Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 25/11/2022

Ignasi Roda Fàbregas
Dramaturg, Director de teatre i
Cronista de Bellaterra

EN RESPOSTA A VICTOR ALEXANDRE

Vagi per endavant la meva Santcugatència prou demostrada amb la meva participació en la cultura de la ciutat. L’any 1976 hi vaig anar a viure i de patac, vaig col·laborar en la campanya del primer alcalde democràtic després de la dictadura, l’Àngel Casas, no pas perquè fos del partit sinó per amistat, i vaig escriure sengles auques dels alcaldes de Sant Cugat del Vallès i de l’Entitat Local Menor de Valldoreix (ELM) que recitava per places i carrers mentre ell repartia propaganda i parlava amb els veïns. Després i fins ara hi ha una llarga llista dintervencions, sempre en l’hàbit cultural, per tant es podria arribar a pensar que soc un pro integració de Bellaterra al municipi, però no. Les meves causes no són administratives, perquè, diguem-ho clar, només hi ha raons administratives per justificar una annexió a un municipi i rebutjar l’original. El Victor Alexandre, en el seu article Bellaterra Santcugatnca sembla un fervent defensor de la causa, però hi ha certes imprecisions que em sorprenen venint dun periodista que hauria de cercar tota la informació necessària per parlar de qualsevol tema.

En primer lloc, La vocació de Bellaterra de convertir-se en un municipi independent és molt antiga no és pas certa. Fins lany 1977 no es va generar una consciència col·lectiva del problema de desavinença amb Cerdanyola del Vallès. Fruit daixò va ser un referèndum per aconseguir ser una ELM (Entitat Local Menor) amb un suport majoritari de Bellaterrencs.

Anteriorment als anys 70, o potser fins a mitjans dels 60, Cerdanyola considerava Bellaterra (i ho era) un lloc destiueig. Però la gent shi va anar instal·lant definitivament i es sumaven als que ja hi vivien tot lany. Això va comportar, per dir-ho dalguna manera, un desgast infraestructural superior al d’una colònia estiuenca i Cerdanyola no va estar a l’alçada del que hauria de ser un bon Ajuntament.

Aquest dèficit d’atenció de serveis i infraestructures es va arrossegar anys i anys i aleshores va esclatar, primer el referèndum del 1977 i després el moviment de segregació que va començar el 1990.

Tampoc és cert que, en el procés de segregació, el “94% dels Bellaterrencs fossin favorables a independitzar-se” El Víctor confon les dades amb el “referèndum” del 8 de juny 1977 on el 91,91€ de caps de família va demanar de constituir una ELM. És significatiu això de caps de família, oi?

També cal dir que, titllar d’un seguit de problemes legals” els 20 anys que Bellaterra va quedar atrapada en la dinàmica jurídica de la segregació és, com a mínim, superficial. Li puc suggerir al Víctor que es llegeixi el llibre Bellaterra 1930-2005. Crònica de 75 anys i hi trobarà un extens capítol sobre el tema.

És cert que Sant Cugat del Vallès… manté vincles de tota mena” amb Bellaterra, però la raó l’hem de trobar en el tren i fins i tot, i aquí si que vull ser molt contundent, amb una raó classista. Cerdanyola del Vallès era preeminentment un municipi obrer perquè el seu creixement el va determinar la fàbrica Uralita, de la que el municipi ha heretat una llosa terrible. Bellaterra en canvi es nodria d’una burgesia benestant més afí a Sant Cugat, on, des que els anglesos portats per Pearson per fer la línia de FFCC va fer un golf, la seva població va anar augmentat amb la burgesia barcelonina. La cultura Bellaterrenca impulsada per molts dels seus habitants i secundada, val a dir-ho, per lalcalde de Cerdanyola del Vallès Domènec Fatjó els anys 50 i 60, el qual va posar-la sota d’un paraigua de protecció del franquisme, era més afí amb l’activitat cultural de Sant Cugat del Vallès.

El Víctor també serra quan diu que: Per a Sant Cugat del Vallès, és clar, seria un guany extraordinari, tenint en compte que l’annexió de Bellaterra comportaria també l’annexió geogràfica de la Universitat Autònoma. La UAB no pertany a Cerdanyola del Vallès, sinó a Barcelona. Per dir-ho duna manera entenedora, primer: la UAB no va pagar ni un duro (ara caldria dir euro) de llicències d’obres. Segon: La UAB va deixar clar al moviment de segregació que amb ells no hi comptessin ja que pertanyien a Barcelona. Això també ho explica el llibre de la història de Bellaterra.

També em sembla poc encertat que el Víctor compari la independència de Catalunya amb la de Bellaterra, quan diu: “És la mateixa relació que la d’Espanya amb Catalunya perquè, en aquest moviment de Bellaterrencs pro Sant Cugat del Vallès o el moviment segregacionista, no s’esgrimeix cap raó política sinó administrativa.

Per acabar vull afegir la opinió d’una persona molt rellevant de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès quan la vaig convidar el 2012 a fer una xerrada sobre l’EMD de Valldoreix i em va dir que, per l’Ajuntament era un grà al cul. No era pas una referència despectiva sinó per la complexitat que suposa per un ajuntament gestionar una relació amb una EMD i els costos que suposa. Jo li vaig respondre que si un ajuntament fes el que ha de fer amb tot el seu territori, no caldria que existissin les EMD,s i simplement amb les inversions necessàries que es requereixen i una oficina de proximitat ben planificada d’atenció ciutadana, es resoldrien molts dels problemes que han dut a que els habitants d’aquests grans extensions geogràfiques i de concentració humana important (Bellaterra i Valldoreix tenen vora 3.000 i 9.000 habitants), busquin la independència. Però, una independència municipal no és la panacea d’una comunitat millor gestionada, i l’EMD de Bellaterra nés un exemple.

