Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Mai de 2019

[Galeria de fotos: BELLATERRA.CAT]

A 97 km de Bellaterra, amb direcció de la C-17 cap a Vic, i passant per Roda de Ter, es troba el bonic poble medieval de Tavertet. Els últims 12 km pujant la BV-5207, deixant enrere l’Esquirol, són impressionants per les seves panoràmiques, i paisatges plens d’alzines. Aquests últims km cal gaudir-los amb paciència i molta precaució, ja que està ple de curves.

L’esforç val la pena, el cuidat poble amb les seves cases de pedra, i el gran mirador natural amb espactaculars vistes al llunyà pantà de Sau, romandrà per sempre, en el millor dels vostres records.

El poble de Tavertet va estar aïllat i sense carretera fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Això, i l’espectacular entorn natural que l’envolta, frondosos boscos i cingleres, el proveeixen d’un encant molt especial.

El nucli urbà constava inicialment de només tres carrers, que encara s’anomenen de la mateixa manera: “carrer de Dalt”, “carrer del Mig” i “carrer de Baix”.

Els darrers 20 anys el poble ha crescut força, però ha sabut mantenir un bon equilibri estètic entre les antigues cases del 1700 – 1800 i les construccions més modernes.

El municipi és també un bon punt de partida per a excursions i passejades per a tots els nivells.

La natura salvatge és per tot arreu i a ben poca distància del nucli urbà.

Els torrents que baixen del Collsacabra, en arribar als cingles, es precipiten al buit formant uns salts d’aigua impressionants.

Els més propers al poble són els salts del Noguer i del Molí Bernat, al sot de Bala. Seguint la cinglera trobarem més endavant la Cua de Cavall al torrent de l’Avenc i el Salt del Sallent prop de Rupit.

Tavertet fou el lloc de residència del pensador i filòsof català Raimon Panikkar (Barcelona, 1918-Tavertet 2010), durant els últims anys de la seva vida.

Read Full Post »

El pintor Joan Miró (Barcelona, 1893/Palma,1983) era un client assidu del Restaurant Finisterre de Barcelona, un clàssic de la Ciutat Comtal, inaugurat l’any 1943 i tancat el 1994.

Un dia com avui, de 1979, els joves bellaterrencs Lorenia i Francesc, van coincidir amb el pintor universal Joan Miró, i molt amablement els hi va fer aquesta bonica i petita dedicatòria.

Read Full Post »

En els pròxims dies, la plaça dedicada a l’alcalde Josep Maria Marcet (1901-1963) canviarà definitivament de nom, i el record de qui fou batlle de la ciutat durant 20 anys desapareixerà del nomenclàtor.

Per P. J. Armengou

El canvi, aprovat per la Junta de Govern Local el 20 de maig, s’emmarca dins la Llei de Memòria Històrica, i no ha estat exempte de polèmica. La família no s’ha oposat al canvi de nom, però nombrosos experts han advertit del perill de jutjar la història amb lleugeresa. Al capdavall, la història mai és blanc o negre.

Marcet és un personatge polièdric; amb les seves ombres i les seves llums: era un franquista convençut, però també un polític pragmàtic capaç d’estendre la mà als seus teòrics enemics naturals. Va ser, a més, un home crític amb el règim, una faceta poc coneguda d’ell que li comportà l’ostracisme polític i la censura del seu llibre de memòries, Mi ciudad y yo. Tot i la seva adhesió total a Franco –i una certa amistat personal– alguns sectors del règim van mostrar el seu enuig per la publicació del llibre, el novembre del 1963, pocs mesos després de la mort de l’autor.

Així ho demostren una sèrie de documents a què ha tingut accés aquest diari i que es publiquen per primer cop en premsa. En ells es pot observar la supressió “por razones políticas” de part del text original i, més interessant encara, els fragments que van ser considerats intolerables per la Governació de Barcelona un cop publicat el llibre, i que, per a sorpresa de les autoritats, van esquivar la censura. Així ho transmetia un alt càrrec del govern franquista a Catalunya, en una nota conservada a l’exemplar enviat a Madrid queixant-se del text: “Ha producido en Barcelona gran perplejidad en amplios sectores, el que fuera autorizada la publicación del libro titulado ‘Mi ciudad y yo’, en el que aparece como autor D. José M. Marcet Coll, que fue 20 años Alcalde de Sabadell”. A més d’aquesta nota, al llibre s’hi poden veure, marcades amb llapis blau o vermell, fins a quaranta-cinc pàgines que, a ulls de les autoritats franquistes de Barcelona, mai haurien d’haver vist la llum

Un informe positiu de la censura era obligatori per poder publicar un llibre durant el franquisme. Mi ciudad y yo va passar el sedàs amb certes mutilacions; però tot i això va crear controvèrsia / D.S.

