El vot unànime de l’oposició força la reducció del 10% de les retribucions de l’equip de govern
Els quatre grups a l’oposició (ERC-MES, CUP-Amunt, PSC-CP i Ciutadans) a la Junta de Veïns de l’EMD de Valldoreix es van posar d’acord ahir per aprovar una proposta conjunta que obligava l’equip de govern a reduir-se el sou un 10%.
El text aprovat amb el vot en bloc dels vocals a l’oposició estableix unes retribucions anuals de 39.339 € anuals pel president, Josep Puig, que desenvoluparà les seves funcions en règim de dedicació parcial, amb una dedicació de 31,5 hores setmanals, que representa un 90% de la jornada de referència. De la seva banda, la vocal Susana Herrada, que ostentarà el càrrec de vicepresidenta, percebrà 31.320€ anuals en règim de dedicació exclusiva, amb una dedicació de 35 hores setmanals. Per últim, els vocals amb adscripció d’àrea de govern, Elena Degollada i Bernat Gisbert, percebran 23.490 € anuals, amb una dedicació de 26,15 hores setmanals, que representa un 75% de la jornada.
La proposta d’acord alternativa a la presentada per l’equip de govern també va servir per apujar fins a 900€ la retribució per assistència a les sessions plenàries de la corporació i fins a 200€ per assistència a les juntes de portaveus i a la Comissió de Comptes, fins a un màxim de 12.000€ anuals. En l’anterior mandat els vocals a l’oposició tenien una assignació de 240€ per assistència al ple i 200€ per assistir a les juntes de portaveus i Comissió de Comptes, fins a un màxim d’11.000€ anuals.
Durant el transcurs de la Junta de Veïns d’ahir dijous es va votar igualment l’aprovació de la modificació de la periodicitat de les sessions plenàries ordinàries de la Junta de Veïns, que passaran a celebrar-se cada mes, exceptuant el mes d’agost, mentre que fins ara es convocaven amb periodicitat bimestral. Les sessions tindran lloc tercer dijous de cada mes, a les 19:00 hores, a la Sala de Plens de la Casa de la Vila.
Segons publica Cerdanyola.Info el Parc de l’Alba ha participat en la fase prèvia de la prova d’estrès d’un nou programari que té com a objectiu identificar les opcions més viables, ambientalment i econòmicament desitjables, per implementar xarxes de fred i calor a les ciutats.
El Parc de l’Alba farà servir per analitzar les possibilitats d’estendre la xarxa (que ja està operativa a la zona de negocis) a la futura zona residencial.
El programari de codi obert va ser desenvolupat pel projecte d’investigació Thermos, finançat per la Unió Europea, i està dissenyat per complir amb els requisits cabdals de les ciutats i els específics de cada cas.
Aquest programari de modelatge i mapeig de sistemes d’energia d’última generació està dissenyat per ajudar les administracions locals i els planificadors a trobar les millors solucions de xarxa i determinar els edificis a prendre en consideració, entre centenars de possibles opcions de xarxes de fred i calor. El programari, llançat oficialment el mes passat, és, segons indiquen des del parc del sincrotró, fàcil d’usar i gratuït.
Qui hagi perdut aquesta tendra mascota pot contactar a info@bellaterra.cat i us posarem en contacte amb la veïna que la té depositada al Carrer Pin i Soler.
CARTA OBERTA D’ÀLVAR MASLLORENS (LLIBRERIA LA TEMERÀRIA DE TERRASSA)
Àlvar Masllorens de La Temerària de Terrassa |CEDIDA
La Temerària tanca el pitjor mes de la seva història. És per aquest motiu que em permeto fer públiques aquestes reflexions en veu alta, perquè potser entre tots trobarem una sortida a l’atzucac que viu el comerç, en general, i les llibreries, en particular. Si passegeu per les vostres ciutats, imagino que us haurà cridat l’atenció el cada cop major nombre de comerços que tanquen les seves portes. Darrera de cada tancament, hi ha un drama personal i un projecte muntat amb il·lusió que s’esfondra en el no-res. Em podeu dir que és llei de vida, o la llei del mercat, i que els “nous temps” porten implícits uns certs canvis i que cal adaptar-s’hi. I segurament això té una part certa, però voldria fer una breu anàlisi de com veig la situació.
La crisi econòmica, de la qual ja se’n parla poc, continua fent estralls i un nombre molt important de persones han vist delmades les seves capacitats econòmiques. A més, des d’octubre de 2017 (amb quatre mesos terribles i caigudes de vendes del 40% en molts sectors), que no aixequem cap; només a finals del 2018 semblava que es començava a redreçar la situació, però va ser un miratge i el que portem d’any està essent encara més complicat que l’exercici anterior. La capacitat d’endeutament dels comerciants ha sobrepassat el límit, i només aquells que no estan subjectes a un lloguer o que tenien un bon coixí financer poden aguantar aquest daltabaix sostingut massa temps.
