RAS I CURT: “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot” (Ada Castells)
El 1998, va publicar la seva primera novel·laEl dit de l’àngel (editorial Empúries en català, i Anagrama en castellà), que va basar en els seus avantpassats protestants. Des l’aleshores, ha continuat publicant diverses novel·les, i alguns relats curts. El 2012, rebé el 32è Premi Sant Joan Unnim de literatura catalana, amb l’obra Pura sang.
Al cap del dia utilitzem desenes d’electrodomèstics a casa com la rentadora, la secadora o el rentavaixelles, però a partir de l’1 de juny fer-los servir a una hora o a una altra tindrà efectes a la factura
El proper 1 de juny entra en vigor la nova tarifa de la llum. Atenció a aquestes sigles, 2.0TD, perquè així es com es dirà la nova tarifa per a tots els clients domèstics i petits negocis que tinguin contractada una potència inferior als 15 kW.
La nova tarifa està cridada a modificar els nostres patrons de consum. Ens obligarà a mirar el rellotge abans de posar la rentadora, perquè de fer-ho a una hora o a una altra el preu podrà més que doblar-se.
Però, atenció, tot i que el canvi és substancial, només afecta una part de la factura, la part regulada: els peatges i càrrecs. Els peatges serveixen per pagar el transport i la distribució de l’electricitat fins a casa, i els càrrecs serveixen per pagar altres conceptes inclosos a la factura com les primes a les renovables, o el dèficit de tarifa, etc.
Però quant pesen aquests peatges i càrrecs a la nostra factura? Doncs aproximadament suposen el 40% de tot allò que paguem a final de mes.
Com serà la nova distribució d’aquests càrrecs i peatges?
Amb la nova tarifa continuarem pagant aquests peatges i càrrecs en funció del terme d’energia, allò que consumim i que per tant varia mes a mes; i en funció del terme de potència, la part fixa de la factura, allò que paguem per estar connectats a la xarxa independentment del que consumim.
La diferència, però, radica en què, tot i que continuarem pagant més en funció de la potència contractada (un 55%), es potencia la part variable (que passa del 40% al 45%), on també pagarem més o menys en funció de l’hora en què consumim.
L’objectiu de tot plegat és fer els consumidors més conscients de la necessitat d’aplicar mesures d’estalvi energètic i sobretot desplaçar el seu consum fora de les hores punta, per evitar haver de fer noves inversions a la xarxa que encaririen més la factura.
“Què passa ara? Com que no estem incentivats a equilibrar consums, tothom consumeix a les mateixes hores, al vespre quan arribem a casa o al migdia. Això implica que les xarxes s’hagin de sobredimensionar només per a aquestes hores i això té un cost per al sistema”, explica Josep Graell, cofundador de Grupo Trébol Energía.
A més, davant un escenari cada cop més gran d’electrificació, amb la implantació del cotxe elèctric, per exemple, la necessitat de no tensionar les xarxes encara pren més importància. “D’aquesta manera el sistema actual amb la infraestructura que ja tenim ara serà capaç de donar més resposta al vehicle elèctric i sense fer inversions que repercutirien en increment”, conclou Pep Sala, conseller de la CNMC.
Però com m’afecten les noves tarifes?
Si ja tenies una tarifa amb discriminació horària (és a dir, pagaves la llum a preus diferents en funció del moment del dia, més cara al migdia i a la tarda, i més barata a la nit i al matí) la nova tarifa et resultarà familiar. Ara tothom tindrà discriminació horària.
Hi haurà tres períodes d’energia, això vol dir que el dia es dividirà en tres franges: punta, plana i vall. Els peatges i càrrecs que pagarem a cada franja seran diferents, i l’efecte immediat serà que posar la rentadora a l’hora punta serà més car que a l’hora vall.