ELS FRAGMENTS CENSURATS

Un dels episodis que relatava Marcet i que no va passar el rodet del censor feia referència a la seva etapa com a procurador de les Corts espanyoles. De les sessions, Marcet recordava com ses senyories procuraven fugir dels discursos més soporífers i dels oradors de menor categoria per refugiar-se al bar, “donde en medio de efusivos abrazos se pedían cupos, adjudicaciones de automóviles y se recomendaban nombramientos con fuertes saludos y palmadas en la espalda”. Aquesta escena tan berlanguiana no va passar la censura; però sí ho va fer (per a disgust de la Governació) el següent passatge: “Ni siquiera pude influir lo más mínimos en las disposiciones que afectaban a la industria textil de nuestra región. Detalle revelador es que la citada comisión de que yo formaba parte se reunió cuatro o cinco veces, si mal no recuerdo, durante los años que desempeñé el cargo”.

El capítol sobre l’animadversió del règim per la comunitat cristiana protestant (a qui l’alcalde va protegir) també va patir canvis. Les línies suprimides del llibre posaven en boca del gobernador civil de l’època una actitud inquisitorial i violenta contra aquest grup religiós: “Al solicitarle [al gobernador] muy encarecidamente que dejara en suspenso su providencia [expulsar uns protestants], recuerdo que me dijo, con más socarronería que convicción: ‘Yo, con esta clase de gente haría como Torquemada: quemarlos publicamente en la Plaza Mayor‘. Naturalmente, ni el anciano presbítero protestante ni sus colegas, fueron asados y conseguí del gobernador que no se llevara a cabo la orden de destierro”. De tot aquest paràgraf, marcat pel censor per a la seva eliminació, només en va desaparèixer la referència a Torquemada.

El censor no va ser gaire dur amb el text original de Marcet. A dalt, una de les pàgines amb fragments eliminats. En aquest cas, sobre la vida a les Corts espanyoles / D.S.

També van salvar-se de la crema diverses pàgines en les quals Marcet criticava l’actitud d’Espanya envers Catalunya. A la versió definitiva s’hi pot llegir un fragment que algú de la Governació va marcar intensament en un vermell prohibitiu: “En cierta ocasión, un alto cargo del Ministerio se permitió decir en una reunión de carácter económico: ‘Si los rojos les arruinaron (se refería a la indústria catalana), yo lo haré por segunda vez’”. I més endavant deia: “Hay fuera de Cataluña ‘separatismos contra Cataluña’ que nos han hecho a veces mucho más daño que el propio separatismo catalán, porque a la incomprensión han sumado el desconocimiento, cuando no el odio”. El Procés, fa seixanta anys. També va passar el rodet tot un capítol de greuges contra Catalunya que Marcet va fer arribar a Franco. A la Governació civil se’n feien creus.

Portada del llibre de memòries de Josep Maria Marcet, Mi ciudad y yo / D.S.

Però si hi havia un episodi que les autoritats no podien permetre que es publiqués era la rèplica de Marcet a la seva destitució com a alcalde. De fet, la intenció del batlle amb les seves memòries era reivindicar-se i, potser, venjar-se del governador civil que el va cessar, Felipe Acedo Colunga. Marcet explica com, aprofitant que havia passat uns dies malalt, Colunga va ordir la seva destitució: “Yo sabía que, entre bastidores, se estaba fraguando una intriga política de cierta altura destinada a acabar conmigo en el aspecto político. […] el gobernador me citó en su despacho y, tras muchos halagos y elogios encomiásticos me indicó haber recibido de Madrid la orden de relevarme de mi cargo, es decir, de mi ingreso político en el Valle de los Caídos”. Aquest fragment apareix remarcat profusament en el llibre que es va fer arribar a Madrid.

Per a Marcet, els motius estaven clars. La seva “muerte política” estava decretada “por quienes no podían tolerar que un modesto alcalde de una modesta ciudad española, hubiera puesto en evidencia la inoperancia de ciertos organismos y la pasividad culpable de determinadas autoridades”. Directe i tossut, l’alcalde no va esperar a publicar cap llibre per demanar explicacions en persona: “Al pedir al gobernador que se dignara exponerme los motivos por los cuales se me iba a dar el cese, diciéndole que desconocía haber hecho algo que justificara tal decisión superior, me contestó reiteradamente que no había en aboluto ningún cargo contra mí, que, muy al contrario, me reconocían los indiscutibles méritos que había contraído en los veinte años de desempeño de la Alcaldía de Sabadell, pero que la Superioridad tenía el criterio de relevar a las autoridades que llevaran muchos años ejerciendo”. A la qual cosa, Marcet va respondre: “Más años hace el Generalísimo Franco que rige los destinos de la nación y que Dios le de salud para que siga haciéndolo muchos más”.

