Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Març de 2019

Ja està disponible la nova Guia Michelin Bones Taules a menys de 35 euros 2019, publicació que aquest any torna a retre homenatge a la cuina tradicional. Com en les darreres edicions (aquest any compleix la seva onzena edició), la guia es presenta amb un disseny simple, modern i dinàmic, mantenint el mateix sistema simplificat i estructurat per a la consulta de restaurants.

La Guia Michelin Bones Taules a menys de 35 euros exalça aquells establiments que s’esforcen per oferir una bona relació qualitat preu i que, per això, han adquirit protagonisme a la Guia Michelin en ser reconeguts amb el distintiu “Bib Gourmand”. Són restaurants que ofereixen un entrant, un plat principal i unes postres per un preu que no supera els 35 euros a Espanya i els 30 euros a Portugal.

A la guia trobareu un total de 464 restaurants localitzats en 301 localitats, 350 se situen a Espanya, dels quals 248 tenen el distintiu Bib Gourmand. A Portugal es ressenyen 57 dels quals 36 són Bib Gourmand (apareixen a la Guia Michelin d’Espanya i Portugal 2019). A Espanya els establiments es presenten dividits per comunitats autònomes ia Portugal apareixen classificats en sis zones, cosa lògica tenint en compte el reduït nombre de restaurants Bib Gourmand que té el país.

Senyor Parellada, un Bib Gourmand de Barcelona 2019|GUIA MICHELIN

La guia inclou fotografies i mapes regionals on es localitzen els establiments, encara que també es poden consultar a través del seu índex presentat per localitats. Com és habitual, en cada comunitat autònoma es realitza una petita introducció on es destaquen les característiques i especialitats gastronòmiques que ofereixen les diferents regions ressenyades.

Els restaurants s’acompanyen amb breus descriptives destacant les característiques més importants, el tipus de cuina que ofereix, les virtuts culinàries del cuiner, el tipus de decoració que té, el preu, etc. A més dels restaurants Bib Gourmand, apareixen altres amb diferents pictogrames per determinar la seva classificació, per coberts (d’un a tres coberts), que diferencien restaurants més senzills d’altres més confortables, o amb el pictograma del Plat Michelin, distintiu que indica que en l’establiment es prepara un bon àpat. Per als que gaudeixen del vi, s’inclou el pictograma del raïm de raïms, amb ell es ressenya a aquells restaurants que compten amb una carta de vins destacable.

Logo del Restaurant La Taula de Barcelona dels bellaterrencs Angi i Francesc (1994-2015), obra d’Enric Llimona Raymat

La Taula de Barcelona, un dels pocs Bib Gourmand de Barcelona, dels bellaterrencs Angi i Francesc, del 1994 fins el 2015 |BELLATERRA. CAT

De nou, en aquesta edició destaca Catalunya com la comunitat autònoma que té més restaurants a la guia, 71 establiments repartits en 57 ciutats, el segueix Andalusia amb 59 establiments repartit en 39 ciutats i la Comunitat Valenciana amb 52 restaurants repartits en 34 localitats. Pel que fa a les novetats de les comunitats, destaca amb cinc noves inclusions Catalunya, el segueixen amb quatre les comunitats d’Aragó, Cantàbria i Madrid.

Vivanda, un Bib Gourmand de Barcelona 2019|GUIA MICHELIN

La Guia Bones Taules a menys de 35 euros la podreu adquirir a les llibreries habituals per un preu que ronda els 15 euros (el mateix que l’any passat), però per als que no vulguin carregar amb l’edició en paper, una bona opció serà descarregar l’app de la Guia Michelin Espanya i Portugal 2019, un recurs molt més pràctic, còmode, funcional i gratuït.

Read Full Post »

Segons informa aquest mes de març la Revista de Televisió de Sant Cugat, l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès presentarà al·legacions al projecte, tot i que el període d’al·legacions va finalitzar al gener. Aquest abocador estarà situat a la zona de Can Balasc de Rubí i des de fa mesos que lluiten per frenar-lo.

Proper abocador Can Balasc de Rubí |RUBÍ TV

L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès presentarà al·legacions, fora de termini, als tràmits inicials per l’Ajuntament de Rubí per autoritzar un abocador de residus no perillosos al sector de Can Balasc de Rubí.

El sector on es vol fer aquest dipòsit controlat de residus està a un quilòmetre de distància del terme municipal de Sant Cugat, concretament del barri de Mira-sol i de l’Hospital General de Catalunya; i que el futur abocador se situaria sobre un aqüífer que nodreix el Torrent i l’Estany dels Alous.

