Posted in Bellaterra, tagged El Camí Antic i les pilones, EMD Bellaterra on 20 Agost 2019|
El govern municipal de l’EMD de Bellaterra ha fet instal·lar una nova senyal de trànsit a l’entrada de les pilones del Camí Antic, que anuncia no aprofitar el pas sense targeta, derrera d’altre cotxe autoritzat.
Nova senyal de trànsit per evitar accidents a l’entrada del Camí Antic de Bellaterra, si es vol aprofitar, i pasar la pilona sense targeta|BELLATERRA. CAT
Una bona mida després d’una mitja mensual d’accidents, i la costosa reparació de la pilona.
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Cultura, El jardí dels Finzi-Cotini, Giorgio Bassani, Italia on 20 Agost 2019|
Giorgio Bassani va néixer a Bolonya el 4 de març de 1916. És tanmateix la ciutat de Ferrara, on va passar infantesa i joventut, el lloc on està lligada la seva existència i bona part de la seva obra literària. El 1939, es llicencia a la Facultat de Lletres de Bolonya. D’origen jueu, Bassani fou víctima de les lleis racials de 1938; en efecte, el seu primer llibre, Una città di pianura (1940), aparegué sota el pseudònim de Giacomo Marchi. Militant antifeixista, seria empresonat el 1943.
La novel·la El jardí dels Finzi-Contini de Giorgio Bassani a un jardí de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Al final de la Segona Guerra mundial, Bassani es desplaçà a Roma i s’hi inicià com a guionista de cinema i també com a actor. S’apunta, en aquesta època, al Partit Socialista Italià; el 1962 és elegit regidor per aquest partit, en què resta fins al 1966, data en la qual s’adhereix al Partit Republicà Italià. És també a partir d’aquesta època que la seva producció literària serà més important, en els anys 1950 i 1960. Algunes de les seves obres van rebre premis literaris i van ser adaptades al cinema. L’obra narrativa, que li donà popularitat, va ser reunida a La novel·la de Ferrara (Il Romanzo di Ferrara). Giorgio Bassani va ser també professor d’història a l’Acadèmia nacional d’art dramàtic, periodista i vicepresident de la RAI (1964-1966)
EL JARDI DELS FINZI-CONTINI
Obra
Giorgio Bassani fou un escriptor que tingué una cura meticulosa de la seva obra; així, una tasca de revisió, reescriptura i ordenació se succeeí al llarg de la dilatada carrera de l’autor. La forma final de tota la seva producció la dóna, avui, el volum d’Opere de la col·lecció de referència “I Meridiani”, de Mondadori (1998). Donem, a continuació, dividits per gèneres, els títols principals que Bassani publicà ordenats en dos aparats: sota el número 1, es llisten els títols que Bassani anà donant a la impremta; sota el número 2, s’indica el volum final que Bassani donà de la seva obra, fruit d’una profunda revisió (cas de bona part de la narrativa), d’una reestructuració significativa, etc. Algunes notes a certs títols informen de les reescriptures més profundes.
Llibres de narrativa.
Città di pianura (sota el pseudònim Giacomo Marchi) (Ciutat de planura, 1940).
Cinque storie ferraresi (Cinc històries ferrareses, 1956). Premi Strega.
Gli occhiali d’oro (Les ulleres d’or, 1958). Dut al cinema el 1987 per Giuliano Montaldo.
Una notte del ’43 (Una nit del ’43, 1960). Aparegut abans dins Cinque storie ferraresi. Dut al cinema per Florestano Vancini com a La lunga notte del ’43.
Le storie ferraresi (Les històries ferrareses, 1960). Versió acrescuda de Cinque storie feraresi.
Il giardino dei Finzi-Contini (El jardí dels Finzi-Contini, 1962). Premi Viareggio. L’obra més traduïda de Bassani, duta al cinema el 1971 per Vittorio De Sica.
Dietro la porta (Darrere la porta, 1964).
L’airone (L’agró, 1968). Premi Campiello.
L’odore del fieno (L’olor del fenc, 1972).
Dentro le mura (Dins la muralla, 1973). Reescriptura de les històries ferrareses.
Volum La novel·la de Ferrara.
Il romanzo di Ferrara (1974; versió definitiva, 1980). Conté: llibre primer, Dentro le mura; llibre segon, Gli occhiali d’oro; llibre tercer, Il giardino dei Finzi-Contini; llibre quart, Dietro la porta; llibre cinquè, L’airone; llibre sisè, L’odore del fieno.