Aquesta serà la distribució:
Hores punta, les més cares. S’aplicaran els dies laborables de 10.00 a 14.00 i de 18.00 a 22.00 Hores planes, més barates. S’aplicaran els dies laborables de 8.00 a 10.00, de 14.00 a 18.00 i de 22.00 a 00.00 Hores vall, les més barates. S’aplicaran els dies laborables des de les 00.00 fins a les 8.00 i també tots els caps de setmana i festius.
La discriminació horària també afectarà la potència, allò que paguem per estar connectats a la xarxa i disposar quan vulguem de l’energia que necessitem sense talls de subministrament. Fins ara només podíem tenir una potència i per aquesta pagàvem el mateix durant tot el dia. Amb la nova tarifa podem contractar dues potències diferents, amb preus també diferents.
De fet, de forma automàtica, al juny ja tindrem dos períodes contractats tot i que, fins que no diguem el contrari, de la mateixa potència.
El primer període anirà de dilluns a divendres de les 8.00 del matí fins a les 00.00 de la matinada i el segon període s’aplicarà els laborables des de les 00.00 de la matinada fins a les 8 del matí i també els caps de setmana i els festius.
Aquesta opció és molt útil, per exemple, per a aquells que disposen d’un cotxe elèctric o calefacció per acumuladors. Aquests clients havien de contractar una potència molt elevada tot i que només la necessitessin en el moment que carregaven el vehicle o bé a la nit, quan es carreguen les reserves de calor. Per tant, per una necessitat d’unes hores pagaven un excés de potència que no necessitaven durant la resta del dia.
Ara podran contractar aquesta potència elevada a la nit, en el període vall, quan serà més barata i carregar el cotxe llavors, i tenir una menor potència la resta del dia, -hora punta- quan costarà més i no en necessiten tanta.
Però llavors pagaré més o menys?
Per a la majoria de consumidors, si mantenen els mateixos hàbits de consum, la nova tarifa no suposarà una rebaixa important. De fet, per a molts fins i tot es traduirà en un increment de preu. Algunes consultores ja han fet els primers càlculs i això és el que se’n desprèn.
Per exemple, la consultora Trébol ha fet el càlcul per a un consumidor domèstic mitjà i estima que el canvi de tarifa li comportarà un estalvi d’entre un i dos euros mensuals. Ara bé, aquells clients, amb la mateixa potència i consum anual que tenien una tarifa amb discriminació horària, no els surt tan bé i veuran incrementada la seva factura en quatre o cinc euros mensuals, uns 60 al cap de l’any.
I per què aquesta diferència? Perquè els que tenien discriminació horària concentraven el seu consum a la nit i al matí, quan per a ells l’energia era més barata, ara, però, bona part de les hores més cares es concentren al matí. Com apunta Josep Graell:
“Això penalitza una mica els que havien sigut una mica eficients, però segurament també seran els que més ràpidament s’adaptaran a aquests nous períodes, donant-los més estalvi potencial del que tenien fins ara.”
L’OCU, en les seves estimacions, només preveu un estalvi per als consumidors domèstics de “cinc euros anuals” i el seu portaveu, Enrique García, denuncia, que “els consumidors que fins ara tenien la tarifa més barata, la de discriminació horària, tindran un augment anual de 57 euros”.
Remarquen, però, que l’impacte dependrà molt de cada llar, de quina distribució del consum faci i de com estigui de disposat a canviar els seus hàbits.
Em compensarà llavors estar pendent del rellotge per posar la rentadora?
La resposta és sí, et compensarà. Podem aconseguir rebaixes significatives en la nostra factura si modifiquem els nostres hàbits de consum. El cap de setmana serà quan menys pagarem. Per tant, traslladar les rentadores i assecadores als dissabtes o diumenges rebaixarà la factura. A més, l’estalvi en aquest cas serà doble, no només pagarem menys peatges i càrrecs sinó que també pagarem menys per la matèria prima en aquest cas la llum- ja que el cap de setmana amb menys demanda també acostuma a ser més barata, com explica Pep Salas, conseller de la CNMC:
“Fins ara, un canvi de posar la rentadora a una hora o una altra tenia un impacte molt petit a la factura i, per tant, un ho percebia com que no valia la pena; ara serà diferent, si modifiquem el moment en què consumim, podrem estalviar de manera significativa.”