El consistori santcugatencs al·lega que el projecte pot tenir afectacions al municipi però que, en cap cas, s’ha informat de la proposta ni dels tràmits engegats.

L’Ajuntament ha anunciat ara el seu desacord amb el projecte tot i que fa mesos que es debat en el plenari de Rubí on grups de l’oposició i plataformes ciutadanes lluiten des de fa temps per frenar-lo. Fins i tot s’ha creat una plataforma anomenada “Rubí sense Abocadors”.

Read Full Post »

Detall de la Peixateria Condis |BELLATERRA. CAT

Com es pot observar a la peixateria del Condis de Bellaterra, avui ofereixen: Gambes de Palamós a 42,99€ el kilo (Mitjana però autèntiques), i a partir de demà: Entrecote de Vedella de Galicia a 19,99€. Fem poble, fem Condis!

Peixateria Condis | BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

EL GUGATENC: L’aigua

Susanna Casta, veïna de Valldoreix

Per cert, un aplaudiment grandiós als joves i no tan joves de Fridays for Future, aquí i arreu del món. Gràcies per sortir al carrer, gràcies per protegir el planeta.

“L’origen de la vida”, era la frase de referència de la meva professora de Naturals amb la que donava inici el curs. Per molt que la pobra dona s’esforcés en fer-nos entendre la importància de l’aigua, jo era incapaç de trobar-li sentit a l’actitud seriosa amb la qual ens explicava l’explotació i la mancança dels recursos del planeta, entre ells l’aigua. La meva professora va ser una avançada al seu temps. Per a mi l’aigua servia per dues coses, per beure-la o per banyar-me amb ella i gaudir-la quan arribava l’estiu. Simplicitat infantil.

Avui en dia, observant com els éssers humans estem tractant en el món que ens refugia, em penedeixo una mica de no haver-li prestat més atenció a la meva entranyable professora, de fer-ho potser hagués començat una mica abans la meva conscienciació amb la defensa del medi ambient, no ho sé, potser.

L’aigua, el nostre recurs més preuat encara que el món es regeixi pel barril de petroli, l’aigua que pot matar o pot donar vida, l’aigua que en la seva vigorosa naturalesa o en el seu tranquil discórrer, ens omple d’una energia alegre o d’una sorprenent tranquil·litat contemplativa. A qui no li agrada passar una idíl·lica tarda sota l’ombra d’un arbre, al costat d’un llac on podem veure reflectides les muntanyes i el cel? Si a més tens un bon llibre entre les mans i algú et fa massatges el cap, aquesta tarda pot passar a ser una de les millors de la teva vida. O mirar hipnotitzada els carrers mullats darrere els vidres mentre la pluja ho realentitza tot.

Qui no s’espanta quan les imatges de la televisió ens llancen a un món ple de dramatisme i mort? Quan veus les conseqüències d’aquestes ones salvatges que per uns segons dominen el món, el mar en peu de guerra contra una terra atordida que no pot fugí.

Qui no es cabreja quan arriba la factura de l’aigua i et descompensa el mes? Aquesta aigua que hauria de ser gratis perquè la terra ens l’ofereix lliurement, però aquesta societat incomprensible en què vivim ens imposa cànons i impostos.

Sobre aquest tema podem ser prosaics o podem ser activistes. O podem ser ambdues coses sota el risc que les nostres paraules no agradin ni a uns ni a altres, però a hores d’ara em dona exactament igual.

Com poder ser una cosa sense deixar de ser l’altra? Com protegir la nostra butxaca i seguir protegint el medi ambient?

És una qüestió difícil perquè les administracions públiques i les empreses que gestionen l’aigua sembla que s’han posat d’acord en no fer res, bé alguna cosa si fan, imposar-nos impostos i cànons per un recurs que no és seu, que no fabriquen, que no han inventat i del qual no són propietaris. Els governs tenen l’absoluta creença que l’única manera de conscienciar és el càstig tocant-nos la cartera.

Per exemple, fa temps algú va inventar les plaques solars i quan els simples mortals vam poder accedir-hi ens vam tornar bojos. No només estalviaríem sinó que les companyies elèctriques ens pagaven pel sobrant, era un somni que es feia realitat, cada família , cada individu era un generador d’energia que creava la seva pròpia electricitat i gratis –d’acord, descomptem la instal·lació però no oblidem que teníem ajudes administratives–. Però malauradament, com en aquest món en què vivim sempre pringuem els mateixos, el govern de torn va decidir que la festa no podia durar i que les grans companyies no podien deixar de guanyar diners. Totes les subvencions a les energies renovables que havia donat el govern anterior no van servir per res i el negoci de les plaques solars es va anar en orris, vam tornar a perdre i a pagar factures.

