Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juny de 2019

Quina bona creació artística vista al barri del Viot de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

“Un pa integral ha d’estar fet només amb farina integral i un de llenya, en forn que utilitzi llenya com a combustible”


El pa comú inclourà més varietats a partir d’ara (Unsplash)

Segons informa la CCMA, a partir d’aquest dilluns, 1 de juliol, el pa haurà de ser com diu l’etiqueta. Entra en vigor la nova normativa, el reial decret d’11 de maig sobre la qualitat del pa.

La nova normativa actualitza la vigent, el reial decret 1137/1984, que només considerava “pa comú” el que s’elaborava amb farina de blat. Ara ja són pans comuns els elaborats amb farines integrals o segó, o els que tenen un baix contingut en sal, segons la nova definició:

“Producte resultant de la cocció d’una massa obtinguda per la mescla de farina i aigua, amb addició de sal o sense, fermentada amb l’ajuda de llevat de panificació o massa mare. De consum habitual les vint-i-quatre hores següents a la seva cocció, elaborat amb farina o farina integral de cereals. Pot incorporar en la seva composició segó de cereals.”

L’efecte més immediat és que per aquests pans es pagarà l’IVA superreduït, el 4%, el que s’aplica al pa comú, i no el 10% com fins ara.

La nova normativa especifica com ha d’estar elaborat cada pa, amb quines farines i en quines quantitats.

Pa integral o de gra sencer

Elaborat amb farina integral o de gra sencer. Si es denomina “pa 100% integral” o “pa integral” ha d’estar fet amb farina exclusivament integral. La denominació ha d’incloure el nom dels cereals que s’han utilitzat per fer la farina.

Si els pans no es fan només amb farina integral, ha de constar el % de farina integral que conté.

La massa mare utilitzada per a l’elaboració del pa 100% integral també ha de procedir de farina integral.

Pa multicereal

Elaborat amb tres o més farines diferents, de les quals almenys dues procedeixen de cereals. Cadascuna de les tres farines majoritàries ha d’estar en una proporció mínima del 10% i les farines procedents de cereals no poden suposar menys del 30% sobre la mescla total de farines.

Massa mare de cultiu

És la massa activa composta per farina de blat o un altre cereal, sotmesa a una fermentació espontània acidificant per assegurar la fermentació de la massa de pa. La massa mare conté un microflora acidificant constituïda essencialment per bacteris làctics i llevats salvatges.

Massa mare inactiva

És la massa mare en la qual els microorganismes estan en un estat inactiu fisiològicament -perquè s’ha sotmès a un tractament d’assecatge o pasteurització- però que conserva propietats organolèptiques que milloren la qualitat dels productes finals.

Pa de llenya

Els pans que portin aquest nom s’han d’haver cuit en un forn que utilitzi com a combustible la llenya.

La norma també considera que en l’elaboració artesana del pa ha de prevaler el factor humà sobre el mecànic i que no se’n pot produir en grans sèries.

També fixa un límit màxim en el contingut de sal del pa comú: 1,31 grams de sal per 100 grams de pa. Serà obligatori a partir d’abril del 2022.

El pa, l’aliment per excel·lència de les generacions que van patir la Guerra Civil o els primers temps de la postguerra, ha vist reduït el seu consum a la meitat els últims 20 anys. Ara, amb aquesta nova norma de qualitat, pot tenir una segona oportunitat.

Read Full Post »

SOLIDARITAT FARMÀCIA PANTALEONI DE BARCELONA:

“Si esteu pel barri del Carrer Calvet/Rector Ubach de Barcelona, la Farmàcia familiar dels bellaterrencs Pantaleoni, us convida a un got o més, d’aigua mineral fresca”

Read Full Post »

TV3 informa sobre la revista nord-americana que dedica al temple un extens reportatge amb text i imatges fotogràfiques i audiovisuals

La basílica de la Sagrada Família és la protagonista de la portada de la revista nord-americana Time, que destaca la data d’inici de la seva construcció, l’any 1882, i la data prevista d’acabament, el 2026.

