Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Alícia de Larrocha’

Una història de passió per la música i un viatge per descobrir la que va ser una de les millors pianistes del segle XX, la barcelonina Alícia de Larrocha.

“Les mans d’Alícia” (2017) és el retrat humà i artístic d’Alícia de Larrocha (1923- 2009), d’una vida dedicada a l’estudi i al perfeccionament musical amb el reconeixement de multitud de premis.

Personatges de renom internacional com Joaquín Achúcarro, André Previn, Maria Joao Pires o Martha Argerich comentaran, en aquest documental, la seva tècnica, la seva passió i els motius pels quals va ser considerada una de les millors pianistes del segle XX.

Vine a conèixer la trajectòria d’una artista admirada i estimada internacionalment i descobreix la dona més enllà de la pianista.

Direcció, guió, realització i muntatge: Yolanda Olmos i Verònica Font.
Durada del documental: 60 minuts

Accés lliure amb inscripció prèvia a: info@victoriadelosangeles.org
Aforament limitat

Read Full Post »

Els Premis Alícia de l’Acadèmia Catalana de la Música s’han creat com homenatge a la gran pianista catalana de prestigi internacional, Alícia de Larrocha, que ens va deixar el 25 de setembre de 2009.

Alicia de Larrocha amb la seva filla Alicia|Arxiu Alicia Torra de Larrocha

Segons informacions de l’ACN, Rosalía, Jordi Savall, la Balkan Paradise Orchestra, el centre Xamfrà, el Quartet Casals, Benet Casablancas i Rafael Argullol, el Taller de Músics i el Grup Enderrock han estat alguns dels guanyadors en la primera edició dels Premis Alícia.

Els premis estan impulsats per l’Acadèmia Catalana de la Música i, com ha explicat el seu gerent, Manel Montañés, volen “posar en valor de manera transversal, sense distincions de gènere ni etiquetes estilístiques, la música com a art”. L’Atlàntida de Vic ha estat l’escenari de la primera gala d’entrega dels Alícia, durant la qual s’han donat fins a onze premis a diferents professionals i entitats del sector de la música d’un total de quaranta finalistes escollits pels acadèmics.

El premi Autoria se l’ha endut Benet Casablancas i Rafael Argullol per l’òpera ‘L’enigma di Lea’. El premi Interpretació ha recaigut en Quartet Casals i el d’Interdisciplina ha estat per ‘Je suis narcissiste’, una producció d’Òpera de Butxaca i Nova Creació, Teatre Lliure, Teatro Español i Teatro Real, amb Música de Raquel García Tomás. En la categoria Talent Emergent la guanyadora ha estat la Balkan Paradise Orchestra, en la de Producció Discogràfica ‘El Mal Querer’ de Rosalía, produït per Columbia Records. També han rebut un guardó Jordi Savall per les ‘Rutes de l’Esclavatge’ en l’àmbit de Directe i Xamfrà, Centre de Música i Escena del Raval ha obtingut el premi al Projecte Social. El Taller de Músics ha estat el distingit amb el de Projecte Educatiu i el Grup Enderrock ha rebut el guardó al Periodisme Musical. Per últim, Rosalía ha guanyat el premi a la Internacionalització.

El bellaterrenc universal Jordi Savall

A banda d’aquests, la Junta Directiva de l’Acadèmia Catalana de Música ha decidit donar el Premi a la Trajectòria a Jordi Savall “per la seva excel·lència creativa, interpretativa i professional, així com pel seu ampli reconeixement internacional i desenvolupament d’una gran tasca pedagògica i social”. Montañés ha explicat que la junta “no ha tingut cap dubte” en atorgar el premi a Savall perquè “és una de les persones musicalment més excel·lent”.

L’any 2011 l’Ajuntament de Barcelona va dedicar una Plaça jardí a la bellaterrenca Montserrat Figueres, i la seva filla Arianna Savall va demanar que a la placa estigués indicat el nom de Bellaterra.

El gerent ha destacat que tant els finalistes com els premiats han estat escollit pels acadèmics, tant individuals com les entitats, i que representen unes 90.000 persones relacionades amb la música arreu de Catalunya. Els guanyadors han rebut un guardó creat per la il·lustradora i escultora Carme Solé Vendrell, reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Cultura, entre d’altre.El fet que l’entrega de premis hagi coincidit amb el cap de setmana del Mercat de Música Viva de Vic és el resultat d’una “col·laboració puntual” i encara no està decidit on es faran les següents gales. El que sí que és probable és que aquesta es traslladi de l’octubre al juny, per celebrar-se a l’entorn del 21, Dia Mundial de la Música. “Com una festa d’inici perquè després venen tots els festivals d’estiu”, ha apuntat Montañés.La gala ha comptat amb la participació del president de la Generalitat, Quim Torra, així com altres autoritats de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Vic.

Read Full Post »

El proper dia 25 de setembre, es compliran 10 anys de la mort d’Alicia de Larrocha.

Com a homenatge, la discogràfica DECCA ha publicat una caixa amb 40 CDs que contenen tots els enregistraments que la pianista va fer amb aquest segell discogràfic i també inclou 2 CD amb “Pàgines cèlebres per a piano” que va gravar a principis dels anys 60 amb Hispavox “la campanella “,” Rapsòdia Hongaresa Nº 2 en Do menor “,” Liebestraum No.3 in l’b “de Liszt … etc), així com 2 Cds amb les seves primeres gravacions dels anys 1954-1955.

