Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 17/07/2019

Read Full Post »

Mercè Borràs, després de 6 anys de cuinera al prestigiós restaurant i botiga gastronòmica Semón de Barcelona, en 1999 li van oferir portar la cuina del Cafè iRestaurant del Centre Cívic del Turó de Sant Pau (Bellaterra)

Jaume Burrull és la seva parella que portava la sala del Cafè Restaurant del Centre Cívic del Turó (Bellaterra), tota una dedicació personal i profesional, que serà difícil d’oblidar.

Read Full Post »

Un estudi liderat per la UAB revela que l’acidificació natural de la capçalera dels rius pirinencs s’està incrementant de manera alarmant pel canvi climàtic. El procés està en expansió i l’augment de compostos potencialment tòxics en les aigües podria arribar a afectar la qualitat dels recursos hídrics en les parts mitjanes i baixes de les muntanyes.

Aspecte de la capçalera del Torrent de la coma de l’Embut, en la freqüentada via d’accés al Puigmal, Parc Natural de Les Capçaleres del Ter i del Freser (Girona), juliol de 2018.

La problemàtica d’acidificació dels recursos hídrics pirinencs no és un fenomen localitzat en punts concrets del Pirineu Central, com es pensava fins ara, sinó que s’està estenent per diverses zones de la serralada. Així ho conclou un estudi preliminar liderat per la UAB, amb la col·laboració de la Universitat de Girona (UdG), que ha comptat amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica.

El treball, dirigit per Mario Zarroca, investigador del Departament de Geologia, ha permès documentar els principals sistemes fluvials afectats i donar a conèixer la problemàtica existent als responsables de les principals administracions locals i autonòmiques.

Segons els investigadors, “els nostres resultats suggereixen que el canvi climàtic és el motor desencadenant del fenomen, perquè és possible establir una correlació entre episodis de sequera prolongada i increment de temperatura, amb l’augment dels processos de drenatge àcid natural”.

L’acidificació dels rius es reconeix en camp pel color turquesa de les aigües i la formació de precipitats blanquinosos rics en alumini que cobreixen els seus llits.

Els investigadors destaquen la importància d’iniciar un estudi a major escala, per acotar detalladament les causes i començar a dissenyar estratègies preventives i correctives. “La potencial toxicitat de metalls i metal·loides que són finalment alliberats al medi, com arsènic, alumini i níquel, especialment a través de l’aigua, és àmpliament coneguda”, assenyalen.

Exemples de l’aspecte dels precipitats i aigües riques en alumini. Esquerra: riu de Comapedrosa (Andorra), juliol 2018. Dreta: Coma de l’Embut, Núria, setembre de 2018.

Mapa esquemàtic de la regió pirinenca, indicant la distribució de les principals zones en què s’estan produint drenatges àcids naturals: 1, Bal del Chistau; 2, Barrancs de Vallibierna i El Ubago (riu Ésera) i Vall de Llauset; 3, Arriu Unhòla; 4, Riu de Sant Nicolau; 5, Riu Broate; 6, Monteixo; Valls de Comapedrosa; 8, Puigmal-Núria i 9 Bastiments-Ull de Ter.

L’estudi, “Acidificació de les masses d’aigua d’alta muntanya i la seva relació amb el canvi climàtic, toxicitat i implicacions en la Biodiversitat” (AMiCC) s’ha dut a terme en diverses zones dels Parcs Naturals de Posets-Maladeta (Osca), Alt Pirineu (Lleida) i Les Capçaleres del Ter i Freser (Girona).

Ha estat realitzat amb tècniques de cartografia geomorfològica basades en el treball de camp i estudis de sèries multitemporals de fotografies i imatges aèries, exploracions geofísiques mitjançant tomografia elèctrica de resistivitats i georradar, així com a partir de mostrejos hidroquímics, isotòpics i de bioindicadors, i anàlisis de sèries climàtiques.

Read Full Post »

Helena Solà, cap de llista d’ERC Cerdanyola s’ha sumat a la llarga llista de regidores que acaben a la Diputació de Barcelona cobrant sous astronòmics de més de 60.000€ a l’any (Es nega a donar explicacions als veins i mitjans sobre l’horari laboral i la feina que fa).

