Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Alícia Torra de Larrocha’

LLUÍS TORRES

Bellaterra. Cat hem tingut el plaer d’asistir ahir al vespre, a l’Auditori de La Pedrera de Barcelona per veure “Les mans d’Alícia”-Life Victoria, un emocionant documental sobre Alícia de Larrocha (Barcelona, 1923/2009), la pianista catalana universal.

VÍDEO DE BELLATERRA. CAT

Alícia Torra de Larrocha, a l’esquerra|BELLATERRA. CAT

La projecció de documental “Les mans d’Alicia” sobre Alicia de Larrocha dirigit per Yolanda Olmos i Verónica Font es basa en el gran arxiu personal de la familia, que des de 2011 estàn penjant a la web http://www.aliciadelarrocha.com

El documental és una història de passió per la música i un viatge per descobrir la que va ser una de les millors pianistes del segle XX, la barcelonina Alícia de Larrocha.

“Les mans d’Alícia” (2017) és el retrat humà i artístic d’Alícia de Larrocha (1923- 2009), d’una vida dedicada a l’estudi i al perfeccionament musical amb el reconeixement de multitud de premis.

Personatges de renom internacional com Itzhak Perlman Joaquín Achúcarro, André Previn, Maria Joao Pires o Martha Argerich comenten, en aquest documental, la seva tècnica, la seva passió i els motius pels quals va ser considerada una de les millors pianistes del segle XX.

Al final de la projecció, Alicia Torra de Larrocha, filla de la gran pianista, ens ha parlat en petit comitè sobre detalls artistics i familiars, tot recordant que l’any 2023 es compliran els 100 anys del naixement de la seva mare Alicia de Larrocha, que també coincideix amb el de Victòria dels Àngels, moment per preparar homenatges i activitats culturals.

Read Full Post »

Alicia de Larrocha, considerada una de les més grans pianistes del segle XX. Bellaterra. Cat us recomana gaudiu del vostre estiu cultural, amb la seva apasionant biografia, dirigida per Mònica Pagès Santacana.

Foto del llibre biogràfic d’Alicia de Larrocha| BELLATERRA. CAT

Alicia de Larrocha i de la Calle

Va néixer el 23 de maig de 1923 a la ciutat de Barcelona i començà els seus estudis musicals a l’edat de tres anys. Oferí el primer concert públic als sis anys i als onze participà per primera vegada en un concert oficial, amb l’Orquestra Simfònica de Madrid. Va estudiar amb Frank Marshall, continuador de la prestigiosa Acadèmia Marshall. Allà va conèixer Anton Rubinstein, Emil von Sauer, Alfred Cortot, i altres grans pianistes de l’època.

El seu debut amb orquestra va ser l’any 1936, quan encara era una nena, en concerts a Madrid i Barcelona. A partir de 1939 va oferir concerts en diferents orquestres europees i acompanyar entre altres a la cantant i amiga Conxita Badia, però és a partir de 1954, quan debuta als Estats Units d’Amèrica, que comença el seu reconeixement internacional per la seva impecable tècnica al piano.

En els anys 60, la seva carrera s’accelera i arriba a programar al voltant de 120 concerts anuals a tot el món, sola, acompanyada d’orquestra o de cantants (fou acompanyant habitual de Victòria dels Àngels), a més de fer cada any tres gires per diferents ciutats dels Estats Units. Casada amb el també pianista Joan Torra i Duran, i mare d’un fill i una filla, es va mantenir activa fins a una avançada edat, ja que va emprendre una gira el 2000 per països de Sud-amèrica, va oferir un recital a Miami el 2001 i va participar en diverses actuacions el 2002 en llocs tan emblemàtics com el Palau de la Música Catalana de Barcelona i la sala Carnegie Hall de Nova York.

Morí el 25 de setembre de 2009 a la Clínica Quirón de Barcelona, als vuitanta-sis anys, a causa de complicacions cardiorespiratòries que motivaren l’ingrés hospitalari. Com a personalitat rellevant per haver rebut la màxima distinció del país, el diumenge 27, de deu del matí a sis de la tarda, es va instal·lar la capella ardent al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya per qui va voler acomiadar-se de la concertista. Fou incinerada al Cementiri de Collserola i les cendres escampades en el mar.

Biografia oferta per la seva filla Alícia Torra de Larrocha: BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

La universal pianista Alicia de Larrocha y su hija Alicia Torra de Larrocha|ANTONI BERNAD

Por ALICIA TORRA DE LARROCHA

*Lo que a mí me parecia normal, resulta que era una excepción

*Me di cuenta que mi família era diferente a la mayoria…..

Crecí en una familia en la que tanto mi padre como mi madre se dedicaban a lo mismo, pero él consideró que ella era mucho mejor. Ante esta situación, mi padre no dudó en dar un paso al lado y hacer todo lo posible por apoyarle y facilitarle el camino para que ella pudiera ejercer su verdadera vocación, sin tener que preocuparse por otros temas de los que él ya se ocuparía.

Lo que a mí me parecía normal, resulta que era una excepción! Me di cuenta de que mi familia era diferente a la de la mayoría… Mi padre se instaló un despacho en casa para gestionar los asuntos de mi madre y estar junto a nosotros y, así, ella podía viajar. ¡Siempre lo hizo sola; fue una mujer muy independiente y no tuvo problemas en abrirse camino en un mundo dominado por los hombres!
¡Con el tiempo he comprendido la suerte que tuvo al tener un hombre así a su lado (que no detrás)!!!

Cuántos casos ha habido y hay (suerte que cada vez menos…) en que una mujer con talento, por el hecho de ser madre, ha tenido que renunciar a dedicarse a lo que realmente vale por no tener el apoyo de su cónyuge…

REFLEXIÓN:

El feminismo no es equivalente al machismo. De una manera muy resumida, el machismo, es la creencia de que el sexo femenino es inferior con todas las consecuencias que ello conlleva (pensar que no tiene capacidad para ejercer ciertos cargos; dominarle, incluso, en casos extremos, ejerciendo la violencia; menospreciar sus opiniones, ante un mismo trabajo, pagarle menos que a un hombre y un largo etc.)
En cambio, el feminismo, lo concibo como una reivindicación de derechos para las mujeres, sin que, por ello, se menosprecie al otro género. Una de las reivindicaciones que claman al cielo es que, ante igualdad de currículum, de méritos y de conocimientos, debería haber igualdad de oportunidades y, sobre todo, de salarios. Otra, sería que, el cuidado de la casa y los hijos (si los hubiera) no son tareas exclusivas de la mujer. Ambos sexos están capacitados para ejercerlas.
Dicho esto, confieso que no estoy de acuerdo con la paridad. Considero que la selección de cargos debería basarse en escoger a los mejores, independientemente de si son hombres o mujeres. El quid de la cuestión es el haber podido tener las mismas oportunidades para estudiar, trabajar y así formarse un currículum.

Llamadme antigua, pero tampoco concibo la “galantería” (halagos respetuosos) como un signo de machismo, ni nunca me ha molestado, ni me he sentido discriminada cuando se usa el género masculino como genérico.

Por hoy, no reflexiono más…

Read Full Post »