Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘beteve’

Josep Vila Sivill va invertir els guanys del bolígraf en la promoció de la cultura catalana

Josep Vila Sivill va ser un empresari catalanista que va fabricar la primera estilogràfica de l’estat i el primer bolígraf d’Europa.

Albert Verdaguer, nét de Vila, recorda que el seu avi va fabricar els seus ginys pioners al carrer del Rosselló 183. Abans de fer els seus revolucionaris productes, però, Vila ja es dedicava als articles d’escriptori, com ara les plomes. Durant la Guerra Civil, per exemple, va aconseguir un acord amb la Generalitat per distribuir plomes a tots els soldats.

El dia de Sant Jordi de 1940, Vila, el seu germà i el soci Baldomer Curià, van constituir la societat Manufactures Bicurvi SL, amb l’objectiu de fabricar elements d’escriptura. La tria del dia no va ser atzarosa, sinó un acte de reivindicació d’identitat catalana durant la dictadura.

A finals de 1940, principis de 1941, Manufactures Bicurvi SL va fabricar la primera estilogràfica d’Espanya, batejada amb el nom de Regia. En opinió de Verdaguer, la Regia és l’estilogràfica de més qualitat que s’ha fabricat mai a l’estat.

L’any 1946, Bicurvi va aconseguir una altra fita, fabricar el primer bolígraf d’Europa, al qual van denominar Regia Continua. Va ser un èxit que va revolucionar els estris d’escriptura que hi havia a l’època i se’n van vendre milions a tot el continent.

Josep Vila Sivill, a més d’empresari, va ser un mecenes i activista de la cultura catalana. El seu compromís amb la cultura catalana es va iniciar el novembre de 1927, quan, juntament amb el seu germà, Pasqual, van crear l’Agrupació Cultural Atlàntida; es va afiliar a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i va formar part de l’agrupació independentista Nosaltres Sols.

Els ideals catalanistes de Vila el van dur a gravar, tant a l’estilogràfica com al bolígraf, una inscripció críptica sobre la Corona d’Aragó. D’aquesta manera, els mandataris franquistes van portar a les seves butxaques, sense saber-ho, un símbol de la història de Catalunya.

Durant la dictadura, Vila es va implicar cada cop més en la defensa de la cultura catalana. Per això va invertir els diners que havia guanyat amb la ploma i el bolígraf, en accions culturals. Una de les primeres, va ser finançar la traducció clandestina de les obres de Shakespeare al català per Josep Maria de Segarra. L’any 1943, va formar part d’un petit grup d’empresaris que va crear l’entitat benèfica Minerva, també a la clandestinitat. Minerva va tenir un paper molt actiu en la preservació de la cultura catalana durant el franquisme. Aquesta entitat va desaparèixer el 1961 i va donar pas a Òmnium Cultural. Vila també va organitzar exposicions de numismàtica amb la voluntat de despertar l’interès per la cultura catalana entre els assistents.

Josep Maria Verdaguer, gendre de Vila, recorda el seu sogre com un home fabulós, amb una personalitat extraordinària, dialogant; un home que sentia el valors que defensava i que els transmetia sense imposicions. Recorda que es podia barrejar amb les autoritats franquistes en qualsevol acte cultural i conviure-hi sense problemes malgrat el seu pensament totalment oposat.

Albert Verdaguer es mostra orgullós d’haver escrit la biografia del seu avi amb l’objectiu de fer conèixer la seva trajectòria com a empresari, mecenes i activista cultural.

Read Full Post »

Restaurant Finisterre de Barcelona amb el consultor i relaccions públiques Carles Martorell|CEDIDA

El Restaurant Finisterre (1943-1994) fou un dels restaurants de la ciutat de Barcelona més rellevants de la segona meitat del segle XX, ubicat a la Avinguda Diagonal 469 cantonada amb Villarroel.

El bellaterrenc Francesc Perez Torres, ex maitre del Finisterre, recorda al programa Va passar aqui de Betevé, la trajectòria de Ferran Adrià com rentaplats al restaurant, l’any 1981|VA PASSAR AQUI DE BETEVÉ

Per veure el vídeo Aqui va passar de Betevé, teclejar l’enllaç👇

https://beteve.cat/va-passar-aqui/va-passar-aqui-un-rentaplats-amb-molt-futur/

Història del Restaurant Finisterre

Es va inaugurar a finals de desembre de 1943 promogut per l’industrial importador de fustes de Guinea Joan Jover, que va incloure com a accionista Milagros Marín i va incorporar Joaquim Garcia Torrens, que provenia d’una marisqueria de la Via Laietana de la mateixa ciutat. El local es va decorar amb fusta guineana. A la planta baixa el terra era marbre i s’exposava marisc en una barra que oferia la seva degustació. A l’entresol hi havia el menjador amb una decoració marinera i s’hi pujava per unes escales amb baranes de vaixell. El restaurant es va anomenar Finisterre perquè en aquesta zona de Barcelona gairebé no hi havia edificacions. Disposava d’una gran terrassa semi coberta, que s’estenia sobre la vorera del carrer Villarroel.

Trista imatge de la façana del Restaurant Finisterre de Barcelona, els anys 90, ja abandonat i fora de servei, poc abans que el nou Daps i el Cafè Europa passessin a ocupar el seu lloc|FOTO I. SAINZ DE BARANDA

El 1972 va patir una crisi i va ser comprat per Salvi Vila Pi i Joan Duran Camps, que el van renovar i modernitzar, fent desaparèixer la terrassa a causa del trànsit i el soroll. En morir Duran el va succeir la seva vídua Pepita Pontonet i el 1990 va abandonar la societat Salvi Vila.

