Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Càncer’

ALIMENTACIÓ I CÀNCER: Les begudes ensucrades, incloses les “light” i els sucs, augmenten el risc de càncer

Posted in Bellaterra, tagged , on 10 Març 2021|

✅ La ingesta excessiva de calories i fructosa acostuma a provocar un augment de pes

✅ Les begudes ensucrades, incloses les “light” i els sucs, augmenten el risc de càncer

Begudes ensucrades|Creen Shop

Els tipus de càncers més detectats pel consum d’aquests productes, segons un estudi de l’ICO i IBIDELL, són el de mama, pròstata, colorectal i pàncrees

Les begudes ensucrades no tenen gaire bona reputació. Segons alguns estudis, els refrescos amb sucre o edulcorants artificials incrementen el risc de mort per qualsevol causa.

Ara, un estudi fet per l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) fila una mica més prim i associa una dieta rica en begudes ensucrades amb l’augment del càncer. I encara va més al detall: relaciona el consum d’aquestes begudes amb més possibilitats de desenvolupar càncer de mama, pròstata, colorectal i pàncrees.

La investigació, publicada a la revista The Nutrients, ha analitzat els resultats de 67 estudis observacionals publicats fins al juny del 2020.

En avaluar els sucs de fruita també ha observat un augment del risc en els mateixos tipus de càncer que per a les begudes ensucrades, mentre que les begudes “light” només van ser associades amb un risc més gran de càncer de pàncrees.

Aquesta mena de productes, diu l’estudi, poden contribuir a una ingesta excessiva de calories i fructosa, que acostumen a provocar un augment de pes i de paràmetres metabòlics. I això està relacionat amb l’adipositat, la resistència a la insulina, l’estrès oxidatiu i la inflamació, aspectes que, finalment, poden promoure el desenvolupament i la progressió del càncer.

“Aquest estudi dona suport a les recomanacions dietètiques més actuals de la World Research Fund (WCRF) de limitar el consum de les begudes ensucrades per a la prevenció del càncer i sensibilitzar els consumidors sobre la seva baixa qualitat nutricional i el seu alt contingut en sucre”, assegura cap del projecte i investigador de la Unitat de Nutrició i Càncer ICO-IDIBELL, Raül Zamora-Ros.

És per això que es recomana substituir les begudes ensucrades per aigua -de l’aixeta o embotellada-, i infusions sense sucre “com a principal font líquida per a la hidratació corporal”.

Zamora Ros considera més indicat consumir les fruites senceres en comptes de sucs de fruita:

“Això afavorirà el consum adequat de nutrients essencials, reduirà la ingesta excessiva de sucres i calories buides i, per tant, ajudarà a prevenir el risc de tenir malalties cardiometabòliques i càncer.”

El càncer és la segona causa de mort a tot el món, amb 9,6 milions de defuncions el 2018, una xifra que es calcula que es doblarà d’aquí a 20 anys. L’excés de pes i la diabetis s’han confirmat com a factors de risc importants per a molts tipus de càncer.

Font: CCMA, Creen Shop,

Read Full Post »

AVENÇ CONTRA EL CÁNCER: L’investigador català Joan Massagué descobreix el mecanisme que produeix les metàstasis

Posted in Bellaterra, tagged , on 16 gener 2020|

L’investigador català Joan Massagué descobreix el mecanisme que produeix les metàstasis
Les cèl·lules tumorals utilitzen una proteïna que intervé en la reparació de teixits per envair altres òrgans.

El científic català Joan Massagué (Wikimedia Commons)

Per Xavier Duran/TV3

Una molècula anomenada L1CAM és la clau que permet als tumors iniciar el procés de metàstasi i envair altres òrgans del cos. Així ho revela una recerca liderada per Joan Massagué, del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, que publica la revista Nature Cancer.

La metàstasi és la causa principal de les morts causades per càncer.

Al volant del 90% es produeixen per aquesta causa, quan cèl·lules d’un tumor s’escampen, ocupen altres òrgans i allà comencen el procés per produir un nou tumor.

El treball que ara publica l’equip de Massagué culmina gairebé vint anys de recerca en el laboratori que dirigeix el científic català dedicats a comprendre el mecanisme pel qual es produeixen les metàstasis. I ofereix una explicació que descarta el que fins ara se suposava: que algunes cèl·lules tumorals patien mutacions que els facilitava envair altres òrgans i propagar el càncer.

Una proteïna implicada en la reparació de teixits

L’L1CAM (molècula d’adhesió cel·lular L1) és una proteïna que actua en la reparació dels teixits. Afavoreix l’adhesió entre les cèl·lules i això permet tancar ferides. L’L1CAM no s’expressa en teixits normals que es troben en equilibri. Però, des de fa cert temps, s’ha associat a certes malalties i a la majoria de resultats negatius en el tractament clínic de tumors sòlids malignes.

El que han demostrat ara Massagué i el seu equip és que les cèl·lules tumorals aprofiten l’L1CAM per adherir-se a altres teixits. Així comencen les metàstasis. Se sabia que la producció de tumors en altres òrgans està dirigida per cèl·lules mare que, tot i l’heterogeneïtat dels càncers humans, tenen uns trets comuns.

