Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Agost de 2019

La caça de mitja veda iniciada la matinada d’avui diumenge dia 25 d’agost a la Serra de Galliners, ha despertat Bellaterra a les 7 hores”

Tórtores caçades| Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Per Lluís Torres

Segons ens ha informat aquest matí la Guardia Urbana de Sant Quirze del Vallès, les dates que es permetrà la “Caça de Mitja Veda” ha començat avui diumenges 25 i s’allargarà fins el 28 d’agost de 2019. La Urbana diu es tracte de caça organitzada privada i amb permisos oficials autoritzats directament per la Guàrdia Civil.

Aquest diumenge 25 d’agost s’ha obert la mitja veda de caça, un període hàbil per caçar principalment aus migratòries com ara guatlles, tórtores, tudons, coloms, estornells, gavines rialleres, gavians i, també, guineus.

Serra de Galliners|CEDIDA

La caça només està permesa en els terrenys de règim especial que ho tinguin aprovat en el seu Pla tècnic de gestió cinegètica, com és el cas de la Serra de Galliners.

Zona de la Serra de Galliners]|GOOGLE MAPS

La caça d’alguna d’aquestes espècies s’ha limitat en nombre per la disminució de població, de manera que el nombre màxim de captures és de 12 exemplars de tórtora i 20 exemplars de guatlla per caçador i dia.

Alhora, es recorda als caçadors que existeix un estudi del seguiment de les poblacions de tórtora vulgar, al qual es pot contribuir a través del següent web:

Recol·lecció d’informació i mostres de Tórtora vulgar per a l’estudi de les seves poblacions

Read Full Post »

Aqui tenen una recepta fàcil del Salami de xocolata, galetes i nous “Made in Bellaterra”👩‍🍳Bon profit i bona cuina!

La bellaterrenca Angi ho fa amb tableta de xocolata negra catalana al 70%) i no pas amb cacao en pols.

“El nostre suggeriment de recepta, però substituint el cacao en pols per una bona xocolata catalana negra al 70%”

Read Full Post »

Barbara Hendricks, nascuda a Arkansas (EUA), es va graduar als 20 anys amb una llicenciatura en Matemàtiques i Química.

Després estudia a la Juilliard School of Music de Nova York amb Jennie Tourel. Va debutar a l’òpera el 1974 a l’Operapera de San Francisco i al Festival Glyndebourne. Ella va començar al recital el mateix any, a l’Ajuntament de Nova York.

Des de llavors, la carrera i l’art de Barbara Hendricks han crescut constantment i s’ha convertit en un dels artistes més estimats i admirats del món. Ha actuat en totes les principals etapes d’òpera, incloses l’ Operapera de París, l’ Operapera metropolitana de Nova York, el Covent Garden de Londres i La Scala de Milà. Ha cantat sota la direcció dels directors més prestigiosos del nostre temps, com Daniel Barenboim, Leonard Bernstein, Karl Böhm, Sir Colin Davis, Carlo Maria Giulini, Bernard Haitink, Herbert von Karajan, Lorin Maazel, Zubin Mehta, Wolfgang Sawallisch i Sir Georg Solti. El recital és també una gran part de la seva vida i va fer concerts amb pianistes com Dmitri Alexeev, Michel Béroff, Yefim Bronfman, Michel Dalberto, Love Derwinger, Yuri Egorov, Ralf Gothoni, Radu Lupu, Joao Pires, Roland Pöntinen , Andras Schiff o Peter Serkin.

Barbara Hendricks amb Lawrence Foster, Pasqual Maragall, al restaurant La Taula dels bellaterrencs Angi i Francesc|ARXIU BELLATERRA. CAT

És reconeguda com una de les recitades més actives de la seva generació. A més del repertori del lieder alemany, s’ha distingit com a intèrpret principal i defensor ardent de la música francesa, alemanya i escandinava. Barbara Hendricks també ha realitzat nombroses estrenes mundials de compositors com Gilbert Amy, David Del Tredici, Tobias Picker, Mari Takano, Bruno Mantovani, Krzysztof Penderecki, Arvo Pärt i, més recentment, ha interpretat el paper de l’Àngel en la creació de Peter Eötvös Angels a l’òpera d’Amèrica al Théâtre du Châtelet de París.

