Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Fòrum Bellaterra’

Read Full Post »

La tertúlia d’ahir vespre del Fòrum Bellaterra va omplir el Centre Cívic de la Plaça Maragall. Una classe magistral sobre L’hidrogen a càrrec del bellaterrenc Joan Ramon de Clascà presentat per Chus Cornellana, presidenta creadora d’aquest important fòrum mensual.

Tertúlia del Fòrum Bellaterra amb Joan Ramon de Clascà presentat per Chus Cornellana

S’enterra definitivament el projecte del Midcat, que se substituirà per “un corredor d’energia verda”. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat un acord entre Espanya, França i Portugal per impulsar un nou gasoducte submarí entre Barcelona i Marsella. L’han batejat amb el nom de BarMar.

L’hidrogen verd és una de les solucions per descarbonitzar sectors importants de l’economia.

És un dels elements químics més simples i com a combustible allibera energia sense emetre gasos contaminants. El principal desafiament perquè compleixi la seva missió és que tot el cicle de vida necessita ser net.

Any 2023. A la terminal de Mediterranean Shipping Company (MSC) al port de València, un carretó portacontenidors treballa sense descans. Organitza contenidors de fins a 30 tones com si es tractés de peces de joguina. Tot i l’immens despesa energètica que suposa el seu moviment, al seu voltant no hi ha ni rastre de fum. Ni una molècula de CO2. Tot el que emet és vapor d’aigua.

Aquesta imatge no és irreal, forma part d’un dels tres projectes pilot de la iniciativa H2Ports per estudiar l’aplicació de l’hidrogen verd al sector del transport i la logística amb vista al futur proper. Les proves es repeteixen a altres punts d’Europa.

Al districte d’Avedøre, a Copenhaguen (Dinamarca), es desenvolupa un projecte per a la producció d’hidrogen amb energia renovable. I l’arxipèlag escocès de les Orcades vol esdevenir les illes de l’hidrogen.

Sembla que la Unió Europea i el Regne Unit han pres la davantera a l’hora d’explorar les possibilitats de l’hidrogen verd com a peça clau cap a la descarbonització de l’economia. És a dir, com a element que contribueixi a eliminar les emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle i complir els compromisos de l’Acord de París. Tot i això, el camí no sembla senzill i està ple d’incògnites i desafiaments.

Font: BBVA, CCMA, Fòrum Bellaterra

Read Full Post »

“L’hidrogen, el combustible del demà” pel bellaterrenc Joan Ramon de Clascà

Joan Ramon de Clascà, Josep Puig (President EMD Valldoreix) i Chus Cornellana (Presidenta i creadora del Fòrum Bellaterra) ARXIU BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Tertúlia “El Roserar del Parc Cervantes de Barcelona i els Concursos Internacionals de Roses” a càrrec dels bellaterrencs M. Alba Fransi Lluís Abad

RESERVES FINS EL DIA 10 🌹629883425

El parc és un espai verd esplèndid i obert, que es distingeix per les grans zones de gespa, els camins amples i la suavitat del pendent del terreny. Són característiques que en fan un lloc molt apreciat per passejants i esportistes, sobretot els ciclistes i els corredors.

El Parc de Cervantes està situat als terrenys que abans ocupava el torrent Estela, que recollia les aigües que baixaven des del cim de Sant Pere Màrtir. Es pot recórrer pujant des de l’avinguda de la Diagonal, que és on hi ha l’entrada principal del parc, o bé d’una manera més relaxada, tot baixant xino-xano des de la ronda de Dalt.

Roserar del Parc Cervantes|AJUNTAMENT DE BARCELONA

HISTÒRIA

La vinculació de Barcelona amb les roses té una llarga trajectòria. N’és una bona mostra el concurs internacional que es va celebrar al Palau de Pedralbes entre els anys 1929 i 1936, i en el qual van participar els millors especialistes en roses del món. Més tard, a finals de 1980, al roserar del Parc de Cervantes s’hi van celebrar concursos populars de roses tallades, que després del seu èxit inicial van decaure.