La consultora energètica Trébol Energía hi posa números: “Posar la rentadora tot l’any a les hores barates ens permetrà només amb aquesta mesura un estalvi d’entre 40 i 50 euros anuals, si això ho extrapolem a tots els electrodomèstics del nostre ús diari, realment ens permet estalviar molt sent molt eficients”. Estimen que l’estalvi podria arribar als 100 o 150 euros l’any, però, és clar, tot depèn de la nostra capacitat de traslladar el consum a les hores vall.
Hi haurà electrodomèstics que farem servir a diari, per exemple, el rentavaixelles. Posar-ho a partir de les deu de la nit serà més econòmic que a les nou. I si no en volem estar pendents, programar els electrodomèstics perquè comencin a funcionar a les hores vall pot ser una bona opció.
De fet, això és el que es busca amb aquesta nova tarifa de la llum, desplaçar el consum a les hores de menor demanda i aplanar la corba de preus. En definitiva, es premia els clients que en facin un ús més responsable.
Una altra manera d’estalviar és ajustar la potència, i contractar estrictament la que necessito, sobretot la del període 1 (la que va de 8 del matí a 12 de la nit els dies laborables). Els experts diuen que si els ploms es disparen menys de dos cops l’any és probable que tingui una potència contractada per sobre de la que necessito.
Jo estic al mercat lliure, a mi també m’afecta?
Sí, afecta a tot el que tingui un contracte amb una comercialitzadora elèctrica. Tant si és una que opera al mercat regulat com al mercat lliure.
El que canvia amb la nova tarifa són els peatges i càrrecs que paguem tots els clients a través de la factura de la llum. I això, encara que a la factura s’especifiqui d’una manera més o menys clara, ho paguen tots els clients sense diferència. Si estàs al mercat regulat, la nova tarifa es reflectirà a la factura des del primer dia; si estàs al mercat lliure, probablement hagis rebut ja una carta de la teva comercialitzadora informant-te de canvis al contracte.
I és que encara que hagis pactat un preu fix per kw/h per tot un any, el més habitual és que al teu contracte hi hagi una clàusula que reculli la possibilitat per a la comercialitzadora de traslladar al client els possibles canvis que hi puguin haver en la part regulada de la factura. I, precisament, amb la nova tarifa de la llum el que es modifica és la part regulada.
Ara bé, la diversitat d’oferta al mercat lliure farà que depenent de l’oferta aquesta nova tarifa es traslladi de forma més o menys directa als clients. Molts passaran també a pagar la llum a preus diferents segons l’hora però aquells per exemple que tinguin una tarifa plana, potser no tindran l’al·licient de modificar el seus patrons de consum, perquè pagaran el mateix cada mes. Ara bé la seva comercialitzadora sí que haurà de pagar diferents càrrecs i peatges en funció de a quines hores posi el forn o la rentadora. I aquí adverteix l’OCU:
“Compte, que encara que el consumidor no se n’adoni, potser està consumint en aquests trams diferents, i aquest benefici de consumir a l’hora vall no ho veu reflectit a la seva factura i és la comercialitzadora la que finalment veu reduïts aquells peatges”, i la que per tant capitalitza aquell estalvi.
Enrique García de l’OCU, adverteix que”això ja ha passat. Ara mateix en la tarifa actual hi ha consumidors que estan en discriminació horària i no ho saben i aquest benefici en els peatges se’ls emporta la comercialitzadora”.
És un moment, per tant, per analitzar amb detall el nostre consum i estudiar les ofertes del mercat per saber quina és la que millor s’adequa al nostre estil de vida i la que més ens permet estalviar.
