La seva característica més identificativa és l’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa, de la qual s’extreu el suro. A causa d’aquesta escorça, la surera s’ha explotat forestalment i s’ha afavorit la seva expansió a les terres on pot créixer.
Detall del tronc de l’alzina surera del barri del Viot de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Forma boscos clars, anomenats suredes, a les terres baixes, especialment del litoral, sobre terrenys silicis. Es pot trobar barrejada amb el pi blanc o amb el pi pinyer, però l’explotació humana l’ha afavorit en detriment dels altres arbres.
Normalment, l’alzina surera fa entre 5 i 15 metres d’alçada, però es poden trobar exemplars molt vells de fins a 20 metres. El diàmetre del tronc pot fer entre 0,5 i 1,5 metres. Les arrels representen una cinquena part del total de la llenya de l’arbre. La majoria són superficials i quan estan en contacte amb l’aire produeixen una escorça de suro com la del tronc. La surera pot rebrotar tant de la soca com de l’arrel.
Alzina surera bellaterrenca, de uns 10 metres d’alçada|BELLATERRA.CAT
Les fulles, perennes, són verdes durant tot l’any, fan de 4 a 7 centímetres de llargada i són lleugerament lobulades o dentades. Poden estar a l’arbre entre un i tres anys. Són petites i dures, i, per tant, deixen escapar poca aigua. Presenten importants variacions de duresa i de color en funció de la posició que ocupen a l’arbre, de les característiques genètiques i de la intervenció de l’home.
Les flors masculines, molt nombroses, s’agrupen en aments. Les femenines, lleugerament pedunculades, són aïllades. El fruit és la gla, que presenta una forma i unes dimensions (2-3 centímetres de llargada) molt variables en funció de cada arbre i de l’època de maduració. Les primeres fructificacions es donen quan l’arbre té entre 15 i 25 anys, i s’assoleix el màxim al voltant dels 100. La vida de les sureres es pot allargar fins als 150 o 250 anys.
Quina obra d’art de la natura bellaterrenca|BELLATERRA.CAT
Els troncs són més o menys sinuosos, ramificats lateralment a alçades que varien en funció de l’espessor del bosc o de la sureda i de les podes (a Catalunya, pràcticament inexistents). La fusta té una densitat elevada. Es fa servir, entre d’altres, a la torneria, a les drassanes (ja que suporta molt bé la immersió en aigua sense podrir-se) i com a llenya (ja que té un potencial calorífic elevat). L’alzina surera és un dels pocs arbres capaços de rebrotar després d’un incendi, gràcies a l’escorça de suro, que actua com un aïllant tèrmic i impedeix que les altes temperatures afectin els teixits vitals.
BELLATERRA.CAT 