Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 2/08/2019

Alicia de Larrocha, considerada una de les més grans pianistes del segle XX. Bellaterra. Cat us recomana gaudiu del vostre estiu cultural, amb la seva apasionant biografia, dirigida per Mònica Pagès Santacana.

Foto del llibre biogràfic d’Alicia de Larrocha| BELLATERRA. CAT

Alicia de Larrocha i de la Calle

Va néixer el 23 de maig de 1923 a la ciutat de Barcelona i començà els seus estudis musicals a l’edat de tres anys. Oferí el primer concert públic als sis anys i als onze participà per primera vegada en un concert oficial, amb l’Orquestra Simfònica de Madrid. Va estudiar amb Frank Marshall, continuador de la prestigiosa Acadèmia Marshall. Allà va conèixer Anton Rubinstein, Emil von Sauer, Alfred Cortot, i altres grans pianistes de l’època.

El seu debut amb orquestra va ser l’any 1936, quan encara era una nena, en concerts a Madrid i Barcelona. A partir de 1939 va oferir concerts en diferents orquestres europees i acompanyar entre altres a la cantant i amiga Conxita Badia, però és a partir de 1954, quan debuta als Estats Units d’Amèrica, que comença el seu reconeixement internacional per la seva impecable tècnica al piano.

En els anys 60, la seva carrera s’accelera i arriba a programar al voltant de 120 concerts anuals a tot el món, sola, acompanyada d’orquestra o de cantants (fou acompanyant habitual de Victòria dels Àngels), a més de fer cada any tres gires per diferents ciutats dels Estats Units. Casada amb el també pianista Joan Torra i Duran, i mare d’un fill i una filla, es va mantenir activa fins a una avançada edat, ja que va emprendre una gira el 2000 per països de Sud-amèrica, va oferir un recital a Miami el 2001 i va participar en diverses actuacions el 2002 en llocs tan emblemàtics com el Palau de la Música Catalana de Barcelona i la sala Carnegie Hall de Nova York.

Morí el 25 de setembre de 2009 a la Clínica Quirón de Barcelona, als vuitanta-sis anys, a causa de complicacions cardiorespiratòries que motivaren l’ingrés hospitalari. Com a personalitat rellevant per haver rebut la màxima distinció del país, el diumenge 27, de deu del matí a sis de la tarda, es va instal·lar la capella ardent al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya per qui va voler acomiadar-se de la concertista. Fou incinerada al Cementiri de Collserola i les cendres escampades en el mar.

Biografia oferta per la seva filla Alícia Torra de Larrocha: BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Bellaterra ja té senyalitzat el primer parquing per motos, just al costat de l’estació dels FGC. Ara esperem que els incívics que no respecten la zona de vianants de la renovada Plaça del Pi, ho fagin al nou pàrquing creat per l’EMD, de moment per 8 motos, pero ampliable a molts més.

FOTOS DE BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Bellaterra. Cat agraeix a totes les veïnes i veins per les vostres 5.450 visites durant el mes de juliol 2019

Al ser un diari digital “Sense ànim de lucre” no marxem de vacances, perquè podem publicar notícies de Bellaterra, encara que estiguem a Goa o Alaska.

Seguirem informant amb passió bellaterrenca, de tot allò que considerem interesants, amb total llibertat i sense cobrar res per cap mena d’article o publicació de comerç, perquè amb Bellaterra no fem negoci.

Gràcies per la vostra confiança i us desitgem que tingueu unes vacances plenes de salut i felicitat!

Read Full Post »

Després que el Consell del Centre Direccional donés el seu vistiplau al nou Pla Director Urbanístic de la zona del Parc de l’Alba, aquest 31 de juliol, la Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha aprovat inicialment aquest PDU.

Un cop aprovat de forma inicial, el planejament se sotmetrà a un període d’informació pública durant el qual es podran presentar al·legacions.

Segons apunten des del Departament de Territori de la Generalitat, es tracta d’un sector ja previst al Pla general metropolità (PGM) de 1976 com una nova centralitat metropolitana, amb una superfície de més de 407 hectàrees. Actualment acull equipaments com el Sincrotró Alba, tres centres de protecció de dades o les seus de les empreses Sener, Stradivarius i Natura Bissé, així com un edifici de 24 habitatges amb protecció oficial. Abans d’aquesta aprovació, ja es va executar “gran part de la primera fase” de les obres d’urbanització, “com l’ampliació de la carretera BV-1413, l’eix de la Ciència, el viaducte de connexió amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), serveis bàsics o restauració d’abocadors, entre d’altres”.

“Un nou pol metropolità”

Des de la Generalitat, consideren que el Centre Direccional “constitueix un àmbit d’especial rellevància social i econòmica, amb repercussió metropolitana, tant per la seva dimensió com per l’emplaçament singular”. A aquests motius hi afegeixen la instal·lació del Sincrotró, el nou barri residencial previst, un dels corredors verds més importants de la serra de Collserola, i la proximitat amb el Parc Científic i Tecnològic i la UAB.
Fent memòria, cal recordar que el PDU aprovat l’any 2014 que ordenava l’àmbit va ser anul·lat per sentència judicial. Així, el Pla aprovat inicialment aquest 31 de juliol substitueix el declarat nul. Des de la Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona destaquen sis objectius d’aquest nou planejament: Integrar la nova ciutat que es construirà, amb l’existent dotant-la de bones connexions tant amb transport públic com a peu i en bicicleta, amb l’Avinguda dels Gorgs com a punt de trobada; Intensificar la relació amb la UAB i el parc de recerca mitjançant la implantació d’activitats relacionades amb la universitat; Assegurar la barreja d’usos, garantint que els que s’implantin responguin a la demanda social; Consolidar el Centre direccional com a nova centralitat urbana i com a pol d’activitats econòmiques, científiques i tecnològiques; Impulsar un desenvolupament residencial que resolgui les necessitats d’habitatge amb atenció al reequilibri social i garantir la protecció del corredor verd entre els parcs naturals de Collserola i de Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac.
Previsió d’un model urbà complex i compacte