Poesia
Llibres de poesia.
Storie dei poveri amanti e altri versi (Històries dels pobres amants i altres versos, 1945).
Te lucis ante (1947).
L’altra libertà (L’altra llibertat, 1952).
Epitaffio (Epitafi, 1974).
In gran segreto (Amb gran secret, 1978).
Recull final de l’obra poètica.
In rima e senza (Amb rima i sense, 1982). Premi Bagutta.
Assaig
Primer aplec d’assaig i crítica.
Le parole preparate (Paraules preparades, 1966).
Recull final de l’obra assagística i crítica.
Di là dal cuore (Enllà del cor, 1984).
Posted in Bellaterra on 20 Agost 2019|
El Restaurant El Bulli va ser fundat el 1962 pel metge alemany Hans Schilling i la seva muller Marketta, com a bar on acudien els estiuejants i per atendre la demanda de les colles de col·legues submarinistes de la seva mateixa procedència que freqüentaven l’indret.
Els bellaterrencs Angi i Francesc a El Bulli de Cala Monjoi |ARXIU BELLATERRA GOURMET
A finals de la dècada dels 60, a mesura que la cuina anava prenent entitat, esdevingué un restaurant. Al llarg dels anys passaren diversos cuiners pel restaurant. A partir del 1972 s’abocaria a la nouvelle cuisine sota la direcció del cuiner Jean-Louis Neichel, amb el que El Bulli obtingué la primera estrella Michelin.
La música de la tuna visitava sovint El Bulli de Cala Monjoi|ARXIU BELLATERRA GOURMET
El 1981, Juli Soler s’hi incorporà com a director i amb Jean Paul Vinay com a xef obtingueren la segona estrella a la guia Michelin. El 1983 arribà Ferran Adrià, en aquella època tenia 21 anys i va haver de demanar un permís al servei militar per a treballar-hi a l’estiu. L’any següent ja s’havia convertit en xef d’El Bulli, a mitges amb Christian Lutaud.
Bonic racó del Restaurant El Bulli de Cala Monjoi |ARXIU BELLATERRA GOURMET
L’any 1985 hi entrà Albert Adrià, el germà petit del Ferran, com a aprenent, que a partir de 1987 es va dedicar a les postres i dolços i posteriorment fou el director del BulliTaller. El 1987 Ferran Adrià va esdevenir xef en solitari i juntament amb Juli Soler iniciaren un projecte que els duria a aconseguir la tercera estrella Michelin l’any 1996.
Detall de la decoració rústica del restaurant El Bulli|ARXIU BELLATERRA GOURMET
El 26 de gener de 2010, Ferran Adrià va anunciar que el Bulli tancaria les portes durant els anys 2012 i 2013 amb la intenció de reinventar-se per posteriorment començar una nova etapa com a centre d’investigació culinària o bé com a restaurant, però amb diferent oferta. L’octubre de 2010 va anunciar una aliança de quatre anys amb Telefónica per establir les bases de la fundació en què es convertirà el Bulli a partir del 2014, que serà una espècie de laboratori relacionat amb el món de la cuina que aniria penjant les troballes a Internet. El mes d’octubre de 2012 Juli Soler va deixar la seva feina al Bulli a causa d’una malaltia degenerativa, i va morir rll 6 de juliol de 2015.
Marketta va ser la creadora i propietaria del Restaurant El Bulli de Cala Monjoi |ARXIU BELLATERRA GOURMET
Juli Soler, va fitxar a Ferran Adrià, que treballava al Restaurant Finisterre, per recomanació del cuiner Fermi Puig, ex Xèf del Savoy de Lobdres i del Majestic de Barcelona.
Posted in Bellaterra, tagged Compositor, Xavier Montsalvatge on 19 Agost 2019|
El compositor Xavier Montsalvatge va néixer l’11 de març de 1912 a la ciutat de Girona, fill del banquer i escriptor Xavier Monsalvatje. Va rebre les primeres lliçons de violí a la seva ciutat natal. La mort de son pare el 1921, però, el portà a Barcelona, on estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Francesc Costa (violí), Lluís Millet (solfeig), Enric Morera i Jaume Pahissa (composició).
Xavier Montsalvatge i Bassols amb el bellaterrenc Francesc Pérez i Torres |BELLATERRA. CAT
Molt aviat, però es decantà cap a la composició i deixà l’estudi del violí.
