Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Fòrum Bellaterra’

“Nit màgica amb Ildefons Cerdà al Centre Cívic de l’EMD Bellaterra”

Chus Cornellana, Joan Ramón Clascà i Ramon Buxeda van farcir ahir nit el Centre Cívic de Bellaterra amb veïnes i veïns que entregats van viure tota una història mágica plena d’arquitectura universal, fent una passejada mundial amb les expiracións artístiques del polifacètic català Ildefons Cerdà, creador de l’Eixample de Barcelona.

Veïnes i veïns farcint el Fòrum Bellaterra|BELLATERRA. CAT

VÍDEO ÍNTEGRE DE BELLATERRA.CAT

Ildefons Cerdà (1815-1876)

D’origen rural, va néixer al Mas Cerdà de Centelles, a uns 50 km a nord de Barcelona, va ser el tercer fill d’una família emprenedora que comerciava amb Amèrica. Des de jove va mostrar una mentalidat oberta i progressista, i en 1841 es va llicència a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid, a la que predominaban les idees liberals. Anteriorment havia rebut influències de les idees de Cabet i del món utòpic del seu Voyage en Icarie (1840) a través de la seva amistat amb Narcís Monturiol, inventor del submarí Ictíneo. Com membre del Corp d’Enginyers va rebre diferents destinacions abans d’establir-se a Barcelona (1848), on es va casar amb Clotilde Bosch. A la mort dels seus germans va heretà un patrimoni considerable que li va permetre demanar l’excedència i consagrar-se, a títol privat, als estudis urbanístics així com a la política (va ser diputat per Barcelona a les Corts espanyoles, regidor de Barcelona, vicepresident de la Diputació Provincial …) . En 1876, després de tota una vida dedicada a la creació d’una nova ciutat, encara avui model extraordinari de valord universals, va morir d’una malaltia cardíaca a Caldes de Besaya (Santander).

La Barcelona amurallada

L’inici. de l’industrialització va provocar una forta inmigración que va fer insuficient el nucli urbà barcelonés, envoltat de muralles. L’asfíxia creixent i la degradació de la qualitat de vida van provocar un moviment de protesta. «A baix les muralles!» Va ser crit de guerra que va recollir el governador Pascual Madoz, amic de Cerdà i afí al seu ideari, quan va ordenar la seva demolició (1854), molt ben rebuda per la població. La vella ciutat havia arribat a una densidad al·lucinant (890 habitants / hectàrea enfront als 90 de Londres, els 350 de París i els 380 de Madrid), que es asfixiava en edificis de sis pisos sobre un viari medieval amb carrers de 4 metres d’ample de mitjana i en el que el «carrer ample» no arribava als 8 metros.

La gestació del Projecte de l’Eixample de Barcelona

Cerdà havia rebut l’encàrrec del Ministerio de Fomento d’aixecar el pla topogràfic de la plana de Barcelona, àmplia superfície en la que estava prohibit edificar per raons estratégicas.Paralelamente, l’iniciativa pròpia, va redactar una Monografia de la classe obrera (1856), anàlisi estadístic complert i profund sobre les condicions de vida intramurs a partir dels aspectes socials, econòmics i alimentaris. El diagnóstic va ser precís: la ciutat era «mesquina» i no apta per a la «nova civilització», caracteritzada per la aplicació de l’energia del. vapor a la indústria i a al transport terrestre i marítim. Una nova civilització que es debia definir, segons Cerdà, per «la mobilitat idat i la comunicativitat (el telégrafo òptic era l’altre invent relevant). El canvi de paradigma necessitava un nou tipus de ciutat i Cerdà va començar, sense cap encàrrec, a estructurar el seu pensament, exposat sistemáticament molts anys després (1867) en el seva gran obra: Teoria general de l’urbanizació. Un dels trets més importants de la proposta de Cerdà és la història d’un nou urbanisme.

Ramon Andreu, president de Bellaterra, no va volguer cap protagonisme i es va situar a l’última fila|BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Segons bibliografía moltes grans ciutats s’orienten urbanísticament segons les constel·lacións . El nostre prestigiós veí Juan Ramon Clascà, enginyer de camins, canals i ports, qui aprofundirà en la historia de Ildefons Cerdà Suñer. La introducció estará a càrrec de Ramon Buxeda, historiador i reconegut egiptòleg, L’acte i la moderacio anira a càrrec de la Doctora Chus Cornellana, creadora i presidenta de Fòrum Bellaterra.