Placa de l’Avinguda de Josep Maria Marcet a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

NOTA: El Ple de Veïns de Bellaterra va aprovar aquest any 2019, que per canviar el nomenclàtor dels seus carrers, ho han de fer els seus veïns, recollint signatures per majoria.

Read Full Post »

Els usuaris dels Ferrocarrils Catalans de Catalunya (FGC) ja poden consultar en temps real la localització i el grau d’ocupació dels combois després que la companyia hagi posat en marxa el nou sistema ‘Geotren’.

Vista dels trens en temps real a través de l’App de FGC

A partir d’ara es pot saber quants passatgers viatgen a cada tren. Aquest nou servei ofereix icones de tres colors per a mostrar-ho: si és verda, l’ocupació és fluida; si és groga, alta; i si és vermella, saturada. Aquesta informació està disponible a l’aplicació de FGC i també al web http://www.geotren.fgc.cat.

Fins el moment, aquest servei només s’ofereix per a les unitats més noves del parc mòbil de FGC, els cotxes 113 i 114 de la línia Barcelona-Vallès. Tot i així, la companyia preveu oferir aquesta informació properament per a la resta del parc mòbil de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Read Full Post »

Segons informa avui el diari digital http://www.vilaweb.cat, la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarita Arboix, ha advertit que les finances de la universitat es troben en una situació ‘límit i insostenible’. La UAB tancarà l’exercici del 2018 amb un dèficit de 3,2 milions d’euros, malgrat haver seguit ‘escrupolosament una política d’equilibri pressupostari’, ha dit Arboix en una compareixença pública.

La rectora ha carregat contra el model de finançament públic del sistema universitari català, que utilitza el del 2011, i ha recordat que quan es va aplicar va suposar un ajustament de 60 milions d’euros —de 360 a 300 milions anuals— al pressupost de la UAB. Ha reclamat més recursos, per exemple, per al manteniment d’edificis i infraestructures del campus, amb un càlcul aproximat de vuit milions d’euros anuals i no els dos que rep actualment, així com partides per renovar docents. Dels prop de 1.500 professors permanents, hi ha 32 menors de 40 anys, a més de cobrir baixes per jubilació amb personal permanent.

Arboix ha demanat ‘uns pressupostos que es trobin en els nivells de l’OCDE, que estan al voltant del 2 o 2,2%, mentre que el d’aquí està al voltant de l’1,5%’. Ha comparat la inversió pública en les universitats amb la d’altres comunitats autònomes com Andalusia que reserva 1.300 milions d’euros i Madrid 920, quan a Catalunya en són 750.

La rectora, que avui ha presentat aquest diagnòstic en una sessió extraordinària del Claustre, ha instat la Generalitat que adopti ‘les mesures necessàries per dur a terme una millora immediata i sostinguda’ del finançament públic i que s’habilitin els mecanismes econòmics que reverteixin la situació econòmica. Així mateix, ha interpel·lat el parlament perquè ‘arbitri les normes adequades’ perquè el govern compleixi les mesures que permetin a les universitats públiques complir les obligacions que marquen les lleis i que la societat necessita.

Arboix ha subratllat que la situació és extensible a la resta de centres públics de Catalunya i ho ha atribuït al model ‘caduc i ineficient’, i ha recalcat el paper generador i de transferència de coneixement que suposen per al desenvolupament social, tecnològic i econòmic de Catalunya.

Read Full Post »

Segons informa el diari digital cerdanyolenc http://www.cerdanyolainforma.com Helena Solà, la cap de llista d’ERC Cerdanyola s’ha sumat durant aquest mandat a la llarga llista de regidores que acaben a la Diputació de Barcelona cobrant sous astronòmics.

Helena Solà candidata per Esquerra Republicana a l’alcaldia de Cerdanyola del Valles|ERC

Helena Solà, cap de llista d’ERC Cerdanyola, ha estat “recol·locada”, un cop va sortir de la coalició del govern amb Compromís, a la Diputació de Barcelona, un òrgan que ja es comença a conèixer com «la gran porta giratòria» dels Ajuntaments.

L’actual regidora de l’oposició i cap de llista d’ERC Cerdanyola ha sigut recol·locada com assessora de la Diputació de Barcelona amb catorze pagues de 4.819,06€ mensuals, més del que se li va adjudicar a Victor Francos o a Santiago Cayuela, quan va utilitzar la mateixa porta giratoria i van cobrar catorze pagues de 3.505,62€ mensuals.

Amb aquesta pràctica, ERC Cerdanyola demostra que no pretén baixar-se del carro de les portes giratòries de la Diputació. Teòricament, la Diputació de Barcelona “s’encarrega de donar suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments perquè puguin prestar serveis locals de qualitat de manera més homogènia a tot el territori”, i “coordina serveis municipals i organitza serveis públics de caràcter supramunicipal”. A la pràctica, com s’està demostrant dia a dia, la Diputació és un ens que no és eficient per la ciutadania (massa burocràcia que alenteix les urgències locals), però si és eficient per recol·locament de polítics.

