Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 28/11/2022

El ministeri i els agents socials han reprès aquest dilluns la negociació de la reforma del sistema

Núria Rius Montaner | Aquest dilluns, el ministeri de la Seguretat Social ha reactivat la taula de negociació de les pensions amb els agents socials –sindicats i patronals– i ha presentat per fi una proposta formal de la segona part de la reforma del sistema. Fins ara, els contactes havien estat permanents però de forma informal, i el govern no havia presentat un document amb la proposta concreta, que ara s’haurà de negociar. El temps, però, ja ha començat a córrer si es té en compte que aquesta part de la reforma ha d’estar aprovada abans que acabi l’any, segon es desprèn del pla de recuperació enviat a Brussel·les.

En concret, aquest dilluns el ministeri ha donat a conèixer, per fi, els seus plans pel que fa a l’ampliació dels anys cotitzats que s’han de tenir en compte per calcular la pensió. El ministre de la Seguretat Social, José Luís Escrivá, proposa ampliar el període de càlcul de les pensions de 25 a 30 anys i triar els 28 millors. “Una elecció dels millors 28 anys de 30 anys”, expliquen fonts del ministeri. Es faria “progressivament” i els treballadors podrien descartar els pitjors 24 mesos, és a dir, dos anys, apunten les mateixes fonts.


CCOO ha sigut l’únic agent social que ha valorat la proposta i que, per ara, la rebutja de ple. “No és una mesura necessària en aquest moment”, ha apuntat el sindicat en un comunicat. De fet, l’ampliació del període de càlcul de les pensions sempre ha generat tensió, perquè tampoc agrada als socis habituals del govern espanyol ni al partit minoritari de la coalició, Unides Podem.

Fonts de la cartera que dirigeix Escrivá afirmen que la mesura seria progressiva, com també va ser l’ampliació dels 15 als 25 anys entre l’any 2011 i fins a aquest 2022. Una mesura que ha suposat una disminució de les pensions d’un 5%, segons el Banc d’Espanya. En paral·lel, però, el ministeri ha proposat millorar el tractament d’aquells buits durant la cotització, és a dir, d’aquells períodes llargs en què una persona no ha pogut cotitzar i que generen una interrupció en la vida laboral. Escrivá proposa reforçar-los en el cas de dones i homes que han vist minorada la seva vida laboral després de tenir un fill, en sintonia en com funciona el complement de bretxa de gènere. A més, també se suggereix donar un “tractament especial” d’aquests buits en el cas dels treballadors autònoms.


Des del ministeri sempre han mantingut oberta la porta a “adequar a la realitat actual de les carreres professionals el període de còmput per al càlcul de la pensió de jubilació, preveient la possibilitat d’elecció dels anys que integrin la base reguladora a les carreres més llargues”. És a dir, que l’extensió del període es pugui combinar amb l’elecció dels anys cotitzats més favorables, sobretot tenint en compte que les noves vides laborals no són tan continuades, sinó que tenen alts i baixos. Una mesura, però, que en funció de com es dissenya ha estat criticada per suposar una retallada de la prestació.

Cotització i pensió màxima

Escrivá també ha donat detalls de com vol augmentar progressivament la base màxima de cotització. Com ja va anticipar, vol vincular l’augment de les bases màximes de cotització amb la inflació, com passa amb la prestació de la pensió. Alhora, el ministre proposa afegir una xifra addicional a aquest element entre els anys 2025 i 2025: sumar-hi un 1,154%, expliquen fonts del ministeri. “El que introduïm és predictibilitat”, ha defensat amb anterioritat Escrivá. En paral·lel, augmentarien les pensions màximes, de manera progressiva i limitada.


Cal recordar que l’objectiu final és caminar progressivament cap al que es coneix com a destope de la base màxima de cotització, és a dir, eliminar el màxim actual (es van actualitzant cada any). Què vol dir això? Ara mateix, si un treballador té un sou de 5.500 euros mensuals, només es calcula el que ha de cotitzar sobre els primers 4.139 euros (base màxima de cotització l’any 2022). La resta de la remuneració, fins als 5.500 euros, queda exempta.