Rombes bessons, 1977. Andreu Alfaro (Valencia, 1929 – 2012) AJUNTAMENT DE BARCELONA

L’actual Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, iniciat a principis del segle XXI, pren, doncs, el relleu d’aquest més que notable passat històric.
La primera edició del Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona es va celebrar l’any 2001. Ha esdevingut un gran aparador de les noves creacions d’arreu del món. Aquest esdeveniment ha permès renovar i consolidar la vinculació de la ciutat amb les roses.

Roserar de Cervantes|AJUNTAMENT DE BARCELONA

Obtenir una rosa nova no és fàcil, i per això pren gran importància el certamen de Barcelona. Les noves plantes, creades a partir d’hibridacions i de la selecció artificial, s’han de desenvolupar i, amb el temps, han de posar de manifest unes característiques rellevants. Poden passar bastants anys fins que s’aconsegueix una varietat amb prou qualitat per poder-la presentar a concursos i, si té èxit, comercialitzar-la.

Roserar de Cervantes|AJUNTAMENT DE BARCELONA

La vegetació del Parc de Cervantes és esponerosa, frondosa, senzillament espectacular, amb grans arbres que en determinen el paisatge i n’esdevenen els grans protagonistes. De fet, el parc són els arbres, que s’eleven sobre els parterres de gespa ornamentats amb grans masses arbustives, entre les quals destaquen els baladres ( Nerium oleander).
Una filera d’oms de Sibèria ( Ulmus pumila) fa de frontera protectora en la llarga façana del parc que transcorre paral·lela a l’avinguda de la Diagonal. En la zona propera a la carretera d’Esplugues destaquen les tipuanes ( Tipuana tipu) i quatre magnífics exemplars de til·ler ( Tilia europaea), dues espècies arbòries que també trobem en altres zones del parc. En la gran plaça central de sauló, les protagonistes són les acàcies de Constantinoble ( Albizia julibrissin), amb un parterre de grans alzines ( Quercus ilex) en un dels costats de la plaça.
En aquest parc també hi ha pins pinyers ( Pinus pinea), pins blancs ( Pinus halepensis) altíssims de copes poderoses, i grans exemplars de cedre de l’Himàlaia ( Cedrus deodara), xiprer ( Cupressus sempervirens), xiprer d’Arizona ( Cupressus glabra ‘Glauca’) i xiprer de Lambert ( Cupressus macrocarpa).
Les oliveres ( Olea europaea) -que formen un grup a l’extrem de la punta de llança que fa el parc on conflueixen l’avinguda de la Diagonal i la carretera d’Esplugues-, les acàcies ( Robinia pseudoacacia), els pebrers bords ( Schinus molle), les mèlies ( Melia azederach) i els castanyers bords ( Aesculus hippocastanum), així com alguns exemplars de tuia gegant ( Calocedrus decurrens) i d’arbres del coral ( Erythrina crista-galli), són altres espècies destacades del total de 27 espècies arbòries que hi ha al Parc de Cervantes.

Roserar del Parc Cervantes|AJUNTAMENT DE BARCELONA

La col·lecció de roses

És la joia de la corona del parc. El Roserar de Cervantes conté prop de 10.000 rosers d’unes 2.000 espècies i varietats diferents que en el millor moment de la floració -entre els mesos de maig i juliol- poden arribar a presentar, pel cap baix, prop de 150.000 roses obertes alhora.
Un circuit botànic que travessa tot el roserar permet viatjar, a través dels rosers, per Àsia, l’Orient Mitjà, Europa i Amèrica. Hi ha parterres dedicats a les espècies silvestres, agrupades segons el seu país d’origen, i d’altres dedicats als rosers híbrids antics, obtinguts abans de 1876 i que ja van cultivar egipcis, grecs i romans. També hi ha parterres dedicats als híbrids moderns, la creació dels quals es va iniciar a finals del segle XIX, posteriorment als rosers de te.

Els híbrids antics estan agrupats segons la seva procedència genètica: híbrids de Rosa gallica, Rosa X centifolia, Rosa X alba, Rosa moschata, Rosa rugosa, Rosa pimpinellifolia, Rosa chinensis i els híbrids de Bourbon, de Noisette, les roses de te i els híbrids perpetus. Quant als híbrids moderns, estan agrupats segons qui els va obtenir, com els rosers de Dot, de Meilland, de Kordes, de Harkness, d’Austin, de Lens, de Poulsen, de Dickson, de Tantau, de Guillot o de Barni, entre d’altres.

