, una altra evidència de l’escalfament global. De l’altra, té impacte en els ritmes de la natura. Com que arbres, plantes en general i animals depenen els uns dels altres, això pot incidir en la disponibilitat d’aliment o en els condicions d’aparellament i cria.
Menys absorció de carboni
També té impacte en l’absorció de carboni. Amb la caiguda precoç de les fulles, també es perd capacitat d’absorció de CO2 i, per tant, de compensar, en part, les emissions.
Tardor al Parc de la Bonaigua de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT
I si bé el paper dels boscos en l’absorció és important, sense reduir les emissions l’escalfament global seguirà augmentant. Per això, en un comentari que acompanya l’article, Christine R. Rollinson, del Centre de Ciència dels Arbres de l’Arboretum Morton d’Illinois, assenyala això:
“No es pot esperar que el segrest de carboni pels boscos tot sol segueixi el ritme de les emissions antropogèniques de carboni o el canvi climàtic. L’estudi mostra que l’embornal de carboni dels boscos està limitat per mecanismes que encara no entenem completament. Així, considerant que arbres i boscos segueixen sent una solució per mitigar els impactes del canvi climàtic, no poden ser l’única manera de respondre a aquest canvi.”
Font: CCMA. Xavier Duran
BELLATERRA ECOLÓGICA: Alzina històrica salvada per una família propera al Parc de la Font de la Bonaigua
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Ecològica on 17 Setembre 2020|
Aquesta familia de Bellaterra es mereix un homenatge per la seva feina i estima per l’ecologia del nostre poble ‼️
Alzina del Cami de la Font de la Bonaigua de Bellaterra protegida per evitar la seva caiguda|BELLATERRA. CAT
BELLATERRA ECOLÒGICA: Demanem a l’EMD no tali aquesta alzina històrica‼️
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Ecològica, EMD Bellaterra on 17 Setembre 2020|
HEM D’EVITAR LA TALA HISTÒRICA D’AQUESTA ALZINA DE BELLATERRA‼️
Per experiències contrastades veïnals d’altres alzines de Bellaterra, (pot viure amb una poda parcial de les branques en perill de caiguda). FEM BELLATERRA!
NOTA: Hem parlat amb Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra i ens ha confirmat que aquesta històrica alzina es salvarà amb una poda profesional per evitar la seva caiguda. Bona feina ecològica per Bellaterra ‼️
Alzina històrica de Bellaterra |BELLATERRA. CAT
Alzina històrica podada i salvada de Bellaterra |BELLATERRA. CAT
BELLATERRA ECOLÒGICA: Com fer fàcils bancals elevats i economics pel vostre hort o jardí de Bellaterra [VÍDEO]
Posted in Bellaterra, tagged Bancals ecoligics amb rasillo ceramic, Bellaterra Ecològica on 25 Juny 2020|
“Les peces per fer el fàcil bancal ecològic medeix 100x30x4 i es ven a un euro unitat”
La Huertina de Toni ens mostra com fer fàcils bancals elevats econòmics i ecològics amb peces de “rasillons ceràmics”, perfectes pels nostre horts o jardins de Bellaterra.
BELLATERRA ECOLÒGICA: Bellaterra, terra de llars de foc, aprofita la fusta dels arbres caiguts [VÍDEO]
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Ecològica on 5 Març 2020|
La Brigada de l’EMD, després de les seves intervencions a l’espai públic de Bellaterra, deixa tallat l’arbrat caigut als marges perquè el veïnat l’aprofiti per les seves llars de foc.
La Brigada de l’EMD de Bellaterra tallant un arbre caigut durant el tempral Gloria|BELLATERRA. CAT
La llar de foc o llar (del llatí lar -laris) és el lloc d’una casa amb paviment de pedra o de toves refractàries on es fa foc per escalfar-s’hi o per a cuinar proveït de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums.
És una estructura arquitectònica per a contenir foc per escalfar-se i històricament, per a cuinar. Les llar de focs tradicionals són el sistema de calefacció més eficient que hi ha.
En temps antics no hi havia xemeneies i un forat al sostre en feia l’efecte, sovint el fum envaïa l’habitació.
La llar de foc era al mateix temps la cuina. Al voltant de la llar de foc es disposaven bancs de fusta i en alguns casos era el lloc on hom dormia els mesos més freds de l’any.
Al segle XVIII Ben Franklin desenvolupà una cambra de convecció que millorà molt l’eficiència tèrmica de les llars de foc i també en millorà el tiratge. A finals del mateix segle Benjamin Thompson va dissenyar una llar de foc que eliminava més bé el fum.
Històricament la llar de foc ha tingut un ús multifuncional: com a font d’escalfor a l’hivern, per a la coure i cuinar aliments, per a assecar (fumat) alguns aliments perquè es conservin (embotits, formatges, etc.) i fins i tot per a facilitar el treball amb certs materials mitjançant l’escalfor.
La vida d’una família se solia centrar entorn de la llar de foc, sobretot a l’hivern i més especialment en els climes freds. La gent gran s’asseia en els escons (bancs de fusta amb respatller al costat de la llar de foc, que de nit podien servir de llits) i els joves en banquetes.
Era molt habitual que sobre el foc pengés una olla mitjançant una cadena perquè estigués constantment calenta amb l’escalfor de les brases.
Les brases de la llar de foc també s’utilitzaven, quan arribava l’hivern, per a escalfar altres cambres de la casa posades en uns recipients metàl·lics anomenats brasers, on hom les deixava cremar lentament sota la cendra. També es posaven brases en uns cubicles anomenats burros que es feien servir per a calfar els llençols abans de ficar-se al llit.