“És important recorda Graell- saber què vols fer tu, si tu et vols despreocupar, segurament són opcions bones les tarifes planes on no t’hagis de preocupar quan consumeixes , però si tu realment vols optimitzar el teu consum, és bo que et repercuteixi segons les hores els preus reals, perquè així realment l’estalvi se’t traspassarà a tu”.
En aquest sentit, Pep Salas, recorda que la”CNMC té a la seva web un comparador que permet, posant les teves dades, accedir a tot el ventall (d’ofertes) sense cap tipus d’interès de totes les comercialitzadores que potencialment et donarien aquell teu servei al millor preu. Les ordena de barata a cara”.
Una eina, reconeix, que fins ara tenia un servei limitat, però que cada vegada prendrà més importància.
I amb aquesta nova tarifa seguirem veient pics de preus com va passar amb el temporal Filomena?
Males notícies, aquesta reforma de la llum no evitarà la volatilitat en el preu de la llum. Els que estiguin al mercat regulat, continuaran pagant la llum a un preu diferent cada hora, patiran per tant pujades com la darrera viscuda al gener, però també es beneficiaran de les baixades, en canvi, els que estan al mercat lliure, acostumen a pactar amb la seva comercialitzadora un preu fix per a tot l’any.
Aquesta nova tarifa elèctrica només afecta la part regulada de la factura, la que fa referència als peatges i càrrecs, que suposen el 40% del rebut de la llum, la resta, la part d’impostos i la part que paguem pel que costa l’energia queda igual.
A grans trets, els diners que paguem a la factura de la llum es distribueixen en tres grans conceptes:
L’electricitat que consumim. Suposa un 29% de tot el que paguem. La nova tarifa no modificarà la manera en què es fixa el preu de l’electricitat als mercats majoristes. Un sistema que va ser fortament qüestionat arran del temporal Filomena quan els preus van marcar màxims històrics per caure als pocs dies a menys de la meitat. Així doncs, els preus als mercats majoristes continuaran fixant-se de la mateixa manera, de forma diària, i per cada hora. L’oferta, la demanda, la quantitat d’energies renovables, el preu del CO2, o del gas, continuaran influint en el preu final que paguem per l’energia.
La part regulada. Suposa un 51% de tot el que paguem. Aquí trobem els peatges fixats per la CNMC- i que serveixen per pagar bàsicament el transport i la distribució de l’electricitat des del punt d’origen fins a casa del client; i els càrrecs fixats pel ministeri- on s’inclouen els costos del règim especial de les energies renovables les anomenades “primes”, el dèficit de tarifa, la compensació de la generació extrapeninsular, la manera de compensar el sobrecost que té produir electricitat a les illes Canàries-, o els costos associats a la indústria nuclear com el tractament de residus.
Els impostos, suposen un 20% de tot el que paguem. Inclouen l’impost del 5% sobre el consum i l’IVA del 21% sobre l’impost total de la factura.
I la factura… l’entendré amb tants canvis?
La factura canviarà també a partir de l’1 de juny, d’entrada només tindrà dos fulls, però alguns apartats es compliquen. “La factura tindrà més rengleres, explica Pep Salas, conseller de la CNMC, tindrà més conceptes”. I és que a partir del juny tindrem dues potències, ara només una, i tres períodes d’energia, i tot això ha de quedar reflectit a la factura.”Des d’aquest punt de vista, ho podrem percebre com que serà més difícil d’entendre, però, vaja, és més difícil d’entendre perquè et dona més informació. El repte afegeix-, serà si la comercialitzadora a part dels requisits mínims legals que li obliga el BOE, decideix donar un nivell d’informació mes desgranada al consumidor”.
El BOE determina com haurà de ser el nou model de factura per a aquells que estiguin al mercat regulat. Ara bé, moltes de les novetats en la factura també seran d’obligat compliment per a les comercialitzadores del mercat lliure.
A partir de dilluns, 24 de maig, els 7 locals de restauració de Bellaterra, i els de tota Catalunya podràn allargar una hora l’horari nocturn, fins a la mitjanit.