Retrat d’Ildefons Cerdà realitzat per Ramon Martí Alsina a 1878|Ateneu Barcelonès

Ildefons Cerdà i Sunyer, (Centelles, el 23 de desembre de 1815 – Les Caldes de l’Besaya, 21 de agost de 1876) va ser un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític espanyol. Home polifacètic, va escriure la Teoria general de la urbanització, obra pionera de l’especialitat, per la qual se li considera un dels fundadors de l’urbanisme modern.

El seu projecte més important va ser la reforma urbanística de la Barcelona de segle XIX mitjançant el Pla Cerdà, amb el qual va crear l’actual barri de l’Eixample. Cerdà no va ser un triomfador; concentrat meticulosament en el seu treball, va tenir problemes familiars, el seu projecte d’eixample mai va ser ben vist pels estaments locals i va acabar arruïnat, doncs l’Estat espanyol i l’Ajuntament de Barcelona no li pagaven els honoraris que li devien. Hi va haver de passar un segle perquè es reconegués el seu llegat.BIOGRAFIA

Mas Cerdà de la Garga a Centelles, lloc on va néixer i es va criar Ildefons Cerdà|WIKIPEDIAVa néixer al Mas Cerdà de la Garga, una propietat que la seva família posseïa des del segle XIV, a Centelles, Osona, Barcelona. Va ser el quart fill -tercer dels nois- de sis germans, en el si d’una família amb arrels documentades a la Plana de Vic des 1440. Malgrat la seva ascendència rural, els Cerdà eren gent de món amb interessos lligats a el comerç americà, un fet que sens dubte va estimular l’esperit obert, les inquietuds i la fe en el progrés de el jove Ildefons.Destinat pel seu pare a la carrera eclesiàstica, va cursar estudis de llatí i filosofia al seminari de Vic, ciutat on la seva família, de tradició liberal, es va refugiar durant la Guerra dels Agraviats en 1827. Després de enfrontar-se amb el seu pare per canviar la seva orientació professional, en 1832 es va traslladar a Barcelona, on va iniciar els estudis d’arquitectura, matemàtiques, nàutica i dibuix a l’Escola de la Llotja. No va obtenir el títol d’arquitecte i, al setembre de 1835, es va traslladar a Madrid per estudiar a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, on va obtenir el títol d’enginyer l’any en 1841, després de moltes penúries econòmiques degudes a la manca de suport familiar.El 20 de juny de 1848 es va casar amb la pintora Magdalena Clotilde Bosch Calmell, filla de l’banquer Josep Bosch Mustich, amb qui va tenir quatre filles: Pepita, Sol, Rosita i Clotilde, que va ser una coneguda instrumentista d’arpa. La relació matrimonial no va funcionar bé i Clotilde, la filla menor, va ser fruit de les relacions adúlteres de la seva esposa, encara que Cerdà la va reconèixer com a pròpia. Finalment, el 1862 el matrimoni es va separar.Amb la mort prematura del seu pare (1787-1844) i dels seus dos germans, Ramon (1808-1837) i Josep (1806-1848), va heretar un patrimoni important que li va permetre renunciar, en 1849, al seu càrrec oficial en Obres Públiques, reorientar la seva professió, entrar en política i dedicar, com ell mateix va descriure, «la meva fortuna tota sencera, tot el meu crèdit, tot el meu temps, totes les meves comoditats, totes les meves afeccions, i fins a la meva consideració personal en la societat, a la idea urbanitzadora ».En els últims dies de la seva vida, malalt i semiarruinado, ja que el govern li devia els honoraris de molts dels treballs realitzats, es va traslladar a el balneari de les Caldas de Besaya, a Cantàbria, on va morir el 21 d’agost de 1876. El dia 23 d’agost el diari La Impremta va publicar una nota necrològica amb les paraules següents: «el senyor Cerdà era liberal i tenia talent, dues circumstàncies que a Espanya perjudiquen i solen crear molts enemics …»

Al maig de 1970, i coincidint amb la reimpressió de la seva Teoria general de la urbanització, després de gestions de Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, les seves restes mortals van ser traslladats i enterrats al Cementiri Nou de Montjuïc a Barcelona, realitzant diversos actes de homenatge.

Read Full Post »

Read Full Post »

Chus Cornellana i Pedro Maluenda de Fòrum Bellaterra, van presentar ahir al vespre, a la Sala Gran de l’EMD, el concert-tertúlia del grup bellaterrenc-oslense Hirundo Maris, coincidint amb el 10è aniversari de la seva creació, que l’ha fet presentar-se per tota Europa.

[Vídeo] complert del concert d’Hirundo Maris a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Sala Gran de l’EMD plena per gaudir de la càlida i dolça musica d’Arianna Savall i Petter Udland Johansen, que han estat acompanyats de Michal Nagy, músic guitarrista, original de la històrica ciutat polonesa de Cracovia.