L’any 1981 el cuiner Ferran Adrià va treballar un poc temps de rentaplats al Restaurant Finisterre abans d’anar a El Bulli de Roses.

El Finisterre va ser centre de petites reunions per tancar o obrir negocis. Era freqüentat per representants d’empreses fins al seu tancament l’any 1994, com a conseqüència d’una mala gestió econòmica que va fer inviable la continuïtat del negoci. Va tancar amb un deute a la Seguretat Social de 250 milions de pessetes. El grup Artemi Nolla va reobrir l’espai del Finisterre, mitjançant un traspàs, el 31 de juliol de 2001 amb un nou restaurant anomenat «Daps» i una inversió de 275 milions de pessetes. Actualment s’ha instal·lat l’Europa Cafè.

Alguns clients habituals del Finisterre eren en Juan Antonio Samarach, Fernando Coll, Joan Miró, Antoni Puigvert, Xavier Cugat, Carmen Balcells, Familia Botín, Direcció F.C.Barcelona, Directiva R.C.Espanyol de Barcelona. Etc.,

Inolvidable aquell equip professional de sala del Restaurant Finisterre format pels Maitres: Casas, Pauli, Dupré, Pérez i Cardeñosa, el barman Puig, i els cambrers Escudero, Isaias, Dupré, Bruch, Joan, etc.,

Read Full Post »

“Pérez de Rozas, tota una nissaga de fotoperiodistes”

Provinent d’una nissaga de fotoperiodistes d’origen madrileny, va iniciar la seva carrera professional de la mà del seu pare, Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada. El 1965 començà els estudis de periodisme a l’Escola de l’Església de Joan Alemany i Esteve.

L’any 1970 va començar a treballar a la revista Destino. Des de 1975 fins a 1986 tingué càrrecs de responsabilitat en l’àrea de disseny del Diari de Barcelona. El 1978 formà part de l’equip fundador de El Periódico de Catalunya, on fou cap de secció i des del 1984 redactor en cap. També participà en l’inici de l’edició catalana del diari El País.

Va treballar a l’equip directiu de La Vanguardia del 1986 al 2008. Participà activament en el redisseny del diari del 1989 i després passà a ser director adjunt fins al 2008. El 1992 participà en el redisseny de Mundo Deportivo. Des del 2008 ha col·laborat amb l’estudi Cases i Associats amb projectes a Europa i Amèrica Llatina, i ha participat en diversos espais de Mundo Deportivo, 8TV, TV3, BTV i Catalunya Ràdio.

Fou professor universitari de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (1976-1992), a la Universitat Pompeu Fabra (1992-2013) i a la Universitat Ramon Llull i la Universitat Internacional de Catalunya.

El 2015 l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona li va dedicar una exposició retrospectiva a tot el fons fotogràfic familiar.

Read Full Post »


Per Patricia Álvarez

La normativa preveu multes de fins a 20 milions d’euros a institucions i empreses que no la compleixin



Des d’aquest 25 de maig és obligatori complir el nou Reglament general de protecció de dades (RGPD). La Unió Europea ha impulsat aquesta normativa per crear un criteri únic a l’hora de tractar les dades personals dels usuaris. Per això, en aquests dies previs, les companyies i les administracions s’afanyen a demanar i renovar el consentiment dels ciutadans. El pilar fonamental de la normativa és la protecció de l’usuari. Us expliquem cinc punts clau per entendre la nova legislació.

1. Transparència per demanar les dades

Qualsevol organització que sol·liciti les dades personals d’un usuari ha d’exposar qui és, amb quina finalitat tractarà les dades, durant quant temps les guardarà i qui les rebrà. Les explicacions han de ser transparents i comprensibles.
2. Consentiment explícit dels usuaris
Quants de nosaltres hem rebut algun correu electrònic de publicitat que realment no desitgem? Fins ara, les organitzacions entenien que les persones els donaven un permís tàcit pel fet de no haver-s’hi negat. Però, a partir d’ara, amb el nou reglament, aquest consentiment ha de ser inequívoc i s’ha de poder verificar.

3. Dret a l’oblit: eliminar el rastre

A banda de tenir el dret a accedir a les nostres dades, a rectificar-les, cancel·lar-les o oposar-s’hi, la normativa inclou el dret a l’oblit. Segons els experts, és un dret de cancel·lació més potent perquè permet que les dades s’esborrin totalment, també amb el rastre que en queda a internet o al núvol.
4. Les sancions per incompliment
En primer lloc, el reglament preveu una advertència per a aquelles empreses que no el compleixin, seguit d’una amonestació si es reitera l’incompliment i, posteriorment, una suspensió del tractament de les dades. L’últim pas és la multa. La sanció s’enfila fins als 20 milions d’euros o el 4 % del volum de negoci anual de l’infractor.

5. La figura del delegat

Amb l’entrada en vigor d’aquesta legislació també es crea la figura del delegat de protecció de dades. No sempre és obligatori incloure aquesta figura perquè depèn de la quantitat i el tipus de dades que tracti l’organització. Autoritats, organismes públics i empreses que tractin dades a gran escala hi estan obligats. Aquesta persona ha de vetllar perquè el reglament es compleixi i detectar riscos. També és l’encarregat de comunicar-se amb les autoritats que supervisen la protecció de dades dels usuaris.

http://www.beteve.cat

Read Full Post »