La Sagrada Família, triada per a la portada de l’edició internacional de la revista nord-americana de principis de juliol.

Dins l’obra mestra inacabada de Barcelona

En les pàgines interiors, Time explica amb detall, en un extens reportatge titulat “Dins l’obra mestra inacabada de Barcelona”, la història de la Sagrada Família, quin és el seu estat actual i quin serà l’aspecte final.

El reportatge repassa “la carrera per completar un dels projectes de construcció més antics del món” i detalla que en el projecte hi treballen dues dotzenes d’arquitectes i més de 200 treballadors. La revista destaca que Gaudí era un visionari.

“La sostenibilitat és clau en els dissenys moderns, però Gaudí era un avançat al seu temps quant als mètodes que feia servir per construir el temple, i els seus successors segueixen els seus passos.”

Time ha completat el reportatge en paper amb un contingut transmèdia amb text, fotografies i vídeos en què els lectors poden veure detalls de l’arquitectura exterior de l’edifici i de l’interior, i saber com es treballa perquè el temple sigui una realitat d’aquí set anys.

Read Full Post »

Ple de Veïnes i Veïns de l’EMD de Bellaterra, acompanyats de Carlos Cordón, batlle de Cerdanyola (falta el vocal Jordi Macarulla) |BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Franco (al Centre de la imatge) amb l’alcalde de Sabadell Josep Maria Marcet (amb bastó) el maig del 1949|CARLOS PÉREZ DE ROSAS/AHS

“Josep Maria Marcet, com molts industrials de Sabadell, va viure a Bellaterra, on té dedicada la seva principal avinguda”

Per P. J. ARMENGOU

5 de juliol del 1960. Fa menys de quatre mesos que Josep Maria Marcet i Coll ha estat destituït com a alcalde de Sabadell. Jacques Juillet, cònsol de França a Barcelona, envia una carta a l’ambaixador francès a Madrid, Roland de Margerie. París vol concedir la Legió d’Honor a Marcet –la més important de les condecoracions del país veí– però Juillet, que va recomanar la distinció en un primer moment, demana cautela.

“Crec que és el meu deure mantenir la proposició en qüestió [fer cavaller a Marcet], ja que l’interessat ha estat sempre i ha continuat sent un fervent amic del nostre país. Tot i això, com vaig suggerir a l’ambaixada a principis del mes de maig, sembla delicat condecorar-lo actualment. Hi ha el risc que les autoritats locals interpretin el nostre gest com una recompensa a un opositor”.

A què es va deure aquest canvi de parer? Com podia ser que un franquista convençut com Josep Maria Marcet fos percebut com un enemic del règim? El Diari de Sabadell ha tingut accés a la carta informe que Juillet va enviar a Madrid exposant els seus dubtes, i que l’historiador Arnau Gonzàlez Vilalta, professor del departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB, ha rescatat dels Arxius Diplomàtics de Nantes.

A la missiva, el diplomàtic gal lloa la figura de Marcet –a qui defineix com un “gran industrial català” i “alcalde de Sabadell durant més de vint anys”–, alhora que tracta d’explicar a l’ambaixador els motius que, segons les seves fonts (els seus “interlocutors”, diu), haurien motivat la destitució del batlle.

LA “IMPRUDÈNCIA” DE MARCET

Segons el cònsol Juillet, la caiguda en desgràcia de l’alcalde s’hauria precipitat per la “imprudència” de Marcet a l’hora de fer unes declaracions “més aviat insòlites” i “molt poc afalagadores per al règim” durant un viatge als Estats Units. Es tractaria, pel que sembla, de les opinions recollides pel New York Times en un article del 1958 titulat Madrid posa dificultats a la indústria tèxtil catalana, i que el Diari de Sabadell va publicar en exclusiva el passat 30 de maig. En elles, Marcet criticava la política econòmica franquista i “la burocràcia de Madrid”.

