Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Agost de 2019

Veïnes i veïns de Bellaterra es demanen: Per què un llibre publicat per l’Ajuntament de Cerdanyola i pagat amb els nostres diners, a través de l’alcalde Antoni Morral, al bellaterrenc Ignasi Roda, no permet compartir publicacions?

Crònica de 75 anys Bellaterra 1930/2005 per Ignasi Roda Fàbregas |BELLATERRA. CAT

“No està permesa la reproducció total o parcial d’aquest libre, ni el seu tractament informàtic, ni la transmissió de cap mena o per quansevol mitjà ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altres mètodes sense el permis previ i per escrit dels titulars del copyright (Ignasi Roda Fàbregas i Fundació Bellaterra)

Per què la línia dels FGC no va pasar per Cerdanyola?

Aquesta és una pregunta que hem fet a persones vinculades a l’entitat promotora abans esmentada (Fomento de la Vivienda Popular, S.A.) i de la qual no hem fet tret l’entrellat.

Situats en aquella època, seria lògic pensar que els dissenyadors de la linia de ferrocarril pensessin a fer passar el tren per Cerdanyola que, tot i no ser, aleshores, una vila massa desenvolupada, la seva proximitat amb Barcelona i la puixant indústria que s’albirava la feien una ferma candidata per a gaudir d’un projecte únic.

És cert que Cerdanyola hi passava, des de 1885, la RENFE i que aquesta satisfeia les necessitats de la vila, però continua estranyant-nos que no s’erstablís la connexió amb Sant Cugat, amb qui Cerdanyola tenia fortes dependències jurídiques i eclesiàstiques.

Tot i que algú pot dir que Bellaterra és Cerdanyola i que per tant, ja hi passa la línia del tren, el cert és que els usos i costums dels bellaterrencs els han portat, de sempre, a vincular-se molt més amb Sabadell i Sant Cugat, degut a la connexió ferroviaria dels FGC (abans FCC). És a dir que, aquells que van prendre la decisió d’allunyar la línia, si és que aquesta decisió va partir de Cerdanyola, no va considerar les conseqüències que allò tindria per a una bona relació veïnal. Aquesta llunyania del nucli urbà va marcar i segueix marcant les relaccions entre els veins del barri i l’Ajuntament.

Publicitat electoral ICV 2015|IGNASI RODA FÀBREGAS

NOTA: Antoni Morral i Ignasi Roda són vells companys del mateix partit ex comunista ICV. El bellaterrenc Ignasi Roda es va presentar l’any 2011 a la presidència de l’EMD pel mateix partit, també l’any 2015 a la llista de Cerdanyola, i les últimes europees com senador, sempre sota la supervisió del mateix Morral, diputat per Junts per Catalunya i secretari general de Crida Nacional per la República.

Morral i Roda han estat contraris a la recollida majoritària, tal com ho permet la llei 244 /2007 de la Generalitat de Catalunya, de signatures per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, i ho han fet publicant opinions i articles, fins i tot dient que els veins que ho feien “eren un grup de pressió”.

Que trist, que el que pensaven quan van fer el llibre Bellaterra 1930-2005, no l’hagin respectat per la bona convivència i existència del nostre poble, sense volguer separar-lo entre els de Sus i els de Jos, com diuen a la Vall d’Aran.

Bellaterra ha de ser positiva i uns pocs no poden actuar con “Caciques” i que “Bellaterra no existeix”, com deia el pare Frederic Roda i Pérez ( 15 gener 1924- 1 març 2006).

Read Full Post »

Després del bon rendiment ofert les tres últimes temporades, el FC Barcelona ha tornat a apostar per una gespa híbrid, una herba que no només té plantada al Camp Nou, sinó en els principals camps d’entrenament de la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

Aixi funciona la gespa híbrida|SPORT

Segons informa el diari Sport, es tracta d’una superfície que fa servir el Vila-real, el Madrid, el PSG, l’Stade de France o la majoria dels camps de la Premier League.

Compost per 96% de material natural i un 4% del mateix plásticocon que es fan les pistes sintètiques en el món -i molts tapetes-, aquesta programa és una revolució per al joc.
Es tracta d’una superfície que fa servir el Vila-real, el Madrid, el PSG, l’Stade de France o la majoria dels camps de la Premier League.