Hi ha canvis en els hàbits de consum, certament. I aquí apel·laria a la ciutadania a plantejar-se quin model de ciutat vol per als propers anys. La compra on-line continua creixent (sovint després d’haver visitat una botiga presencial on cerquem assessorament), i això desertitzarà de comerç les nostres ciutats; sense ànims de ser apocalíptic, allò que quedarà seran els bars i les grans marques que esdevindran punt de recollida de la compra feta per internet i com a outlets per desembarassar-se dels estocs sobrers.
Apel·lo, també, a la conscienciació de la força que tenim com a consumidors. Penso que hem de tenir present, a més de què comprem, on ho fem i a qui. On volem, en definitiva, que vagin a parar els nostres diners. Hem de mirar per la nostra butxaca, i tant que sí, però per això mateix hem de tenir present on comprem, cada una de les vegades que ho fem; no s’hi val a badar. A tall d’exemple: la meva competència surt, d’entrada, amb més de 15 punts percentuals d’avantatge respecte les llibreries independents. Ells camuflen un descompte teòric (que segurament sí que trobareu per internet), i nosaltres el fem, mitjançant sistemes de fidelització diversos, de manera íntegra. Perquè us feu una petita idea, aquesta fidelització ens suposa, tot sovint, gairebé la mateixa quantitat que perdem en el negoci al llarg de l’any. Però ens sembla, potser erròniament, que no podem deixar de fer-ho. Per vosaltres, és clar. Els qui ja sou militants, que en sou molts, ens consta i ens enorgulleix alhora que ens emociona. També, i evidentment, com menys venem menys estoc podem posar a la vostra disposició, la qual cosa va clarament en contra del nostre discurs llibreter.
Entenc que Terrassa, amb una població de 220.000 habitants (dels quals, després de mirar-ho atentament, sabem del cert que ens adrecem a uns barris que suposen un 25% de la població, és a dir, 55.000 habitants) hauria de donar per poder sostenir un projecte com el nostre. I, segons sembla, no és així.
Aquí ve la crida i el vostre ajut. Creiem que com a lectors, com a usuaris de llibreries independents, podeu fer-vos ressò dels nostres projectes, ser part activa de la difusió del petit comerç, que està abocat al precipici. Dins del vostre entorn personal, laboral, familiar. Allà on cregueu que hi pot haver un consumidor a qui li pugui interessar reflexionar sobre aquest fet, que no ens sembla menor. Perquè amb cada una de les decisions de compra estem definint també les ciutats del futur que ens donarem.
Sento que tot plegat soni molt catastrofista, però fa ja massa mesos consecutius que la situació no deixa de deteriorar-se i el comerç local, en ple, necessita de la complicitat de la ciutadania. I sembla que ens n’haguem d’amagar i no se’n pugui parlar obertament. Com veieu, hi estic radicalment en contra. Us necessitem.
Si heu tingut la paciència de llegir-me, gràcies pel vostre temps i, sobretot, gràcies pel vostre suport, tan necessari!
“Comerciants d’arreu de Catalunya denuncien l’augment de locals comercials buits a les ciutats. Els motius: l’elevat preu dels lloguers i les vendes per Internet”.
Locals de Catalunya tancat i barrats|CCMA
“Segons informació de TV3, a Catalunya, el nombre d’establiments sense ocupar ja arriba als 30.000”
N’hi ha molts que fa anys que estan buits, excepte a les zones comercials, on el problema és que hi ha molta rotació perquè als botiguers no els acaben de sortir els comptes.
Aquesta setmana, un llibreter de Terrassa ha denunciat la situació en una carta oberta que s’ha fet viral a les xarxes. Àlvar Masllorens, responsable de la llibreria La Temerària, explica que ha tancat el pitjor mes de la seva història. A la carta reflexiona com la compra online desertitzarà els comerços de les ciutats.
Un crit d’alerta pels locals buits, que, fins i tot, s’acumulen en alguns eixos comercials, on els lloguers són cars. Fins a una quinzena al cèntric carrer Sant Pere de Terrassa i fins a 50 al centre de Sant Cugat, on la situació s’ha agreujat, segons els botiguers, des que cal pagar per aparcar a la zona més comercial i això ha fet baixar l’afluència de clients.
Subvencions per recuperar locals
Empreses i autònoms poden presentar a partir d’aquest dilluns les sol·licituds per rebre una nova línia d’ajuts del govern que incentiva la recuperació de locals comercials buits, la reforma d’establiments i la implantació de sistema de Click&Collect, per fomentar la recollida en botiga de les compres online.