Dibuix original de Bellaterra Gourmet
La mesura s’afegeix a la que ja va anunciar el Procicat la setmana passada, que permetia avançar l’obertura a les sis del matí, coincidint amb la millora de la situació epidemiològica.
L’altra gran canvi introduït pel Procicat en l’avenç de la desescalada és l’ampliació de les reunions socials, que podran ser de fins a 10 persones. Fins ara el nombre màxim era de sis persones, sense límit de bombolla.
Aquest aixecament de restriccions per combatre la pandèmia coincidirà, aquest segon dilluns de Pasqua, festiu per a moltes persones, amb l’ampliació dels aforaments de teatres i cinemes, del 50% al 70%; i dels comerços, del 30% al 50%, anunciada també la setmana passada.
En l’esport i els espais de culte es manté el límit d’aforament del 50%, però s’amplia el nombre màxim de persones.
Una altra restricció en vigor, la més visible, és l’obligació de portar mascareta, que Fernando Simón va obrir la porta a “relaxar” en exteriors a curt termini.
Amb l’estiu a tocar, la Unió Europa ha anunciat que permetrà l’entrada als ciutadans de països extracomunitaris que hagin rebut la pauta completa de vacunes aprovades per l’Agència Europea de Medicaments (EMA). La decisió, que encara s’ha d’aprovar al Consell Europeu, permetrà “permetrà reprendre de manera progressiva els viatges internacionals cap a la UE i fer-ho de manera segura”, segons el portaveu de la Comissió Europea Christian Wigand.
La desescalada també es nota en la cultura: el Canet Rock ha anunciat que l’edició d’enguany se celebrarà el 3 de juliol amb 22.000 persones de públic, que hauran de portar un test d’antígens negatiu fet el mateix dia i portar una mascareta FFP2.
Menys de mil hospitalitzats
Els principals indicadors de la pandèmia a Catalunya continuen millorant i aquest dimecres la xifra de pacients de Covid-19 hospitalitzats era 999, una xifra inferior a mil per primera vegada des de fa set mesos. D’aquests, 364 estan a les Unitats de Cures Intensives (UCI), 26 menys que el dia anterior.
La velocitat de propagació del virus (Rt) també continua baixant i se situa en 0,74, una centèssima menys que el dimarts. Això suposa que cada 100 infectats contagien una mitjana de 74 persones. Pel que fa a la positivitat, el percentatge de proves PCR i tests d’antígens que surten positius, és del 3,96%, per sota del 5% que l’OMS considera el llindar per poder controlar l’epidèmia.
El risc de rebrot (EPG), que mesura el creixement potencial de l’epidèmia, és de 124 punts, un nivell de risc similar al que tenia Catalunya la setmana del 8 de juliol passat. La incidència acumulada de casos per cada 100.000 habitants a 14 dies (IA14) baixa a 166.
Pel que fa al risc de rebrot per comarques, la Terra Alta és la que té un risc de creixement potencial més alt, amb 483 punts, seguida del Pallars Sobirà (467) i la Garrotxa (417). Cada dia són més, ara ja 14, les comarques amb un risc per sota de 100, considerat baix:
Tot i la disminució de la pressió hospitalària, el personal sanitari mostra signes d’esgotament. Convocats pel sindicat Metges de Catalunya, professionals de l’atenció primària han protestat aquest dimecres a la Plaça de Sant Jaume per reclamar un increment d’almenys un miler més de metges per frenar el que qualifiquen de “situació límit.
Es diu mitgera a la tanca o la paret comuna entre dos terrenys o edificis contigus.
Mitjaneta d’arbustos vius entre dos cases de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Els propietaris de patis, d’horts, de jardins i de solars confrontants tenen dret a construir una paret mitgera perquè serveixi de tanca o separació en el límit i en el sòl d’ambdues finques fins a l’alçària màxima de dos metres o la que estableixi la normativa urbanística.
