Font: ANC Bellaterra
Archive for Juny de 2021
AGENDA BELLATERRA: Debat Constituent, 1 juliol, 19:30 al Centre Cívic de la Plaça Maragall
Posted in Bellaterra, tagged Agenda Bellaterra, Debat Constituent on 30 Juny 2021|
VIST A BELLATERRA: Cartell cívic sobre caca de gos al Carrer Pintor Opisso
Posted in Bellaterra, tagged Caca de gos, Vist a Bellaterra on 30 Juny 2021|
SOCIETAT [Vídeo] El polític veí de Bellaterra Josep Bou ballant al Pride ‘Perra’, de Rigoberta Bandini
Posted in Bellaterra, tagged Ajuntament de Barcelona, El Dia Internacional de l'Orgull LGBTIQ+, Josep Bou, Regidor del PP, veí de Bellaterra on 30 Juny 2021|
El polític i veí de Bellaterra Josep Bou va ser un dels que més va gaudir el Pride a Barcelona. El regidor del PP a l’Ajuntament de Barcelona va deixar veure com mai les seves habilitats pel ball que ja havíem pogut presenciar a la sardana de la Meridiana. Tot gràcies al hit de Rigoberta Bandini ‘Perra’.
En el seu estil histriònic i despreocupat de sempre, Bou va ensenyar els seus millors passos de ball. Destaca, sense dubte, la seva imitació del trot d’un genet, amb el joc de canyell per preparar una llaçada tant característic dels cowboys. Tot un showman.
El Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+
També conegut per sinècdoque com a dia de l’orgull gai o simplement orgull gai (en anglès, gay pride) és una sèrie d’esdeveniments que cada any els col·lectius LGBT+ celebren de forma pública per a instar per la tolerància i la igualtat de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, intersexuals, queer i altres orientacions sexuals o identitats de gènere socialment marginades i oprimides. Per bé que “gai” fa referència a homes, aquesta dona cabuda a tot el col·lectius no heterosexuals i no binaris. Tal festa té lloc entorn del 28 de juny o bé el primer dissabte posterior a aquest, data en què es commemoren els aldarulls de Stonewall que van tenir lloc a Nova York (EUA) el 1969 i que es considera que marquen l’inici de l’alliberament homosexual. En alguns països la data original pot canviar en cas de coincidència amb altres esdeveniments locals molt importants (esdeveniments massius, eleccions polítiques o possibilitats de lleis transcendents per als homosexuals).
Font: Oriol Serra, Wikipèdia, El Nacional
AHCB: La bústia de la sort de la Casa de l’Ardiaca de Barcelona
Posted in Bellaterra, tagged AHCB, Bústia Casa de l'Ardiaca on 29 Juny 2021|
L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ofereix fins al gener del 2022 la mostra ‘Quan plovien octavetes. Clandestinitat, premsa i propaganda antifranquista’
El Punt Avui/Lluís Llort. La famosa bústia de marbre de la Casa de l’Ardiaca, actual seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), dissenyada per Domènech i Montaner, va engolir durant dècades milers de documents lliurats, arxivats i conservats de manera clandestina. Se’n pot veure una petita tria fins al 29 de gener vinent en la mostra Quan plovien octavetes. Clandestinitat, premsa i propaganda antifranquista, comissariada per Manel Risques Corbella, que ahir la va presentar acompanyat de Carles Vicente, director de Memòria, Història i Patrimoni de l’Institut de Cultura, i de Núria Bosom, directora de l’AHCB.
La mostra, centrada entre el 1939 i el 1986, reivindica la propaganda clandestina (premsa, fulls volanders…) en la lluita antifranquista i la col·lecció que es conserva al mateix arxiu, la més important de Catalunya, formada a partir de les donacions privades, de partits, entitats i organitzacions diverses. I cal afegir-hi els documents que els particulars van anar dipositant, jugant-s’hi el coll, a la bústia de l’arxiu o que van deixar camuflats dins de diaris i de llibres a la sala de consulta.
La mostra forma part “d’un pla de difusió de l’arxiu històric, que està digitalitzant el seu fons perquè la ciutadania hi pugui accedir”, va comentar Bosom. “Ha estat una tria difícil, perquè la mostra inclou uns 70 documents originals i reproduccions fotogràfiques de l’època, escollits entre un miler de capçaleres de diaris i més de 9.000 documents més”, hi va afegir Bosom.
