Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘El jardí dels Finzi-Cotini’

Giorgio Bassani va néixer a Bolonya el 4 de març de 1916. És tanmateix la ciutat de Ferrara, on va passar infantesa i joventut, el lloc on està lligada la seva existència i bona part de la seva obra literària. El 1939, es llicencia a la Facultat de Lletres de Bolonya. D’origen jueu, Bassani fou víctima de les lleis racials de 1938; en efecte, el seu primer llibre, Una città di pianura (1940), aparegué sota el pseudònim de Giacomo Marchi. Militant antifeixista, seria empresonat el 1943.

La novel·la El jardí dels Finzi-Contini de Giorgio Bassani a un jardí de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Al final de la Segona Guerra mundial, Bassani es desplaçà a Roma i s’hi inicià com a guionista de cinema i també com a actor. S’apunta, en aquesta època, al Partit Socialista Italià; el 1962 és elegit regidor per aquest partit, en què resta fins al 1966, data en la qual s’adhereix al Partit Republicà Italià. És també a partir d’aquesta època que la seva producció literària serà més important, en els anys 1950 i 1960. Algunes de les seves obres van rebre premis literaris i van ser adaptades al cinema. L’obra narrativa, que li donà popularitat, va ser reunida a La novel·la de Ferrara (Il Romanzo di Ferrara). Giorgio Bassani va ser també professor d’història a l’Acadèmia nacional d’art dramàtic, periodista i vicepresident de la RAI (1964-1966)

EL JARDI DELS FINZI-CONTINI

Obra

Giorgio Bassani fou un escriptor que tingué una cura meticulosa de la seva obra; així, una tasca de revisió, reescriptura i ordenació se succeeí al llarg de la dilatada carrera de l’autor. La forma final de tota la seva producció la dóna, avui, el volum d’Opere de la col·lecció de referència “I Meridiani”, de Mondadori (1998). Donem, a continuació, dividits per gèneres, els títols principals que Bassani publicà ordenats en dos aparats: sota el número 1, es llisten els títols que Bassani anà donant a la impremta; sota el número 2, s’indica el volum final que Bassani donà de la seva obra, fruit d’una profunda revisió (cas de bona part de la narrativa), d’una reestructuració significativa, etc. Algunes notes a certs títols informen de les reescriptures més profundes.

Llibres de narrativa.

Città di pianura (sota el pseudònim Giacomo Marchi) (Ciutat de planura, 1940).
Cinque storie ferraresi (Cinc històries ferrareses, 1956). Premi Strega.
Gli occhiali d’oro (Les ulleres d’or, 1958). Dut al cinema el 1987 per Giuliano Montaldo.
Una notte del ’43 (Una nit del ’43, 1960). Aparegut abans dins Cinque storie ferraresi. Dut al cinema per Florestano Vancini com a La lunga notte del ’43.
Le storie ferraresi (Les històries ferrareses, 1960). Versió acrescuda de Cinque storie feraresi.
Il giardino dei Finzi-Contini (El jardí dels Finzi-Contini, 1962). Premi Viareggio. L’obra més traduïda de Bassani, duta al cinema el 1971 per Vittorio De Sica.
Dietro la porta (Darrere la porta, 1964).
L’airone (L’agró, 1968). Premi Campiello.
L’odore del fieno (L’olor del fenc, 1972).
Dentro le mura (Dins la muralla, 1973). Reescriptura de les històries ferrareses.
Volum La novel·la de Ferrara.
Il romanzo di Ferrara (1974; versió definitiva, 1980). Conté: llibre primer, Dentro le mura; llibre segon, Gli occhiali d’oro; llibre tercer, Il giardino dei Finzi-Contini; llibre quart, Dietro la porta; llibre cinquè, L’airone; llibre sisè, L’odore del fieno.

Poesia

Llibres de poesia.
Storie dei poveri amanti e altri versi (Històries dels pobres amants i altres versos, 1945).
Te lucis ante (1947).
L’altra libertà (L’altra llibertat, 1952).
Epitaffio (Epitafi, 1974).
In gran segreto (Amb gran secret, 1978).
Recull final de l’obra poètica.
In rima e senza (Amb rima i sense, 1982). Premi Bagutta.

Assaig

Primer aplec d’assaig i crítica.
Le parole preparate (Paraules preparades, 1966).
Recull final de l’obra assagística i crítica.
Di là dal cuore (Enllà del cor, 1984).

Read Full Post »

El jardí dels Finzi-Contini de Giorgio Bassani (Bolonya, 4 de març de 1916 / Roma, 13 d’abril de 2000)

Argument

La novel·la comença amb un pròleg breu el 1957 en el qual el narrador, un jueu italià, descriu una visita al cementiri estrusc de Cerveteri, que li fa recordar el mausoleu familiar Finzi-Contini a Ferrara, buit amb dues excepcions: un nen jove, Guido, que moria de malaltia abans que naixés el narrador; i Alberto, el fill del Finzi-Continis i amic del narrador, que moria e càncer abans de la deportació massiva que enviava la resta de la família a un camp de concentració a Alemanya. En aquest punt, el narrador revela que cap del Finzi-Continis va sobreviure.

La primera part del llibre cobreix les experiències d’infantesa del narrador, descrivint els diversos cercles socials de la població jueva local i el misteri al voltant dels nens Finzi-Contini, Alberto i Micòl, que van ser escolaritzats separadament dels altres nens jueus i que només apareixien a l’escola principal per als exàmens anuals. El narrador va suspendre la seva prova de matemàtiques en aquell any particular, la primera vegada que va suspendre qualsevol dels exàmens anuals exigits per a la promoció, i marxa amb la seva bicicleta lluny de la reacció del seu pare. Va a parar a les parets de la mansió del Finzi-Continis, on té una conversa amb Micòl, la filla del Finzi-Continis. El narrador és convidat per Micòl a entrar al jardí. Es disculpa per la seguretat de la seva bicicleta. Ella li mostra un amagatall segur, però mentre amaga la seva bicicleta bada contempant Micòl – i perd la possibilitat de veure el jardí fins a uns anys després.

Les altres dues parts del llibre cobreixen els anys en què els nens acaben se sortir de la universitat. Les lleis racials han restringit la seva possibilitat de freqüentar els cristians ferraresos, i també el narrador. Alberto, Micòl, i uns quants adolescents jueus formen un club de tennis informal, jugant unes quantes vegades a la setmana al jardí dels Finzi-Continis Durant aquestes visites, el narrador i Micòl comencen una relació, però l’actitud de Micòl cap al narrador varia i la relació lentament va morint.

La secció final del llibre cobreix el lent pansiment de la implicació del narrador en el club de tennis, els seus intents vans de reprendre la relació amb Micòl, i la seva final marxa de Ferrara.

Read Full Post »