TANQUES NO MITGERES ENTRE FINQUES:
Els propietaris de finques les poden tancar amb rengles d’arbres o d’arbustos vius, d’espècies vegetals seques, de canyes, de xarxes o de teles metàl·liques fins a l’alçària màxima de dos metres o la que estableixi la normativa urbanística.
En principi, es presumeix que un mur existent en el límit entre dues propietats és mitger, és a dir, pertany per igual als dos propietaris confrontants (en la seva extensió i gruix). No és que cadascú sigui propietari del 50%, sinó que tots dos són propietaris del 100%. A el conjunt de drets i obligacions que comporta l’existència i gaudi en comú d’una paret per part dels propietaris d’edificis o finques contigus, separats per aquestes divisions, és el que es coneix com mitgera. Aquest element comú pot tenir formes diverses, naturals o artificials: mur, tàpia, fites, rierol, a prop, tanca, etc. En finques rústiques pot ser un simple canvi de cultiu.
Quines obligacions tenen els mitgers?
Tots dos propietaris tenen l’obligació de contribuir a les despeses de construcció, reparació i manteniment de la mitgera, en proporció al seu dret. Un propietari no pot obrir finestres en una mitgera.
Tanca entre dos terrenys de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Per reparar la mitgera cal el consentiment exprés de tots els propietaris.
“Les despeses causats per l’acció d’un de sol dels mitgers aniran al seu càrrec”.
Aquest és un cas freqüent que sol acabar als jutjats: un dels propietaris realitza obres d’enderroc o demolició en la seva zona i provoca danys (esquerdes, desplaçaments) a la propietat de l’veí. Per això és important extremar la precaució en els estudis previs a les obres que afectin a la propietat contigua. En cas contrari es pot veure obligat per un tribunal a pagar les reparacions, les despeses de reallotjament de l’veí i els danys morals. D’altra banda, un propietari pot dispensar-se de la càrrega de mantenir la mitgera si renuncia a la mitgera, llevat que la paret mitgera sostingui seu edifici, en aquest cas aquesta renúncia no és possible.
Tanca d’una propietat de Bellaterra amb una placa d’homenatge a Joan Fàbregas Soler|BELLATERRA.CAT
Els arbres del veí em causen molèsties
El codi civil estableix que no poden plantar arbres a menys de dos metres de distància de la mitgera (50 cm si són arbustos). A més, si les branques d’un arbre envaeixen el vol de el terreny veí, el propietari d’aquest pot exigir que es tallin. Si són les arrels les que s’introdueixen a la finca veïna, el propietari d’aquesta pot tallar per si mateix.
Aigua Mineral Natural del Parc Nacional d’Aigüestortes (Lleida), servida a casa vostra de Bellaterra, en ampolles de 1,5L., 5L o 8L. El millor preu qualitat!
Aigua mineral natural del Parc Nacional d’Aigüestortes a un jardí de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET
ORIGEN DE FONT BOIX:
L’aigua mineral natural de Font Boix emergeix en un parc d’excepcional bellesa en ple Pirineu Lleidatà. La seva composició de mineralització molt dèbil li confereixen un sabor suau i agradable.
SALUT I COMPOSICIÓ QUIMICA:
El consum d’aigua mineral natural és fonamental per al metabolisme i la regenación de l’organisme ja que facilita l’expulsió de toxines. El seu origen subterrani la protegeix contra els riscos de contaminació bacteriològicament sana així com aporta una composició constant en minerals i altres components ajudant-nos a millorar la nostra salut.
– Fulles oposades, senceres, el·líptiques, de color verd fosc.
– Produeix flors blaves, que apareixen en densos raïms terminals.
– Floreix al començament d’estiu o de tardor, segons la varietat, en colors blanc violeta o vermell.
Hebe Speciosa o Verònica|BELLATERRA.CAT
– No suporta el fred, ha de mantenir-se a l’hivern a una temperatura aproximada de 10º C. Necessita la protecció d’hivernacle o cobert en climes freds.
