BELLATERRA.CAT

El bellaterrenc Joan-Ramon de Clascà|CEDIDA

PER JOAN-RAMON DE CLASCÀ

(Bellaterrenc, Enginyer de Camins, Canals i Ports)

L’any 2018, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid va instituir amb caràcter anual i àmbit nacional el premi Ciutat i Territori Albert Serratosa que, en la seva primera edició, ha guanyat l’Ajuntament de l’Hospitalet per l’actuació urbanística de Gran Via plaça d’Europa. El Col·legi ha volgut retre homenatge, en el camp de l’urbanisme i ordenació del territori, a la tasca de l’enginyer de Camins, Canals i Ports Albert Serratosa Palet, que va desenvolupar com subgerent de la Corporació Metropolitana de Barcelona, director de el Pla General Metropolità, professor d’Urbanisme a l’Escola de Camins de la UPC i impulsor i director de l’Túnel de Cadí.

Albert Serratosa era un enamorat de les teories de l’enginyer de Camins, Canals i Ports i urbanista Ildefons Cerdà, i en particular de la seva concepció de sistema ortogonal viari de l’Eixample de Barcelona. En l’anàlisi dels diferents sistemes viaris aplicables a l’ordenació viària de les ciutats, Cerdà, en la Teoria de la viabilitat (vialitat) urbana i Reforma de la de Madrid (1861), defensa les qualitats d’aquest sistema, que proclama com el més utilitzat en les ciutats modernes de l’època (Nova York, Buenos Aires …) i que considerava l’adequat per afavorir la igualtat i el progrés: “692 … el sistema rectangular (Nova York) s’apropa a satisfer els sentiments d’equitat i justícia, noble distintiu de l’època present, a el pas que el quadricular (Buenos Aires) és la justícia mateixa i la igualtat de drets a la satisfacció ha d’aspirar tot facultatiu … “.

Aquesta filosofia de la concepció de planejament a l’servei dels ciutadans, comú en els enginyers il·lustrats de l’època de Cerdà, es va mantenir en les generacions posteriors. Així, el també enginyer Victoriano Muñoz Oms, autor d’el Pla d’Obres Públiques de Catalunya de 1935, assenyala com a objectius i condicions bàsiques de el Pla General en la Memòria de el Pla de Camins:

“1r Equitat i recuperació de l’equilibri entre les comarques catalanes.

2n Igualtat entre els ciutadans de la plana i de la muntanya. Canalització de la civilització cap a tots els racons de Catalunya “.

Muñoz Oms, que extrapola en un territori els conceptes urbans de Cerdà, va establir les bases dels Eixos Transversals (Transversal, subpirinenc i Pirinenc) i Verticals (Ripoll, Llobregat …) que configuren una xarxa de carreteres afavoridora de la relació entre les ciutats i comarques sense supeditar-la a el pas obligat per la capital. Serratosa va continuar amb aquesta tradició i en el disseny viari de PGM proposa una xarxa viària metropolitana el més ortogonal possible per esvair l’efecte centralitzador de Barcelona, i amb la impulsió i realització de Túnel del Cadí va obrir la porta a la posterior materialització de l’eix de l’Llobregat .

En aquesta línia és poc conegut que Albert Serratosa va redactar una proposta de Pla de Carreteres d’Espanya, presentat a la Direcció general de Carreteres de l’MOPU quan s’estava redactant un nou Pla per a l’Estat, a la presentació vaig assistir. En aquesta proposta Serratosa establia una xarxa ortogonal de carreteres que potenciava la comunicació entre les ciutats i regions de el país sense l’obligat pas centralitzador per Madrid. Aquesta proposta va tenir poca acollida en aquell Pla, que consagrava la centralització de sistema viari i que s’ha reiterat en la de l’ferroviari d’alta velocitat. Dels sistemes centralistes radials, Cerdà, en la seva Teoria de la Viabilitat esmentada, diu:

“676 … el sistema radial pur, en l’ordre administratiu és la centralització duta a el ridícul, en l’ordre polític és l’expressió genuïna de les classes, categories i desigualtats més absurdes i arbitràries, en l’ordre econòmic és el monopoli artificial més capritxós i més nociu que es pugui imaginar i en l’ordre legal és la despulla més violent, la iniquitat més palmària … “. Dit d’una altra manera: el sistema radial és el sistema afavoridor de el pensament únic i excloent.

És una llàstima que aquell pensament il·lustrat de l’època de Cerdà, que Serratosa i Muñoz Oms van seguir desenvolupant a Catalunya i altres enginyers en altres llocs de país, no hagi pogut modular la intromissió política centralitzadora en el planejament. Ens hauríem estalviat moltes distorsions i inversions ineficients i mancances escandaloses com la de Corredor Mediterrani en ple segle XXI.

L’actual PEIT (Pla Estratègic d’Infraestructures i Transport) de l’Ministeri de Foment recull ja moltes de les propostes de Serratosa: potser aquella presentació no va quedar oblidada en algun calaix de l’Ministeri. De fet, aquest planejament preveu alguns dels eixos que Serratosa considerava bàsics com equilibradors del territori: Barcelona-Vigo, València-Lisboa i La Via de la Plata de Sevilla a Oviedo (aquest últim va ser potser l’únic recollit en aquella versió de el Pla) . El que cal veure és si el desenvolupament de prioritats de l’PEIT fomenta actuacions descentralitzadores que, sens dubte, milloraran l’equilibri en el desenvolupament de país que, per ara, s’ha dirigit en els últims temps a consolidar la megàpolis de Madrid ia la subordinació al seu pas dels eixos vertebradors de les comunicacions entre les regions espanyoles.

Quan es va decidir encertadament (i no va ser fàcil) que el primer AVE Sevilla-Madrid fos construït amb ample internacional (UIC), a alguns ens va quedar clar que era la garantia que algun dia l’ample internacional arribaria a Barcelona ia la frontera. El tram Madrid-Barcelona es va programar a continuació, però -per les raons que fossin l’AVE va arribar abans a Valladolid. L’experiència ens diu que potser ens cal paciència i fe en que finalment es vagi imposant la racionalitat en el desenvolupament infraestructural d’Espanya i que la bona comunicació entre els seus territoris afavoreixi, com deia Cerdà, la comprensió mútua i els sentiments d’equitat, justícia i igualtat de drets.

Read Full Post »