En el repertori de jazz, va debutar al Festival de Montreux el 1994. Des d’aleshores, ha actuat àmpliament en festivals de jazz d’arreu del món, acompanyada pel quartet Magnus Lindgren.

Barbara Hendricks va interpretar Mimi a La Bohème, una pel·lícula dirigida per Luigi Comencini i Anne Truelove el 1994 en la producció de Rake’s Progress dirigida per Esa-Pekka Salonen, un film que va atorgar nombrosos premis internacionals. Va ser membre del jurat presidit per David Cronenberg al Festival de Cannes el 1999.

Barbara Hendricks és una de les artistes més venudes actualment. Ha realitzat més de 80 discos per a Sony, Decca, Deutsche Grammophon, Philips, Erato i EMI. Entre 1983 i 2004 va enregistrar més de 50 discos exclusivament per a EMI Classics. El 2006 va llançar la seva pròpia companyia discogràfica, Arte Verum, per la qual ara es registra exclusivament. Ella segueix sent una artista de concerts molt activa, actuant a tot el món, ja sigui amb orquestra, en el repertori de música de cambra i jazz, o en recital

Barbara Hendricks signa al llibre d’honor del restaurant La Taula dels bellaterencs Angi i Francesc

Després de gairebé 20 anys d’incansable servei a la causa dels refugiats, en col·laboració amb l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, va rebre el títol d’Ambaixadora Honorífica per a l’ACNUR; encara compleix missions especials utilitzant la seva llarga experiència en el camp. El 1991 i el 1993 va oferir dos concerts solidaris a Sarajevo i Dubrovnik, mentre la guerra anava a l’antiga República Iugoslava. El 1998 va fundar la Fundació Barbara Hendricks per a la Pau i la Reconciliació, que dóna suport a la seva lluita per la prevenció de conflictes a tot el món, que facilita la reconciliació i la construcció de la pau en zones de conflicte.

Barbara Hendricks ha rebut nombrosos premis i premis, tant per la seva tasca artística com pel seu compromís humanitari. És, així, doctora Honoris Causa de les universitats de Louvain-la-Neuve (Bèlgica) i Grenoble (França), doctora en dret per la Universitat de Dundee (Escòcia), doctora en música per la Universitat Nebraska Wesleyan i doctora honoraria de Música de la Juilliard School of Music de Nova York. També és membre de l’Acadèmia Sueca de Música. Finalment, va rebre el Premi Príncep d’Astúries (Espanya), el títol de Comandant de les Arts i les Lletres del Govern francès i va ser ascendit al cavaller de la Legió d’Honor per François Mitterrand.

El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

L’any 2013 va participar amb una ponència, juntament a Elena Gadel, al Fòrum Impulsa. Es membre del jurat del Premi Internacional Catalunya.

Read Full Post »

El restaurant Quo Vadis, situat al número 7 del carrer del Carme, a un pas de la Rambla i de l’església de Betlem, va marcar tota una època en aquella cèntrica zona des de la seva obertura a l’any 1956. Va ser el matrimoni format per Martí Forcada i Maria Bonastre qui van emprendre aquell negoci de restauració.

Restaurant Quo Vadis, tancat el 2013|CEDIDA

El periodista Lluís Sierra explicava que el nom de l’establiment provenia de l’impacte que el film de romans Quo Vadis havia provocat en el propi Forcada quan al va veure a la pantalla del Windsor Palace on s’havi estrenat l’any 1954
Es va aplicar un revestiment exterior de marbre a la façana dels baixos i primer pis d’un vell immoble del carrer del Carme i es va dotar l’interior d’una decoració intimista i càlida per engegar el negoci. Quo Vadis esdevindria aviat el restaurant predilecte dels habituals del Liceu per a fer el resopó Aquest grup d’abonats al gran teatre barceloní de la lírica, que es podien permetre el luxe d’assistir-hi regularment, trobaven en aquest establiment el complement ideal per rematar una nit d’òpera amb un bon àpat.