– Conrear en lloc molt lluminós evitant el sol directe a les hores centrals del dia, a l’hivern, també ha de rebre bastant llum a causa del seu caracter perenne.
– L’exposició, en climes secs, és a mitja ombra perquè gaudeixi de major humitat.
– Li perjudiquen les gelades intenses, l’excessiva calor i la sequedat.
– Necessita ambients frescos i humits.
– Necessita sòl lleugerament humits però ben drenats.
– Accepta sòls pobres o mitjanament fèrtils.
– Va molt bé en zones pròximes a la mar, ja que tolera certa salinitat.
Hebe Speciosa o Verònica|BELLATERRA.CAT
– Regar periòdicament en el període de desenvolupament, però és vital evitar l’embassament.
– A l’hivern, mantenir la terra lleugerament humida.
– Abonar quinzenalment fins entrat l’estiu.
– Pot fer-se mitjançant esqueixos a l’estiu, amb temperatura de l’substrat de 20 a 22 º C. Arrelen amb facilitat.
L’acte online el presentarà la creadora del fòrum Chus Cornellana, amb la participació dels ponents fundadors de Norz Patrimonia, Joan Marinel-lo, advocat amb estudis superiors de comerç exterior, i Ramon Alfonso, economista especialitzat en mercats financers.
Per disposar de l’enllaç heu d’enviar un e-mail a la direcció forumbellaterra@gmail.com
Bellaterra. Cat venia denunciant des de 2010 la deixadesa per part de l’EMD, d’aquest passatge del nomenclàtor de Bellaterra
Passatge Ignasi Iglésias del nomenclàtor de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Segons recorden veïnat proper, aquest passatge estava conformat per escales, i opinen que si no es fa així esdevindrà una torrentera amb l’aigua de pluja. Caldria que aquest traçat el dissenyés un enginyer de parcs i jardins. Tindrà l’EMD en compta aquest suggeriment per deixar solucionat aquest passatge?
L’EMD de Bellaterra va acabar de desbrossar ahir 18 de maig, el Passatge Ignasi Iglésias que apareix al nomenclàtor de Bellaterra (Vallès Occidental). Aquesta és una llarga reivindicació veïnal des de l’any 2010. Ara resta pendent afermar un sòl amb grava o quelcom semblant, perquè es pugui passejar, ja que té un fort desnivell, que va des del carrer Apel-les Mestres fins a Juan Varela. L’EMD hauria de penjar la placa inexistent amb el nom de Passatge Ignasi Iglésias. És dessitjable seguir dia a dia aquest camí, per millorar l’espai públic i zones verdes de Bellaterra
La Diputació manté els 50 km hora a la seva BV-1414, tot i la manca de voreres i proteccions a molts trams de la carretera que travessa el poble de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
“A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà”, això és el que interessa al veïnat, i no el mareig d’un munt de paraules i projectes no realitzables a càrrec de la Presidència de l’EMD de Bellaterra des de l’any 2010.
Jordi Sans Castellví (administrador únic del Tot Bellaterra) i Ramon Andreu Atik (President de l’EMD), fundadors del partit polític Gent per Bellaterra|CEDIDA
Després d’11 anys del partit polític Gent per Bellaterra al poder de la nostra EMD, -amb un programa electoral que projectava governar al costat del veïnat-, la realitat i els fets demostren la manca de moltes reparacions de l’espai públic i zones verdes, unes competències que té al 100%. Aquesta primavera no s’ha replantat cap dels més de 74 arbres que Bellaterra.Cat ve denunciant amb fotos i vídeos, que es troben talats a moltes voreres cèntriques.
Campanya cívica de l’Associació Bellaterra BV-1414 per reduïr la velocitat a 30 km hora|BELLATERRA.CAT
L’entitat Associació Bellaterra BV-1414 no es veu recoltzada per l’EMD amb la seva llarga campanya cívica per reduïr definitivament a 30 km hora la velocitat de les 6 avingudes que travessen el nostre poble, com són Bellaterra, Viza, Bertomeu, Marcet, Film i Sabadell. S’espera que la UVBpresidida per Josep M Riba pugui gestionar aquestes reivindicacions veïnals davant l’Ajuntament de Cerdanyola.