“No pretén ser una història de la premsa clandestina, només és una mostra, formada per capçaleres de premsa, triades buscant un equilibri polític i estètic, i tot de documents d’agitació política, universitària, obrera i social, on hi ha lluita feminista, veïnal, catolicisme i comitès de solidaritat diversos”, va explicar Risques.
El comissari va admetre que “està pendent una investigació historiogràfica a fons d’un dels fenòmens més importants contra la dictadura”. “Difícilment s’hauria pogut articular la lluita antifranquista sense aquest mitjà de comunicació; per això, posar fi a l’aparell de propaganda, als que redactaven, imprimien i repartien aquestes informacions, era l’objectiu principal de la repressió franquista.”
La persecució va ser implacable i la captura dels militants implicats va comportar la detenció, la tortura, que s’haguessin d’enfrontar a l’arbitrària acció penal dels consells de guerra i, a partir del 1963, del Tribunal d’Ordre Públic, la presó i fins i tot l’execució, com la de Joaquim Puig, que va ser el director de Treball.
La mostra té un catàleg en format de diari i dues instal·lacions que simulen fulls de propaganda política volant. A més, disposa d’un programa d’activitats paral·leles.
La col·lecció de fulls volanders de l’AHCB està formada per fulls solts de temàtica diversa i naturalesa efímera: vida associativa, propaganda política, activitats culturals, etcètera. Hi predominen els fulls amb declaracions polítiques, manifestacions, concentracions, vagues…
Les capçaleres van ser publicacions elaborades en la clandestinitat o a l’exili en condicions precàries i perilloses. Van assolir la màxima expansió a finals de les dècades de 1960 i 1970, quan van possibilitar la vertebració d’organitzacions antifranquistes i de moviments socials. Van servir d’eina d’agitació i propaganda, de contrainformació i denúncia, van potenciar la socialització de la protesta, van col·laborar en la construcció d’una cultura de resistència davant del feixisme i van esdevenir agent actiu de la mobilització col·lectiva i del canvi democràtic propugnat per l’antifranquisme.
Alguns barcelonins i molts turistes, seguint una crida supersticiosa, s’acosten a fregar les orenetes i la tortuga –ara ja desgastades– de la bústia de la Casa de l’Ardiaca. Potser sí que fer-ho porta sort i per això han arribat fins a nosaltres sans i estalvis aquests interessants documents que tothom pot contemplar de manera gratuïta. Abans o després de fregar els ornaments de la bústia.
ARA EDITORIAL: Pensions més justes i sostenibles
Posted in Bellaterra, tagged Reformes de les pensions on 29 Juny 2021|
El govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem s’ha apuntat aquest dilluns un altre èxit al tancar un primer acord sobre la reforma de les pensions amb patronal i sindicats. En aquest cas l’artífex ha estat el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, que després de mesos de negociacions ha desbloquejat una de les qüestions que planteja més dilemes i que més dubtes genera sobre l’economia espanyola. És cert que molts aspectes espinosos, com ara el nou sistema de càlcul de les pensions, s’han deixat per a una segona fase de les negociacions, però d’entrada s’han pactat aspectes bàsics que indiquen per on ha d’anar el futur sistema de pensions per ser més just i sostenible.
En primer lloc les pensions es tornaran a revaloritzar amb l’IPC, de manera que s’impedeix que perdin poder adquisitiu. D’aquesta manera s’enterra la reforma aprovada per Mariano Rajoy en plena crisi econòmica, que fixava una revalorització mínima del 0,25% però sense cap compromís de relacionar aquesta pujada amb la inflació. A la pràctica, doncs, en temps de crisi les pensions, un pilar bàsic per a la subsistència de milions de famílies, podien perdre poder adquisitiu. I el segon aspecte, i segurament el més important, és que es declara la guerra a les jubilacions anticipades per la via de les penalitzacions fiscals, d’una banda, i dels incentius per allargar la vida laboral, per una altra.
La tesi d’Escrivá és que el sistema de pensions espanyol és sostenible sempre que s’acosti la jubilació real (ara la mitjana és de 64,6 anys) a l’edat legal, que ara és de 67 anys. Durant massa anys s’ha abusat de les prejubilacions i les jubilacions anticipades, sobretot a les grans empreses i sectors com la banca, que han tret del mercat de treball persones que encara tenien molt a aportar a nivell professional i que sovint estaven encara en la cinquantena. Aquest fet, sumat a una esperança de vida de les més elevades del món (que era de 84 anys abans de la pandèmia i ara és de 82,4), ha suposat una forta càrrega per a les arques de la Seguretat Social, fins al punt d’amenaçar el sistema mateix. I és que quan es va dissenyar el sistema, l’esperança de vida s’acostava molt a l’edat de jubilació, i per tant, s’havien de pagar durant molt menys temps.