“Helena Solà bloqueja al seu compte @helenasola de Twitter als veins i mitjans que li demanen explicacions”

Quim Oltra, vocal d’ERC a l’EMD de Bellaterra, nega respondre a les veïnes i veïns de Bellaterra, sobre l’horari laboral i sou de la seva companya de partit a la Diputació”

Helena Sola i Quim Oltra (ERC), candidats a l’acaldia de Cerdanyola i presidencia de l’EMD|ERC

Helena Solà, cap de llista d’ERC Cerdanyola, ha estat “recol·locada”, un cop va sortir de la coalició del govern amb Compromís, a la Diputació de Barcelona, un òrgan que ja es comença a conèixer com «la gran porta giratòria» dels Ajuntaments.

Segons publicacions de Cerdanyola. Info, l’actual regidora de l’oposició i cap de llista d’ERC Cerdanyola ha sigut recol·locada com assessora de la Diputació de Barcelona amb catorze pagues de 4.819,06€ mensuals, més del que se li va adjudicar a Victor Francos o a Santiago Cayuela, quan va utilitzar la mateixa porta giratoria i van cobrar catorze pagues de 3.505,62€ mensuals.

Amb aquesta pràctica, ERC Cerdanyola demostra que no pretén baixar-se del carro de les portes giratòries de la Diputació.

Teòricament, la Diputació de Barcelona “s’encarrega de donar suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments perquè puguin prestar serveis locals de qualitat de manera més homogènia a tot el territori”, i “coordina serveis municipals i organitza serveis públics de caràcter supramunicipal”. A la pràctica, com s’està demostrant dia a dia, la Diputació és un ens que no és eficient per la ciutadania (massa burocràcia que alenteix les urgències locals), però si és eficient per recol·locament de polítics.

Helena Solà i Quim Oltra|ERC

Això és veu reflexat al següent quadre. Dins de l’apartat de despeses del pressupost de 2015, la major despesa és la despesa de personal. Dels 210.920.000 euros destinats a aquesta partida, tan sols 129.157.055,66 està destinada a personal funcionari. Això significa que un total de 81762944,34 euros va destinat a diputats, càrrecs de confiança i personal laboral escollit “a dit”.

La partida per a càrrecs de confiança en la Diputació de Barcelona augmenta any rere any, malgrat la crisi. En 2010 la partida era de 2,52 milions d’euros i, en 2013, ja havia pujat fins als 3,4 milions.

Càrrecs “endollats”

L’estratègia dels partits polítics és utilitzar la Diputació com a porta giratòria: un cop els dirigents del partit han perdut el càrrec, passen a ser recol·locats a la Diputació com a càrrec de confiança. D’aquesta manera converteixen la Diputació en “la gran ganga”. A Cerdanyola tenim varis exemples, com els de Víctor Francos (PSC), Olivé Bayón (PSC) o Santi Cayuela (ICV-EUiA). El PSC del poble veí, Ripollet, també va aconseguir col·locar com a càrrec de confiança del PSC a l’ex-alcalde Juan Parralejo.

La Diputació de Barcelona compta amb 46 càrrecs de confiança per a 51 diputats. En alguns casos, alguns d’aquests “endollats” de la Diputació, li han de donar al seu partit, a canvi, una mena de “impost revolucionari”, que consisteix en donar un tant per cent del seu sou al partit, beneficiant així, d’un cop, a “l’endollat” i al partit, que veu com s’incrementen les seves caixes.

La Diputació, una font de finançament per als partits polítics i les seves fundacions

La Diputació, a més a més, s’ha convertit en una font de finançament dels partits polítics. CiU (202.671€), PSC (194.671€), PP (90.000€), ERC (58.654€) i ICV-EUiA (74.665€) van repartir-se un total de 621.327 euros en subvencions directes només en 2014.

No només els partits reben subvencions de la Diputació, sinó que també ho fan les seves fundacions: Fundació Rafael Campalans (PSC) 45.926€, Fundació CatDem (CDC) 32.052€, Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (UDC) 11.500, FAES (PP) 24.069€, Nous Horitzons (ICV) 13.755, Fundació Alternativa (EUiA) 3.438€, Fundació Irla (ERC) 12.912€. En total, les fundacions dels partits polítics es van repartir 143.652€ en 2014.

Read Full Post »