Foto: Trànsit Gencat
Reial Decret 970/2020, de 10 de novembre, pel qual es modifiquen el Reglament general de circulació, aprovat pel Reial Decret 1428/2003, de 21 de novembre i el Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, en matèria de mesures urbanes de trànsit.
«Article 50. Límits de velocitat en vies urbanes i travessies.
1. El límit genèric de velocitat en vies urbanes serà de:
a) 20 km / h en vies que disposin de plataforma única de calçada i vorera.
b) 30 km / h en vies d’un únic carril per sentit de circulació.
c) 50 km / h en vies de dues o més carrils per sentit de circulació.
A aquests efectes, els carrils reservats per a la circulació de determinats usuaris o ús exclusiu de transport públic no seran comptabilitzats.
2. Les velocitats genèriques establertes podran ser rebaixades prèvia senyalització específica, per l’autoritat municipal.
3. Excepcionalment, l’autoritat municipal podrà augmentar la velocitat en vies d’un únic carril per sentit fins a una velocitat màxima de 50 km / h, prèvia senyalització específica.
4. A les vies urbanes a què fa referència l’apartat 1 c) i en travessies, els vehicles que transportin mercaderies perilloses de circular com a màxim a 40 km / h.
5. El límit genèric de velocitat en travessies és de 50 km / h per a tot tipus de vehicles. Aquest límit podrà ser rebaixat per acord de l’autoritat municipal amb el titular de la via, prèvia senyalització específica.
6. El límit genèric de velocitat en autopistes i autovies que transcorren dins de poblat serà de 80 km / h, no obstant podrà ser ampliats per acord de l’autoritat municipal i el titular de la via, prèvia senyalització específica, sense ultrapassar en cap cas els límits genèrics establerts per a aquestes vies fora de poblat.
7. Les autoritats municipals i titulars de la via podran adoptar les mesures necessàries per aconseguir el calmat de el trànsit i facilitar la percepció dels límits de velocitat establerts.
8. Les infraccions a les normes d’aquest precepte tenen la consideració de greus tal com preveu l’article 76. a), llevat que tinguin la consideració de molt greus, de conformitat amb el que disposa l’article 77.a), tots dos de l’ text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària. »
El jurat tria una desena de mots entre els més de 1.700 que els lectors han proposat recuperar
El logotip de la campanya Re/mot. ARA
El jurat de la campanya Re/mot, organitzada pel diari ARA amb el suport de l’Optimot per promoure la reincorporació de paraules poc utilitzades als mitjans de comunicació, ha fet aquest dilluns la tria dels deu mots finalistes, triats entre les més de 1.700 propostes dels lectors.
La llista finalista la conformen les paraules següents: acoquinar, amollar, andròmina, de debò, desgavell, embranzida, esma, reviscolar, sidral i xalar. El jurat estava integrat per Empar Moliner, Màrius Serra, Pau Vidal, Ester Franquesa, Maria Rodríguez Mariné, Míriam Martín Lloret, Enric Gomà, Valentina Planas, Mercè Lorente, Gabriel Bibiloni, Joana Roch, Jordi Bover i Ignasi Aragay.
A partir d’aquest dimarts, els lectors podran votar la seva paraula preferida entre les deu finalistes. La més votada serà proclamada guanyadora d’aquesta primera edició del Re/mot i serà adoptada pel diari en el seu estàndard. El diumenge 30 de maig l’ARA dedicarà un dossier a explicar l’evolució del lèxic del català al llarg del temps, així com el cas d’altres idiomes pròxims, a analitzar el tipus de paraules proposades pels lectors i a explicar concretament el mot guanyador i, també, els finalistes. Veient la gran participació popular, l’experiència es repetirà amb convocatòries temàtiques més concretes.
BELLATERRA.CAT 