Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Hotel La Rotonda’

A la part alta de La Rotonda es pot veure la part que s’ha d’enderrocar|BELLATERRA. CAT

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó als veïns i ha declarat nul el Pla de millora urbana que regula la remodelació de La Rotonda, el conegut edifici modernista situat a l’avinguda del Tibidabo, davant de la plaça de Kennedy. El tribunal també ha anul·lat la llicència d’obres que va atorgar l’Ajuntament l’any 2011 per a la restauració i sobreedificació de l’edifici.

L’Associació Salvem la Rotonda, on participa el veí de Bellaterra, en Francesc Pérez Torres, celebra la sentència i demana accions a l’Ajuntament de Barcelona.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó als veïns i ha declarat nul el Pla de millora urbana que regula la remodelació de La Rotonda, el conegut edifici modernista situat a l’avinguda del Tibidabo, davant de la plaça de Kennedy. El tribunal també ha anul·lat la llicència d’obres que va atorgar l’Ajuntament l’any 2011 per a la restauració i sobreedificació de l’edifici.

En conseqüència, el TSJC ha ordenat l’enderroc d’algunes parts construïdes com, per exemple, l’última planta de la part nova de l’edifici. Segons detalla la resolució, la sisena planta no té cobertura jurídica perquè l’amplada del vial només permet planta baixa i cinc pisos.

La sentència no és ferma i, per tant, la constructora Núñez i Navarro i l’Ajuntament tenen 20 dies per recórrer-hi en contra al Tribunal Suprem.

“Salvem la Rotonda celebra la sentència i demana accions a l’Ajuntament de Barcelona”.

L’Associació Salvem la Rotonda ha celebrat la sentència, dictada pel tribunal català arran del recurs interposat per l’entitat. Remarquen que van advertir l’Ajuntament i la promotora, el grup Núñez i Navarro, de les “irregularitats del projecte” i denuncien que, per contra, tots dos van optar “per una insensible política prepotent” que podia “comprometre la funcionalitat de part de l’edifici”.

Els veïns han lamentat que alguns dels elements protegits que s’han enderrocat “malauradament ja són irrecuperables” i, per això, exigeixen una “disculpa pública per part del promotor i dels tècnics responsables d’aquesta pèrdua arquitectònica”.

L’associació veïnal assegura que parlarà amb l’Ajuntament per posar en comú la sentència i saber si el consistori té previst recórrer-hi en contra, com esperen que faci la constructora Nuñez i Navarro.

Hotel La Rotonda de Barcelona

Concebut originalment com a hotel -Hotel Metropolitan-, La Rotonda va ser construïda de bell nou en uns terrenys situats en la perifèria de l’antic nucli de Sant Gervasi, més concretament en l’àrea coneguda com el barri de Craywinckle. Els terrenys havien format part de la vinya anomenada Can Gomis o El Frare Blanc, que s’estenia des del passeig de Sant Gervasi fins al cim del Tibidabo, i que la família Parés Gayol havia venut a la societat anònima El Tibidabo per 250.000 pessetes. L’empresari farmacèutic Salvador Andreu i Grau va adquirir la propietat dels terrenys l’any 1897, just el mateix any en què el poble de Sant Gervasi va ser agregat al municipi barceloní, i el 1900 va demanar permís per edificar.[2]

L’obra ha estat tradicionalment atribuïda a l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana i la seva construcció s’ha datat vers 1906, malgrat no haver-se localitzat el seu projecte original. Efectivament, la revista Arquitectura y Construcción de l’any 1906, dedica un petit article -signat per les inicials B. P.- a les obres d’aquest arquitecte i amb imatges, tot constituint la primera referència gràfica de què disposem sobre l’edifici que és objecte del present estudi.[2] Segons els plànols d’aquest primer projecte, és que es pensava fer una mena de teatre o sala d’espectacles per a l’hotel. Aquest equipament, però, no es va realitzar finalment. Ara bé, cap a l’any 1910, La Rotonda ja era un edifici representatiu i luxós en els límits del nou Eixample barceloní i a la falda de la muntanya del Tibidabo. Era la porta del Tibidabo i de la ciutat.

