Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juliol de 2019

“L’EMD de Bellaterra té publicats els pressupostos a la seva pàgina oficial de transparència, i els comptes auditades sempre amb total credibilitat i transparència per la Diputació de Barcelona

Govern de Bellaterra presidit per Ramon Andreu, qui té la confiança majoritaria del poble de Bellaterra, des del primer govern de l’EMD, l’any 2010|BELLATERRA. CAT

“Durant el període 2019/2023 es faran les inversions públiques més importants des de que es va crear la nostra EMD de Bellaterra, tot i que no disposem un conveni de màxims com té l’EMD de Valldoreix (més de 7.000.000 euros)

La Junta de Veïnes i Veïns del 15 de juliol, el president Ramon Andreu va comunicar el pressupost continuistes, dels d’ingressos i despeses per aquest 2019

L’Entitat Municipal Descentralutzada de Bellaterra ingressarà uns 857.164,19 € durant aquest any 2019, uns 35.992,49 € més que al 2018, un 4,20% superior als 821.171,70 € més que el pressupost de 2018. Són unrs quantitat que pujaran progressivament. L’any 2016 es va ingressar 667.660,75 € (un 22,11% menys), l’any 2017 va ser de 748.428,24 €, (un 12,68% menys).

Aquest és el resum d’ingressos de l’EMD de Bellaterra pel 2019:

Taxes, preus públics i altres ingressos: 88.700,00 euros

Transferències corrents: 606.664,19 euros

Ingressos patrimonials: 70.000,00 euros

Transferències de capital: 91.800,00 euros

TOTAL: 857.164,19 euros

Els aspectes financers de la nostra EMD els podeu veure al Portal de Transparència

Read Full Post »

Concert cloenda del XIIº SOUNDPAINTING BELLATERRA COURSE amb: Walter Thompson

https://www.smore.com/9zuph-soundpainting-concert

Read Full Post »

La Fundació puntCAT ha acompanyat digitalment tot el procés de creació del reportatge.

En el mig any que portem, 3 dones han mort a Catalunya en situació de violència masclista.

Es calcula que una de cada 16 dones ha passat per un fet greu el darrer any (en total, 201.210). Més de 75 mil han patit fets molt greus. 23 mil es van atrevir a denunciar-ho, iniciant processos judicials d’un parell d’anys. D’aquestes, 5.200 dones van demanar ordres de protecció, però els jutjats catalans només van concedir-ne la meitat. Catalunya és la comunitat autònoma que menys ordres de protecció concedeix de tot l’estat espanyol. No és un tema nou. En la darrera dècada ha ostentat aquest rècord. Malgrat les mobilitzacions i la indignació ciutadana cada cop que assassinen una dona, la violència masclista encara no es visibilitza prou.

“Desprotegides, malgrat tot” és un reportatge en profunditat, fruit del periodisme d’investigació, que vol evidenciar, a partir de dades públiques, que els recursos econòmics que s’inverteixen per erradicar la violència masclista no són, ni de llarg, suficients. Ni abans de la crisi econòmica, ni ara. És també un treball per repensar la manera com s’aborda aquest problema. En l’última dècada la violència contra les dones no ha disminuït. Cada any es recullen desenes de milers de denúncies per maltractaments i agressions sexuals. I els professionals entrevistats -dedicats a la detecció, atenció i prevenció de la violència masclista- reclamen més recursos i una millor coordinació.

La violència contra les dones és un problema estructural, d’enorme complexitat. Ni el perfil dels agressors ni el de les víctimes es pot associar a una classe social, estudis, edat o situació econòmica. Les dones entrevistades se senten desprotegides pel sistema perquè veuen com es posa en dubte o es minimitza la violència masclista viscuda quan l’expliquen als jutges. S’han creat protocols d’atenció a les dones agredides i nombrosos serveis per acompanyar-les, però no n’hi ha prou. Són eficients les polítiques públiques dedicades a erradicar la violència masclista? I el pressupost que s’hi inverteix?

Aquest treball ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Fundació puntCAT, el partner que ha acompanyat digitalment tot el procés. puntCAT dona suport a projectes socials, que tinguin el català com a llengua vehicular i utilitzin la tecnologia com a eina per mostrar la informació d’una forma innovadora. .CAT es finança únicament amb la venda del domini i reinverteix els seus beneficis en projectes de capacitació i acompanyament digital.

Aquest reportatge en profunditat ha estat realitzat per la Karma Peiró (periodista digital/dades. + de 25 anys d’experiència en mitjans digitals); Xaquín G.V. (periodista visual/dades gallec, que va treballar al The New York Times i The Guardian) i Rocío Minvielle (Documentals vídeos, àmbit feminista).

