Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Joan Ramon Clascà’

“Nit màgica amb Ildefons Cerdà al Centre Cívic de l’EMD Bellaterra”

Chus Cornellana, Joan Ramón Clascà i Ramon Buxeda van farcir ahir nit el Centre Cívic de Bellaterra amb veïnes i veïns que entregats van viure tota una història mágica plena d’arquitectura universal, fent una passejada mundial amb les expiracións artístiques del polifacètic català Ildefons Cerdà, creador de l’Eixample de Barcelona.

Veïnes i veïns farcint el Fòrum Bellaterra|BELLATERRA. CAT

VÍDEO ÍNTEGRE DE BELLATERRA.CAT

Ildefons Cerdà (1815-1876)

D’origen rural, va néixer al Mas Cerdà de Centelles, a uns 50 km a nord de Barcelona, va ser el tercer fill d’una família emprenedora que comerciava amb Amèrica. Des de jove va mostrar una mentalidat oberta i progressista, i en 1841 es va llicència a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid, a la que predominaban les idees liberals. Anteriorment havia rebut influències de les idees de Cabet i del món utòpic del seu Voyage en Icarie (1840) a través de la seva amistat amb Narcís Monturiol, inventor del submarí Ictíneo. Com membre del Corp d’Enginyers va rebre diferents destinacions abans d’establir-se a Barcelona (1848), on es va casar amb Clotilde Bosch. A la mort dels seus germans va heretà un patrimoni considerable que li va permetre demanar l’excedència i consagrar-se, a títol privat, als estudis urbanístics així com a la política (va ser diputat per Barcelona a les Corts espanyoles, regidor de Barcelona, vicepresident de la Diputació Provincial …) . En 1876, després de tota una vida dedicada a la creació d’una nova ciutat, encara avui model extraordinari de valord universals, va morir d’una malaltia cardíaca a Caldes de Besaya (Santander).

La Barcelona amurallada

L’inici. de l’industrialització va provocar una forta inmigración que va fer insuficient el nucli urbà barcelonés, envoltat de muralles. L’asfíxia creixent i la degradació de la qualitat de vida van provocar un moviment de protesta. «A baix les muralles!» Va ser crit de guerra que va recollir el governador Pascual Madoz, amic de Cerdà i afí al seu ideari, quan va ordenar la seva demolició (1854), molt ben rebuda per la població. La vella ciutat havia arribat a una densidad al·lucinant (890 habitants / hectàrea enfront als 90 de Londres, els 350 de París i els 380 de Madrid), que es asfixiava en edificis de sis pisos sobre un viari medieval amb carrers de 4 metres d’ample de mitjana i en el que el «carrer ample» no arribava als 8 metros.

La gestació del Projecte de l’Eixample de Barcelona

Cerdà havia rebut l’encàrrec del Ministerio de Fomento d’aixecar el pla topogràfic de la plana de Barcelona, àmplia superfície en la que estava prohibit edificar per raons estratégicas.Paralelamente, l’iniciativa pròpia, va redactar una Monografia de la classe obrera (1856), anàlisi estadístic complert i profund sobre les condicions de vida intramurs a partir dels aspectes socials, econòmics i alimentaris. El diagnóstic va ser precís: la ciutat era «mesquina» i no apta per a la «nova civilització», caracteritzada per la aplicació de l’energia del. vapor a la indústria i a al transport terrestre i marítim. Una nova civilització que es debia definir, segons Cerdà, per «la mobilitat idat i la comunicativitat (el telégrafo òptic era l’altre invent relevant). El canvi de paradigma necessitava un nou tipus de ciutat i Cerdà va començar, sense cap encàrrec, a estructurar el seu pensament, exposat sistemáticament molts anys després (1867) en el seva gran obra: Teoria general de l’urbanizació. Un dels trets més importants de la proposta de Cerdà és la història d’un nou urbanisme.

Ramon Andreu, president de Bellaterra, no va volguer cap protagonisme i es va situar a l’última fila|BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

“Bellaterra.Cat, publica la carta que acabem de rebre del nostre veí, en Joan Ramon Clascà, dirigida a Ignasi Roda i Fàbregas

Foto: Joan Ramon de Clascà|CEDIDA

Benvolgut Ignasi,

M’envien la teva carta oberta que has publicat en un mitjà digital de Bellaterra i, tot i demanant excuses per no fer-ho abans (ho sento, no la vaig veure al mail), m’apresso a respondre’t. En primer lloc, per amistat i cortesia i, en segon, perquè les teves afirmacions, que fas públiques en plena campanya electoral, es mereixen l’adequada resposta per tal de no deixar els bellaterrencs i bellaterrenques sense conèixer l’opinió de l’altra part.