Hirundo Maris (Arianna Savall Figueras, Petter Udland Johansen i Michal Nagy) al concert de la Festa Major del Fòrum Bellaterra|FOTO DE CHUS CORNELLANA

HIRUNDO MARIS

El 2009, Arianna Savall i Petter Udland Johansen creen el conjunt Hirundo Maris, especialitzat en música antiga des de l’edat mitjana fins al barroc, en la creació pròpia i Early Fusion. El nucli creatiu és la música mediterrània i nòrdica, fruit de l’extens treball en conjunt, i com aquest ocell migratori, retroben camins de mar i de música que uneixen des de temps remots els països escandinaus amb la Península Ibèrica.

Amb Hirundo Maris actuen en nombrosos festivals d’Europa, com Stanser Musiktage, Kölner Fest für Alte Musik, Jazz in Church Bucharest, Menuhin Festival Gstaad, Bachwochen Thun, Styriarte Festival, All’Improvviso Festival, Kirkemusikk Festivalen Oslo, Nordlysfestivalen Tromsø, Festival de Dinan (Bretanya), Seduced by harps (Bèlgica), Festival Internacional d’Arpa de Sentmenat (Catalunya), Arp Sanati Dergi d’Istanbul (Turquia), Festival de Fontfroide i Philippe Maillard Productions (París), entre altres.

Hirundo Maris va gravar el seu primer disc Chants du Sud et du Nord amb el prestigiós segell discogràfic d’en Manfred Eicher, ECM. Aquest disc ha sigut produït personalment per M. Eicher i ha tingut una molt bona acollida per la crítica internacional.

“El seu conjunt aplega elements de les tradicions nòrdica i mediterrània en una dansa fluida i formal però fermament lenta. Sublim.” Nick Coleman, The Independent, juliol 2012.

“Arianna Savall i Petter Udland Johansen proposen un viatge musical a través de la geografia i del temps. Tot alternant pàgines de la música tradicional (melodies sefardites, catalanes, espanyoles, cèltiques i noruegues) amb composicions pròpies, creant un univers sonor i poètic eminentment personal, barrejant amb una sorprenent naturalitat les pràctiques musicals adquirides al llarg de la seva carrera amb una diversitat excepcional que abraça totes les músiques. Gràcies a l’acompanyament de les arpes i el Hardingfele, Arianna Savall i Petter Udland Johansen duen a terme una caracterització refinada i subtil de cada clima i fan centellejar els mil i un colors de les cordes pinçades.

No cal pas recordar també que la veu s’engalana, com de costum, amb una llum que és alternadament càlida i diàfana, amb una disciplina perfecta i sobretot amb la seva capacitat de convocar les inflexions líriques com el fulgor tan natural del cant tradicional. A més, l’Arianna i en Petter han aplegat al seu voltant uns músics excepcionals, vinguts del nord i del sud, igualment sorgits d’horitzons estètics molt diversos però virtuosos en el pas d’una estètica a l’altra. Agrupats com a Hirundo Maris (denominació llatina de l’oreneta de mar), el grup es revela del tot fidel al seu nom, passant d’un continent a l’altre, d’una època a l’altra amb una felicitat incessant, creant per a cada peça una atmosfera de mil reflexos perfectament definida, amb la constant d’aquest caliu mediterrani i nòrdic que forma part del patrimoni musical irreductible d’Arianna Savall i en Petter Udland Johansen. En una època en què no deixem d’interrogar-nos sobre els ponts estesos entre els repertoris musicals, entre les pràctiques cultes i els llegats immemorials de les tradicions orals, ens trobem davant d’una originalitat excepcional i una qualitat musical irreprotxable.” Yutha Tep

Read Full Post »

“Acabat d’arribar als Estats Units, i al moment de pujar a un bus, una dona gran de color amb un bastó, em volia cedir el seu seient”

El Dr. Josep Maria Gibert, científic de la NASA durant l’Apollo XI i la Dra. Chus Cornellana, organitzadora del Fòrum Bellaterra|BELLATERRA. CAT

El bellaterrenc Josep Maria Gibert, és el Dr. Científic que durant la seva llarga estada a la NASA, de la mà del Dr. Joan Oro, va analitzar les mostres portades de la lluna per la nau Apollo XI, l’any 1969. El Fòrum Bellaterra (organitzat per Chus Cornellana) , li va dedicar l’última conferència de primavera, una de les més interessants de la temporada, així ho demostra la bona assistència de veïnes i veïns, al Centre Cívic de Bellaterra. La presentació va anar a càrrec de Manel Roig. El Dr. Gibert, va mostrar físicament, una part del meteorit Allende, caigut a Chihuahua (Mèxic), el 8 de febrer de 1969.