BELLATERRA ECOLÒGICA: Tala d’arbres sans propers al poble de Bellaterra [VÍDEO]
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Ecològica, Miguel Clemente, Ramon Andreu, Sant Quirze del Vallès on 14 Desembre 2019|
Tala d’arbres sans propers a Bellaterra|MIGUEL CLEMENTE
La Bellaterra ecológica es queixa de la tala d’arbres sans propers a la nostra població, i que han creat un fort debat per demanar explicacions a les autoritats corresponents. Sembla ser que aquesta zona del Turó de Mataric i Can Barata correspon a Sant Quirze del Vallès.
Segons informa Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra, la normativa de proteccio d’incendis obliga a mantenir un perimetre de les zones habitades i a determinats camins forestals amb baixa carrega de foc. Aixo obliga a talar arbres sans i frondossos. Aquestes intervencions don dirigides generalment per tècnics de la Diputació o del Consell Comarcal amb coordinacio del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.
Zona de terrenys de Sant Quirze del Vallès|MIGUEL CLEMENTE
L’EMD autoritza només aquestes actuacions oficials de Diputació, Consell Comarcal i Bombers
BELLATERRA ECOLÒGICA: Les plantes, tota una vida d’amor natural
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Ecològica, Katerina Alavedra-Duchoslav, les plantes, Mercat Vell, sant cugat on 19 Novembre 2019|
Estimar les plantes al Mercat Vell de Sant Cugat|Katerina Alavedra-Duchoslav
Les veïnes i veïns de Bellaterra estimem les plantes i per això día a día tenim cura dels nostres jardins, així com de tot l’entorn del nostre poble. Aquesta història d’amor natural va iniciar-se l’any 1930. Visca les plantes i Bellaterra!
ESTIMEM LES PLANTES PERQUÈ….
En primer lloc, ens aporten aliments, doncs cal estudiar les parts d’una planta per veure quines d’aquestes poden ser comestibles.
Seguidament, produeixen oxigen que nosaltres utilitzem per a respirar dia a dia. Haurem d’estudiar el procés en el qual es produeix aquest oxigen.
En tercer lloc, ens donen recursos com per exemple, fusta i paper per fer la nostra vida més còmoda. Per això, hem de veure mètodes per evitar la contaminació i la desforestació.
En quart lloc, hem de cuidar les plantes per evitar perdre els nostres paisatges, ja que les plantes sostenen el sòl al qual ens trobem i acoloren les nostres vides.
CONNEIXER LES PLANTES
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris). Les plantes obtenen l’energia que necessiten per viure mitjançant el procés bioquímic de la fotosíntesi oxigènica. Inclouen organismes familiars com ara arbres, herbes, matolls, lianes, falgueres, molses i les algues verdes. S’estima que actualment existeixen unes 350.000 espècies de plantes, i es defineixen com a espermatòfits, briòfits, falgueres i falgueres afins. El 2004 se n’havien identificat unes 287.655 espècies, de les quals 258.650 fan flor i 18.000 són briòfits.
Actualment s’anomenen plantes aquells organismes, individus o espècies, que formen part del regne Plantae. La circumscripció actual del regne Plantae, la definició del que ara abasta, és diferent de la seva circumscripció en el passat, i molt diferent de la de l’antic i abandonat regne vegetal, que incloïa les algues i alguns cianobacteris (inclosos en el domini Eubacteria).
BELLATERRA ECOLÒGICA: “12è Aniversari de la salvació del Ginjoler històric de Sant Gervasi”
Posted in Bellaterra, tagged Associació Salvem el Ginjoler, Barcelona, Bellaterra Ecològica, Sant Gervasi on 17 Novembre 2019|
Més contents que un gínjol!
“L’Associació Salvem el Ginjoler va fer realitat evitar la seva tala i crear la Placeta del Ginjoler”
Ara es compleixen el 12è aniversari de la lluita veïnal de Sant Gervasi per salvar el ginjoler històric del carrer Arimón de Sant Gevasi.
Ginjoler del carrer Arimón de Sant Gervasi|ARXIU BELLATERRA. CAT
LLUÍS TORRES
El ginjoler centenari del carrer d’Arimon roman dempeus i té la seva pròpia placeta gràcies als veïns que van lluitar per evitar la tala, una vegada la Família Teixidor va vendre la seva vella casa a una inmobiliaria.
L’any 2007, un grapat de veïns del barri de Sant Gervasi van crear l’Associació Salvem el Ginjoler, una iniciativa de la també veïna Isabel Núñez, traductora i escriptora. Des del primer moment, els bellaterrencs Angi i Francesc, propietaris del Restaurant La Taula, molt proper al Ginjoler, van participar molt activament per salvar-lo, i van fer omplir el barri amb teixits de color verd clar, com símbol de la lluita ecológica.
Actual Placeta del Ginjoler del Carrer Arimon, amb el gran mural creat per alumnes de l’Escola Massana|CEDIDA
Finalment, l’Ajuntament de Barcelona va escoltar les veïnes i veins i en lloc de construir-se 3 cases adossades, van crear la Placeta de Ginjoler, amb una placa de record a Isabel Nuñez, morta de cáncer un anys més tard.
A l’enllaç de sota podeu veure el vídeo Salvem el Ginjoler d’Aquí va Passar de Betevé.