Read Full Post »

Alicia de Larrocha, considerada una de les més grans pianistes del segle XX. Bellaterra. Cat us recomana gaudiu del vostre estiu cultural, amb la seva apasionant biografia, dirigida per Mònica Pagès Santacana.

Foto del llibre biogràfic d’Alicia de Larrocha| BELLATERRA. CAT

Alicia de Larrocha i de la Calle

Va néixer el 23 de maig de 1923 a la ciutat de Barcelona i començà els seus estudis musicals a l’edat de tres anys. Oferí el primer concert públic als sis anys i als onze participà per primera vegada en un concert oficial, amb l’Orquestra Simfònica de Madrid. Va estudiar amb Frank Marshall, continuador de la prestigiosa Acadèmia Marshall. Allà va conèixer Anton Rubinstein, Emil von Sauer, Alfred Cortot, i altres grans pianistes de l’època.

El seu debut amb orquestra va ser l’any 1936, quan encara era una nena, en concerts a Madrid i Barcelona. A partir de 1939 va oferir concerts en diferents orquestres europees i acompanyar entre altres a la cantant i amiga Conxita Badia, però és a partir de 1954, quan debuta als Estats Units d’Amèrica, que comença el seu reconeixement internacional per la seva impecable tècnica al piano.

En els anys 60, la seva carrera s’accelera i arriba a programar al voltant de 120 concerts anuals a tot el món, sola, acompanyada d’orquestra o de cantants (fou acompanyant habitual de Victòria dels Àngels), a més de fer cada any tres gires per diferents ciutats dels Estats Units. Casada amb el també pianista Joan Torra i Duran, i mare d’un fill i una filla, es va mantenir activa fins a una avançada edat, ja que va emprendre una gira el 2000 per països de Sud-amèrica, va oferir un recital a Miami el 2001 i va participar en diverses actuacions el 2002 en llocs tan emblemàtics com el Palau de la Música Catalana de Barcelona i la sala Carnegie Hall de Nova York.

Morí el 25 de setembre de 2009 a la Clínica Quirón de Barcelona, als vuitanta-sis anys, a causa de complicacions cardiorespiratòries que motivaren l’ingrés hospitalari. Com a personalitat rellevant per haver rebut la màxima distinció del país, el diumenge 27, de deu del matí a sis de la tarda, es va instal·lar la capella ardent al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya per qui va voler acomiadar-se de la concertista. Fou incinerada al Cementiri de Collserola i les cendres escampades en el mar.

Biografia oferta per la seva filla Alícia Torra de Larrocha: BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

La universal pianista Alicia de Larrocha y su hija Alicia Torra de Larrocha|ANTONI BERNAD

Por ALICIA TORRA DE LARROCHA

*Lo que a mí me parecia normal, resulta que era una excepción

*Me di cuenta que mi família era diferente a la mayoria…..

Crecí en una familia en la que tanto mi padre como mi madre se dedicaban a lo mismo, pero él consideró que ella era mucho mejor. Ante esta situación, mi padre no dudó en dar un paso al lado y hacer todo lo posible por apoyarle y facilitarle el camino para que ella pudiera ejercer su verdadera vocación, sin tener que preocuparse por otros temas de los que él ya se ocuparía.

Lo que a mí me parecía normal, resulta que era una excepción! Me di cuenta de que mi familia era diferente a la de la mayoría… Mi padre se instaló un despacho en casa para gestionar los asuntos de mi madre y estar junto a nosotros y, así, ella podía viajar. ¡Siempre lo hizo sola; fue una mujer muy independiente y no tuvo problemas en abrirse camino en un mundo dominado por los hombres!
¡Con el tiempo he comprendido la suerte que tuvo al tener un hombre así a su lado (que no detrás)!!!

Cuántos casos ha habido y hay (suerte que cada vez menos…) en que una mujer con talento, por el hecho de ser madre, ha tenido que renunciar a dedicarse a lo que realmente vale por no tener el apoyo de su cónyuge…

REFLEXIÓN:

El feminismo no es equivalente al machismo. De una manera muy resumida, el machismo, es la creencia de que el sexo femenino es inferior con todas las consecuencias que ello conlleva (pensar que no tiene capacidad para ejercer ciertos cargos; dominarle, incluso, en casos extremos, ejerciendo la violencia; menospreciar sus opiniones, ante un mismo trabajo, pagarle menos que a un hombre y un largo etc.)
En cambio, el feminismo, lo concibo como una reivindicación de derechos para las mujeres, sin que, por ello, se menosprecie al otro género. Una de las reivindicaciones que claman al cielo es que, ante igualdad de currículum, de méritos y de conocimientos, debería haber igualdad de oportunidades y, sobre todo, de salarios. Otra, sería que, el cuidado de la casa y los hijos (si los hubiera) no son tareas exclusivas de la mujer. Ambos sexos están capacitados para ejercerlas.
Dicho esto, confieso que no estoy de acuerdo con la paridad. Considero que la selección de cargos debería basarse en escoger a los mejores, independientemente de si son hombres o mujeres. El quid de la cuestión es el haber podido tener las mismas oportunidades para estudiar, trabajar y así formarse un currículum.

Llamadme antigua, pero tampoco concibo la “galantería” (halagos respetuosos) como un signo de machismo, ni nunca me ha molestado, ni me he sentido discriminada cuando se usa el género masculino como genérico.

Por hoy, no reflexiono más…

Read Full Post »