Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Juan Ramon Clascà’

Segons bibliografía moltes grans ciutats s’orienten urbanísticament segons les constel·lacións . El nostre prestigiós veí Juan Ramon Clascà, enginyer de camins, canals i ports, qui aprofundirà en la historia de Ildefons Cerdà Suñer. La introducció estará a càrrec de Ramon Buxeda, historiador i reconegut egiptòleg, L’acte i la moderacio anira a càrrec de la Doctora Chus Cornellana, creadora i presidenta de Fòrum Bellaterra.

Retrat d’Ildefons Cerdà realitzat per Ramon Martí Alsina a 1878|Ateneu Barcelonès

Ildefons Cerdà i Sunyer, (Centelles, el 23 de desembre de 1815 – Les Caldes de l’Besaya, 21 de agost de 1876) va ser un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític espanyol. Home polifacètic, va escriure la Teoria general de la urbanització, obra pionera de l’especialitat, per la qual se li considera un dels fundadors de l’urbanisme modern.

El seu projecte més important va ser la reforma urbanística de la Barcelona de segle XIX mitjançant el Pla Cerdà, amb el qual va crear l’actual barri de l’Eixample. Cerdà no va ser un triomfador; concentrat meticulosament en el seu treball, va tenir problemes familiars, el seu projecte d’eixample mai va ser ben vist pels estaments locals i va acabar arruïnat, doncs l’Estat espanyol i l’Ajuntament de Barcelona no li pagaven els honoraris que li devien. Hi va haver de passar un segle perquè es reconegués el seu llegat.BIOGRAFIA

Mas Cerdà de la Garga a Centelles, lloc on va néixer i es va criar Ildefons Cerdà|WIKIPEDIAVa néixer al Mas Cerdà de la Garga, una propietat que la seva família posseïa des del segle XIV, a Centelles, Osona, Barcelona. Va ser el quart fill -tercer dels nois- de sis germans, en el si d’una família amb arrels documentades a la Plana de Vic des 1440. Malgrat la seva ascendència rural, els Cerdà eren gent de món amb interessos lligats a el comerç americà, un fet que sens dubte va estimular l’esperit obert, les inquietuds i la fe en el progrés de el jove Ildefons.Destinat pel seu pare a la carrera eclesiàstica, va cursar estudis de llatí i filosofia al seminari de Vic, ciutat on la seva família, de tradició liberal, es va refugiar durant la Guerra dels Agraviats en 1827. Després de enfrontar-se amb el seu pare per canviar la seva orientació professional, en 1832 es va traslladar a Barcelona, on va iniciar els estudis d’arquitectura, matemàtiques, nàutica i dibuix a l’Escola de la Llotja. No va obtenir el títol d’arquitecte i, al setembre de 1835, es va traslladar a Madrid per estudiar a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, on va obtenir el títol d’enginyer l’any en 1841, després de moltes penúries econòmiques degudes a la manca de suport familiar.El 20 de juny de 1848 es va casar amb la pintora Magdalena Clotilde Bosch Calmell, filla de l’banquer Josep Bosch Mustich, amb qui va tenir quatre filles: Pepita, Sol, Rosita i Clotilde, que va ser una coneguda instrumentista d’arpa. La relació matrimonial no va funcionar bé i Clotilde, la filla menor, va ser fruit de les relacions adúlteres de la seva esposa, encara que Cerdà la va reconèixer com a pròpia. Finalment, el 1862 el matrimoni es va separar.Amb la mort prematura del seu pare (1787-1844) i dels seus dos germans, Ramon (1808-1837) i Josep (1806-1848), va heretar un patrimoni important que li va permetre renunciar, en 1849, al seu càrrec oficial en Obres Públiques, reorientar la seva professió, entrar en política i dedicar, com ell mateix va descriure, «la meva fortuna tota sencera, tot el meu crèdit, tot el meu temps, totes les meves comoditats, totes les meves afeccions, i fins a la meva consideració personal en la societat, a la idea urbanitzadora ».En els últims dies de la seva vida, malalt i semiarruinado, ja que el govern li devia els honoraris de molts dels treballs realitzats, es va traslladar a el balneari de les Caldas de Besaya, a Cantàbria, on va morir el 21 d’agost de 1876. El dia 23 d’agost el diari La Impremta va publicar una nota necrològica amb les paraules següents: «el senyor Cerdà era liberal i tenia talent, dues circumstàncies que a Espanya perjudiquen i solen crear molts enemics …»

Al maig de 1970, i coincidint amb la reimpressió de la seva Teoria general de la urbanització, després de gestions de Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, les seves restes mortals van ser traslladats i enterrats al Cementiri Nou de Montjuïc a Barcelona, realitzant diversos actes de homenatge.

Read Full Post »