Amb la cordialitat de sempre, deixa’m dir-te que noto un marcat aire político-partidista en els teus raonaments, que em permeto associar a la teva recent candidatura senatorial pel partit de JuntsxCat. Per la meva part, t’asseguro que no tinc cap vinculació a cap partit polític de l’Estat Espanyol. I la meva tasca en la Comissió Bellaterra a Sant Cugat ha estat guiada, com altres vegades, en l’interès d’ajudar a resoldre problemes de Bellaterra i de la nostra gent.

El primer que trobo tremendament injust de la teva anàlisi és el menyspreu pel treball de la Comissió, que redueixes a instrument de l’interès electoral del partit Gent per Bellaterra. Això no és cert, i has de saber que a la Comissió hi ha gent de partits (sí, en plural) i gent independent i que, amb entusiasme i voluntat de servei als als altres, ha començat el treball quan s’han disposat d’informes fiables i dades segures per fer-lo viable i no en una data estratègica per fer coincidir el final de la tasca amb les eleccions municipals.

A la feina de recollida de signatures s’hi han afegit espontàniament altres veïns i veïnes que han esmerçat temps i entusiasme en les taules de recollida. I tota aquesta feina col·lectiva ha culminat amb l’obtenció d’un suport de més del 60% d’adhesions al projecte. Tenint en compte que la recollida de signatures ha constatat que molta gent no viu ja a Bellaterra o que està treballant fora, el resultat em sembla que deixa ben clar que una majoria important d’habitants del nostre poble se’n vol anar a Sant Cugat perquè els partits polítics de Cerdanyola (com el teu) fa anys que no resolen cap de les seves demandes i necessitats.

Vist aquest resultat em sembla que no pots continuar dient que és un tema de la meitat o una mica més de la meitat de vots que rebutgen la inacció històrica dels partits de Cerdanyola.

També t’he de dir que el que m’ha semblat menyspreable de la teva carta és que qualifiquis de “creació de llistes de bons i dolents” el treball de porta a porta que s’ha hagut de fer perquè, entre altres pegues de l’Ajuntament, aquest no ha volgut facilitar la llista del cens per poder treballar correctament en la recollida de signatures.

Ignasi, això no ha estat una operació electoral d’un partit. La Comissió ha ofert a tots els partits la possibilitat d’adherir-s’hi. I només s’hi han adherit Gent per Bellaterra i Convergents (aquest, després que Jordi Macarulla es donés de baixa del PDCAT). Els altres partits (JxCat, ERC, C’s, PP …) -que ara tornen a demanar el vot dels bellaterrencs i bellaterrenques- no solament no s’hi han adherit, sinó que han rebutjat el projecte al Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola.

Bé, Ignasi, t’he de confessar que la teva carta m’ha revolucionat una mica el cervell fins al punt que , ahir, vaig somniar en el tema i aquest va ser el meu somni:

S’havien produït les eleccions municipals i Bellaterra havia votat massivament la candidatura de la Dra. Chus Cornellana que, com a independent, encapçalava la llista a l’Ajuntament de Cerdanyola de Gent per Bellaterra.

La Chus era regidora de Cerdanyola i s’estaven produint les negociacions per nomenar Alcalde. El resultat dels altres partits havia resultat fragmentat (com a les darreres eleccions) i hi havia dos blocs recolzant cada un el seu candidat. Però les matemàtiques electorals feien que el vot de Bellaterra fos decisiu.

Un del blocs va oferir a Bellaterra, a canvi del suport del seu candidat, subscriure un Conveni més generós que el de Valldoreix amb Sant Cugat.

L’altre bloc va oferir no oposar-se a l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat.

Bellaterra havia convocat un referèndum per decidir-se per una oferta o altra…

I llavors em vaig despertar.

Estic segur, Ignasi, que has entès el significat del meu somni i que, com a persona intel·ligent i que estima Bellaterra, en trauràs la mateixa conclusió que em va dir fa temps l’Esteve Faus i que jo finalment he constatat: “Els partits de Cerdanyola no ens donaran mai res”. I , en conseqüència, votaràs la candidatura a l’Alcaldia de Cerdanyola de la Chus Cornellana.

Estigues tranquil. No ho direm a ningú.

Cordialment,

Joan R de Clascà

Read Full Post »