Fa dos anys, l’equip de Massagué ja havia publicat a la revista Nature Cell Biology un article en què demostraven que l’L1CAM era un component essencial per iniciar la proliferació de cèl·lules de tumors de mama, pulmó, ronyó i còlon. Això permetia que els tumors s’escampessin pel cervell, pulmó, fetge i ossos.

El que fan aquestes cèl·lules és utilitzar la proteïna L1CAM per adherir-se i escampar-se per la superfície de capil·lars sanguinis i activar la producció d’uns factors requerits per iniciar el creixement.

Una possible diana terapèutica

Els investigadors han utilitzat tumors primaris i metàstasi en el fetge de pacients amb càncer colorectal, ratolins amb colitis i càncer intestinal i cultius cel·lulars. I així van poder comprovar el paper que juga l’L1CAM en càncers colorectals resistents a la quimioteràpia i per a la propagació del tumor.

Pels autors, això significa un canvi radical a l’hora d’investigar possibles dianes terapèutiques per on atacar la metàstasi. No s’ha de treballar amb models que expliquen com s’inicien els tumors, sinó centrar-se en el procés basat en l’L1CAM.

Afirmen que si bé l’estudi s’ha centrat en el càncer colorectal, es coneix molt bé el paper de la proteïna en molts altres càncers i en les metàstasis a diversos òrgans. I destaquen que han demostrat el paper essencial de l’L1CAM perquè les cèl·lules tumorals puguin sobreviure i arrelar en altres òrgans. Per això, creuen que la proteïna és una diana terapèutica en potència

Read Full Post »

BELLATERRA SANITAT: Tatuatges per sentir-se curada després d’un càncer de mama

Posted in Bellaterra, tagged on 30 Juliol 2019|

Una iniciativa solidària de Berga ofereix de franc el tatuatge dels mugrons i l’aurèola a les dones que han patit una mastectomia

La micropigmentació del mugró s’ha començat a incloure com a part de la reconstrucció mamària d’un procés oncològic. Des de l’1 de juliol la nova prestació ha entrat en la cartera de serveis bàsics de la sanitat pública i les comunitats han de poder oferir-la a totes les pacients que ho requereixin en els pròxims 5 anys, però encara no arriba a tothom.

A Catalunya per ara la micropigmentació, que és com un tatuatge per reconstruir l’aurèola i simular el volum del mugró en dones que han passat per una mastectomia, només s’ofereix a l’Hospital de Bellvitge. A la tardor s’ampliarà a un segon centre i la conselleria de Salut preveu ampliar-ho completament en els pròxims tres anys.

La Maria és una supervivent del càncer de mama. Li van practicar una doble mastectomia després de patir dos càncers de mama en cinc anys i haver fet 36 sessions de quimioteràpia. Un cop superat el càncer va buscar la manera que li reconstruïssin el mugró, però era massa car:

“Vaig trucar a diversos llocs i em trobava que em demanaven de 800 a 1.000 euros per fer una micropigmentació.”

Tatuatges realistes del mugró i l’aurèola

L’Associació de Persones Afectades de Càncer al Berguedà, Ginkgo, ha organitzat una iniciativa solidària per oferir gratuïtament la tècnica del tatuatge a les dones que ho demanin.
A diferència de la micropigmentació, el tatuatge té més colors i no s’esborrarà amb el temps, com explica la tatuadora Mireia Ortega, que participa en el projecte per aportar “el seu granet de sorra”. Com a artista, Ortega té en compte el tipus de regeneració de la pell, de la cicatriu i la reconstrucció dels pits. Gràcies a la seva tècnica de dibuix, aconsegueix que els mugrons semblin tenir relleu:

“He pogut ajudar aquesta persona amb les meves mans, el meu esforç i amb el que em dedico. És una cosa que t’omple moltíssim.”

La Maria ha quedat molt satisfeta i està molt agraïda:

“Després de 12 anys de tenir el primer tumor, m’estimo més em pugui veure els pits mitjanament bé d’una vegada. Ara m’he acostumat, però m’ha costat molt poder mirar-me al mirall.”

Per a les precursores de la iniciativa, el tatuatge suposa un tancament de procés imprescindible, també psicològicament. Ana Alltimiras, de l’associació Sense Por, ho explica molt gràficament:

“És com posar la cirereta al pastís. Tancar bé l’etapa, veure’t bé. Veure’t un pit més o menys maco. Veure’t un pit, el que entenem per un pit.”

Des de Ginkgo recorden que fins ara la Seguretat Social oferia reconstruir el mugró quirúrgicament, però moltes dones no volen tornar a ser operades un cop han superat la malaltia. Per a la seva presidenta, Aurora Rodríguez, un pit reconstruït però sense mugró ni aurèola és “com deixar la porta mig oberta i no tancar el cercle”. El tatuatge del mugró suposa una manera de tancar un procés amb una forta càrrega psicològica:

“Et crea la sensació que estàs més curada. Hi ha cicatrius que no s’esborraran mai ni en el cos ni en l’ànima, però el que no podem fer és crear una altra preocupació. I el que vols és això, veure’t el més semblant al que eres abans del procés.”

Els homes, tot i que només representen l’1% dels pacients de càncer de pit, també es poden beneficiar de la iniciativa. De fet, un pacient està ja pendent de rebre el permís del seu metge per fer-se el mateix tatuatge que la Maria.

Read Full Post »