Font: Ara

Read Full Post »

El 28 de novembre de 1916 el tren va arribar a les Planes. Així va ser com aquesta zona de Collserola es va convertir en un espai per fer-hi fontades, és a dir, reunions al voltant d’una font per evadir-se de la gran ciutat i passar el dia

La Font de les Planes és l’únic berenador que queda dels vuit o 10 que hi havia a principis dels segle XX

A principis dels segle XX, quan els barcelonins s’acostaven als berenadors de les Planes per fer fontades, és a dir, reunions al voltant d’una font i evadir-se de la gran ciutat i a passar el dia. Ens ho explicava Eugeni Casanova, periodista i autor del llibre ‘Vallvidrera a través dels segles’

L’arribada del tren

El tren va arribar a Les Planes des de la plaça de Catalunya el 1916. Fins a la construcció del tren, arribar a les Planes era una aventura. Els barcelonins havien d’agafar el tren o el tramvia fins a Sarrià i enllaçar amb un servei de cavalleries o de tartanes per arribar a Vallvidrera de la Serra. Després, havien de pujar caminant fins a les Planes. Carles Muntanyès, la persona que va construir el tren, va pensar que els obrers de la ciutat, que havien aconseguit tenir un dia de descans a la setmana, eren potencials clients del servei per anar a Les Planes. I no es va equivocar.

La via, aleshores, moria en aquest punt. I, al voltant de l’abaixador, es muntaven fires i atraccions. Els veïns de l’època deien que no paraven d’arribar trens, alguns carregats únicament amb mercaderies per proveir els quiscos i guinguetes. A la zona hi havia  tres o quatre masos, però la resta era tot bosc. De fet, la primera família que es va instal·lar a Les Planes va ser la del polític Joan Solé i Pla l’any 1900.

Benedicció del tren dels Ferrocarrils de Catalunya amb motiu d’inaugurar la línia fins a l’estació de les Planes, 28 de novembre de 1916. AFB. F. Ballell



Una zona d’esbarjo de categoria
Un dels primers restaurants de la zona va ser el Versalles, un restaurant fi que era a una casa de la zona que avui es diu Can Morera. A la vora de l’estació, la pròpia companyia del tren va fer l’Elèctric, un hotel de categoria amb restaurant avui convertit en centre cívic. Es tractava, per tant, d’una sèrie de locals elegants. Prova d’això, era ‘El teatre de la natura’, representacions d’òpera que van protagonitzar grans cantants, com ara la soprano Mercè Capcí.

La muntanya de Barcelona va esdevenir a cavall dels segles XIX i XX, la gran zona d’esbarjo de la ciutat. Els barcelonins fugien d’una ciutat atapeïda i insalubre per endinsar-se en aquests boscos d’alzines i pins, amb rierols i aire fresc. En aquella època també es va fer el Parc d’Atraccions del Tibidabo. Hi va haver altres projectes fallits, com el del Lake Valley, que havia de ser un parc d’atraccions al voltant del pantà de Vallvidrera.

La popularització

Amb el pas dels anys, la zona es va fer més popular i no tan elitista. El perfil dels visitants de les Planes va anar canviant i als anys 60 i 70, hi anaven les famílies que procedien de les migracions d’altres punts d’Espanya. La fi dels berenadors de les Planes va arribar amb l’aparició del Seat 600, que oferia a les famílies la possibilitat de moure’s per altres llocs, com ara la Costa Brava.

Actualment, ha esdevingut un centre de reunió de sud-americans. D’aquesta manera, s’ha passat de les fontades, a les costellades i, finalment, a les barbacoes. Avui, amb uns 2.000 habitants, les Planes és el barri menys poblat de Barcelona.

Font: Betevé

Read Full Post »

Bellaterra.Cat ha contactat aquest matí amb la responsable de Càritas de Sabadell i ha desmentit la notícia de l’obertura d’un Alberg Social a Bellaterra, que va publicar el Tot Bellaterra

Read Full Post »