Entre les mesures per fer més sostenible el sistema també s’ha acordat que les anomenades despeses impròpies, com ara les pensions no contributives, aniran a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat, que aportarà un 2% del PIB, uns 21.000 milions d’euros. És cert que d’aquesta manera es trasllada la despesa d’un lloc a un altre, i caldrà pensar com es compensa fiscalment, però també s’assegura la sostenibilitat de la caixa de la Seguretat Social a llarg termini. L’objectiu d’Escrivá és que, quan el nou sistema estigui del tot reformat, serveixi per assegurar les pensions durant els pròxims 25 anys, és a dir, durant el període en què es jubilarà la generació del baby boom, la més nombrosa de la història. Aquesta era, per tant, una reforma tan necessària com urgent.
Font: Ara
BELLATERRA GOURMET: Panela de canya de sucre sense refinar ni tractada per procediments químics
Posted in Bellaterra, tagged Panela Bio Tierra Madre de Comerç Just |BELLATERRA GOURMET on 29 Juny 2021|
¿Que és i com s’utilitza la Panela?
Substituir el sucre tradicional per uns altres més saludables és fàcil, perquè existeixen diverses alternatives per això. Concretament, la panela és un tipus de sucre que s’extreu de la canya de sucre, i ofereix molts beneficis per a l’organisme.
Entre els seus principis, destaca que aquest sucre és totalment natural, perquè no té, ni passa per un procés de refinat, ni centrifugat, ni se li afegeix cap procediment químic. Com conserva els nutrients de la canya de sucre aporta minerals, vitamines i altres propietats beneficioses per la salut.
La panela conté principalment sucre sacarosa, glucosa i fructuosa, però en menors quantitats que el sucre tradicional, mentre que posseeix entre 310 i 350 de calories, per cada 100 grams.
Contenen també una bona aportació de minerals, com el calci, el ferro o el magnesi, i gran quantitat de vitamines: A, B, C, D i E. Tot això fa que sigui un aliment molt complet. Encara que com en altres aliments, també ha de prendre’s amb moderació, però és un perfecte substitut del sucre quotidià.
Beneficis de la panela
Té diferents usos, perquè serveix com a edulcorant d’aliments, com ara sucs, cafès, xocolates i galetes. Ho podem afegir a aquests perquè siguin molt més dolços. A la cuina, també és bo per a preparar postres, el sabor serà ric, dolç i sempre més saludable.
Gran aportació d’energia: Donada la quantitat de minerals i vitamines que conté l’emplafona, ens dóna l’energia suficient per a afrontar un dia dur. Alhora que ens reposa quan acaba la jornada i no ens sentirem tan cansats.
Enforteix els ossos i ajuda al creixement: La panela conté minerals com el calci, el fòsfor i el magnesi, això contribueix al creixement dels petits i també dels més majors.
Gran aportació nutritiva: Ja hem vist abans que l’emplafona conté minerals i vitamines, a més de proteïnes i hidrats de carboni.
Reduïm els nivells de glucosa en sang: Com aquest sucre és molt millor i més sa que el normal és una alternativa i pot ser consumit per persones que presenten una gran quantitat de glucosa en la sang. Amb això també reduïm el consum de sodi que ingerim.
- De la Granja a Taula (Albert i Miryam)
- C/ Diagonal Fivaller, 31 (Cardedeu)
- ☎️ 685 85 15 83
- ☎️ 93 015 41 63
- info@delagranjaataula.com
VIST A BELLATERRA: Vehicle abandonat al Carrer Tosca des de fa anys i panys
Posted in Bellaterra, tagged Vehicle abandonat carrer Tosca, Vist a Bellaterra on 28 Juny 2021|
A continuació trobareu informació sobre el protocol utilitzat en casos de vehicles abandonats i respondrem a les preguntes més freqüents.
Vehicles abandonats a la via pública
Quan s’inicia un expedient de vehicle abandonat a la via pública?