Aquesta zona del parc és rica en espècies arbòries i, fent companyia als rosers, hi ha molts arbres fruiters, com el cirerer del Japó ( Prunus serrulata), el perer ( Pyrus communis), el caqui ( Diospyros kaki), la pomera ( Pyrus malus), el codonyer ( Cydonia oblonga), la prunera ( Prunus cerasifera) i el ginjoler ( Ziziphus jujuba). També hi ha una gran presència de plantes aromàtiques, gramínies, vivaces, iris i arbustos de flor, que delimiten i ornamenten les vores dels parterres.

A la part més baixa del roserar, a prop de l’avinguda de la Diagonal, hi ha un bosquet de pi blanc ( Pinus halepensis), grans exemplars de til·lers ( Tilia europaea) i de cedres de l’Himàlaia ( Cedrus deodara) i una filera d’oliveres ( Olea europaea). Distribuïts en diferents zones del jardí trobem exemplars magnífics de tuies gegants ( Calocedrus decurrens), palmeres de dàtils altes ( Phoenix dactylifera), potes de vaca ( Bauhinia grandiflora), teixos ( Taxus baccata), xiprers ( Cupressus sempervirens i Cupressus macrocarpa), oms de Sibèria ( Ulmus pumila) i arbres del paradís ( Elaeagnus angustifolia). També destaquen una enorme alzina ( Quercus ilex) i un bellaombra ( Phytolacca dioica) amb una capçada ampla.

ROSERAR DEL PARC CERVANTES
Adreça: Av Diagonal, 706
Districte: Les Corts
Barri: Pedralbes
Població: Barcelona

Font: Ajuntament de Barcelona

Read Full Post »

Aquest Fòrum Bellaterra (amb entrada lliure) serà força interessant perquè Josep M Riba, -actual president de la Unió del Veïnat- , i els 4 ex presidents, Gemma Subirà, Jordi Macarulla, Joan Ros i Jordi Simó, faran un repàs de les actuacions fetes a Bellaterra al llarg dels 75 anys de l’entitat veïnal UVB, que aprofitaran per explicar els nous projectes pel nostre poble.

Font: Fòrum Bellaterra

Read Full Post »

L’acte online el  presentarà la creadora del fòrum Chus Cornellana, amb la participació dels ponents fundadors de Norz Patrimonia, Joan Marinel-lo, advocat amb estudis superiors de comerç exterior, i  Ramon Alfonso, economista especialitzat en mercats financers.

Per disposar de l’enllaç heu d’enviar un e-mail a la direcció forumbellaterra@gmail.com

Read Full Post »

Equip del Fòrum Bellaterra amb els convidats a la tertulia Lluís Maria Güell i Ernest Villegas|BELLATERRA. CAT

Lluís Maria Güell (Barcelona, 1947), productor, realitzador, director de cinema i televisió i l’actor Ernest Villegas (Manlleu, 1976, van participar ahir al vespre al Forum Bellaterra que es va celebrar com sempre al Centre Cívic de l’EMD. La seva classe magistral va ser un autèntic regal nadalenc, i l’entrega del veïnat assistent va ser total. La Sala Gran estava decorada amb càlids motius i llums nadalenques per seguir el complexe món de la producció de “L’enigma Verdaguer” un film del 2019 per TV3, que el dia de la seva estrena van poguer seguir més de 400.000 persones.

Lluís Maria Güell va fer participar l’Ernest Villegas amb el veïnat assistent que estava totalment entregat, amb un teatret com si fos el propi escenari del rodatge sobre el mossen i poeta català Jacint Verdaguer. Els assistens va poguer participar amb una agradable tertúlia cinematogràfica molt apasionada, i van poguer realitzar tot tipus de preguntes al director i actor.

Güell va assenyalar la importància que té un mitja audiovisual com TV3, que dedica molts esforços per realitzar projectes interesant per la cultura catalana. El director de l’Enigma Verdaquer va assegurar que interpretacions sense passió, entrega i naturalitat, dificilment són creïbles per arribar al públic. Va sorprendre al propi Ernest Villegas, protagonista del film, projectant un vídeo del moment del càsting per seleccionar-lo pel paper principal de Jacint Verdague, a més a més va recordar la gran semblança física amb el mossen i poeta històric català.

