Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Restaurants desapareguts’

[VIDEO TVE] Presenta: El Pedregal de Bellaterra (1960-2017)

Read Full Post »

El restaurant Quo Vadis, situat al número 7 del carrer del Carme, a un pas de la Rambla i de l’església de Betlem, va marcar tota una època en aquella cèntrica zona des de la seva obertura a l’any 1956. Va ser el matrimoni format per Martí Forcada i Maria Bonastre qui van emprendre aquell negoci de restauració.

Restaurant Quo Vadis, tancat el 2013|CEDIDA

El periodista Lluís Sierra explicava que el nom de l’establiment provenia de l’impacte que el film de romans Quo Vadis havia provocat en el propi Forcada quan al va veure a la pantalla del Windsor Palace on s’havi estrenat l’any 1954
Es va aplicar un revestiment exterior de marbre a la façana dels baixos i primer pis d’un vell immoble del carrer del Carme i es va dotar l’interior d’una decoració intimista i càlida per engegar el negoci. Quo Vadis esdevindria aviat el restaurant predilecte dels habituals del Liceu per a fer el resopó Aquest grup d’abonats al gran teatre barceloní de la lírica, que es podien permetre el luxe d’assistir-hi regularment, trobaven en aquest establiment el complement ideal per rematar una nit d’òpera amb un bon àpat.

Bar clàssic del Quo Vadis|CEDIDA

Cuina selecta i tradicional envoltada d’un tracte familiar van ser les claus de l’èxit del negoci, que en els seus millors temps va arribar a disposar d’una plantilla de 22 treballadors. A banda dels incondicionals del Liceu, la clientela es completava amb gent del món de l’empresa, l’art i la política i families benestants que hi feien cap els diumenges i altres dies festius.
La interrupció de l’activitat del Liceu durant el quinquenni 1994-1999 a causa de l’incendi patit pel teatre, es va notar força al Quo Vadis, que va refer-se amb el canvi de segle i la represa de l’activitat liceísta.

Martí Forcada assegut a un dels salons privats del Quo Vadis|LA VANGUARDIA

Al juny de 2013 moria Maria Bonastre, esposa del fundador i mare de Martí i Maria Rosa Forcada, els fills que havien continuat amb èxit el negoci. Ja feia temps que es plantejaven tancar el restaurant que havia experimentat una davallada considerable en els últims anys. La fidel clientela familiar de sempre ja havia canviat de generació i als seus descendents ja no el seduia la idea de baixar al barri vell a dinar o sopar. D’altra banda els canvis en la concepció turística de la ciutat tampoc convidaven a intentar atraure el tipus de turisme massiu que visitava Barcelona i atapeïa la Rambla, la qual cosa hagués requerit de canviar radicalment les essències històriques d’aquell restaurant. Així doncs, havia arribat el moment d’entonar l’Alea Jacta Est. Als pocs dies de la mort de l’antiga mestressa, Quo Vadis va baixar definitivament la persiana després de 57 anys sense gairebé fer soroll.

Read Full Post »

A principis de 1930 es va obrir al número 335 del Carrer Consell de Cent, prop de la cantonada amb la Rambla de Catalunya, un restaurant anomenat L’Hostalet que va fundar Josep Luna.

Acabada la Guerra Civil, la nova legalitat imperant va obligar a castellanitzar el nom. El Hostalillo no va agradar i el propietari després de quedar fascinat en un viatge a les Illes Canàries, va optar per canviar-li el nom que va quedar com Restaurant Orotava.
Amb el pas del anys l’establiment passaria a ocupar un lloc entre els més prestigiosos de la ciutat, tant per la valoració que en feien els bons gourmets, com per la gran afluència de personalitats de l’art i la cultura que atreia.

Las cuevas de Orotava de Manuel Vàzquez Montalvan|CEDIDA

Joan Miró, Salvador Dalí, Eduardo Chillida o Manuel Váquez Montalbán varen ser alguns dels seus incondicionals. El propi Vázquez Montalbán va promoure un llibre titulat Las cuevas de Orotava amb textos de Salvador Espriu, Néstor Lujan, Huertas Clavería i ell mateix entre d’altres, amb motiu del 75è. aniversari del local.

Ceràmica d’Artigas i Joan Miró del Restaurant Orotava de Barcelona|CEDIDA

El 30 de juny de 2005, el restaurant Orotova va tancar portes per la jubilació del seu propietari en Josep Maria Luna, fill del fundador del local. A la façana encara es conservava el mural ceràmic realitzat l’any 1997 per Joan Gardy Artigas i dissenyat per Joan Miró “Restaurant Orotava, que abans es deia l’Hostalet, com el monumental mural que van fer conjuntament a l’aeroport de Barcelona.

Read Full Post »

La Punyalada, o també La Puñalada, fou un cafè restaurant de Barcelona situat al xamfrà del Passeig de Gràcia amb el carrer de Rosselló. Inaugurat l’any 1927, va rebre inicialment el nom d’Olímpic Bar, però la clientela habitual de seguida el va rebatejar com «La Punyalada» per imitació del nom de l’establiment que el propietari havia regentat prèviament a Gràcia.

La Punyalada va ser la sèu d’una de les tertúlies més populars de la ciutat a l’època d’entreguerres, de la qual eren habituals Santiago Rusiñol, Francesc Pujols, Joaquim Mir, Pau Casals, Rafael Moragas i Jaume Pahissa, entre molts d’altres. Aquella penya de tertulians es va dissoldre amb la Guerra Civil Espanyola, però passat el conflicte La Punyalada va tornar a ser un punt de reunió d’artistes i intel·lectuals. Fou especialment destacada la penya que es va formar l’any 1964 al voltant d’Emili Bosch, Martí Llauradó i el col·leccionista Gustau Camps, a la qual van participar figures destacades de l’època com Josep Viladomat, Enric Jardí, Rafael Santos Torroella o Andreu-Avel·lí Artís «Sempronio».

La Punyalada va tancar definitivament l’any 1998, quan Rosa Maria Esteva (Grup Tragaluz), també propietaria del local, va prohibir fer reformes per modernitzar el històric restaurant del Passeig de Gràcia

Al tancar La Puñalada, el seu Xèf Juan Salvador Casaseca va pasar a dirigir la cuina del Restaurant La Taula de Barcelona, dels bellaterrencs Angi i Francesc.

Read Full Post »