L’expedient de vehicle abandonat es pot iniciar per dues vies:
Els agents detecten un vehicle aparcat al mateix lloc per un període superior a 15 dies amb símptomes d’abandonament, com pot ser brutícia, rodes desinflades, bonys, o mancances administratives (assegurança i itv caducades). Redacten l’acta d’abandonament i li col·loquen una enganxina verda.
Mitjançant trucada o avís d’un ciutadà informant que hi ha un vehicle amb símptomes d’abandonament, iniciem el control de l’esmentat vehicle. Si es comprova que el vehicle no es mou i realment té símptomes d’abandonament, iniciem l’expedient d’abandonament i es col.loca l’enganxina verda.
Cada quan es controlen els vehicles abandonats?
El municipi de Vic es divideix en 5 sectors i es controlen cada setmana.
Una vegada iniciat l’expedient, quins passos es segueixen?
El següent pas a fer és intentar contactar amb el propietari del vehicle i informar-lo que té un vehicle de la seva propietat aparcat a la via pública durant un període perllongat de temps.
Aquesta primera notificació és informativa.
Quan es controla que el vehicle no s’ha mogut durant un període mínim d’un mes es tramita la denuncia per vehicle abandonat i es col·loca l’enganxina vermella.
Una vegada denunciat, s’envia una altra notificació al titular amb acús de recepció on se l’insta a retirar el vehicle de la via pública i solucionar les mancances administratives en cas que les tingui.
Què passa si no es localitza el propietari?
Si els intents de localització de titular han estat infructuosos, es publica un edicte al taulell de l’ajuntament on el titular està empadronat informant de la tramitació de l’expedient de vehicle abandonat. Aquest anunci estarà exposat durant un mes.
Passat aquest període i si el propietari no s’ha fet càrrec del vehicle, el vehicle és lliurat al desballestament per a la tramitació de la baixa i la seva posterior destrucció.
Vull donar de baixa un vehicle, com ho he de fer?
Qualsevol propietari pot donar de baixa el seu vehicle dirigint-se a la Prefectura Provincial de Trànsit, situada a Gran Via de les Cort Catalanes, 184, presentant la documentació del vehicle i del titular.
També es pot donar de baixa un vehicle dirigint-se directament a qualsevol desballestament.
Si el propietari el que vol és desfer-se del vehicle i aquest es troba al terme municipal de Vic, s’ha d’adreçar a la comissaria de Guàrdia Urbana amb la documentació del vehicle i la del titular, i presentar la renuncia del vehicle. Una vegada presentada la renúncia, comprovarem les dades del vehicle, el retirarem i procedirem a tramitar el seu lliurament al desballestament.
La Guàrdia Urbana cobra per realitzar el tràmit de renuncia i baixa d’un vehicle?
No, el tràmit és gratuït i el titular no ha d’abonar cap import.
Estic interessat a comprar un vehicle que he vist que té l’enganxina de vehicle abandonat, com ho he de fer?
D’acord amb la Llei de Protecció de Dades, la Guàrdia Urbana no pot facilitar les dades del titular del vehicle, tot i que la persona interessada pot posar-se en contacte amb el titular pels seus propis mitjans.
Font: Ajuntament de Vic
ECONÒMIA DE BUTXACA: Auge de roba i productes de segona mà, més barata i sostenible de Bellaterra X Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Vending Km0, Economia de butxaca on 28 Juny 2021|
230 veïnes i veïns del grup de WhatsApp “Bellaterra Vending Km0” -creat el més el gener de 2020- han publicat i venut més de 8.000 productes de segona, donant sortida a tot allò que ja no s’utilitza o dorm al traster de les cases del veïnat. També, i per primera vegada, s’ha fet el primer Bellaterra Market 2à Ma organitzat a un jardí privat del nostre poble, amb intenció de fer-ho en directe un cop al mes.
La conscienciació pel reciclatge s’estén cada cop més a la roba, Càritas o Humana estan obrint més botigues o espais per vendre roba de segona mà.
La iniciativa coincideix amb l’auge de la roba de segona mà. Són molts els clients que hi opten, no només pel preu, més econòmic, sinó també pel component social i mediambiental del projecte. La indústria tèxtil és la segona més contaminant del planeta.
Un hipermercat a Sant Boi de Llobregat ha obert un estand de roba, gràcies a un acord entre Càritas i Alcampo. És el primer a tot Espanya i no serà l’últim, ja que el projecte és obrir-ne a tots els centres de la cadena.