Hotel Metropolitan Modifica
L’edifici originàriament en forma de “L”, va patir les primeres transformacions rellevants entre 1918 i 1945. El 18 de febrer de 1918, Salvador Andreu s’adreçà a les autoritats municipals per sol·licitar permís per a la construcció de dos pisos més. El responsable de l’execució de l’obra fou en aquesta ocasió l’arquitecte Enric Sagnier,[1] que perllongà el frontis del Passeig de Sant Gervasi fins al carrer de Lleó XIII. Es creà en aquest moment un gran vestíbul d’accés des del xamfrà, envoltat per espais que mostren una disposició radial respecte de la façana de l’edifici.[2] El seu element més notable és l’edicle, rotonda o templet que el corona, decorat amb mosaic i trencadís per l’artista Lluís Bru. També s’hi van fer servir elements ceràmics de Pujol i Bausis. L’immoble és un dels 115 edificis de la Ruta del Modernisme.

Durant aquest període, ja es té notícia que La Rotonda és l’Hotel Metropolitan. Un ús que allotjarà durant molts anys i que anirà alternant amb el de clínica. Seran, precisament, els canvis d’usos d’hotel a clínica, així com les ampliacions de la part de l’edifici destinada a hotel, els que comportaran unes transformacions, sobretot els anys 51, 52 i 53, que danyaran cada vegada més l’estil artístic i arquitectònic l’edifici original. En aquest sentit, es comencen a suprimir elements decoratius modernistes de la façana, que perdrà tot el seu coronament a força de pinacles per deixar pas a l’edificació de dos nous pisos en alçada. L’arquitecte responsable serà Josep M. Sagnier Vidal, que ja treballa sota altres criteris artístics: no modernistes sinó propers al corrent del racionalisme.

En un article publicat el 19 d’octubre del 1956 a la revista Solidaridad Nacional, es descriu el nou hotel residència La Rotonda, situat en un dels llocs més aristocràtics de Barcelona. Comenta que l’hotel We disposa de 73 apartaments; cadascun, amb una saleta moblada, bany i office. També descriu el gran saló de festes amb capacitat per a 350 comensals i el restaurant-jardí d’estiu, molt espaiós i projectat amb gust exquisit. Segons l’article, l’hotel residència “es uno de los mejores en su genero que tenemos en España”. El periodista conclou: “En el curso de la recepción, fue servido un exquisito vino de honor, renovándose las felicitaciones a los señores de Andreu, por haber ofrecido a Barcelona uno de los hoteles más suntuosos con que cuenta nuestra ciudad”.

Durant la primera meitat del segle XX l’edifici va ser objecte d’altres reformes menors que apareixen testimoniades en els fons documentals. Al 1945 es va dur a terme una important reforma consistent en la modificació de les obertures dels pisos inferiors del cos circular. Així, doncs, les finestres de la planta baixa van veure reduïdes les seves dimensions, mentre que les obertures de ventilació corresponents al semisoterrani van ser transformades en portes rectangulars. El responsable tècnic de l’execució de l’obra fou l’arquitecte Joaquim Lloret i Homs.[2]

A l’inici de la segona meitat del segle XX l’edifici experimentà una intensa reforma, dirigida per l’arquitecte Josep Maria Sagnier, que alteraria definitivament la fesomia de la construcció original. Aquesta proposa una redistribució dels espais interiors que s’ajusta plenament a l’estat actual de les dependències de l’edifici, així com l’aixecament de dos nous pisos en el conjunt. L’any 1953, el propi Josep Maria Sagnier completà la remodelació de l’edifici amb la projecció de dues galeries en la cantonada entre el Passeig de Sant Gervasi i el carrer de Lleó XIII.[2] Es va perdre de l’ornamentació modernista de les cornises.

Read Full Post »

20130625-003247.jpg

En Francesc Pérez i l’Angi Ciurezu formen el matrimoni que ara fa 19 anys que dia rere dia aixeca la persiana de La Taula, un restaurant situat a la part alta de la ciutat de Barcelona, i es el que ens ocupa ara en aquesta Trobada. Ell va enfilar el camí de la restauració de molt jove, captivat per l’àmbit dels serveis en general. D’aquesta manera, va treballar a diferents establiments, tots ells d’alt nivell, com l’Hotel La Rotonda, restaurant Finisterre, restaurant Via Veneto, i després va marxar cap a Suïssa. A partir d’aquell moment, de la seva estada al país helvètic, se li van obrir les portes per tornar a capital catalana, i de Maître als mateixos locals on es va formar, també director del Tragaluz i de restauració dels Hotels Melià Barcelona i Barcelona Hilton.

