Esperem que l’EMD faci quelcom per tranquilitzar aquesta família de Bellaterra
Benvolguts senyors, vam veure aquesta serp davant de casa nostra a Carrer de la coma de corbins 9. La propietat al costat de la nostra no és neta i plena d’arbustos i crec que necessita ser netejada. Què podem fer i ha qui preguntar, tenim nens petits a casa i sabem que les serps són verinoses.
Una salutació, Massimo Targetti
Colobra bastarda (Malpolon monspessulanus)
La colobra bastarda (Malpolon monspessulanus) pot assolir els 2 metres de longitud, la qual cosa la converteix en l’espècie de serp major entre les que habiten espontàniament a Europa.
Els adults tenen un matís verd olivaci general al dors –del qual es deriva el seu nom serp verda en català- amb algunes escates negres disseminades, mentre que el ventre és groguenc. En canvi, els exemplars joves són marrons, sense cap rastre del to verd que tindran adults, amb algunes escates de color castany fosc distribuïdes regularment pel cos i altres clares principalment al voltant de la boca. Segons l’ordre d’aparició, les imatges mostren l’evolució del color de la colobra bastarda a mesura que creix.
Igual que a la resta dels colúbrids, les escates del cap són més grans que les del cos, una característica que distingeix les colobres dels escurçons. A la colobra bastarda, l’escata frontal és més estreta que les dues supraoculars que té als costats i prou llarga per limitar també amb les escates preoculars. Aquest detall morfològic identifica la colobra bastarda entre els colúbrids sense recórrer al color, més aparent però inconstant. La pupil·la és rodona.
La colobra bastarda viu en tota mena d’ambients càlids. No és estrany trobar-la a horts, a la perifèria de pobles o ciutats, o que entri a les cases. A l’estiu és freqüent veure-la escalfant-se sobre l’asfalt de les carreteres. L’atropellament per vehicles i la persecució directa pels humans són causes principals de la mortaldat de la colobra bastarda. El seu nom popular colobra bastarda ja denota l’escassa estima en què se la té.
Si se sent amenaçada, adopta una actitud agressiva, aixeca el cap, bufa sorollosament i probablement intenti mossegar. Té un parell de dents que inoculen verí, situades a l’interior de la boca, que li serveixen per paralitzar la presa un cop capturada. És rar que injecti el verí a la primera mossegada i, donat el cas, el seu verí no té, ni de bon tros, l’efecte greu del verí dels escurçons. S’alimenta de tot tipus d’animals –insectes, sargantanes, ocells, micromamífers…–, segons la mida de la pròpia serp.
El coneixement dels rèptils a la comarca de Bages es deu a la tasca de Francesc Junyent Maydeu (1944-2016), coautor del llibre Vertebrats de la Catalunya central, editat per Edicions Intercomarcals-Regió7 el 1993 que va obtenir una extraordinària popularitat. En observar una serp, més encara a la comarca de Bages, és inevitable recordar Francesc Junyent, que amb tant rigor les va estudiar i amb la mateixa dosi d’empenyorament i entusiasme les va divulgar.
Font: Institució Catalana d’Història Natural, El medi natural del Bages i del Moianès
Restes complertes de la vella piscina |Foto de LORENA
BELLATERRA.CAT 