Güell va parlar en profunditat sobre els ‘efectes digitals de la pel·lícula, mostrant com s’han dut a terme algun dels trucatges de l’film; durant l’exposició aclaria en què s’havia basat per a la concepció i disseny d’elements com les localitzacions o palau on té lloc l’acció, la construcció es va realitzar digitalment per incrustar la imatge posteriorment en un entorn real.

Chus Cornellans presentant l’últim Fòrum Bellaterra de Nadal al Centre Cívic de l’EMD|BELLATERRA. CAT

Després de l’apasionant Tertúlia del Fòrum Bellaterra, els assistents van brindar amb Cava Brut i un delicat pica pica per desitjar-nos tots plegats un Bon Nadal i un millors any nou 2020, però no abans d’interpretar una nadalenca creada especialment per l’última tertúlia del 2019. Gràcies una vegada més a Chus Cornellana i tot el seu entregat equip per aquesta inolvidable i viva felicitació de Nadal en directe!

Read Full Post »

“L’Enigma Verdaguer” al Fòrum Bellaterra, amb Chus Cornellana, Lluís Maria Güell, Ernest Villegas i Miguel A. RamosL’Enigma Verdaguer de TV3 al Fòrum Tertúlia de Bellaterra

Fòrum Tertúlia Bellaterra d’aquest desembre estará dedicat al món de l’Art, en concret a la vida del Mossèn Cinto Verdaguer portat a TV3.“La presentació veïnal será al Centre Cívic el pròxim dijous 19 de desembre, a les 20 hores, i a l’acabar s’oferirà als asistentes un aperitiu i Cava per un Bon Nadal i Felic 2020″Aquesta tertúlia bellaterrenca de divulgació cultural en plenes festes nadalenques està convocada com és habitual, al Centre Cívic de Bellaterra. “L’enigma Verdaguer” és un telefilm sobre la vida de l’eclesiàstic Cinto Verdaguer, impulsor de la cultura catalana de finals del segle XIX que es va emetre a TV3 aquest any 2019.El director de cinema i televisió, Lluis Maria Güell, i el protagonista que representa en Cinto Verdaguer, és l’actor Ernest Villegas. Exposaran l’experiència profesional sobre la producció de TV3 que recorda una de les figures principals de la Renaixença de catalana de 1874. La sessió de la xerrada mensual estarà presentada per Miquel A. Ramos, i moderat per la Doctora Chus Cornellana.Jacint Verdaguer i Santaló(Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 – Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902. Enterrat al cementiri de Montjuïc, a Barcelona) fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.Primers anys a FolguerolesJacint, Segimon i Ramon Verdaguer i Santaló va ser el segon fill de vuit, dels quals només en sobrevisqueren tres. Els seus pares eren de condició modesta, però amb un cert nivell cultural. El pare, Josep Verdaguer i Ordeix, era mestre de cases i pagès; la mare, Josepa Santaló i Planas, era una dona aficionada a la lectura i molt devota que va exercir una gran influència sobre Verdaguer en encaminar-lo, d’una banda, cap a la carrera sacerdotal, i, de l’altra, cap a la literària, com el mateix autor va fer palès en una carta al seu amic i mentor Marià Aguiló: “[…] fou la dona que amb la seva llet em féu mamar la poesia”.La fira de Vic per Jacint VerdaguerSembla un camp de roselles
la plaça atapeïda
de mocadors vermells,
de llargues barretines,
i gent i bestiar
encara a doll hi arriben:
brama l’ase aureiut,
salta la mula guita,
bela el tendre anyellet
i el cavallàs renilla,
conta lo mercader,
lo quinquillaire crida,
canta el pobre ceguet,
mes les minyones frissen
que, venuda la fruita,
que a adinerar venien,
amb sos enamorats
feta petar una mica,
baixen los ulls en terra,
veuen que l’ombra minva,
veuen que cada punt
se van tornant més xiques;
alcen los ulls i veuen
que el sol se’n va a migdia,
i han de deixar el galan.
Ne sou de plànyer, nines;
però als que us planyen més
també els puny, ai!, l’espina.