L’any 1936 començà a fer crítiques de música al diari barceloní El Matí. Un cop acabada la Guerra Civil espanyola continuà la seva activitat de crític publicant a la revista Destino, d’on més endavant esdevindria director (1968-1975). A la dècada del 1940 conegué els compositors catalans Blancafort i Mompou, amb els quals compartí una profunda amistat al llarg de la seva vida, juntament amb Manuel Valls i Xavier Turull.
Primeres composicions. Etapa antillanista
La seva primera composició de rellevància és l’any 1940, amb Tres divertimentos, a partir de melodies que tocaven els flabiolaires a les festes majors de poble: en aquest cas, un “schottish”, una americana i un vals-jota. L’autor l’edità i l’envià a un gran nombre de pianistes, i va ser estrenada el 1943 per Rosa Sabater, amb elogis de Blancafort; el pianista Niedzielski l’adoptà en el seu repertori. El 1945 rebé un encàrrec de la cantant Mercè Plantada per a una peça per a veu i piano, i compongué les Cinco canciones negras. Editades en primer lloc per Enric Climent a Clivis Publicacions, posteriorment van ser editades per una empresa nord-americana, van conèixer una gran anomenada, i ha esdevingut l’obra de Montsalvatge més gravada. El 1948, després de molts mesos de treballar-hi, estrenà l’òpera El gat amb botes. Poc després, publicà l’Álbum de habaneras, recopilat a la Costa Brava, especialment a Calella de Palafrugell.
Els anys quaranta i primers cinquanta conformaran la seva etapa “antillanista”: els Ritmos de 1942, les Cinco canciones negras ja esmentades, el Cuarteto indiano i parts del Poema concertante s’inspiren en una interpretació pròpia de la música de les Antilles, una amalgama de cançons populars espanyoles amb els cants indígenes originals de les illes i els dels negres portats com a esclaus des de l’Àfrica.
Període de maduresa
Aquesta època reflecteix les influències que Montsalvatge rebé de compositors francesos com Olivier Messiaen i Georges Auric, que el menaren a la politonalitat lliure. L’any 1953, presentà el Concerto breve per als premis Ciutat de Barcelona, sense sort; però l’obra entusiasmà diversos pianistes de primera fila (Alexis Weissenberg, Gonzalo Soriano), i va ser estrenada per Alícia de Larrocha en el concert dels seus 25 anys de carrera. En un període relativament curt, les noves obres de Montsalvatge són premiades repetidament: Calidoscopio, premi extraordinari de composició del Conservatori Municipal de Música de Barcelona, Partita 1958, premi Òscar Esplà, Cant espiritual, premi Lluís Millet. Aquesta darrera obra es va estrenar en el concert dels anomenats Fets del Palau, que va acabar amb ball de bastons i detencions.
Anys de síntesi
Inicià la seva col·laboració com a crític musical de La Vanguardia, tasca que el porta a assistir als festivals de música més importants d’Europa i a conèixer tota la nova música. Escriu dues noves òperes: Babel 46, que transcorre en un camp de refugiats de guerra, i Una voce en off, que narra un triangle amorós entre el marit mort (que ens fa arribar la seva veu a través d’un enregistrament magnetofònic), la dona i l’amant.
El 1962 fou elegit membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1963 compon una peça per al nou-nat Festival Internacional de Música de Barcelona, la Desintegració morfològica de la Xacona de Bach, que esdevindrà una de les seves obres més reeixides. El Conservatori Municipal el nomena professor de composició el 1971; catedràtic el 1978, i ocuparà el càrrec fins a la seva jubilació l’any 1981.
Gran nombre de composicions diverses, fruits d’encàrrecs provinents d’arreu, marcaran els darrers anys de la seva vida: L’Homenatge a Lydia per al Festival Internacional de Música de Cadaqués, la Sonata concertant per a violoncel i piano, l’Hommage à Manolo Hugué (1970), el Reflexus-Obertura pel concert-homenatge que li dedicà el Festival Internacional de Música de Barcelona (1973), el Concerto-Capriccio per a l’arpista Nicanor Zabaleta, el Concierto del Albayzin per al clavecinista Rafael Puyana, la Metamorfosi de concerto (1980) a proposta de Narciso Yepes, Quadrivi per a tres Stradivarius, escrita per als Stradivarius del Patrimonio Nacional…
Morí el 7 de maig del 2002 a la seva residència de Barcelona. Montsalvatge és una de les figures més representatives de l’anomenada “generació perduda”, entremig de la dels compositors de la república i l’actual. La seva obra ha aconseguit una gran projecció internacional i s’ha convertit en una referència fonamental en la música contemporània.