El seu origen es remunta a mitjans dels anys 90, quan a la ciutat britànica de Huddersfield necessitaven un camp prou fort per resistir els partits de futbol i rugbi alhora. Va ser allà que va començar a utilitzar el que es coneix com la “tercera via” de les gespes al món.

El seu debut global va ser fa quatre anys, quan dos camps al Mundial de Sud-àfrica van utilitzar la tecnologia híbrida per primera vegada en la història del major torneig internacional d’aquest esport.

No es tracta de sembrar i tallar. És una mica més teixir el plàstic amb l’herba. Com un abric. Unes màquines es van encarregar d’enterrar 20 milions de fibres plàstiques en el camp de joc. El procés consisteix en què les màquines recorren el camp de joc. Cada dos centímetres avancen i “enterren” fibres de plàstic de 18 centímetres de llarg.

Mitjançant un complex procés, les fibres aconsegueixen adherir-se a l’herba que ja estava sembrada en la pista.

El resultat és una major estabilitat ja que l’híbrid adquireix les virtuts del’herba natural i la de l’artificial. La gespa adquireix una major estabilitat i resistència als partits.

Read Full Post »

Atenció! No us espanteu de la musica del video fet l’any 1970. Cap por!!

Read Full Post »

[VIDEO TVE] Presenta: El Pedregal de Bellaterra (1960-2017)

Read Full Post »

La caça de mitja veda iniciada la matinada d’avui diumenge dia 25 d’agost a la Serra de Galliners, ha despertat Bellaterra a les 7 hores”

Tórtores caçades| Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Per Lluís Torres

Segons ens ha informat aquest matí la Guardia Urbana de Sant Quirze del Vallès, les dates que es permetrà la “Caça de Mitja Veda” ha començat avui diumenges 25 i s’allargarà fins el 28 d’agost de 2019. La Urbana diu es tracte de caça organitzada privada i amb permisos oficials autoritzats directament per la Guàrdia Civil.

Aquest diumenge 25 d’agost s’ha obert la mitja veda de caça, un període hàbil per caçar principalment aus migratòries com ara guatlles, tórtores, tudons, coloms, estornells, gavines rialleres, gavians i, també, guineus.

Serra de Galliners|CEDIDA

La caça només està permesa en els terrenys de règim especial que ho tinguin aprovat en el seu Pla tècnic de gestió cinegètica, com és el cas de la Serra de Galliners.

Zona de la Serra de Galliners]|GOOGLE MAPS

La caça d’alguna d’aquestes espècies s’ha limitat en nombre per la disminució de població, de manera que el nombre màxim de captures és de 12 exemplars de tórtora i 20 exemplars de guatlla per caçador i dia.

Alhora, es recorda als caçadors que existeix un estudi del seguiment de les poblacions de tórtora vulgar, al qual es pot contribuir a través del següent web:

Recol·lecció d’informació i mostres de Tórtora vulgar per a l’estudi de les seves poblacions

Read Full Post »

Aqui tenen una recepta fàcil del Salami de xocolata, galetes i nous “Made in Bellaterra”👩‍🍳Bon profit i bona cuina!

La bellaterrenca Angi ho fa amb tableta de xocolata negra catalana al 70%) i no pas amb cacao en pols.

“El nostre suggeriment de recepta, però substituint el cacao en pols per una bona xocolata catalana negra al 70%”

Read Full Post »

Barbara Hendricks, nascuda a Arkansas (EUA), es va graduar als 20 anys amb una llicenciatura en Matemàtiques i Química.

Després estudia a la Juilliard School of Music de Nova York amb Jennie Tourel. Va debutar a l’òpera el 1974 a l’Operapera de San Francisco i al Festival Glyndebourne. Ella va començar al recital el mateix any, a l’Ajuntament de Nova York.

