Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 7/08/2019

Visca! 💥 Aquest video infantil en català l’han visitat fins avui, més de 162.000.000 de vegades. Quin èxit!!

Read Full Post »

Per donar-li el Premi Nobel, s’està cercant el industrial o veí que ha llençat el material d’una vella piscina en plena natura, proper a Bellaterra. Quina gran feina!

Restes complertes de la vella piscina |Foto de LORENA

Aquí sota tenen l’enllaç per veure on l’han llençat. Per cert, a quina població correspon: Sant Quirze, Sant Cugat?

https://goo.gl/maps/nAe6JC1hpoG9nn2B7

Read Full Post »

Vist al Passeig de Picasso de Barcelona. Molt interesant i ecològic pel medi ambient, es pot llogar per només 1€ per hora.

Foto de Bellaterra. Cat

Read Full Post »

Dibuix original de Toni Marco Soriano

Mi padre, con 57 años, parado y expulsado del tejido laboral, hace estos dibujos cuando se aburre, todos hechos a mano, no hay dos iguales. Dice que no los vende porque no valen un duro, pero yo estoy orgulloso de él. Mi padre, con 57 años, parado y expulsado del tejido laboral, hace estos dibujos cuando se aburre, todos hechos a mano, no hay dos iguales. Dice que no los vende porque no valen un duro, pero yo estoy orgulloso de él.

Y me parecen una puñetera genialidad. https://t.co/gi4NJkDlPb

instagram.com/amarcosoriano/

Read Full Post »

Pocs pobles de Catalunya poden gaudir com Bellaterra de restaurants amb jardí propi o terrassa.

Bellaterra està situat a només 30 minuts des de la Plaça de Catalunya (Barcelona), agafant la línia S2 o S55 dels FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya).

Comparteixi la vida amb els vostres éssers estimats oblidant el cotxe i gaudint-la amb els FGC d’anada i tornada al poble jardí de Bellaterra.

Read Full Post »

El País Valencià, el territori que menys diners rep del sistema de finançament; Catalunya i Balears són aportadores netes.

Per Violeta Tena

Que la solidaritat interterritorial del conjunt de l’Estat li surt cara als territoris de parla catalana no és, a aquestes altures, una novetat. Ho han tornat a posar en evidència les dades de liquidació publicades pel Ministeri d’Hisenda corresponents a l’any 2017, que indiquen que Catalunya i Balears van aportar a la caixa comuna més diners que no en van rebre.

Així, Balears va ser la segona autonomia que més diners va aportar al sistema de finançament. En concret, cada balear va contribuir-hi amb 2.927 euros, això és un 27,3% de la mitjana. En canvi, va rebre del sistema de finançament 2.497 euros. És a dir, cada balear va fer una aportació neta de 430 euros. D’aquesta manera, les Balears es situen com la segona comunitat que més recursos aporta però la novena en recursos rebuts, una posició que empitjora si es té en compte l’impacte del diferencial de preus.

Catalunya també es situa entre els territoris pagadors. Cada català va aportar al sistema de finançament 2.757 euros, un 19,9% més que la mitjana. Fou, de fet, la tercera autonomia més pagadora, per darrere de Madrid i les Balears. En canvi, va rebre 2.468. Féu, per tant, una aportació neta de 289 euros per cada habitant. Si es té en compte el diferencial de preus, Catalunya es va situar com la catorzena autonomia en recepció de recursos.

Per la seua banda, el País Valencià va aportar 2.195 euros per habitant i va rebre’n 2.309, una xifra que deixaria un saldo positiu de 114 euros. Des de la Conselleria d’Hisenda de la Generalitat Valenciana destaquen, però, el fet que aquestes xifres no contemplen el conjunt dels tributs que, com ara l’impost de societat, s’aporten des de les autonomies. En tot cas, la posició del País Valencià crida l’atenció: és una autonomia amb un PIB per capita per sota de la mitjana espanyola i, tanmateix, surt malparada dels repartiments de recursos. En concret, és, segons les dades del Ministeri d’Hisenda, la novena autonomia en aportació de recursos però se situa la quinzena en recepció de recursos. O el que és el mateix: l’autonomia que menys recursos rep de la caixa comuna.

Les dades del Ministeri tornen a posar en qüestió l’actual model de finançament, caducat des de 2014. La reforma del model és la condició que Compromís posa a Pedro Sánchez per votar a favor de la seua candidatura a la Moncloa de cara al pròxim setembre. En la reunió que aquest dilluns Sánchez va mantenir amb els representants de Compromís -Joan Baldoví i Mónica Oltra- es va comprometre a abordar la qüestió durant el primer any de legislatura.

També des de les Illes, el govern de Francina Armengol va insistir durant tota la legislatura passada en la necessitat de renovar els criteris que actualment s’utilitzen per repartir d’una forma més equitativa els recursos del sistema de finançament.

Read Full Post »

El jardí dels Finzi-Contini de Giorgio Bassani (Bolonya, 4 de març de 1916 / Roma, 13 d’abril de 2000)

Argument

La novel·la comença amb un pròleg breu el 1957 en el qual el narrador, un jueu italià, descriu una visita al cementiri estrusc de Cerveteri, que li fa recordar el mausoleu familiar Finzi-Contini a Ferrara, buit amb dues excepcions: un nen jove, Guido, que moria de malaltia abans que naixés el narrador; i Alberto, el fill del Finzi-Continis i amic del narrador, que moria e càncer abans de la deportació massiva que enviava la resta de la família a un camp de concentració a Alemanya. En aquest punt, el narrador revela que cap del Finzi-Continis va sobreviure.

La primera part del llibre cobreix les experiències d’infantesa del narrador, descrivint els diversos cercles socials de la població jueva local i el misteri al voltant dels nens Finzi-Contini, Alberto i Micòl, que van ser escolaritzats separadament dels altres nens jueus i que només apareixien a l’escola principal per als exàmens anuals. El narrador va suspendre la seva prova de matemàtiques en aquell any particular, la primera vegada que va suspendre qualsevol dels exàmens anuals exigits per a la promoció, i marxa amb la seva bicicleta lluny de la reacció del seu pare. Va a parar a les parets de la mansió del Finzi-Continis, on té una conversa amb Micòl, la filla del Finzi-Continis. El narrador és convidat per Micòl a entrar al jardí. Es disculpa per la seguretat de la seva bicicleta. Ella li mostra un amagatall segur, però mentre amaga la seva bicicleta bada contempant Micòl – i perd la possibilitat de veure el jardí fins a uns anys després.

Les altres dues parts del llibre cobreixen els anys en què els nens acaben se sortir de la universitat. Les lleis racials han restringit la seva possibilitat de freqüentar els cristians ferraresos, i també el narrador. Alberto, Micòl, i uns quants adolescents jueus formen un club de tennis informal, jugant unes quantes vegades a la setmana al jardí dels Finzi-Continis Durant aquestes visites, el narrador i Micòl comencen una relació, però l’actitud de Micòl cap al narrador varia i la relació lentament va morint.

La secció final del llibre cobreix el lent pansiment de la implicació del narrador en el club de tennis, els seus intents vans de reprendre la relació amb Micòl, i la seva final marxa de Ferrara.

Read Full Post »