El PDU, segons indica Territori, preveu per al Centre Direccional “un model urbà complex, compacte i cohesionat, on es barregen els usos econòmics i residencials”. Així, es preveu construir-hi 5.377 habitatges, dels quals 2.843 seran lliures (el 52%) i 2.534 (el 48%), amb protecció oficial. Quan a l’espai comercial, des del Consorci del Centre Direccional expliquen al TOT que al PDU es planteja un “petit centre comercial”, tal com destaquen des del consorci, ubicat al costat de l’estació de RENFE de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La resta d’espai comercial i de serveis es repartirà entre els baixos dels edificis. “La intenció és que aquests comerços i serveis ajudin a la cohesió. És a dir, que no sigui barris només per viure, sinó també per conviure”, explica el director del Consorci, Pere Solà.

Pel que fa a les zones d’activitat econòmica, amb 1,5 milions de metres quadrats de sostre, el pla proposa una reorganització dins de l’àmbit “per disposar-les en illes de grandària mitjana en comptes d’en macroilles”. El Pla preveu un sistema d’espais lliures de 178 hectàrees, incloent els espais fluvials, “diferenciant el parc-corredor de Can Fatjó, d’importància metropolitana, de la xarxa d’espais verds mitjans entre Can Fatjó i Can Planes”.

Pel que fa a la mobilitat, el PDU preveu “la millora dels accessos a la B-30 i a la C-58, noves connexions amb transport públic mitjançant per a un carril bus segregat, un possible ramal de la línia d’FGC que es connectarà al Parc amb dues estacions, i línies d’autobús per a una bona comunicació amb la ciutat”. La futura avinguda dels Gorgs/Magrans redueix la seva amplada dels 70 als 50 o 45 metres, en funció de la zona, per dotar-la d’un caràcter més urbà.

Període d’informació pública

Després que la Comissió d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de la Generalitat hagi aprovat el PDU de forma inicial, s’obrirà un període d’informació pública que durarà dos mesos i que podria començar a partir del mes de setembre de 2019. “Després d’aquesta primera aprovació, volem obrir el projecte a la ciutadania de Cerdanyola perquè sàpiga què es farà”, destaca el director del Consorci del Parc de l’Alba, Pere Solà. Serà aleshores quan la ciutadania podrà consultar els canvis que es preveuen que a aquesta zona.

Si es compleix aquest calendari, el projecte definitiu podria estar aprovat a finals de 2019. Les passes següents anirien en la línia de repàs dels terrenys i posada en marxa del projecte per tal que a finals de l’any 2020 es pogués començar a treballar en la urbanització de la zona.

Read Full Post »

“Veïnes del Carrer Pedregar de Bellaterra demanen Urgent allumenat per perill de robatoris”

El Carrer Pedregar de Bellaterra estàn sense llum desde fa una setmana.

S’agraïria ho notifiquin al servei d’enllumenat amb caràcter urgent; som a principis d’Agost i el carrer sense llum és perfecte per amagar-se i entrar a les cases que estan buides per vacances.

Read Full Post »

Uns dies abans de les eleccions municipals del 26 de maig de 2019, Bellaterra. Cat va tindre una petita trobada casual amb el veí Alvar Roda a la terrassa del Bar Club Bellaterra.

El nostre veí Àlvar Roda Fàbregas |Arxiu campanya electoral 2015

Ens demanava que no entenia el perquè molts de Bellaterra no estimava la seva família.

Els hi vam respondre que un dels posibles motius detectats podria ser que els Roda no han respectat les consultes majoritaries del poble, sigui el 94% del resultar per formar municipi propi, o el més recent, la recollida del 60% de signatures (1.230) per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès, ciutat on justament l’Àlvar Roda va tindre cadira con regidor i va cobrar un bon sou. Actualment és el president de l’Ateneu Sancugatenc, per molt que és un carrec sense ànim de lucre.

Que els Roda podrien ser la llavor de Bellaterra, però que ara no sóm 4 cases, sinó 1.000 amb jardins, i que s’ha se respectar el que voti la majoria del poble de Bellaterra, no mostrar-se sempre en contra.

Que no se li pot dir a la Comissió Veïnal que va recollir les signatures per l’annexió a Sant Cugat, “És un grup de pressió”, perquè això no és democràtic ni aceptable.

Que s’ha de fer una reflexió i aceptar que la Bellaterra actual la decideixen la majoria que vota i no la que viu del passat vintage, per molt que van aportar les primeres llavors els anys 30.

No es pot parlar sempre de la Bellaterra de sus i la Bellaterra de jos, perque sóm un sol poble i decidim democràticament el que ens convé.

Read Full Post »