Una iniciativa pionera que aposta per l’economia circular, és a dir, més aprofitament i menys residus, i que dona feina a persones en risc d’exclusió social.
Ainhoa Ferrandis, directora adjunta d’Alcampo Sant Boi de Llobregat, explica que ells cedeixen l’espai perquè “també és imatge amb l’objectiu d’avançar i atreure gent.”
“Vam començar el catorze de maig i està superant totes les nostres expectatives, una roba de molt alta qualitat, que prové de diferents fonts, a través de Càritas, i que va des dels 2 fins als 20 euros. És una nova oportunitat per a la roba i per a les persones.”
I una oportunitat per trencar estigmes, a través del projecte Moda-re, Càritas també vol dignificar l’ús de la roba usada, que recullen a través dels contenidors repartits pel territori, i alhora contribuir a no generar tants residus.
Albert Alberich, director de Moda-re Càritas, explica que és una manera de sensibilització de la societat, botigues amb el màxim nivell, totalment homologables.
“El col·lectiu de de gent jove, universitaris, està present a les nostres botigues. L’impacte mediambiental jo crec que és fonamental per la incorporació de nou públic.”
També ho tenen clar a Humana, on a la seva planta, cada dia, trien i classifiquen disset tones de roba feta servir, que venen a les seves botigues, cada cop més, ara ja una vintena a Barcelona. I els beneficis, els destinen a projectes socials a l’Àfrica.
Joan Carles Montes, del Departament de Comunicació d’Humana, explica que són capaços de donar una segona a vida a més del 90% del que recullen. És la fracció que té un aprofitament i de reutilització o reciclatge més elevat que qualsevol altra fracció.
L’any passat, a Catalunya, es van generar gairebé 166.000 tones de residus tèxtils. D’aquestes, els operadors autoritzats en van tractar 17.561, per tant, vol dir que només es recull selectivament un 10,6 per cent dels residus tèxtils.
S’espera que amb la nova llei de residus, que s’està tramitant al Congrés, i que farà obligatori separar els residus tèxtils, es fomentarà el reciclatge.
Des d’Humana creuen que hi hauria d’haver més contenidors al carrer perquè la gent tingués més facilitat per deixar-hi la seva roba.
“Entre tots, operadors i gestors autoritzats, hem de generar la confiança que la roba que diposita al contenidor se’n fa un bon ús.”
I generar aquesta confiança és clau per fomentar el reciclatge en un dels sectors més contaminants al món.
Auge de la roba de segona mà, més barata i sostenible
La indústria tèxtil és la segona més contaminant a escala mundial i el reciclatge encara és molt baix
Font: CCMA, Bellaterra Vending Km0, Bellaterra Market 2à Mà,
SUCCESSOS: Investiguen una empresa per vendre oli d’oliva no apte per al consum a Tarragona
Posted in Bellaterra, tagged Successos on 27 Juny 2021|
L’empresa ho comercialitzava com “Oli d’oliva verge llampant“, un greix de pinyol d’oliva i d’oliva de rebuig com oli d’oliva verge extra (No apte per el consum humà)
Una empresa de Conca està acusada de comercialitzar oli d’oliva fals no apte per al consum. Algunes partides d’aquest productes s’han distribuït a les comarques de Tarragona.
La Guàrdia Civil investiga l’empresa que es dedicava a distribuir oli. Segons la policia, feia passar greix de pinyol d’oliva i de l’oliva de rebuig, com oli d’oliva verge extra. A més, els informes del Servei de Salut Pública de la Delegació Provincial de Sanitat a Conca han constatat que el producte havia estat tractat amb substàncies no autoritzades i el consideren insegur i no apte per al consum humà.
“L’empresa de Conca, que la Guàrdia Civil no ha fet pública, destribuïa el fals oli a d’altres províncies: Navarra Ourense, Jaén, Còrdova i Sevilla”.
Font: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,
BELLATERRA GOURMET: Can Culleretes, el restaurant degà de Barcelona
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Can Culleretes on 27 Juny 2021|
Can Culleretes, amb més de 230 anys d’història, aquest emblemàtic restaurant barceloní no ha deixat de servir la seva tradicional cuina catalana als seus clients, superant tota mena de crisi i situacions
TOT BELLATERRA|Jordi Roset Repassant la història gastronòmica de Barcelona ens trobem amb tot un seguit d’establiments, que per molt que et facin salivar les seves cròniques i anècdotes, no és possible poder-hi anar per reviure -encara que sigui en la imaginació- aquells moments de la seva història que t’han enganxat.