Un altre motiu pel qual el batlle s’hauria guanyat l’antipatia del règim seria, segons el diplomàtic, el fet que “l’alcalde de Sabadell hauria escrit al Caudillo, el desembre passat, per litigar amb coratge la causa de dos catalans, comunistes notoris durant la Guerra Civil, després penedits i perdonats, que serien actualment víctimes d’un empresonament arbitrari”.

“Segons la versió més estesa”, puntualitza, però, el cònsol, “el motiu de l’acomiadament del Senyor Marcet hauria estat el gran èxit de la seva gestió en els afers municipals” i “la seva lluita dirigida contra certes velles famílies de la regió, que controlaven uns monopolis en matèria de transport i de venda de productes alimentaris a la ciutat de Sabadell”.

Segons Juillet, Marcet s’hauria guanyat enemics “per la seva reputació d’home de caràcter” i per haver-se significat amb “unes idees liberals que l’han fet passar a ulls d’alguns com un simpatitzant de l’oposició al règim”. En opinió del diplomàtic, els èxits de l’alcalde en l’àmbit polític l’haurien portat a parlar amb massa “vehemència” en públic, per a malestar dels capitosts franquistes.

“Si els membres de la seva família no dissimulen pas les seves preferències per una democràcia, també és cert que el mateix Marcet, sense ser un catalanista virulent, no està menys convençut –i ell ho diu francament– que Madrid ‘hauria de repensar el problema català’”, conclou Juillet

MARCET I FRANÇA

El vincle de Josep Maria Marcet amb el país veí venia de lluny. Durant la Segona Guerra Mundial, molts francesos havien passat per Sabadell fugint de l’ocupació alemanya i, segons explicava l’alcalde a les seves memòries, ell els havia ajudat. Fins i tot sabent que s’unirien a la resistència. “Personalmente me ocupé de ellos en colaboración con una agencia consular francesa clandestina que tenía domicilio en la calle Muntaner de Barcelona. Los ayudamos todo lo posible, con dinero y vestuario, para que pudieran seguir viaje a las posesiones francesas en África del Norte, meta de cuantos franceses abandonaban la patria para incorporarse al ejército de liberación”, relata Marcet al llibre Mi ciudad y yo.

La Legió d’Honor, en cas d’haver-la rebut, no hauria estat la primera distinció rebuda per Marcet per part de París. Com a primer vicepresident de la RACE, el Reial Aero Club de España, Marcet va rebre l’any 1954 a París el diploma “Paul Tissandier” –”con el voto en contra de las delegaciones rusa y yugoslava”, explicava a les seves memòries–, atorgat per la Federació Aeronàutica Internacional. Un premi molt menor al nomenament com a cavaller, però que Marcet recordava amb orgull.

Read Full Post »

Abusar de l’aire condicionat per a combatre la calor o no triar l’aparell adequat pot tenir conseqüències molt negatives per al medi ambient. Recomanem seguir atentament totes les normes.

Aquesta setmana ha començat la primera onada de calor de l’estiu, amb temperatures que superaran els 40 graus en alguns punts del país. Aquest important article publicat per Vilaweb és molt importat pel respectar el medi ambient. Hi ha moltes maneres d’esquivar les altes temperatures, però la més habitual i amb un efecte més immediat és l’aire condicionat. Es fa servir a gairebé tots els llocs de feina, transports públics i establiments, com també a moltes cases, però habitualment se’n fa un ús poc responsable i abusiu que és molt perjudicial, tant per al medi com per a la salut.

Es calcula que un bon estalvi en els sistemes de climatització evitaria l’emissió de 63.540 tones de CO2 a l’atmosfera.

Tot i que la solució més ecològica seria estar-se de l’aire condicionat i optar per maneres de refrescar-se alternatives, també es pot usar amb responsabilitat i alhora abaratir-ne el consum.