El projecte s’emmarca en el pla anual de subvencions que convoca el Consorci de Comerç, Artesania i Moda i està dotat amb 1,59 milions d’euros.
“Els organitzadors de la Mostra de Dansa van crear confusió durant tota la programació setmanal , per anunciar Macedònia (Grècia) com Macedònia del Nord (Estat independent de l’exIugoslàvia)”
Per Lluís Torres
La 36à Mostra Internacional de Dansa Popular de Cerdanyola del Vallès s’ha celebrat del 2 al 7 de juliol de 2019, actuant per diferents barris de la ciutat, però mai per Bellaterra, en la seva llarga història, potser en el futur l’Ajuntament podria canviar aquesta decisió, sempre i quan Bellaterra no s’hagi annexionat a Sant Cugat del Vallès.
Presentació dels grups al Parc del Turonet de Cerdanyola | BELLATERRA. CAT
Ahir al vespre, després d’una molt lleugera pluja d’estiu, el Parc del Turonet era ple de gom a gom per gaudir la gala principal de la Mostra de Dansa de Cerdanyola. Un gran èxit amb les actuacions dels grups internacionals Jehoma e Malesis (Macedònia del Nord), Guzel Chulman de Perm (Rússia) i la del Ballet Folklòric de Paipa (Colòmbia), qui va aportar una coreografia nova de circ molt moderna, fora de la tradició popular. L’Esbart de Sant Marçal (Cerdanyola), l’anfitrió que va aportar daces tradicionals de les Illes Balears.
Grup Jehoma e Malesis (Macedònia del NORD | BELLATERRA. CAT
Un inici amb importants poblemes tècnics de só i regiscades a l’escenari per causes de la lleugera pluja caiguda, va obligar ràpidament a treure el material sintètic (el linoleum), que cobria les tarimes d’actuació, fins i tot el nou alcalde Carlos Cordón va posar-se mans a obra i va ajudar a retirar ràpidament el linoleum de l’escenari, per deixar la pròpia fusta, completament seca i a punt pel fi de festa de la Mostra.
Esbart Dansaire Sant Marçal | BELLATERRA. CAT
Uns dels error importants de la Mostra d’aquest 2019 va ser anunciar el grup participant de Macedònia del Nord (nacionalitat de l’ ex Iugoslàvia), com de Macedònia (Regió històrica de Grècia). Ahir al vespre, prèvia reclamació nostra als organitzadors, al final de les actuacions dels grups, van rectificar i es va aclarir aquest tema important.
Grup Guzel Chulman de Perm (Rússia) | BELLATERRA. CAT
“No té Cerdanyola responsables de protocol per avitar aquestes clares confusions, presentant un programa equivocat, ja que no és el mateix la Macedònia històrica de Grècia, amb la seva capital Tessalònica, que el nou estat independent de Macedònia del Nord”.
Ballet Folklòric de Paipa (Colòmbia) | BELLATERRA. CAT
La Mostra Internacional de Dansa de Cerdanyola del Vallès va néixer com un festival estrictament de dansa i ha esdevingut, en els 36 anys que s’ha celebrat, una enorme festa de mostra multicultural on hi tenen cabuda, a més de la dansa, la música, la gastronomia, la cultura popular, l’espectacle i la fotografia.
Ballet Folklòric de Paipa (Colòmbia) |BELLATERRA. CAT
La mostra té la finalitat d’apropar les cultures d’arreu del món als ciutadans i visitants de Cerdanyola del Vallès mitjançant les arts de la música i la dansa, aquest esdeveniment es converteix doncs, en una important manifestació cultural, d’intercanvi i de convivència, sent el seu lema la pau i l’enteniment entre cultures. Les persones que hi participen, tant actuant com a espectadors són part activa i tenen la possibilitat de conèixer i trobar-se amb diferents danses i músiques pròpies de les regions d’on provenen.
Aquest esdeveniment de caire internacional està organitzat per l’Esbart Dansaire Sant Marçal, una entitat cultural oberta a tothom i formada per ballarins que van des dels quatre anys fins l’adultesa, músics, socis i col.laboradors. Dins del seu repertori d’espectacles de dansa i música folklòrica hi ha danses i músiques de Catalunya, Illes Balears, Comunitat Valenciana, Regió sud de França (Rosselló) i l’Alguer.
La Mostra ha tingut una durada d’una setmana des del 2 al 7 del mes de juliol amb activitats com: mostres de dansa als barris, tallers de dansa, activitats gastronòmiques, concerts de músics, trobades de grups dansaires d’arreu de Catalunya o un concurs fotogràfic, a més de la gala principal, que esdevé l’acte central al Parc del Turonet on intervenen tots els grups convidats a més de l’amfitrió.
BELLATERRA.CAT 