Torno a l’aigua. Suposo que aquí a Valldoreix tots recordem les tempestes d’aquest hivern i els danys que van causar, a uns més que altres. Tota l’aigua caient del cel lliurement, aquesta aigua que flueix fins al mar, s’evapora cap al cel i torna a caure, aquest cercle etern del que tant parlava la meva professora de Naturals. Tanta aigua desaprofitada… ja ho sé, ho sé, els més puristes em direu que l’aigua no es desaprofita, que cal que es compleixi el cercle, que l’aigua baixi i pugi, pugi i baixi. I que passa si part d’aquesta aigua es pogués recollir i emmagatzemar? Si en cadascun dels nostres jardins uns dipòsits ens subministressin l’aigua que prèviament haguessin recollit dels nostres jardins i de les nostres teulades? Que a l’aigua que fem servir li poguéssim eliminar residus i organismes nocius per la salut, bacteris, paràsits, fongs, virus i impureses per reutilitzar-la? Exactament el mateix que fa Sorea però a casa nostra i amb els mateixos sistemes? Si les administracions, les que suposadament tenen el deure de protegir-nos, també econòmicament, apostessin per fi per ajudar i no per imposar? Si els municipis muntessin de aquestes aigües recollides i reutilitzades, xarxes municipals per subministrar aigua als veïns o per l’ús col·lectiu –ús municipal–?

(No tindré la sort que algun polític llegeixi aquest article, faci seva la idea i comenci un estudi per la seva implantació en el municipi)

Tan impossible sembla? Conec la resposta.

Per això em diuen idealista.

Per cert, un aplaudiment grandiós als joves i no tan joves de Fridays for Future, aquí i arreu del món. Gràcies per sortir al carrer, gràcies per protegir el planeta.

Susanna Casta, veïna de Valldoreix

Read Full Post »

Un dels punts importants de l’últim Ple de Veïns de Bellaterra ha estat els reiterats incompliments de pagaments per part de l’Ajuntament de Cerdanyola a l’EMD de Bellaterra, (tal com està acordat en el conveni actual). Així ho va recordar el president Ramon Andreu Atik, al passat Ple de Veïns del dilluns 18 de març.

Ple de Veïns de Bellaterra, del dilluns 18 de març|BELLATERRA. CAT

Sorprèn i molt, la cadira buida de Laura Benseny, regidora de Cerdanyola de relacions amb Bellaterra.

Qui té que financiar l’EMD és l’Ajuntament de Cerdanyola, sobre el conveni signat. D’aquests impagaments històrics no parlem que siguin factures, “és el nostre finançament”. Estem parlant sobre el retorn a Bellaterra, de una petita part dels impostos que paguem entre totes i tos a Cerdanyola.

És un conveni que ha pasat per 2 judicis i tenim les sentencies favorables.

El conveni diu molt clar que els ingressos s’ha de fer anticipadament en 2 fragments: 1 gener i 1 juny. Per molt que Bellaterra ha guanyat aquestes dues sentencies, Cedanyola mai ha pagat puntualment com és d’obligació, ho ha fet fora de temps, sigui el febrer o el juliol, per molt que des del govern de l’EMD se li demanat centenars de vegades, perquè compleixi el conveni que té signat i acordat.

El finançament d’aquesta entitat pública no és una factura més, és un retorn del diners que paguem en impostos per una petita part del finançament de Bellaterra, i d’aquí pengen moltes coses, com són els sous de persones, serveis que s’han de fer, factures d’empreses que donen serveis municipals. És una situació que complica a aquestes empreses, amb el risc que si no compleixes, podrien no tornar a donar més serveis. Així que són moltes coses que depenen d’aquest pagament puntuals.

Ramon Andreu, president de L’EMD, consulta amb la secretària oficial Beatriz Ripol|BELLATERRA. CAT

Sobre aquest últim deute, a l’Alcalde de Cerdanyola, li vam fer un requeriment urgent perquè pagués en un parell de dies, ja que estava afectant el funcionament del dia a dia de l’EMD i la nostra obligació de pagament a les empreses, en el termini oficial de 60 dies. Cerdanyola ho fa així perquè diu que ha creat un nou sistema per pagar les seves factures de proveïdors, “però lo nostres no és una factura”, sinó un finançament que ha de respectar.