Això és veu reflexat al següent quadre. Dins de l’apartat de despeses del pressupost de 2015, la major despesa és la despesa de personal. Dels 210.920.000 euros destinats a aquesta partida, tan sols 129.157.055,66 està destinada a personal funcionari. Això significa que un total de 81762944,34 euros va destinat a diputats, càrrecs de confiança i personal laboral escollit “a dit”.

La partida per a càrrecs de confiança en la Diputació de Barcelona augmenta any rere any, malgrat la crisi. En 2010 la partida era de 2,52 milions d’euros i, en 2013, ja havia pujat fins als 3,4 milions.

Càrrecs “endollats

L’estratègia dels partits polítics és utilitzar la Diputació com a porta giratòria: un cop els dirigents del partit han perdut el càrrec, passen a ser recol·locats a la Diputació com a càrrec de confiança. D’aquesta manera converteixen la Diputació en “la gran ganga”. A Cerdanyola tenim varis exemples, com els de Víctor Francos (PSC), Olivé Bayón (PSC) o Santi Cayuela (ICV-EUiA). El PSC del poble veí, Ripollet, també va aconseguir col·locar com a càrrec de confiança del PSC a l’ex-alcalde Juan Parralejo.

La Diputació de Barcelona compta amb 46 càrrecs de confiança per a 51 diputats. En alguns casos, alguns d’aquests “endollats” de la Diputació, li han de donar al seu partit, a canvi, una mena de “impost revolucionari”, que consisteix en donar un tant per cent del seu sou al partit, beneficiant així, d’un cop, a “l’endollat” i al partit, que veu com s’incrementen les seves caixes.

La Diputació, una font de finançament per als partits polítics i les seves fundacions

La Diputació, a més a més, s’ha convertit en una font de finançament dels partits polítics. CiU (202.671€), PSC (194.671€), PP (90.000€), ERC (58.654€) i ICV-EUiA (74.665€) van repartir-se un total de 621.327 euros en subvencions directes només en 2014.

No només els partits reben subvencions de la Diputació, sinó que també ho fan les seves fundacions: Fundació Rafael Campalans (PSC) 45.926€, Fundació CatDem (CDC) 32.052€, Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (UDC) 11.500, FAES (PP) 24.069€, Nous Horitzons (ICV) 13.755, Fundació Alternativa (EUiA) 3.438€, Fundació Irla (ERC) 12.912€. En total, les fundacions dels partits polítics es van repartir 143.652€ en 2014.

Read Full Post »

Helena Figuerola:”Els bellaterrencs som respectuosos amb la natura i el medi ambient”.

Per l’Helena Figuerola

Al juny de 2018, després d’unes converses amb la directora de compres del Vallés Occidental de Condis, vam aconseguir uns compromisos d’accions mediambientals per aplicar al Condis de Bellaterra:

1. Eliminar les bosses de plàstic. Per la fruita posarien compostables i a la caixa regalarien i vendrien bosses de nylon o cotó per portar sempre el client

2. Eliminar plastificats de la fruita i verdura i canviar-los per altres de cartró reciclat o res.
Eliminar les de porexpan a la fruita i peixeteria.

3. Canviar la venda dels iogurts en plàstic per envasos de vidre.

4. Eliminar els plàstics d’un sol ús: com plats, gots, culleres….

5. Venda de fruits secs i llegums de proximitat i a granel.

6. Poder retornar els envasos de vidre al propi Condis.

7. Eliminar la venda d’ous de gallines engabiades.

En aquest moment hem aconseguit:

Eliminar els plastificats de la fruita.
Eliminar el porexpan en fruita i peix.
Eliminar els ous del número 3, de gallines engabiades.

Després de parlar aquesta setmana amb la directora de compres, veiem que el tema bosses de la fruita i de la caixa portarà més temps.

Voldria animar als bellaterrencs a portar sempre a sobre, les seves bosses i no agafar cap ni una de les de plàstic, que ofereixen a les caixes.
També animar-vos a que deixeu els plàstics dels productes plastificats inútilment a la mateixa caixa, en comptes de portar-les a casa vostre. Per exemple, l’embolcall d’una fregona, baieta, rotlle de paper, un enciam de la nevera, . etc..

Qualsevol acció que veieu en aquesta linea serà benvinguda, com no comprar res que vagi en bossetes, ni plàstics d’un sol ús, bastonets de les oïdes, canyetes de refresc, etc…
Donem-li un missatge clar a Condis”

Helena Figuerola
(Grup neteja boscos de Bellaterra)

Read Full Post »

Older Posts »