1. La temperatura ideal, entre 25ºC i 26ºC

La temperatura de confort a l’estiu hauria de ser de 26 ºC o 25 ºC i, per tant, no es recomana de posar l’aire a una temperatura inferior. Tampoc no es recomana d’engegar-lo a una temperatura baixa i anar-la apujant, perquè no s’aconsegueix pas de refredar l’habitació més aviat. A més del perjudici per al medi, tenir l’aire a una temperatura inferior també és molt car. Una família pot estalviar 95,2 euros si passa de refredar l’aire a 19 ºC fins a 25ºC. En tres mesos, això equival a una reducció del consum de 1.600 kWh a 900 kWh. Els experts també recomanen que la diferència entre la temperatura exterior i la interior no superi mai els dotze graus, per evitar canvis bruscos de temperatura.

2. Aïllar bé les finestres

Es calcula que entre un 20% i un 40% de la despesa en aire condicionat s’escapa per les finestres, quan són mal aïllades. Resoldre això, juntament amb un bon aïllament de sostres i parets, pot reduir considerablement el consum. També hi ajuda el fet de tancar les portes de l’habitació per a evitar que l’aire fresc s’escapi. Per a millorar l’aïllament, es pot utilitzar doble vidre i borlet en el tancament de les portes i finestres.

3. Comprar aparells eficients energèticament

Triar bé l’aparell d’aire condicionat també és fonamental a l’hora d’estalviar i de protegir el medi. Es recomana de comprar aparells amb l’etiqueta A++++–, que són més eficients i poden significar un estalvi del 40%. L’aparell ha de ser adient a les necessitats de cada llar, i no pas el més potent possible. Segons l’OCU, n’hi ha prou amb 2,5 kWh si volem refredar solament vint metres quadrats; en canvi, els models de 3,5 kWh són preferibles per a cambres fins a trenta metres. De totes maneres, val més demanar consell a professionals o bé consultar pàgines especialitzades i personalitzades a l’hora de fer aquesta tria, perquè l’espai no és l’únic factor a tenir en compte. També hi influeix el clima del lloc, l’aïllament i l’orientació de l’habitatge, els vidres de l’habitatge… Així mateix, es pot mirar si l’aparell té mode ‘eco’ o ‘nit’. El primer redueix el consum d’un 30%; l’altre es desconnecta automàticament.

4. Apagar-lo de nit i quan sortim de casa

Podem pensar que deixar sempre l’aire condicionat encès a una temperatura moderada és una manera de mantenir un clima adequat i constant, però no: és molt aconsellable d’apagar els aparells de nit i quan se surt de casa. Si estan encesos vint-i-quatre hores poden arribar a consumir 35 kWh. A més, tenint en compte que la majoria d’aparells no triguen gaire a refrigerar, no serveix de res deixar encès l’aire mentre es dorm o no s’és a casa.

5. Netejar els filtres

Netejar els filtres de l’aparell almenys una vegada l’any també ajuda a millorar-ne l’eficàcia. Els filtres de paret es poden netejar dues vegades cada any, mentre que els de conducte –d’accés més difícil– només cal netejar-los una vegada per temporada. Per evitar dificultats, és important de comprar un aparell d’aire condicionat en què es puguin extreure amb facilitat. Es recomana de netejar-los amb aigua freda i sabó i deixar-los eixugar a l’ombra.

6. Instal·lar l’aparell en un punt adient

On s’instal·la l’aire condicionat també és important. No val qualsevol lloc si hom en vol treure el màxim partit. Es recomana que hi toqui poc el sol i hi hagi bona circulació de l’aire –però sense corrent– i lluny d’aparells electrònics que desprenguin calor. No s’aconsella, per tant, d’instal·lar-lo a prop d’una porta ni d’un televisor, per exemple. També és important la separació que es deixa entre l’aparell i les parets, el sostre o el terra. La separació amb el sostre ha de ser, pel cap baix, de 10 cm i d’1,8 metres de terra.

Read Full Post »

Older Posts »