A més de música simfònica, també va escriure òpera, ballet, música per a pel·lícules i per a obres infantils, cançons, obres per a solistes instrumentals… L’editorial Columna Música està publicant en CD la integral de la seva obra (9 discos fins al 2005).
El 2012 la Generalitat de Catalunya li va dedicar una exposició retrospectiva al Palau Robert de Barcelona, anomenada Xavier Montsalvatge, compositor. 1912-201.
Posted in Bellaterra, tagged Alícia de Larrocha, DECCA on 18 Agost 2019|
El proper dia 25 de setembre, es compliran 10 anys de la mort d’Alicia de Larrocha.
Com a homenatge, la discogràfica DECCA ha publicat una caixa amb 40 CDs que contenen tots els enregistraments que la pianista va fer amb aquest segell discogràfic i també inclou 2 CD amb “Pàgines cèlebres per a piano” que va gravar a principis dels anys 60 amb Hispavox “la campanella “,” Rapsòdia Hongaresa Nº 2 en Do menor “,” Liebestraum No.3 in l’b “de Liszt … etc), així com 2 Cds amb les seves primeres gravacions dels anys 1954-1955.
Posted in Bellaterra, tagged Barcelona, Bell e Buon, pizzeria, ristorante on 18 Agost 2019|
Bellaterra, 18 d’agost de 2019
LLUIS TORRES ✍️ Per molt que Barcelona és plena de restaurants i pizzeries originals obertes per italians, ja que la capital de Catalunya té més de 36.000 residents d’aquesta nacionalitat, no totes sorprenen per una gran qualitat i menys quan parlem de la pasta fresca i unes Lasagnes autèntiques.
Bell e Buon tocant l’Hospital de Sant Pau|CEDIDA
Belle e Buon ofereix un bon assortiment d’elles, des de la clàssica amb Ragout, passant pel les vegetals d’espinacs, carbassa, fins la sorprenent amb ceps i tòfona. Són tan complertes, que com plat únic quedareu força satisfets i tips. És d’agrair que la pasta estigui servida sempre “al dente”. Els postres cassolans tradicionals italians estàn molt ben elaborats, i és per això que recomanem us deixeu un forat per gaudir-los intensament. Aprofiteu per escollir-ne un bon vi italià de totes les D. O. que ofereixen, servit a temperatura de celler, i si us agraden, els típics licors. Aquí les aigües de la casa també són italianes, com la San Pellegrino amb gas o Panna sense gas.
El servei parla idiomes, sense oblidar el català, és molt atent i profesional, a l’alçada dels millors italians de la ciutat comtal.Bell e Buón” és una expressió “partenopea” (napolitana) que representa sorpresa o alguna cosa inesperat, bàsicament un “agradable estupor“.
Vista general del BelleBuon |BELLATERRA GOURMET
La redundància de dues paraules, “Bell” i “Buono” confereix una sensació de sacietat vocal. Tot això es reflecteix en la cuina d’aquest restaurant, feta d’antics valors, de sabors genuïns i d’agradable estupor en cadascun dels seus plats.
Lasagna de ceps i tòfona del BelleBuon|BELLATERRA GOURMET
L’amor i la passió amb els quals es preparen les viandes es poden assaborir des del primer mos i el respecte per la tradició culinària italiana s’identifica plenament en cada plat.
Ambient del menjador del Bell e Buon |BELLATERRA GOURMET
El xef, natural de la regió de la Campània, en el sud d’Itàlia, proposa en el seu restaurant una cuina artesanal en tots els seus aspectes, les pastes fresques són elaborades manualment i tots els menjars es cuinen al moment.
Lasagna vegetal d’espinacas del Bell e Buon |BELLATERRA GOURMET
En alguna d’elles és fàcil trobar també l’autèntic estil “irpino”. propi de la província de Avellino.
Decoració amb productes italians |BELLATERRA GOURMET
Des de la seva obertura, fa ja set anys, BelleBuon és un punt de referència de l’autèntica cuina tradicional italiana a Barcelona.BELLEBUÓN Ristorante Pizzeria Travessera de Gràcia, 441 (Cartagena)Barcelona☎️ 935 141 971Horaris:Dimarts a Dijous: 19:00 – 23:30
Divendres i Disssabte: 12:30 – 16:00 y 19:00 – 23:30
Diumenge: 12:30 – 16:00 y 19:00 – 22:30
Posted in Bellaterra, tagged Barcelona, Restaurant La Taula on 17 Agost 2019|
El Restaurant La Taula de Barcelona està situat al barri de Sant Gervasi. Sandra i Dani, els seus propietaris, us ofereixen una cuina de mercat, amb un dels millors Menú Migdia i Nit amb Cava brut inclòs. Recomanem reservar taula amb antelació.