Read Full Post »

“Nit màgica amb Ildefons Cerdà al Centre Cívic de l’EMD Bellaterra”

Chus Cornellana, Joan Ramón Clascà i Ramon Buxeda van farcir ahir nit el Centre Cívic de Bellaterra amb veïnes i veïns que entregats van viure tota una història mágica plena d’arquitectura universal, fent una passejada mundial amb les expiracións artístiques del polifacètic català Ildefons Cerdà, creador de l’Eixample de Barcelona.

Veïnes i veïns farcint el Fòrum Bellaterra|BELLATERRA. CAT

VÍDEO ÍNTEGRE DE BELLATERRA.CAT

Ildefons Cerdà (1815-1876)

D’origen rural, va néixer al Mas Cerdà de Centelles, a uns 50 km a nord de Barcelona, va ser el tercer fill d’una família emprenedora que comerciava amb Amèrica. Des de jove va mostrar una mentalidat oberta i progressista, i en 1841 es va llicència a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid, a la que predominaban les idees liberals. Anteriorment havia rebut influències de les idees de Cabet i del món utòpic del seu Voyage en Icarie (1840) a través de la seva amistat amb Narcís Monturiol, inventor del submarí Ictíneo. Com membre del Corp d’Enginyers va rebre diferents destinacions abans d’establir-se a Barcelona (1848), on es va casar amb Clotilde Bosch. A la mort dels seus germans va heretà un patrimoni considerable que li va permetre demanar l’excedència i consagrar-se, a títol privat, als estudis urbanístics així com a la política (va ser diputat per Barcelona a les Corts espanyoles, regidor de Barcelona, vicepresident de la Diputació Provincial …) . En 1876, després de tota una vida dedicada a la creació d’una nova ciutat, encara avui model extraordinari de valord universals, va morir d’una malaltia cardíaca a Caldes de Besaya (Santander).

La Barcelona amurallada

L’inici. de l’industrialització va provocar una forta inmigración que va fer insuficient el nucli urbà barcelonés, envoltat de muralles. L’asfíxia creixent i la degradació de la qualitat de vida van provocar un moviment de protesta. «A baix les muralles!» Va ser crit de guerra que va recollir el governador Pascual Madoz, amic de Cerdà i afí al seu ideari, quan va ordenar la seva demolició (1854), molt ben rebuda per la població. La vella ciutat havia arribat a una densidad al·lucinant (890 habitants / hectàrea enfront als 90 de Londres, els 350 de París i els 380 de Madrid), que es asfixiava en edificis de sis pisos sobre un viari medieval amb carrers de 4 metres d’ample de mitjana i en el que el «carrer ample» no arribava als 8 metros.

La gestació del Projecte de l’Eixample de Barcelona

Cerdà havia rebut l’encàrrec del Ministerio de Fomento d’aixecar el pla topogràfic de la plana de Barcelona, àmplia superfície en la que estava prohibit edificar per raons estratégicas.Paralelamente, l’iniciativa pròpia, va redactar una Monografia de la classe obrera (1856), anàlisi estadístic complert i profund sobre les condicions de vida intramurs a partir dels aspectes socials, econòmics i alimentaris. El diagnóstic va ser precís: la ciutat era «mesquina» i no apta per a la «nova civilització», caracteritzada per la aplicació de l’energia del. vapor a la indústria i a al transport terrestre i marítim. Una nova civilització que es debia definir, segons Cerdà, per «la mobilitat idat i la comunicativitat (el telégrafo òptic era l’altre invent relevant). El canvi de paradigma necessitava un nou tipus de ciutat i Cerdà va començar, sense cap encàrrec, a estructurar el seu pensament, exposat sistemáticament molts anys després (1867) en el seva gran obra: Teoria general de l’urbanizació. Un dels trets més importants de la proposta de Cerdà és la història d’un nou urbanisme.

Ramon Andreu, president de Bellaterra, no va volguer cap protagonisme i es va situar a l’última fila|BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Segons bibliografía moltes grans ciutats s’orienten urbanísticament segons les constel·lacións . El nostre prestigiós veí Juan Ramon Clascà, enginyer de camins, canals i ports, qui aprofundirà en la historia de Ildefons Cerdà Suñer. La introducció estará a càrrec de Ramon Buxeda, historiador i reconegut egiptòleg, L’acte i la moderacio anira a càrrec de la Doctora Chus Cornellana, creadora i presidenta de Fòrum Bellaterra.