Des de llavors, la carrera i l’art de Barbara Hendricks han crescut constantment i s’ha convertit en un dels artistes més estimats i admirats del món. Ha actuat en totes les principals etapes d’òpera, incloses l’ Operapera de París, l’ Operapera metropolitana de Nova York, el Covent Garden de Londres i La Scala de Milà. Ha cantat sota la direcció dels directors més prestigiosos del nostre temps, com Daniel Barenboim, Leonard Bernstein, Karl Böhm, Sir Colin Davis, Carlo Maria Giulini, Bernard Haitink, Herbert von Karajan, Lorin Maazel, Zubin Mehta, Wolfgang Sawallisch i Sir Georg Solti. El recital és també una gran part de la seva vida i va fer concerts amb pianistes com Dmitri Alexeev, Michel Béroff, Yefim Bronfman, Michel Dalberto, Love Derwinger, Yuri Egorov, Ralf Gothoni, Radu Lupu, Joao Pires, Roland Pöntinen , Andras Schiff o Peter Serkin.

Barbara Hendricks amb Lawrence Foster, Pasqual Maragall, al restaurant La Taula dels bellaterrencs Angi i Francesc|ARXIU BELLATERRA. CAT

És reconeguda com una de les recitades més actives de la seva generació. A més del repertori del lieder alemany, s’ha distingit com a intèrpret principal i defensor ardent de la música francesa, alemanya i escandinava. Barbara Hendricks també ha realitzat nombroses estrenes mundials de compositors com Gilbert Amy, David Del Tredici, Tobias Picker, Mari Takano, Bruno Mantovani, Krzysztof Penderecki, Arvo Pärt i, més recentment, ha interpretat el paper de l’Àngel en la creació de Peter Eötvös Angels a l’òpera d’Amèrica al Théâtre du Châtelet de París.

En el repertori de jazz, va debutar al Festival de Montreux el 1994. Des d’aleshores, ha actuat àmpliament en festivals de jazz d’arreu del món, acompanyada pel quartet Magnus Lindgren.

Barbara Hendricks va interpretar Mimi a La Bohème, una pel·lícula dirigida per Luigi Comencini i Anne Truelove el 1994 en la producció de Rake’s Progress dirigida per Esa-Pekka Salonen, un film que va atorgar nombrosos premis internacionals. Va ser membre del jurat presidit per David Cronenberg al Festival de Cannes el 1999.

Barbara Hendricks és una de les artistes més venudes actualment. Ha realitzat més de 80 discos per a Sony, Decca, Deutsche Grammophon, Philips, Erato i EMI. Entre 1983 i 2004 va enregistrar més de 50 discos exclusivament per a EMI Classics. El 2006 va llançar la seva pròpia companyia discogràfica, Arte Verum, per la qual ara es registra exclusivament. Ella segueix sent una artista de concerts molt activa, actuant a tot el món, ja sigui amb orquestra, en el repertori de música de cambra i jazz, o en recital

Barbara Hendricks signa al llibre d’honor del restaurant La Taula dels bellaterencs Angi i Francesc

Després de gairebé 20 anys d’incansable servei a la causa dels refugiats, en col·laboració amb l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, va rebre el títol d’Ambaixadora Honorífica per a l’ACNUR; encara compleix missions especials utilitzant la seva llarga experiència en el camp. El 1991 i el 1993 va oferir dos concerts solidaris a Sarajevo i Dubrovnik, mentre la guerra anava a l’antiga República Iugoslava. El 1998 va fundar la Fundació Barbara Hendricks per a la Pau i la Reconciliació, que dóna suport a la seva lluita per la prevenció de conflictes a tot el món, que facilita la reconciliació i la construcció de la pau en zones de conflicte.

Barbara Hendricks ha rebut nombrosos premis i premis, tant per la seva tasca artística com pel seu compromís humanitari. És, així, doctora Honoris Causa de les universitats de Louvain-la-Neuve (Bèlgica) i Grenoble (França), doctora en dret per la Universitat de Dundee (Escòcia), doctora en música per la Universitat Nebraska Wesleyan i doctora honoraria de Música de la Juilliard School of Music de Nova York. També és membre de l’Acadèmia Sueca de Música. Finalment, va rebre el Premi Príncep d’Astúries (Espanya), el títol de Comandant de les Arts i les Lletres del Govern francès i va ser ascendit al cavaller de la Legió d’Honor per François Mitterrand.

El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

L’any 2013 va participar amb una ponència, juntament a Elena Gadel, al Fòrum Impulsa. Es membre del jurat del Premi Internacional Catalunya.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »