Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Ecologia’

Dolors Miravitlles viu des del 2018 en una casa passiva de fusta a Berga

L’aire es renova sense necessitat d’obrir cap finestra

Dolors Miravitlles, amb el constructor Eduard Llop, davant la casa passiva al carrer Vallcebre de Berga|JUANMA RAMOS.

Virtudes Pérez|Al número 14 del carrer Vallcebre de Berga hi ha una casa que funciona de manera diferent. La seva estructura, feta amb fusta, amb aïllaments de cotó reciclat, ja la delata. Una part de la façana està pintada, però a sota no hi ha totxos. Ni ciment. El constructor, l’Eduard Llop, de Clau 21, no n’ha fet servir. Però més enllà de la carcassa, el que encara fa més original la casa on viu la Dolors Miravitlles des de l’any 2018 és que està dissenyada de tal manera que no necessita aire condicionat a l’estiu ni calefacció a l’hivern. És el que es coneix com a “casa passiva”. El secret, explica Llop, és “calcular la demanda energètica i fer l’aïllament tèrmic per reduir el consum al mínim”. No cal ventilar cada dia. La casa està tancada hermèticament i l’aire es renova constantment perquè la casa té uns pulmons incorporats. Es tracta d’un equip de ventilació mecànica, instal·lat en un armari al primer pis, “que no només renova l’aire sinó que també aconsegueix que, quan l’aire de fora entra a dins, adopti la temperatura de l’interior”.

“A l’estiu potser fa una mica de calor, però a l’hivern, i estem parlant de Berga, amb una estufa de llenya és suficient”, explica la Dolors, que està entusiasmada amb una construcció en què “la majoria dels materials utilitzats són ecològics i saludables”. Llop aclareix que aquest tipus d’edificació “està molt estudiada en climes freds, però aquí cal continuar treballant per afinar el control de la temperatura a l’estiu”.

Pel que fa als materials, seguint la filosofia de la bioconstrucció, s’ha optat per fer servir paper reciclat en lloc de cartó guix, pintura de calç i paviments baixos en compostos orgànics volàtils. És cert que als fonaments hi ha formigó, però tota l’estructura de la casa és de fusta i els aïllaments, de cotó reciclat. “L’entramat és lleuger, de fusta, i tant a les parets com a la coberta hi ha roba i texans”, indica el constructor. També s’han tingut en compte els estudis que vinculen els camps electromagnètics amb problemes de salut i s’ha eliminat la presència d’aquests camps al dormitori instal·lant un mecanisme que desconnecta la fase.

La Dolors, que a més ha posat plaques solars a la teulada, admet que el principal motiu per fer-se la casa va ser la “sensibilitat ambiental”. “Jo vaig fer biologia i és un tema que em preocupa molt.” En Ramon, el seu home, estava malalt; tenia una minusvalidesa i havien de canviar d’habitatge. Va ser una oportunitat. Va aguantar advertiments i crítiques. “Com que és una cosa molt nova, em deien que estava boja, que a veure si se’m cremaria la casa per haver-la fet de fusta… En general hi ha molt desconeixement.” El seu home hi va viure dos anys, a la casa. Llop recorda que n’estaven tan convençuts que ella li deia que “només que ell hi hagués viscut dos mesos ja l’haurien amortitzat”.
Tot i així, saben que encara són minoria, uns agosarats, i que per poder edificar amb tècniques de bioconstrucció encara hi ha molts entrebancs. Les mateixes lleis no ho faciliten. “Els arquitectes que ho volen fer s’han de buscar molt la vida. Espanya no és el millor país en normativa de construcció”, diu Llop. No sempre és fàcil obtenir el certificat. Però a la vegada això representa un gran repte per als professionals que creuen que, amb la crisi de les energies fòssils, això és el futur. “Tenim una autopista per recórrer, tot està per fer”, diu Llop.

CLAU 21 Immobiliària i Constructora

Passeig de la Indústria, 40, (08600 Berga)
☎️ 938 21 45 23

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

Als compostadors de jardí són freqüents uns animals que tothom coneix d’haver jugat quan eren nens: són els porquets de Sant Antoni o paneroles.

Els noms comuns varien en cada zona geogràfica, i per tant és difícil arribar a un consens en com anomenar-los. En castellà es diuen cochinillas o bichos bola. De tota manera, amb la descripció i les imatges tothom sabrà de quins organismes parlem. Es tracta d’uns animalons de color gris pissarra, que poden arribar a fer al voltant d’un centímetre i mig de longitud, i mig centímetre d’amplada. Algunes espècies poden enrotllar-se en forma de bola tancada on amaguen fins i tot potes i cap. Així protegeixen les parts més toves del seu cos.

Es caracteritzen perquè tenen set parells de potes, i dos parells d’antenes, tot i que un parell d’aquestes antenes són molt poc visibles. En realitat són crustacis, és a dir, parents dels crancs i les gambes. Com ells, respiren per brànquies, la qual cosa fa que només puguin viure en llocs molt humits.

Un aspecte curiós de la seva biologia és la seva manera de reproduir-se. L’acoblament té lloc de nit, cosa que fa que sigui difícil de veure. El mascle puja sobre la femella i l’acaricia amb les seves potes davanteres. Després es fa a un costat, es doblega per sota la femella i introdueix l’esperma a una de les dues obertures genitals que aquesta té (una a cada costat del cos). A continuació repeteix l’operació a l’altra costat. A l’abdomen, part final del cos, ventralment les femelles presenten uns apèndixs amb unes expansions membranoses que formen una mena de sac. És en aquest òrgan on guarden els ous fecundats. Dels ous surten les cries, que romanen allí fins que fan unes quantes mudes. Una mica com el sac on els cangurs crien els seus petits. Però a diferència dels cangurs, no tenen uns sol descendent, sinó de 5 a 80.

Poden criar d’una a tres vegades per any.

Les mudes són canvis de pell, o exúvia tècnicament. La seva pell és rígida i actua com a esquelet. Aquest esquelet és extern, a diferència del nostre, que és intern. Però com és rígid, i no es pot estirar, no permetria que l’animal creixés. La solució és trencar aquesta pell vella, que s’ha quedat petita, i fabricar-ne una altra de nova, més d’acord amb les noves mides de l’individu. Aquesta muda, o ècdisi, s’ha de produir en diverses ocasions al llarg de la vida de l’animal, mentre estigui en creixement.

Un altre aspecte remarcable dels porquets de Sant Antoni és que no muden tota la pell de cop, sinó que ho fan en dues tongades separades uns quants dies, primer l’abdomen, i desprès cap i tòrax. Per això, no és estrany veure alguns individus amb coloracions diferents entres aquestes parts del cos. Després de mudar, es mengen la pell vella per reaprofitar els seus components. Poden viure fins a dos anys.

Des del punt de vista pràctic, els porquets de Sant Antoni són peces importantíssimes en el procés de transformació de la matèria orgànica a la natura.

A l’igual que els cucs de terra, com el cuc vermell que es fa servir en els vermicompostadors, a més de matèria orgànica en descomposició, poden empassar-se els seus propis excrements, i els d’altres organismes. D’aquesta manera aprofiten força les restes i acceleren la seva transformació, i això ajuda a aconseguir compost en poc temps, i de molt bona qualitat. Són molt poc exigents en les condicions que els calen per viure, només els hi calen humitat i foscor, i tant mengen restes fresques com les que porten més temps en el compostador, i això fa que es reparteixen per tot el contingut del mateix. Prefereixen les restes vegetals, però també consumeixen les animals.

Són, per tant, uns grans aliats dels compostaires!

Són totalment inofensius davant els altres organismes del compostador, però tenen enemics dins i fora del mateix. Al compostador se’ls mengen els centpeus, i algunes aranyes. Fora del compostador els eriçons, les merles, els gripaus, i fins i tot les guineus poden alimentar-se d’ells.

Font: Wikipèdia

Read Full Post »

S’instal·len 50 metres quadrats amb un terra format per llambordes de plàstic i vidre reciclat per generar l’equivalent al consum elèctric de tres llars en un any

Els operaris instal·len el paviment solar (Europa Press)

Laura Galán

Barcelona fa una prova pilot amb una paviment solar que capta l’energia i la transforma en electricitat. S’ha instal·lat a les Glòries, en un espai que en el futur serà una plaça pública.

Aquest paviment fotovoltaic està format per una base de plàstic i vidre reciclat i està dissenyat de forma modular, cosa que facilita la instal·lació i el manteniment.

En total, se’n col·locaran 50 metres quadrats que captaran la llum solar per transformar-la en energia elèctrica que s’abocarà a la xarxa general.

El paviment incorpora el cablejat elèctric i un vidre altament resistent i antilliscant sobre els mòduls generadors.

La instal·lació tindrà una potencia de 9kWp, generarà una energia de 6,7 kWh i estarà connectada en mode autoconsum a un punt de Bicing proper.

Es calcula que amb aquesta superfície i potència es puguin generar uns 7.560 kWh/any, que equivaldria al consum energètic total de 3 llars, i suposa un estalvi de 2.722 kg de CO2 equivalent a l’any.

Estarà instal·lada mig any i durant aquest temps l’Agència de l’Energia farà un seguiment i monitoratge de les dades. Si es compleixen les expectatives s’estudiarà instal·lar-ho en altres espais de la ciutat.

Al repte concurs “Paviments generadors” de l’Ajuntament de Barcelona, s’hi van presentar set empreses. La proposta guanyadora va ser la del grup empresarial Sorigué, de Lleida, que ha rebut un premi subvenció de 30.000 euros.


Segons Sorigué, la solució pretén tant generar energia neta com utilitzar recursos i materials sostenibles per a la seva producció.

El repte “Paviments generadors: com podem incorporar la generació renovable local als paviments de la ciutat?”, es va llançar amb l’objectiu de conèixer solucions potencials de generació renovable local en paviments i analitzar la viabilitat d’implantar-les en carrers, places i vies d’accés a Barcelona.

La iniciativa s’emmarca dins del compromís amb l’Agenda 2030 i la voluntat de respondre als reptes de la transició ecològica i digital.

Barcelona vol ser una ciutat neutra de carboni al 2050 i reduir un 50% les emissions de gasos amb efecte hivernacle el 2030 respecte als nivells de 1992.

El model aposta per generalitzar l’autogeneració i l’autoconsum aprofitant grans espais públics.

Font: Laura Galán, CCMA,

Read Full Post »

El Club d’Esports de Muntanya (CEM) engega aquesta campanya de participació ciutadana.

Abocaments en plena natura de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA.CAT

EL PROJECTE

Està destinada a localitzar als camins exteriors dels nuclis urbanitzats de Cerdanyola els abocaments incontrolats de residus sòlids i els llocs d’amuntegament de deixalles, que tothom sap que tenen un impacte ecològic i visual al territori.

El principal recurs de la campanya és tot el potencial social de les persones del club que fan passejades, senderisme, ciclisme de muntanya, marxa nòrdica i trailrunning pels camins del municipi però també tots els veïns i veïnes de Cerdanyola. Amb les dades de la seva informació, es podrà incidir en les administracions pertinents perquè puguin conèixer les necessitats reals en la millora dels espais i en la gestió d’aquests residus.

Document complet del projecte
El modus operandi és molt senzill: només cal omplir un breu formulari on triar l’opció del residu que predomina a la localització (runa domèstica, voluminosos, envasos i llaunes, restes de jardineria i restes d’obra pública, industrial o d’empresa) i adjuntar-hi una foto i la seva ubicació exacta.

Projecte CEM Marquem les deixalles!

Formulari i enviament d’imatges
Aquestes dades seran gestionades pels responsables del CEM Cerdanyola, que les inclourà a un mapa cartogràfic interactiu que es pot consultar en aquest mapa👇

https://maphub.net/cemcerdanyola/cerdanyola?s=09

Click to access CEM_Projecte-de-participaci%C3%B3-ciutadana_localitzaci%C3%B3-de-residus_febrer-2021.pdf

Font: CEM

Read Full Post »

Envàs per a aliments biodegradable (Orycite)

La clofolla d’arròs com a substitut del plàstic: des d’envasos fins a mobiliari urbà

El nou material es diu Orycite i permet fer des de productes 100% compostables fins a peces barrejades amb plàstic que redueixen la petjada de carboni

S’utilitza per fer envasos, material de construcció o mobiliari urbà i també s’està provant per a la fabricació de components de cotxes. La clofolla de l’arròs del delta de l’Ebre serveix per produir un material que pot tenir nombroses aplicacions com a substitut del plàstic. I, a més, com que és biodegradable, ajuda a reduir la petjada per carboni.

El nou material ha estat desenvolupat per l’investigador Iban Ganduxé a la Cambra Arrossera del Montsià. Es diu Oryzite i és una alternativa menys contaminant al plàstic.

Es poden fer productes cent per cent amb Orycite que, un cop utilitzats, són compostables. I, si es barreja amb plàstic, s’obté un material resistent i lleuger.

La producció d’Oryzite ha permès donar un valor afegit a l’arròs. La cooperativa d’Amposta produeix i comercialitza un milió de quilos anuals del nou material obtingut de la clofolla d’arròs, que era un subproducte sense valor.

Entre els beneficis d’aquest procés hi ha la reducció de CO2, la petjada de carboni i el consum d’energia. Aquest component fa servir menys recursos per a la producció i hi ha menys malbaratament.

L’automobilística Seat és una de les empreses que han apostat per l’Orycite. Té en marxa una prova pilot per reduir el pes i la petjada ecològica del Seat León i ha incorporat l’Oryzite en diversos components del vehicle.

I, a banda de la indústria automobilística, l’Oryzite es fa servir, també, en la producció de material de construcció, mobiliari urbà i de jardineria i tot tipus d’envasos. Ja hi ha més de setanta fabricants europeus que l’utilitzen i les possibilitats futures poden ser moltes més.

Penjadors (Orycite)
Botons (Orycite)
Envasos (Orycite)
Coberts d’un sol ús (Orycite)
Mobiliari urbà (Orycite)

L’arròs és, després del blat de moro, el cereal més cultivat al món. És la base de l’alimentació en moltes regions, sobretot en països molt poblats, com la Xina o l’Índia, que en són els principals productors. Però la clofolla no és digerible pels humans.

Read Full Post »

Per Albert Pantaleoni Xercavins

Després del meu primer article al març sobre les jornades de neteja que organitzo en els boscos de Bellaterra, aquest cop torno, per parlar-vos sobre el moviment social que ha aconseguit Greta Thunberg i de Boyan Slat sobre el gran invent que ha creat per a netejar els oceans.

Des del meu punt de vista, la meva opinió sobre el moviment social que ha aconseguit Greta és esgarrifós, en menys d’un any ha aconseguit mobilitzar milions de joves a tot món perquè s’uneixin per a una única causa, sortir al carrer per manifestar-se contra la lluita contra el canvi climàtic després de la inacció de les administracions i els polítics. Tot molt bé fins aquí, però jo ara em pregunto: ¿I si Greta en comptes de manifestar-se cada divendres comencés a recollir escombraries en els seus carrers i boscos del seu país? Jo em pregunto: ¿aconseguiria transmetre a cadascun dels seus milers de seguidors el canvi de paradigma? Feta la meva opinió personal, ara us vull parlar d’Boyan Slat que a diferència de Greta no ha aconseguit obrir cap telediari però ha creat un invent brillant per netejar els oceans, The Ocean Cleanup, tecnologia avançada que ajuda a eliminar els plàstics en els oceans.

Per anar concloent ja, vull parlar sobre la COP25, després de dues setmanes de negociacions entre les diferents administracions i organitzacions dels diferents països que formen part de la cimera de l’clima és lamentable i trist que no hagin arribat a cap acord per prendre mesures urgents i immediates contra el canvi climàtic, quan ja a dia d’avui, els països més vulnerables estan patint conseqüències catastròfiques (sequeres, inundacions i focs descontrolats.)

Ara sí, ja per finalitzar el meu article, us recordo que podeu seguir-me al meu compte eco-friendly d’Instagram (@apxsavetheplanet) on público les últimes notícies sobre les jornades de neteja i temes relacionats amb l’ecologia i el medi ambient.

Moltes gràcies per llegir-me i ens veiem en alguna jornada de neteja.

atentament,

Albert Pantaleoni Xercavins

Read Full Post »

Gràcies voluntaries i voluntaris de Bellaterra per dedicar el vostre temps de descans dominical per deixar nets els nostres propers boscos i espai natural.

Sou amb sinceritat, molt bona gent!

FOTOS DE LA FAMILIA PANTALEONI XERCAVINS DE BELLATERRA

El nostre actiu i ecològic veí, l’Albert Pantaleoni Xercavins, va organitzar ahir diumenge una nova jornada de neteja pels propers boscos de casa nostra, una activitat cívica per conscienciar a tothom de l’importància de mantenir nets aquests espais tocant Bellaterra, i altres poblacions veïnes.

Des de Bellaterra.Cat agraïm a totes les voluntàries i voluntaris del grup de neteja que van participar ahir diumenge, i que també ho han fet altres vegades, dedicant part del seu temps per aquesta noble causa ecológica Sense aquest voluntariat la natura mai sería tant bonica ni saludable.

Sou de tot cor, la bona gent de Bellaterra!!

Tal com podeu veure en detall a les fotos enviades per la Família Pantaleoni Xercavin, es van recollir tota mena de brossa, destacant moltes rodes de cotxes, llençades en plena natura, i fins i tot sofà.

La jornada va durar aproximadament un parell d’hores, des de les 10:00h. fins les 12:00h, desprès tothom va estar convidat a gaudir d’un merescut aperitiu d’agraïment al Parc de Can Feliu (Sant Quirze del Vallès), coincidint que l’entitat Sant Quirze del Vallès Natura amb el suport de l´Ajuntament de Sant Quirze i la Unió Excursionista de Sabadell (UES), van organitzar també altra jornada de neteja amb aperitiu d’agraïment a les 12:30h.

Read Full Post »

[Galeria de fotos de Bellaterra. Cat]

LLUÍS TORRES

Bellaterr. Cat va visitar ahir dissabte la Fira Expoelèctric, situada a l’Arc de Trionf de Barcelona, un esdeveniment gratuït i per a tots els públics, que avui diumenge tancarà la seva interesant exposició gratuïta per tots els públics.

Bellaterra és amant de la natura i el medi ambient, i és per això que aquest any ha contractat mes de 50 instal·lacions fotovoltaiques, un 5% de les seves cases.

Com cada any, a Expoelèctric, els assistents també poden gaudir de múltiples activitats totalment gratuïtes i per a tota la família.

Gràcies a l’Expotest, els visitants tenen l’oportunitat d’experimentar de primera mà la sensació de conduir els nous models elèctrics i híbrids endollables de les marques del sector en un recorregut en trànsit obert a la zona de Test & Drive.

També hi haurà lloc per als e-Col·loquis, l’espai de debat moderat per experts on els ciutadans podran resoldre dubtes sobre el vehicle elèctric, les bateries i l’autoconsum fotovoltaic, tot en un format obert i pròxim. I tothom qui ho vulgui també podrà entrar a l’e-Casa, “la llar eficient endollada al vehicle elèctric”, impulsada per l’ICAEN, on es podrà experimentar de primera mà com aquesta llar s’abasteix amb l’energia del sol i la que li proporciona el vehicle elèctric.

Read Full Post »

La seva característica més identificativa és l’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa, de la qual s’extreu el suro. A causa d’aquesta escorça, la surera s’ha explotat forestalment i s’ha afavorit la seva expansió a les terres on pot créixer.

Detall del tronc de l’alzina surera del barri del Viot de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Forma boscos clars, anomenats suredes, a les terres baixes, especialment del litoral, sobre terrenys silicis. Es pot trobar barrejada amb el pi blanc o amb el pi pinyer, però l’explotació humana l’ha afavorit en detriment dels altres arbres.

Normalment, l’alzina surera fa entre 5 i 15 metres d’alçada, però es poden trobar exemplars molt vells de fins a 20 metres. El diàmetre del tronc pot fer entre 0,5 i 1,5 metres. Les arrels representen una cinquena part del total de la llenya de l’arbre. La majoria són superficials i quan estan en contacte amb l’aire produeixen una escorça de suro com la del tronc. La surera pot rebrotar tant de la soca com de l’arrel.

Alzina surera bellaterrenca, de uns 10 metres d’alçada|BELLATERRA.CAT

Les fulles, perennes, són verdes durant tot l’any, fan de 4 a 7 centímetres de llargada i són lleugerament lobulades o dentades. Poden estar a l’arbre entre un i tres anys. Són petites i dures, i, per tant, deixen escapar poca aigua. Presenten importants variacions de duresa i de color en funció de la posició que ocupen a l’arbre, de les característiques genètiques i de la intervenció de l’home.

Les flors masculines, molt nombroses, s’agrupen en aments. Les femenines, lleugerament pedunculades, són aïllades. El fruit és la gla, que presenta una forma i unes dimensions (2-3 centímetres de llargada) molt variables en funció de cada arbre i de l’època de maduració. Les primeres fructificacions es donen quan l’arbre té entre 15 i 25 anys, i s’assoleix el màxim al voltant dels 100. La vida de les sureres es pot allargar fins als 150 o 250 anys.

Quina obra d’art de la natura bellaterrenca|BELLATERRA.CAT

Els troncs són més o menys sinuosos, ramificats lateralment a alçades que varien en funció de l’espessor del bosc o de la sureda i de les podes (a Catalunya, pràcticament inexistents). La fusta té una densitat elevada. Es fa servir, entre d’altres, a la torneria, a les drassanes (ja que suporta molt bé la immersió en aigua sense podrir-se) i com a llenya (ja que té un potencial calorífic elevat). L’alzina surera és un dels pocs arbres capaços de rebrotar després d’un incendi, gràcies a l’escorça de suro, que actua com un aïllant tèrmic i impedeix que les altes temperatures afectin els teixits vitals.

Read Full Post »

Aliments nus als supermercats de Nova Zelanda|FOODS IN THE NUDE

Per Ernest Faraday

“Food in the nude” (“Alimentos desnudos”) es una campaña de Nueva Zelanda para poner fin a los envases de plástico para productos frescos en los supermercados. Los productores alimenticios han firmado la Declaración de Embalajes Plásticos de Nueva Zelanda, que se compromete a hacer que todos los envases de las tiendas y las etiquetas sean 100% reutilizables, reciclables o compostables para 2025.

El NZ Herald informa que las ventas de algunas hortalizas se han disparado hasta en un 300% después de que varios supermercados de Nueva Zelanda abandonaran los envases de plástico.

Un grupo de supermercados ha abandonado el uso de envoltorios de plástico para prácticamente todas sus frutas y hortalizasen un proyecto denominado “Alimentos desnudos”. También ha introducido bandejas de alimentos reciclables, una medida que brinda a los clientes la oportunidad de desviar más de 80 Millones de bandejas de vertederos cada año.

Nigel Bond, propietario de una de las tiendas dice que su nuevo sistema de estanterías le recordó cuando era un niño que iba al frutero con su papá y uno podía oler los cítricos frescos y las cebollas. Él dice que al envolver los productos en plástico los desinfectamos y privamos a las personas de esta experiencia.

“Cuando asumes estos proyectos, pueden ser un desastre y llevar a un rechazo de los clientes, pero en mis 30 años en la industria de los supermercados, este simple cambio ha resultado en la respuesta más positiva de los clientes que he recibido”, comenta Bond.

La iniciativa es parte de la guerra contra el plástico. En Nueva Zelanda, los días de las bolsas plásticas de un sólo uso están contados (la mayoría de los supermercados ya no las proporcionan en el momento de la salida), mientras que el gobierno aceptó las regulaciones para una eliminación obligatoria en todos los minoristas a partir del 1 de julio 2018.

“En ese momento notamos que una cantidad cada vez mayor de productos frescos se enviaban en envoltorios de plástico. Pensamos que esto era una locura y prometimos hacer algo al respecto”, dice Bond quien junto con el gerente de la tienda, Gary May, tuvieron la idea por primera vez hace más de dos años.

Bond comenzó las conversaciones con los productores y proveedores, la mayoría de los cuales, según él, estaban felices de encontrar formas de proporcionar productos de empaque libres de plástico.

“Fui a un viaje de estudios a los Estados Unidos y vi lo que la cadena de supermercados Whole Foods lo está haciendo allí. Tienen una gran variedad de alimentos frescos y su comercialización es casi una forma de arte”, agrega Bond.

Se instaló allí un nuevo sistema de estanterías de refrigeración para exhibir frutas y hortalizas frescas junto con un proceso conocido como “nebulización” para ayudar a mantener frescos los artículos.

“Las verduras son 90% de agua y los estudios han demostrado que los productos empañados no solo se ven mejor, conservan su color y textura, sino que también tienen un mayor contenido de vitaminas”. También instalamos un sistema de ósmosis inversa que trata el agua eliminando el 99% de todas las bacterias y el cloro, por lo que confiamos en que el agua con la que se está rociando sigue siendo pura”, comenta Bond.

El propietario también sostiene que algunos productos, como las bayas, las uvas y algunos tomates, todavía vienen en recipientes de plástico, mientras que los hongos se envasan en bandejas de cartón. La mayor parte de este embalaje es, sin embargo, reciclable. Agrega que Foodstuffs también está probando alternativas de papel a las bolsas de papel de mariscos y las bandejas de charcutería a base de fibra. La Declaración de Embalajes de Plásticosde Nueva Zelanda plasma el compromiso de hacer que todos los envases de las tiendas y las etiquetas sean 100% reutilizables, reciclables o compostables para 2025.

http://www.inspimundo.com

Read Full Post »

Older Posts »