No pot ser excusa els càlculs dels guals de Bellaterra, ja que sempre s’ha fet sobre els dos anys anteriors, i que ho cobra la Diputació de Barcelona.
En resum, estem parlant de la serietat de financiar aquesta administració nostra i deixar de fer càlculs a l’últim moment. S’ha de pagar l’1 de gener i l’1 de juny, així està signat i acordat.

En el requeriment oficial que hem fet a Cerdanyola, se li demanan els interesos de demora, tal com es fa a qualsevol veïna de Bellaterra, si no compleix amb els seus pagaments com IBI o altres.

Read Full Post »

Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març del 1678Viena, 28 de juliol del 1741) va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc.

Antonio Vivaldi (Venècia, 1678-Viena, 1741) WIKIPEDIA

Era anomenat Il prete rosso (‘El capellà roig’) per ser sacerdot (catòlic) i pèl-roig. Va compondre unes 777 obres, entre les quals hi ha 477 concerts i 46 òperes.

És especialment conegut, en l’àmbit popular, per ser l’autor de la sèrie de concerts per a violí i orquestra: Les quatre estacions.

Aquesta obra, que forma part del cicle de la seva opus Il cimento dell’armonia e dell’inventione, té una importància capital per suposar la ruptura del paradigma del concerto soli, establert pel mateix Vivaldi.

Fins llavors, el concerto soli era un concert en què l’instrument solista portava tot el pes de la melodia i la composició, i la resta de l’orquestra es limitava a exercir l’acompanyament segons les regles de l’harmonia.

Read Full Post »

El Ple de Veïns va aprovar ahir el criteri d’orientació pel canvi de nom de carrers, places o camins de Bellaterra.


Exemple de placa franquista de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Aquesta nova proposta del govern municipal de L’EMD de Bellaterra va ser aprovada amb els vots de Gent per Bellaterra i el PDeCat de Bellaterra i el vot en contra del representant d’ERC de Bellaterra, qui va suggerir que en el futur, és pogués posar el nom de Ramon Andreu, a un carrer del nostre poble. L’actual president de L’EMD es va mostrar contrari d’aquesta posible proposta i va comentar que seria preferible de no incloure noms polítics als nostres carrers.

S’aprova deixar en mans de les veïnes i veïns la decisió de fer-ho realitat a partir de la recollida del 50% de signatures, i escollir el nou nom, que no pot coincidir amb el nomenclàtor de Cerdanyola.

Exemple: Montserrat Figueras, Jordi Savall o Lluïsa Forrellad.

Read Full Post »

Bellaterra gaudirà del nou Parc interurbà de Can Sant Joan de 90 hectàreas, al seu Km0 de Sant Cugat

Ex golf públic Can Sant Joan |CEDIDA

El Ple de Veïns de Sant Cugat va aprovar ahir dilluns reconvertir l’antic camp de golf de Can Sant Joan, que limita amb Rubí, que passarà a ser un parc interurbà. Proposta de la CUP-PC, aprovada amb tots els vots de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès a favor, excepte els de Cs i PP, que hi van votar en contra.

Ex golf públic Can Sant Joan | CEDIDA
L’ex camp de golf, propietat de l’Institut Català del Sòl i que va ser dissenyat pel desaparegut Severiano Ballesteros, compta amb unes 90 hectàrees de zones verdes, i està actualment abandonat, ja que l’última empresa gestora va fer fallida i la Federació Catalana de Golf, gestora de l’espai, no va trobat cap empresa que el vulgui explotar.

Bellaterra també tindrà l’oportunitat de gaudir aquest gran parc interurbà que el té al Km0, a només 5 minuts des de l’entrada del Camí Antic de Sant Cugat.

Read Full Post »

Pels que volen “marejar la perdiu”, publiquem la veritat sobre l’actuació de l’EMD de Bellaterra i el greu problema que vam viure de ple les veïnes i veins l’any 2011, per la gestió oculta que va fer el Govern Municipal d’Antoni Morral i el posterior Ajuntament amb Carme Carmona i Alfons Escoda, dels partits PSC i CiU, i els permisos per fer realitat l’Abocador de Can Fatjó dels Aurons, tant a prop dels veins de Bellatera, així com de Col·legis, Clinica Asepeyo, Sant Cugat dels Vallès, etc.,
Aquesta polèmica ens ha permet de demanar copia de la documentació dels fets i la denuncia ralitzada per la nostra EMD de Bellaterra. Gràcies a aquesta important gestió i la supervisió de tota la documentació realitzada, finalment es va evitar quelcom com el que estan patint els veïns propers a l’Abocadors Elena i Can Planas de Cerdanyola del Vallès.

