Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 19/05/2021

Es diu mitgera a la tanca o la paret comuna entre dos terrenys o edificis contigus.

Els propietaris de patis, d’horts, de jardins i de solars confrontants tenen dret a construir una paret mitgera perquè serveixi de tanca o separació en el límit i en el sòl d’ambdues finques fins a l’alçària màxima de dos metres o la que estableixi la normativa urbanística.

TANQUES NO MITGERES ENTRE FINQUES:

Els propietaris de finques les poden tancar amb rengles d’arbres o d’arbustos vius, d’espècies vegetals seques, de canyes, de xarxes o de teles metàl·liques fins a l’alçària màxima de dos metres o la que estableixi la normativa urbanística.

En principi, es presumeix que un mur existent en el límit entre dues propietats és mitger, és a dir, pertany per igual als dos propietaris confrontants (en la seva extensió i gruix).  No és que cadascú sigui propietari del 50%, sinó que tots dos són propietaris del 100%.  A el conjunt de drets i obligacions que comporta l’existència i gaudi en comú d’una paret per part dels propietaris d’edificis o finques contigus, separats per aquestes divisions, és el que es coneix com mitgera.  Aquest element comú pot tenir formes diverses, naturals o artificials: mur, tàpia, fites, rierol, a prop, tanca, etc.  En finques rústiques pot ser un simple canvi de cultiu.

Quines obligacions tenen els mitgers?

Tots dos propietaris tenen l’obligació de contribuir a les despeses de construcció, reparació i manteniment de la mitgera, en proporció al seu dret.  Un propietari no pot obrir finestres en una mitgera.

Per reparar la mitgera cal el consentiment exprés de tots els propietaris.

“Les despeses causats per l’acció d’un de sol dels mitgers aniran al seu càrrec”.

Aquest és un cas freqüent que sol acabar als jutjats: un dels propietaris realitza obres d’enderroc o demolició en la seva zona i provoca danys (esquerdes, desplaçaments) a la propietat de l’veí.  Per això és important extremar la precaució en els estudis previs a les obres que afectin a la propietat contigua.  En cas contrari es pot veure obligat per un tribunal a pagar les reparacions, les despeses de reallotjament de l’veí i els danys morals.  D’altra banda, un propietari pot dispensar-se de la càrrega de mantenir la mitgera si renuncia a la mitgera, llevat que la paret mitgera sostingui seu edifici, en aquest cas aquesta renúncia no és possible.

Els arbres del veí em causen molèsties

El codi civil estableix que no poden plantar arbres a menys de dos metres de distància de la mitgera (50 cm si són arbustos).  A més, si les branques d’un arbre envaeixen el vol de el terreny veí, el propietari d’aquest pot exigir que es tallin.  Si són les arrels les que s’introdueixen a la finca veïna, el propietari d’aquesta pot tallar per si mateix.

Font, OCU,

Read Full Post »

Aigua Mineral Natural del Parc Nacional d’Aigüestortes (Lleida), servida a casa vostra de Bellaterra, en ampolles de 1,5L., 5L o 8L. El millor preu qualitat!

ORIGEN DE FONT BOIX:

L’aigua mineral natural de Font Boix emergeix en un parc d’excepcional bellesa en ple Pirineu Lleidatà.  La seva composició de mineralització molt dèbil li confereixen un sabor suau i agradable.

SALUT I COMPOSICIÓ QUIMICA:

El consum d’aigua mineral natural és fonamental per al metabolisme i la regenación de l’organisme ja que facilita l’expulsió de toxines.  El seu origen subterrani la protegeix contra els riscos de contaminació bacteriològicament sana així com aporta una composició constant en minerals i altres components ajudant-nos a millorar la nostra salut.

Composició química (en mg / L) Residu sec a 180 ° C40.0Calcio (Ca) 6.8Bicarbonato (HCO3) 26.0Magnesio (MG) 0.7Sulfato (SO4) 2.6Sodio (Na) 3.2Cloruro (CI) 3.0Sílice (SiO2) 8.3

FONT BOIX
Aigua Mineral del Pirineu/ Parc Natural d’Aigüestortes (Lleida)

Comandes mínimes 30€ (Pack 6 ampolles d’1,5L: 3,20€, 5L: 1,60€ i 8L: 2€

Comandes ☎️ 678 49 07 32 (Xavi Planas)

http://www.lagranotablava.com

Read Full Post »

– Nom científic o llatí: Hebe speciosa

– Nom comú o vulgar: Hebe, Verònica.

– Família: Scrophulariaceae.

– Origen: Nova Zelanda.

– Arbust de mitjana altura amb fullatge perenne.

– Fulles oposades, senceres, el·líptiques, de color verd fosc.

– Produeix flors blaves, que apareixen en densos raïms terminals.

– Floreix al començament d’estiu o de tardor, segons la varietat, en colors blanc violeta o vermell.

– No suporta el fred, ha de mantenir-se a l’hivern a una temperatura aproximada de 10º C. Necessita la protecció d’hivernacle o cobert en climes freds.

– Conrear en lloc molt lluminós evitant el sol directe a les hores centrals del dia, a l’hivern, també ha de rebre bastant llum a causa del seu caracter perenne.

– L’exposició, en climes secs, és a mitja ombra perquè gaudeixi de major humitat.

– Li perjudiquen les gelades intenses, l’excessiva calor i la sequedat.

– Necessita ambients frescos i humits.

– Necessita sòl lleugerament humits però ben drenats.

– Accepta sòls pobres o mitjanament fèrtils.

– Va molt bé en zones pròximes a la mar, ja que tolera certa salinitat.

– Regar periòdicament en el període de desenvolupament, però és vital evitar l’embassament.

– A l’hivern, mantenir la terra lleugerament humida.

– Abonar quinzenalment fins entrat l’estiu.

– Pot fer-se mitjançant esqueixos a l’estiu, amb temperatura de l’substrat de 20 a 22 º C. Arrelen amb facilitat.

– Possibles problemes són el pugó i el fong oïdi.

Font: Infojardín,

Read Full Post »

L’acte online el  presentarà la creadora del fòrum Chus Cornellana, amb la participació dels ponents fundadors de Norz Patrimonia, Joan Marinel-lo, advocat amb estudis superiors de comerç exterior, i  Ramon Alfonso, economista especialitzat en mercats financers.

Per disposar de l’enllaç heu d’enviar un e-mail a la direcció forumbellaterra@gmail.com

Read Full Post »