Read Full Post »

Gerard Piqué no ha pogut contenir les llàgrimes durant un emocionant discurs amb motiu del 30è aniversari de la Aura Fundació.

El català ha destacat aquest dimarts el paper fonamental dels pares en la vida durant l’acte de lliurament dels premis “Empreses amb Aura”, guardons que reconeixen aquelles entitats que han contribuït al llarg d’aquest any a la reinserció laboral i social de persones amb discapacitat intel·lectual.

Read Full Post »

Read Full Post »

Mercè Borràs, després de 6 anys de cuinera al prestigiós restaurant i botiga gastronòmica Semón de Barcelona, en 1999 li van oferir portar la cuina del Cafè Restaurant del Centre Cívic del Turó de Sant Pau (Bellaterra)

Jaume Burrull és la seva parella que portava la sala del Cafè Restaurant del Centre Cívic del Turó (Bellaterra), tota una dedicació personal i profesional, que serà difícil d’oblidar.

Read Full Post »

Un estudi liderat per la UAB revela que l’acidificació natural de la capçalera dels rius pirinencs s’està incrementant de manera alarmant pel canvi climàtic. El procés està en expansió i l’augment de compostos potencialment tòxics en les aigües podria arribar a afectar la qualitat dels recursos hídrics en les parts mitjanes i baixes de les muntanyes.

Aspecte de la capçalera del Torrent de la coma de l’Embut, en la freqüentada via d’accés al Puigmal, Parc Natural de Les Capçaleres del Ter i del Freser (Girona), juliol de 2018.

La problemàtica d’acidificació dels recursos hídrics pirinencs no és un fenomen localitzat en punts concrets del Pirineu Central, com es pensava fins ara, sinó que s’està estenent per diverses zones de la serralada. Així ho conclou un estudi preliminar liderat per la UAB, amb la col·laboració de la Universitat de Girona (UdG), que ha comptat amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica.

El treball, dirigit per Mario Zarroca, investigador del Departament de Geologia, ha permès documentar els principals sistemes fluvials afectats i donar a conèixer la problemàtica existent als responsables de les principals administracions locals i autonòmiques.

Segons els investigadors, “els nostres resultats suggereixen que el canvi climàtic és el motor desencadenant del fenomen, perquè és possible establir una correlació entre episodis de sequera prolongada i increment de temperatura, amb l’augment dels processos de drenatge àcid natural”.

L’acidificació dels rius es reconeix en camp pel color turquesa de les aigües i la formació de precipitats blanquinosos rics en alumini que cobreixen els seus llits.

Els investigadors destaquen la importància d’iniciar un estudi a major escala, per acotar detalladament les causes i començar a dissenyar estratègies preventives i correctives. “La potencial toxicitat de metalls i metal·loides que són finalment alliberats al medi, com arsènic, alumini i níquel, especialment a través de l’aigua, és àmpliament coneguda”, assenyalen.

Exemples de l’aspecte dels precipitats i aigües riques en alumini. Esquerra: riu de Comapedrosa (Andorra), juliol 2018. Dreta: Coma de l’Embut, Núria, setembre de 2018.

Mapa esquemàtic de la regió pirinenca, indicant la distribució de les principals zones en què s’estan produint drenatges àcids naturals: 1, Bal del Chistau; 2, Barrancs de Vallibierna i El Ubago (riu Ésera) i Vall de Llauset; 3, Arriu Unhòla; 4, Riu de Sant Nicolau; 5, Riu Broate; 6, Monteixo; Valls de Comapedrosa; 8, Puigmal-Núria i 9 Bastiments-Ull de Ter.

L’estudi, “Acidificació de les masses d’aigua d’alta muntanya i la seva relació amb el canvi climàtic, toxicitat i implicacions en la Biodiversitat” (AMiCC) s’ha dut a terme en diverses zones dels Parcs Naturals de Posets-Maladeta (Osca), Alt Pirineu (Lleida) i Les Capçaleres del Ter i Freser (Girona).

Ha estat realitzat amb tècniques de cartografia geomorfològica basades en el treball de camp i estudis de sèries multitemporals de fotografies i imatges aèries, exploracions geofísiques mitjançant tomografia elèctrica de resistivitats i georradar, així com a partir de mostrejos hidroquímics, isotòpics i de bioindicadors, i anàlisis de sèries climàtiques.

Read Full Post »

Older Posts »