El restaurant La Taula va obrir les seves portes per primera vegada el 1994 i s’ha convertit en un clàssic entre els restaurants de la ciutat.
Sandra i Dani, els propietaris del Restaurant La Taula de Barcelona|CEDIDA
Actualment a càrrec del xef Daniel Feraru i la seva dona Sandra Vílchez, a La Taula podrà gaudir d’un ambient íntim i familiar. El tracte proper i el mim a la cuina són els pilars fonamentals de l’èxit d’aquest petit local amb vint anys d’història.
La Taula és l’únic restaurant de Barcelona que ofereix Arròs Bomba fet al moment, inclòs al Menú Migdia, de dimarts a dissabte. Inoblidable!
RESTAURANT LA TAULA
Carrer Sant Marius, 8
08022 Barcelona
☎️93 417 28 48
info@lataula1994@yahoo.es
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmer, Casa Noguera, Guanciale, Igualada on 16 Agost 2019|
Casa Noguera és l’única casa d’embotits de Catalunya que produieix Guanciale com a Itàlia
Guanciale és un tipo de cansalada feta de galta de porc, molt apreciada a tota Itàlia, bàsica per la seva cuina i les receptes de pasta|CEDIDA CASA NOGUERA
Casa Noguera elabora embotits, però embotits bons, de gran qualitat. Són aquells que quan els menges et surten frases com “abans les coses es feien millor” o “els avis sí que sabien què era menjar bé i millor”. I és que Casa Nogueta vol seguir fent les coses com sempre, continuant amb les tradicions de la família. Estàn molt orgullosos de seguir utilitzant les receptes originals des de fa 150 anys i alhora utilitzar processos d’elaboració respectuosos amb el producte, el seu sabor i els seus valors nutricionals.
CASA NOGUERA (Serveixen online)
Carrer França,34 Nau-1
(08700 Igualada)
+34 93 801 25 46
info@casanoguera.com
Posted in Bellaterra, tagged Ajuntament de Sabadell, Llibertat Presos Politics on 16 Agost 2019|
Cadena humana de veïnes i veïns demanant la Llibertat dels Presos Polítics, aquest matí devant de l’Ajuntament de Sabadell
Vídeo de Bellaterra. Cat
Posted in Bellaterra, tagged Barcelona, Bellaterra Gourmet, La Punyalada, Restaurants desapareguts on 16 Agost 2019|
La Punyalada, o també La Puñalada, fou un cafè restaurant de Barcelona situat al xamfrà del Passeig de Gràcia amb el carrer de Rosselló. Inaugurat l’any 1927, va rebre inicialment el nom d’Olímpic Bar, però la clientela habitual de seguida el va rebatejar com «La Punyalada» per imitació del nom de l’establiment que el propietari havia regentat prèviament a Gràcia.
La Punyalada va ser la sèu d’una de les tertúlies més populars de la ciutat a l’època d’entreguerres, de la qual eren habituals Santiago Rusiñol, Francesc Pujols, Joaquim Mir, Pau Casals, Rafael Moragas i Jaume Pahissa, entre molts d’altres. Aquella penya de tertulians es va dissoldre amb la Guerra Civil Espanyola, però passat el conflicte La Punyalada va tornar a ser un punt de reunió d’artistes i intel·lectuals. Fou especialment destacada la penya que es va formar l’any 1964 al voltant d’Emili Bosch, Martí Llauradó i el col·leccionista Gustau Camps, a la qual van participar figures destacades de l’època com Josep Viladomat, Enric Jardí, Rafael Santos Torroella o Andreu-Avel·lí Artís «Sempronio».
La Punyalada va tancar definitivament l’any 1998, quan Rosa Maria Esteva (Grup Tragaluz), també propietaria del local, va prohibir fer reformes per modernitzar el històric restaurant del Passeig de Gràcia
Al tancar La Puñalada, el seu Xèf Juan Salvador Casaseca va pasar a dirigir la cuina del Restaurant La Taula de Barcelona, dels bellaterrencs Angi i Francesc.
BELLATERRA.CAT 