Les pudors de gasos de l’Abocador Elena de Cerdanyola

L’Abocador Elena es va donar per clausurat el primer de gener del 2012. Les queixes i denúncies dels veïns i ecologistes han estat permanents. Han estat, entre altres, la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors la que ha vingut denunciant les fugues de biogàs i lixiviats de l’abocador Elena, per la descomposició de les bales amb restes orgàniques i pèrdua de massa amb perills d’esfondrament general, que a causa de perdre volum el terreny amb terres que ho cobreix, provoca que s’enfonsi i apareguin esquerdes i els perills reials de pèrdua de biogàs i lixiviats. Molts ciutadans de Cerdanyolavenen denunciant que les pudors dels gasos de l’Abocador Elena, arriben fins al poble.


Read Full Post »

Des d’aquest 6 de març, Igualada llueix una escultura dedicada a destacar la important trajectòria del músic Jordi Savall, nascut a la ciutat l’any 1941. Ahir dimecres al vespre es va dur a terme l’acte de reconeixement i l’estrena de la figura, comptant amb la participació de l’homenatjat, de la directora de l’Escola Conservatori Municipal de Música d’Igualada (ECMMI), Maria Queralt Martí, i l’autora de l’escultura, Teresa Riba. Hi van ser presents també les autoritats municipals i un nombrós públic. En acabar, Savall va oferir un petit recital a l’església del Roser.

Amb aquesta escultura, que ja es pot apreciar al carrer del Born, a tocar de la Basílica de Santa Maria, el departament de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada ha volgut fer palès el reconeixement de tota la ciutat a un dels seus prohoms més universals i que, alhora, pugui servir de testimoniatge futur de la seva figura i obra.

Es tracta d’una escultura de mida natural, elaborada en bronze, que pesa 250 quilos i que va requerir d’un procés creatiu que es va allargar pràcticament vuit mesos. Mostra el mestre Savall, tocant la seva inseparable viola de gamba i assegut en un banc. Això permet que qualsevol pugui asseure’s al seu costat i apreciar els seus detalls.

Jordi Savall: una carrera de gran abast internacional
Especialitzat en la viola de gamba, la direcció d’orquestra i la recerca musicològica de música antiga, Savall també ha conreat en menor grau el camp de la composició. El 1970 va començar una reeixida carrera com a intèrpret de viola de gamba, instrument del que és considerat per la crítica un dels més grans intèrprets.

Entre 1974 i 1989 va fundar tres conjunts: primer Hèsperion XX –posteriorment reanomenat Hespèrion XXI– juntament amb qui va ser la seva esposa, la soprano barcelonina Montserrat Figueras i altres músics de diversos països. L’any 1987 crea la Capella Reial de Catalunya i, finalment, el 1989 funda l’orquestra barroca i clàssica Le Concert des Nations, amb repertoris que van des de l’Edat Mitjana al segle XIX, sempre interpretats amb el màxim rigor històric. Entre els col·laboradors habituals que Savall ha tingut en els seus grups hi ha el nord-americà Hopkinson Smith i el noruec Rolf Lislevand.

La seva discografia supera el centenar d’enregistraments en diferents segells, pels quals ha rebut més de cinquanta premis internacionals. Des de 1998 edita els seus discs amb el seu segell propi, Alia Vox. La seva feina també inclou la música per a pel·lícules, premiada l’any 1992 amb un premi Cèsar de l’Acadèmia Francesa de Cinema per la banda sonora de Tots els matins del món. També va ser nominat al mateix premi el 1998 per la partitura de Marquise. L’any 2000 va rebre el Premi d’Honor Lluís Carulla i el 2009 el Premi Nacional de Música pel seu treball “monumental” de recerca musical, que ha quedat recollit en l’obra Jérusalem. La ville des deux Paix: La Paix céleste et la Paix terrestre.

El gener del 2011 va ser elegit membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català, i el mes següent el llibre-disc Dinastia Borja va rebre el reconeixement de la indústria musical nord-americana amb el premi Grammy a la millor actuació de petit format de música clàssica.
El 2012 va ser guardonat amb el premi musical Léonie Sonning, considerat el Premi Nobel de la música. El 2013 va rebre la distinció de Cavaller de la Legió d’Honor de mans de l’escriptor Amin Maalouf, membre de l’Acadèmia Francesa, en un acte al Palau de la Generalitat de Catalunya.

http://www.veuanoia.cat

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »