El 28 de novembre de 1916 el tren va arribar a les Planes. Així va ser com aquesta zona de Collserola es va convertir en un espai per fer-hi fontades, és a dir, reunions al voltant d’una font per evadir-se de la gran ciutat i passar el dia
La Font de les Planes és l’únic berenador que queda dels vuit o 10 que hi havia a principis dels segle XX
A principis dels segle XX, quan els barcelonins s’acostaven als berenadors de les Planes per fer fontades, és a dir, reunions al voltant d’una font i evadir-se de la gran ciutat i a passar el dia. Ens ho explicava Eugeni Casanova, periodista i autor del llibre ‘Vallvidrera a través dels segles’
L’arribada del tren
El tren va arribar a Les Planes des de la plaça de Catalunya el 1916. Fins a la construcció del tren, arribar a les Planes era una aventura. Els barcelonins havien d’agafar el tren o el tramvia fins a Sarrià i enllaçar amb un servei de cavalleries o de tartanes per arribar a Vallvidrera de la Serra. Després, havien de pujar caminant fins a les Planes. Carles Muntanyès, la persona que va construir el tren, va pensar que els obrers de la ciutat, que havien aconseguit tenir un dia de descans a la setmana, eren potencials clients del servei per anar a Les Planes. I no es va equivocar.
La via, aleshores, moria en aquest punt. I, al voltant de l’abaixador, es muntaven fires i atraccions. Els veïns de l’època deien que no paraven d’arribar trens, alguns carregats únicament amb mercaderies per proveir els quiscos i guinguetes. A la zona hi havia tres o quatre masos, però la resta era tot bosc. De fet, la primera família que es va instal·lar a Les Planes va ser la del polític Joan Solé i Pla l’any 1900.
Una zona d’esbarjo de categoria
Un dels primers restaurants de la zona va ser el Versalles, un restaurant fi que era a una casa de la zona que avui es diu Can Morera. A la vora de l’estació, la pròpia companyia del tren va fer l’Elèctric, un hotel de categoria amb restaurant avui convertit en centre cívic. Es tractava, per tant, d’una sèrie de locals elegants. Prova d’això, era ‘El teatre de la natura’, representacions d’òpera que van protagonitzar grans cantants, com ara la soprano Mercè Capcí.
La muntanya de Barcelona va esdevenir a cavall dels segles XIX i XX, la gran zona d’esbarjo de la ciutat. Els barcelonins fugien d’una ciutat atapeïda i insalubre per endinsar-se en aquests boscos d’alzines i pins, amb rierols i aire fresc. En aquella època també es va fer el Parc d’Atraccions del Tibidabo. Hi va haver altres projectes fallits, com el del Lake Valley, que havia de ser un parc d’atraccions al voltant del pantà de Vallvidrera.
La popularització
Amb el pas dels anys, la zona es va fer més popular i no tan elitista. El perfil dels visitants de les Planes va anar canviant i als anys 60 i 70, hi anaven les famílies que procedien de les migracions d’altres punts d’Espanya. La fi dels berenadors de les Planes va arribar amb l’aparició del Seat 600, que oferia a les famílies la possibilitat de moure’s per altres llocs, com ara la Costa Brava.
Actualment, ha esdevingut un centre de reunió de sud-americans. D’aquesta manera, s’ha passat de les fontades, a les costellades i, finalment, a les barbacoes. Avui, amb uns 2.000 habitants, les Planes és el barri menys poblat de Barcelona.
Font: Betevé
BELLATERRA.CAT 