Per acabar, aclarir que Ciutat Badia, que a partir de 1994 es va independitzar passant-se a dir Badia del Vallès, pertanyia a una mancomunitat formada per Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès, una correlació complexa ja que calia coordinar dos ajuntaments.

No vull entrar a valorar els beneficis o no de que Bellaterra s’integri a Sant Cugat del Vallès, però curiosament aquells que maldaven per la via de la segregació, ara resulta que defensen el model de l’EMD proposat per l’alcalde Toni Morral. Potser si hagués funcionat bé l’EMD de Bellaterra no hauria calgut engegar aquesta via i seguir mantenint un litigi que ja porta 32 anys en actiu.

Ignasi Roda
Dramaturg, director de teatre
Cronista de Bellaterra

25/11/22

Read Full Post »

Reclamen més protocols per combatre l’assetjament sexual a la feina i també més perspectiva de gènere a la justícia

Una manifestació ha recorregut els carrers del centre de Sant Cugat aquest divendres al vespre amb motiu del “Dia per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones”, enmig d’un ambient festiu, però a la vegada reivindicatiu.

Aprofitant aquesta jornada reivindicativa, els manifestants han volgut visibilitzar la dimensió i els efectes de la violència masclista a casa nostra amb algunes dades.

Cada hora, el telèfon 112 rep unes vuit trucades per violència masclista i els Mossos també alerten d’un increment en les denúncies per violació i abús. Només a la ciutat de Barcelona, cada hora hi ha una dona que reclama assistència jurídica per haver estat víctima de violència de gènere i masclista.

Des de principi d’any, deu dones han mort assassinades a Catalunya víctimes de violència masclista. Una xifra esfereïdora en un any en què s’han incrementat més que mai les denúncies, que han arribat a les 3.700.

Amb el lema “Ocupem els carrers contra les violències masclistes”, la marxa l’han organitzada diverses entitats englobades a Novembre Feminista. Demanen més protocols per combatre l’assetjament sexual a la feina i també més perspectiva de gènere a la justícia, perquè creuen que el sistema judicial encara és lent i poc contundent en els casos de violència masclista.

Read Full Post »

Read Full Post »

La vocació de Bellaterra de convertir-se en un municipi independent és molt antiga, es va despertar quan va prendre consciència que la pertinença a Cerdanyola del Vallès era un mer element administratiu sense cap vincle afectiu amb Cerdanyola, una ciutat que els ignorava completament i els deixava fins i tot desprotegits policialment. Això va crear una desafecció que amb el temps s’ha fet molt gran i ja no té camí de retorn.


Inicialment, Bellaterra va intentar constituir-se en municipi independent, com, per exemple, havia fet Ciutat Badia reconvertida en Badia del Vallès, i en una consulta popular va aconseguir que el 94% dels vots bellaterrencs fossin favorables a independitzar-se de la mancomunitat formada per Cerdanyola i Barberà del Vallès. Però un seguit de problemes legals ho van impedir i, davant d’això, va optar per demanar l’annexió a Sant Cugat, municipi amb el qual Bellaterra sí que manté vincles de tota mena. Aquesta demanda es fonamenta en un decret que permet l’annexió d’un municipi a un altre sempre que el nombre d’habitants que ho demana, a través d’una comissió de veïns, superi el 50% de les signatures.

Docs bé, Bellaterra ha fet els deures. Ara fa quatre anys, va crear una Comissió Promotora i va dur a terme un estudi dels hàbits dels bellaterrencs que va fer palès que el 60% de la població desenvolupa bona part de la seva vida a Sant Cugat, mentre que només un 9% ho fa a Cerdanyola. Per a Sant Cugat, és clar, seria un guany extraordinari, tenint en compte que l’annexió de Bellaterra comportaria també l’annexió geogràfica de la Universitat Autònoma, la qual cosa, a més del prestigi, convertiria Sant Cugat en un municipi amb deu estacions de tren, nou dels FGC i una de Renfe.

No cal dir que l’Ajuntament de Cerdanyola, governat pel PSC-PSOE, no en vol sentir parlar, d’això, i ara es dedica a posar excuses de mal pagador per no fer cas del sentiment i de la voluntat de Bellaterra, cosa que demostra la baixa consideració que li mereixen els seus habitants. Uns habitants que li retreuen que només els vulgui com a contribuents nets, que els etiqueti ideològicament i que els margini com si fossin un llast. És la mateixa relació que la d’Espanya amb Catalunya: a la primera només li interessen els diners catalans i que aquests siguin espanyols tota la vida. Per si fos poc, les connexions de transport entre Bellaterra i Cerdanyola són pràcticament inexistents mentre que la connexió amb Sant Cugat, just al costat, amb el Metro del Vallès és total, immediata i puntual.

La justícia dóna la raó a Bellaterra, però Cerdanyola intenta posar tants bastons a les rodes com pot amb al·legacions i pretextos. Veurem com acaba, tot plegat, però l’Ajuntament de Cerdanyola s’ho hauria de fer mirar. En comptes de posar entrebancs, hauria de reflexionar sobre la raó per la qual perd territori. Va perdre els badiencs i ara sembla l’hora dels bellaterrencs. Cerdanyola queda lluny, molt lluny, del marc mental dels habitants de Bellaterra.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista

Font: Cugat Media,

Read Full Post »