Bar clàssic del Quo Vadis|CEDIDA

Cuina selecta i tradicional envoltada d’un tracte familiar van ser les claus de l’èxit del negoci, que en els seus millors temps va arribar a disposar d’una plantilla de 22 treballadors. A banda dels incondicionals del Liceu, la clientela es completava amb gent del món de l’empresa, l’art i la política i families benestants que hi feien cap els diumenges i altres dies festius.
La interrupció de l’activitat del Liceu durant el quinquenni 1994-1999 a causa de l’incendi patit pel teatre, es va notar força al Quo Vadis, que va refer-se amb el canvi de segle i la represa de l’activitat liceísta.

Martí Forcada assegut a un dels salons privats del Quo Vadis|LA VANGUARDIA

Al juny de 2013 moria Maria Bonastre, esposa del fundador i mare de Martí i Maria Rosa Forcada, els fills que havien continuat amb èxit el negoci. Ja feia temps que es plantejaven tancar el restaurant que havia experimentat una davallada considerable en els últims anys. La fidel clientela familiar de sempre ja havia canviat de generació i als seus descendents ja no el seduia la idea de baixar al barri vell a dinar o sopar. D’altra banda els canvis en la concepció turística de la ciutat tampoc convidaven a intentar atraure el tipus de turisme massiu que visitava Barcelona i atapeïa la Rambla, la qual cosa hagués requerit de canviar radicalment les essències històriques d’aquell restaurant. Així doncs, havia arribat el moment d’entonar l’Alea Jacta Est. Als pocs dies de la mort de l’antiga mestressa, Quo Vadis va baixar definitivament la persiana després de 57 anys sense gairebé fer soroll.

Read Full Post »

Nova senyal de trànsit al lateral del Condis (frente al Sant Pancraç), per evitar que camións de càrrega i descàrrega es col·loquin creuats a la cruïlla dels carrers Lluís d’Àbalo i Ramon Llull, i així evitar el perill d’accident per manca de visualització.

Nova senyal a la cruïlla del Condis|BELLATERRA. CAT

Des del 2010, any que es va obrir el nou Club Bellaterra, no hi havia cap senyal de zona de càrrega i descàrrega.

Read Full Post »

A principis de 1930 es va obrir al número 335 del Carrer Consell de Cent, prop de la cantonada amb la Rambla de Catalunya, un restaurant anomenat L’Hostalet que va fundar Josep Luna.

Acabada la Guerra Civil, la nova legalitat imperant va obligar a castellanitzar el nom. El Hostalillo no va agradar i el propietari després de quedar fascinat en un viatge a les Illes Canàries, va optar per canviar-li el nom que va quedar com Restaurant Orotava.
Amb el pas del anys l’establiment passaria a ocupar un lloc entre els més prestigiosos de la ciutat, tant per la valoració que en feien els bons gourmets, com per la gran afluència de personalitats de l’art i la cultura que atreia.

Las cuevas de Orotava de Manuel Vàzquez Montalvan|CEDIDA

Joan Miró, Salvador Dalí, Eduardo Chillida o Manuel Váquez Montalbán varen ser alguns dels seus incondicionals. El propi Vázquez Montalbán va promoure un llibre titulat Las cuevas de Orotava amb textos de Salvador Espriu, Néstor Lujan, Huertas Clavería i ell mateix entre d’altres, amb motiu del 75è. aniversari del local.

Ceràmica d’Artigas i Joan Miró del Restaurant Orotava de Barcelona|CEDIDA

El 30 de juny de 2005, el restaurant Orotova va tancar portes per la jubilació del seu propietari en Josep Maria Luna, fill del fundador del local. A la façana encara es conservava el mural ceràmic realitzat l’any 1997 per Joan Gardy Artigas i dissenyat per Joan Miró “Restaurant Orotava, que abans es deia l’Hostalet, com el monumental mural que van fer conjuntament a l’aeroport de Barcelona.

Read Full Post »

Bona petita feina feta aprofitant les vacances dels mes d’agost. “La bona feina a Bellaterra no té fronteres”

FOTOS BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Older Posts »