Can Culleretes n’és l’excepció. El degà dels restaurants de Barcelona, encara resta obert al públic.
Inaugurat l’any 1786, són més dos-cents trenta anys d’història, amb els seus alts i baixos, servint àpats al cor de Barcelona. El Llibre Guinnes dels Rècords certifica que Can Culleretes és el segon restaurant més antic d’Espanya, remuntant-se la seva història, segons aquest certificat, al 1740.
Situat actualment al número 5 del carrer Quintana, al barri Gòtic de Barcelona, molt a prop de les Rambles i del Gran Teatre del Liceu, aquest restaurant té les seves arrels en la portera d’un convent, que hi ha qui l’ubica a l’actual encreuament de la Rambla Catalunya amb la Ronda Universitat, en una de les cantonades de la Plaça de Catalunya. Explica la llegenda que en els dies festius aquesta senyora va començar a oferir als vianants llepolies casolanes, com xarops, orxates, mató, crema catalana, etc., a les que va anar afegint plats cuinats. L’enrenou que aquesta activitat va portar a la porteria del convent va fer que la comunitat religiosa provoqués el cessament de l’activitat. El nét de la portera, Joaquim Pujol, va agafar el testimoni de la seva àvia i el va traslladar a un local, primer a la Plaça Sant Jaume i, finalment, al 1890 a la seva ubicació actual.
L’any 1896, el restaurant va ser adquirit per Tito Regás , qui el va remodelar i el va transformar en un restaurant de cuina tradicional catalana. La decoració del local que es va fer aleshores és pràcticament la mateixa que hi ha avui dia, destacant les pintures murals de Francisco Tey i els plafons ceràmics de Xavier Nogués. L’esclat de la guerra civil va posar fi a l’etapa dels Regás al capdavant del restaurant i, després d’uns anys en que l’establiment va anar perdent pistonada, finalment l’any 1958 el va comprar en Sisco Agut i la seva esposa Sussi Manubens, qui encetarien la etapa més exitosa de l’establiment. Avui dia són les filles d’aquest matrimoni, la Montse i l’Alicia Agut, ja amb la incorporació dels seus fills, la tercera generació d’aquesta nissaga de restauradors, qui porten la gestió de Can Culleretes.
Les parets de Can Culleretes respiren història per tots costats. Retalls de premsa i fotografies de personatges famosos de tota mena, polítics, intel·lectuals, escriptors, actors, cantants, esportistes, toreros, models… omplen metres i metres de paret. Pel que fa al nom del restaurant, no hi ha una crònica única que l’expliqui, malgrat que totes les teories convergeixen en el fet de que en el restaurant es feien servir moltes culleres de postres, i potser la versió més versemblant és la que explica que el nom té el seu origen en que els cambrers cridaven “Noies, culleretes!” quan faltaven aquests estris per fer el servei, que era força sovint.
La cuina de Can Culleretes s’ha mantingut fidel al llarg de tota la seva història als plats de la cuina tradicional catalana: amanides, arrossos, escudella, espinacs a la catalana, faves a la catalana, pèsols saltejats amb pernil, botifarra amb mongetes, cuixa o espatlla de xai al forn, pollastre guisat o rostit, jarret de vedella amb rovellons, bacallà a la llauna amb mongetes, la sarsuela marinera -un dels pocs llocs a Barcelona on encara es pot trobar aquest plat a la carta- i les seves postres casolanes, on hi destaca la crema catalana. Però si n’hi ha un que destaca sobre la resta i que sense cap mena de dubte la seva fama s’ha mantingut generació rere generació, és el plat de canelons, que a la carta anomenen canelons “els de sempre”. Es tracta d’uns canelons elaborats seguint la recepta tradicional d’aquest plat i, segons fonts del propi restaurant, en cuinen prop de 20.000 racions anuals.
La crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19 tampoc ha pogut amb aquest bicentenari restaurant, que ha aconseguit sobreviure, com tants d’altres, reinventant-se i obrint un servei de repartiment a domicili en un temps rècord.
RESTAURANT CAN CULLERETES Carrer d’en Quintana, 5, (08002 Barcelona)
☎️ 93 317 30 22/93 317 64 85
info@culleretes.com
BELLATERRA.CAT 