Retrat d’Ildefons Cerdà realitzat per Ramon Martí Alsina a 1878|Ateneu Barcelonès

Ildefons Cerdà i Sunyer, (Centelles, el 23 de desembre de 1815 – Les Caldes de l’Besaya, 21 de agost de 1876) va ser un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític espanyol. Home polifacètic, va escriure la Teoria general de la urbanització, obra pionera de l’especialitat, per la qual se li considera un dels fundadors de l’urbanisme modern.

El seu projecte més important va ser la reforma urbanística de la Barcelona de segle XIX mitjançant el Pla Cerdà, amb el qual va crear l’actual barri de l’Eixample. Cerdà no va ser un triomfador; concentrat meticulosament en el seu treball, va tenir problemes familiars, el seu projecte d’eixample mai va ser ben vist pels estaments locals i va acabar arruïnat, doncs l’Estat espanyol i l’Ajuntament de Barcelona no li pagaven els honoraris que li devien. Hi va haver de passar un segle perquè es reconegués el seu llegat.BIOGRAFIA

Mas Cerdà de la Garga a Centelles, lloc on va néixer i es va criar Ildefons Cerdà|WIKIPEDIAVa néixer al Mas Cerdà de la Garga, una propietat que la seva família posseïa des del segle XIV, a Centelles, Osona, Barcelona. Va ser el quart fill -tercer dels nois- de sis germans, en el si d’una família amb arrels documentades a la Plana de Vic des 1440. Malgrat la seva ascendència rural, els Cerdà eren gent de món amb interessos lligats a el comerç americà, un fet que sens dubte va estimular l’esperit obert, les inquietuds i la fe en el progrés de el jove Ildefons.Destinat pel seu pare a la carrera eclesiàstica, va cursar estudis de llatí i filosofia al seminari de Vic, ciutat on la seva família, de tradició liberal, es va refugiar durant la Guerra dels Agraviats en 1827. Després de enfrontar-se amb el seu pare per canviar la seva orientació professional, en 1832 es va traslladar a Barcelona, on va iniciar els estudis d’arquitectura, matemàtiques, nàutica i dibuix a l’Escola de la Llotja. No va obtenir el títol d’arquitecte i, al setembre de 1835, es va traslladar a Madrid per estudiar a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, on va obtenir el títol d’enginyer l’any en 1841, després de moltes penúries econòmiques degudes a la manca de suport familiar.El 20 de juny de 1848 es va casar amb la pintora Magdalena Clotilde Bosch Calmell, filla de l’banquer Josep Bosch Mustich, amb qui va tenir quatre filles: Pepita, Sol, Rosita i Clotilde, que va ser una coneguda instrumentista d’arpa. La relació matrimonial no va funcionar bé i Clotilde, la filla menor, va ser fruit de les relacions adúlteres de la seva esposa, encara que Cerdà la va reconèixer com a pròpia. Finalment, el 1862 el matrimoni es va separar.Amb la mort prematura del seu pare (1787-1844) i dels seus dos germans, Ramon (1808-1837) i Josep (1806-1848), va heretar un patrimoni important que li va permetre renunciar, en 1849, al seu càrrec oficial en Obres Públiques, reorientar la seva professió, entrar en política i dedicar, com ell mateix va descriure, «la meva fortuna tota sencera, tot el meu crèdit, tot el meu temps, totes les meves comoditats, totes les meves afeccions, i fins a la meva consideració personal en la societat, a la idea urbanitzadora ».En els últims dies de la seva vida, malalt i semiarruinado, ja que el govern li devia els honoraris de molts dels treballs realitzats, es va traslladar a el balneari de les Caldas de Besaya, a Cantàbria, on va morir el 21 d’agost de 1876. El dia 23 d’agost el diari La Impremta va publicar una nota necrològica amb les paraules següents: «el senyor Cerdà era liberal i tenia talent, dues circumstàncies que a Espanya perjudiquen i solen crear molts enemics …»

Al maig de 1970, i coincidint amb la reimpressió de la seva Teoria general de la urbanització, després de gestions de Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, les seves restes mortals van ser traslladats i enterrats al Cementiri Nou de Montjuïc a Barcelona, realitzant diversos actes de homenatge.

Read Full Post »

Older Posts »