Angi Ciurezu, ve per la seva part de la carrera de Belles Arts i la gestió de l’Hotel Saurat d’Espot (Lleida), i aplica així la seva sensibilitat cultivada a la cuina i la pastisseria, la seva especialitat per passió.
“La idea de muntar el nostre propi local a Barcelona l’any 1994, va venir perquè teniem ganes d’aportar la nostra propia recepta -explica en Francesc-. El que jo volia era deixar de practicar la restauració de grans paraments, baixar a una altra tessitura i anar a buscar un restaurant una mica més casolà, amb un aire més familiar.” Francesc volia un establiment a la seva mesura, que fos un fidel reflex de les seves pròpies idees. Ell mateix explica que, de fet, aquesta és la mena de restauració que s’aplica normalment a la resta d’Europa: ben muntada, professional i, al mateix temps, íntima, familiar i amb un cert toc d’elegància. Angi mateixa, com amant del dolç que és, dedica per exemple bona part de la seva atenció al capitol de les postres: “Ens agrada posar en pràctica, aquí i en la resta de propostes, tot allò que ens agradaria trobar a nosaltres quan anem a un altre restaurant com a clients. Això no obstant, has de tenir una personalitat pròpia, no deixar-te portar al ritme i la textura de la cuina Adriàtica del moment.”
Els propitaris de La Taula també tenen molt clar que s’ha de provocar, des dels establiments gastronòmics, que la gent surti a menjar fora de casa. Ell, en aquest sentit, creu fermament -no pas ara per qüestions de crisi econòmica, ni per directrius governamentals, sinó ja de molt abans- en la línia dels menús tancats: “Des del primer dia que vam entrar en aquesta dinàmica, perquè ens interessa que el client torni, i a mès, ho faci sovint.”
Això ens porta a l’altre element diferencial de La Taula, el que ells han batejat l’any 1994, con a Menú Sorpresa. Es tracte d’una oferta gastronòmica a preu tancat. Aquí l’ingredient base és el factor sorpresa. La fórmula, a més ha donat molts bons resultats, al Francesc i l’Angi, de manera que n’estan molt contents, d’haver-ho posat en pràctica.
Les poques taules d’aquest local de la part alta de Barcelona també gaudeixen d’aquest principi d’honestedat que apliquen els seus propietaris, un principi que en aquest apartat es transforma en un parament excepcional, com La Taula imperial per 25 comensals o els seus petits banquets fins a 40 persones. A La Taula saben molt bé què és el muntatge d’una taula de luxe. Han sabut eliminar tanmateix elements superflus i pompes injustificables.
En èpoques anteriors, més tristes per a molts paladars catalans, no es tenia cap consideració per la nostra cuina. Els propis establiments de luxe del país no la practicaven. La mitja dotzena de locals d’aquesta línia que hi havia a Barcelona estaven elaborant cuina sofisticada francesa, perquè el fricandó o els peus de porc, per posar un parell de clars exemples, no eren receptes gaire ben vistes.
Francesc explica els motius d’aquella política culinaria: “Jo crec que aquest funcionament era un mecanisme que sevia per justificar uns determinats preus. Estem amb el de sempre, es volen disculpar unes tarifes exageradament infradas. A partir de la implantació de la democràcia, a l’Estat espanyol, hi ha hagut una normalitat i s’ha començat a creure en el que es feia aquí. De totes maneres, no tot el que es fa actualment és cuina cent per cent catalana, perquè hi ha una mescla de procedències.”
Sigui com sigui, sembla que les coses es comencen a encaminar, encara que tots estiguem dins el sac de la cuina mediterrània. “Els joves restauradors no han de tenir por de muntar el seu propi negoci”
Conseqüenment, la competència no suposa cap entrebanc pels propuetaris de La Taula: “Pots tenir tants locals com vulguis al teu voltant. Si tu saps què estàs fent no hi ha d’haver cap problema.”
La Taula de l’Angi i d’en Francesc n’és la millor prova. En aquest establiment, la convicció en la propia feina i l’honestedat fan bullir l’olla. Cada matí, quan aquesta parella aixeca la persiana, quan encara no ha començat el brogit dels comensals al menjador, encara es pot palpar un bocí d’aquesta fe en la tebior de les cadires. Ès la tebior de la quotidianitat ininterrompuda de 19 anys de feina i èxit.

20130625-004009.jpg

Restaurants de Catalunya
Àngel Font

Read Full Post »