També va comentar una de les seves vivències més humanitàries: Acabat d’arribar als Estats Units, i al moment de pujar a un bus, una dona gran de color amb un bastó, li volia cedir el seient, record que el va emocionat, i que naturalment no ho va acceptar. El Dr. Gibert va frenar una estona la seva conferència, fins que es va recuperar d’aquest inolvidable record de la seva juventut als Estats Units.

El meteorit Allende caigut a Mèxic va permetre establir la cronològica del sistema solar.

L’impacte d’Allende, al sud de l’estat de Chihuahua, va esdevenir una finestra per entendre l’origen dels planetes i la seva composició.
A Mèxic han topat dos dels meteorits més coneguts mundialment: el que va originar un dels cràters més grans per impacte que hi ha a la Terra, Chicxulub, a la península del Yucatán, i Allende, que ha obert una finestra per entendre l’origen del sistema solar.

Part del meteorit Allende, propietat del Dr. Josep Maria Gibert, mostrat al Fòrum Bellaterra |BELLATERRA.CAT

A causa de l’impacte del meteorit Allende, que pren el seu nom d’una comunitat situada al sud de l’estat de Chihuahua (nord de Mèxic), el 8 de febrer de 1969, és possible estimar en 4.568.000 d’anys l’edat del sistema solar, saber de què està feta la Terra i determinar que, al principi, existien al voltant de 50 planetes que després d’una etapa de col·lisions a gran escala, van quedar reduïts als vuit que es coneixen actualment.

“El Allende ha estat útil per entendre el sistema solar, entendre de què està feta la Terra, la resta dels planetes, la Lluna (…) El que resol és que són molt simples en la seva composició, que els planetes, per exemple, estan fets del núvol de gas i pols que va donar origen al sistema solar, i el qual prové, principalment, de l’explosió de les noves i súper novas “, explica Jaime Urrutia Fucugauchi, geofísic i membre del Col·legi Nacional, durant una conferència per celebrar els 50 anys que el meteorit va impactar a Mèxic.

Jaime Urrutia Fucugauchi.
“S’estima, amb base en informació extreta del Allende, que el sistema solar té 4.568.000 d’anys”.

El Allende pertany a un grup de meteorits relativament rars, les condrites carbonáceas: tres de cada 100 meteorits que cauen a la Terra són com aquest.

“Les condrites carbonáceas estan fetes d’inclusions riques en calci i alumini, que són els materials més vells del sistema solar. S’estima, amb base en informació extreta del Allende, que el sistema solar té 4.568.000 d’anys”, va referir que va ser director de l’Institut de Geofísica de la Universitat Autònoma de Mèxic l’any 1997 al 2005.

Cinquanta anys d’estudis

Quan es va produir l’impacte del meteorit Allende s’estava planejant el primer allunatge, de manera que molts laboratoris en el món estaven preparant-se per a l’anàlisi de les primeres mostres lunars.

Aquesta circumstància va afavorir que les més de dues tones de fragments en què es va partir en topar, es distribuïssin de manera veloç entre diversos centres científics a nivell mundial, el que el converteix en un dels astrolitos més estudiats i, a més, que gairebé tots els museus d’història natural, mineralogia i arqueologia en el món tinguin una mostra.

“És un dels millors estudiats i segueixen apareixent novetats; hi ha entre 2.000 i 3.000 publicacions i crec que seguirà donant sorpreses per 50 anys més”, destaca el científic.

Jaime Urrutia Fucugauchi:
“L’única forma en què podem tenir en els laboratoris material sobre la Terra per analitzar és a través dels objectes que cauen en ella, com els meteorits”.

L’estudi dels meteorits és fonamental per entendre “com s’origina el planeta, com s’estructura, què hi ha sota la superfície, i, en definitiva, de què està feta la Terra”, sosté Urrutia Fucugauchi. A més, també aporta dades sobre la composició de la resta de cossos que conformen el sistema solar.

NOTA:

El científic Josep Maria Gibert va fundar la firma Konic fa 41 anys després de doctorar-se a Houston amb el professor Joan Oró i de ser investigador de la NASA sobre mostres de la Lluna del programa Apollo XI, l’any 1969.

Read Full Post »

Aquest vespre, a la sala gran del Centre Cívic, s’ha celebrat un dels Fòrum Bellaterra més interessants de tota la temporada. Ha estat una apasionada conferència i tertúlia amb el prestigiós científic bellaterrenc Josep Maria Gibert, presentat per Manel Roig i la moderació de Chus Cornellana.

“Aquí teniu el vídeo íntegre que Bellaterra.Cat ha transmès en Directe a través del seu Facebook

Read Full Post »

Read Full Post »

Older Posts »