Veig que Gent per Bellaterra, partit que torna a presentar per quarta vegada i amb el mateix candidat, fa bandera de què Bellaterra és Sant Cugat!!

Això em recorda un director de màrqueting de partits polítics que deia “si vols guanyar unes eleccions fes demagògia”. ¿Entenc doncs que si Gent per Bellaterra guanya, automàticament Cerdanyola acceptarà i haurà d’anul·lar l’EMD, ens quedarem en els llims i haurem de demanar a Sant Cugat que ens accepti per crear una nova EMD? Per molt que hi dono voltes no entenc aquesta nova juguesca, i ho dic amb coneixement del tema, perquè ni la Generalitat ni el Parlament ni els mateixos Ajuntaments voldran aquest despropòsit, encara més, em sabria molt de greu que Cerdanyola i Sant Cugat s’enfrontessin per culpa de Bellaterra. Sé que es va fer un referèndum i va sortir que la població de Bellaterra volia anar a Sant Cugat, però entenc que no es va explicar prou bé les conseqüències que això representaria, és més, es va fer una campanya totalment encaminada a què sortís el si i ni tan sols es va plantejar una assenyada taula per parlar-ne i veure els pros i contres. En el seu dia vaig dir que aquell referèndum era el fracàs de la política. Està clar que a cada comicis s’han inventat algun tema que després no han complert. Un any la Independència de Bellaterra, un altre any l’espai sanitari, ara Bellaterra és Sant Cugat i altres promeses, com les pilones, les càmeres, etc… que va fent bulli l’olla. En el seu dia em vaig acomiadar amb un “Apa a deu Andreu” i no per un tema de malícia personal, sinó per un tema d’ineficiència política. Entenc que han intentat fer un esforç que se suposava podria afavorir la Gent DE Bellaterra, però no sé veure per enlloc aquestes millores desprès d’haver governat i amb majoria absoluta durant tretze anys!. Encara més, ha provocat enfrontaments estèrils amb l’Ajuntament de Cerdanyola i amb molta d’altra gent que creiem que l’EMD faria alguna cosa per millorar Bellaterra en conjunt. Sap greu dir-ho, però sento com si Gent per Bellaterra ens hagués tractat com idiotes. De tota manera la política té aquestes coses: que moltes vegades no ens mereixem els polítics que ens governen. Està clar que necessitem un canvi i gent nova, que no perdi el temps amb ximpleries i que sigui mínimament eficaç, imaginatiu i arribi a pactes que és en definitiva el que requereix la política. No voldria caure en el parany del que deia el director de màrqueting, què per guanyar “busqui compari i si trobeu alguna demagògia millor compri” Aquest diumenge, que tinguem sort!!
Àlvar Roda va formar part als anys 60 i 70 del grup Tricicle, juntament amb Frederic Roda i Ignasi Roda. El grup, que va pertànyer al moviment de la Nova cançó, tenia estil amb una forta càrrega d’ironia que es reflectia en les lletres de les seves cançons, moltes d’elles escrites expressament per a ells per poetes catalans: Pere Quart i Miquel Martí i Pol, entre d’altres.
Àlvar Roda Fàbregas