Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Barri del Viot’

Cal felicitar aquest vei del Barri de Viot de Bellaterra per la feina ben feta, ja que responsablement està cuidant el seu terreny i eliminant les herbes seques, bàsic per evitar incendis al nostre poble de Bellaterra.

Video de Bellaterra. Cat

Alguns terrenys privats de Bellaterra fan pena, per la cantitat d’herbes seques en ple estiu, i és un perill per la seguretat, ja que pot produir-se un incendi en quansevol moment.

Read Full Post »

La seva característica més identificativa és l’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa, de la qual s’extreu el suro. A causa d’aquesta escorça, la surera s’ha explotat forestalment i s’ha afavorit la seva expansió a les terres on pot créixer.

Detall del tronc de l’alzina surera del barri del Viot de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Forma boscos clars, anomenats suredes, a les terres baixes, especialment del litoral, sobre terrenys silicis. Es pot trobar barrejada amb el pi blanc o amb el pi pinyer, però l’explotació humana l’ha afavorit en detriment dels altres arbres.

Normalment, l’alzina surera fa entre 5 i 15 metres d’alçada, però es poden trobar exemplars molt vells de fins a 20 metres. El diàmetre del tronc pot fer entre 0,5 i 1,5 metres. Les arrels representen una cinquena part del total de la llenya de l’arbre. La majoria són superficials i quan estan en contacte amb l’aire produeixen una escorça de suro com la del tronc. La surera pot rebrotar tant de la soca com de l’arrel.

Alzina surera bellaterrenca, de uns 10 metres d’alçada|BELLATERRA.CAT

Les fulles, perennes, són verdes durant tot l’any, fan de 4 a 7 centímetres de llargada i són lleugerament lobulades o dentades. Poden estar a l’arbre entre un i tres anys. Són petites i dures, i, per tant, deixen escapar poca aigua. Presenten importants variacions de duresa i de color en funció de la posició que ocupen a l’arbre, de les característiques genètiques i de la intervenció de l’home.

Les flors masculines, molt nombroses, s’agrupen en aments. Les femenines, lleugerament pedunculades, són aïllades. El fruit és la gla, que presenta una forma i unes dimensions (2-3 centímetres de llargada) molt variables en funció de cada arbre i de l’època de maduració. Les primeres fructificacions es donen quan l’arbre té entre 15 i 25 anys, i s’assoleix el màxim al voltant dels 100. La vida de les sureres es pot allargar fins als 150 o 250 anys.

Quina obra d’art de la natura bellaterrenca|BELLATERRA.CAT

Els troncs són més o menys sinuosos, ramificats lateralment a alçades que varien en funció de l’espessor del bosc o de la sureda i de les podes (a Catalunya, pràcticament inexistents). La fusta té una densitat elevada. Es fa servir, entre d’altres, a la torneria, a les drassanes (ja que suporta molt bé la immersió en aigua sense podrir-se) i com a llenya (ja que té un potencial calorífic elevat). L’alzina surera és un dels pocs arbres capaços de rebrotar després d’un incendi, gràcies a l’escorça de suro, que actua com un aïllant tèrmic i impedeix que les altes temperatures afectin els teixits vitals.

Read Full Post »

Del Pinsap de Bellaterra broten cons de tots dos sexes, però perquè no passi l’autofecundació, les femenines se situen a la part alta de l’arbre i les masculines baixa. Les dues maduren a la primavera.

Cons masculins del Pinsap de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Localitzacions:
La major part dels es troben en àrees protegides sota alguna figura legal: Parc Natural de la Serra de las Nieves i Paratge Natural dels Reals de Serra Bermeja, a la província de Màlaga, i Parc Natural Serra de Grazalema a la província de Cadis. A la Serra de Santa Cruz, Orcajo (província de Saragossa), fora de la seva àrea natural de distribució, hi ha també un pinsapar, fruit d’una repoblació de principis del segle XX.

Cons femenins del Pinsap de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Descripció:
És un arbre robust, de fins a 30 metres d’alçada, de copa piramidal (encara que la seva forma varia depenent de l’edat i de les adversitats sofertes per l’arbre), que presenta acícules curtes, de 10 a 15 mm, gruixudes i rígides, d’àpex agut, disposades helicoïdalment, cosa que dóna a les branquetes l’aspecte d’un raspall per a tubs. Aquesta morfologia i disposició de les acícules faciliten una menor evapotranspiració i permet a aquesta espècie una certa resistència enfront de la sequera estival, típica de l’àmbit mediterrani. Les pinyes són cilíndriques i, com en les altres espècies del gènere, se situen en la part superior de la copa. Estan formades per escates caduques que es desarticulen de l’eix llenyós (raquis) en la tardor del primer any, alliberant les llavors alades.

Pinsap de 25 anys al barri del Viot|BELLATERRA. CAT

El seu hàbitat:
Els boscos peninsulars d’aquesta espècie es troben entre 1.000-1.700 metres d’altitud. Són formacions pures o barrejades en menor mesura amb roure valencià (Quercus faginea), auró negre (Acer monspessulanum i Acer granatense) o pins (Pinus halepensis i P. pinaster). El pinsap requereix unes condicions de temperatura no gaire extremes, amb estius frescos i hiverns freds, amb elevades precipitacions a la primavera i boires freqüents a la tardor i primavera, i una certa humitat estival, i es pot classificar aquest clima com a submediterrani de muntanya humit. Els pinsapars es desenvolupen amb tota la seva esplendor en les zones d’obaga, i no falten als solells, encara que en aquest cas són boscos més esclarissats. Aquesta espècie és indiferent al substrat, i creix tant en sòls calcaris com de peridotites.

Detall del Pinsap|BELLATERRA. CAT

El seu hàbitat:
Els pinsapars tenen un elevat valor paisatgístic i científic. Malgrat la protecció de què gaudeixen aquests boscos, encara són molts els perills que els amenacen: incendis provocats, projectes urbanístics, erosió, falta de regeneració per sobrepastoreig, excés de visitants incontrolats, etc. El pinsap va ser descrit per a la ciència pel botànic suís Edmund Boissier, en la seva obra Voyage botanique dans le Midi de l’Espagne (‘Viatge botànic pel sud d’Espanya’), 1838.


Cons masculins del Pinsap de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

 

Foto: bellaterra.cat

Foto 23 juny 2010: Detall del Carrer Dr. Fleming,  al barri del Viot, Bellaterra EMD

Totes les persones de Bellaterra EMD, pot aportar el seu grà de sorra per solucionar de mica en mica, detalls importants, per fer el nostre poble més cívic i amable, “com el detall de veïns del Carrer Doctor Fleming, asfaltant el gran forat del mig del carrer”

Felicitats per aquesta mostra cívica! Això sí és responsabilitat en temps de crisis i estimar la nostra Bellaterra EMD!!

No volem medalles, volem fer servei al nostre poble!!

Read Full Post »