Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juny de 2021

La importància de renovar la borada a la vostra piscina de Bellaterra”

Què és la borada de la piscina?

La borada és el material de rejuntat que omple les juntes del gresite a les piscines.  La funció de la borada a les piscines és evitar que la matèria orgànica penetri entre les juntes del revestiment evitant el creixement de algues entre elles.

Com evitar que la borada no es deteriori ràpidament?

El principal factor és la qualitat de l’aigua, cal mantenir-la a uns nivells adequats de pH i clor perquè l’aigua no sigui corrosiva i deteriori la borada de la vostra piscina.  El nivell de pH ha d’estar comprès entre 7,4 i 7,6 i el nivell del clor no superi els 3ppm.  Per mantenir un nivell correcte d’aquests valors Repar Pro-Pipe recomana la instal·lació d’un clorador salí i regulador de pH automàtic.

Si s’ha deteriorat la borada de la vostra piscina de gresite que heu de fer?

Si resten buits entre el gresite de la vostra piscina cal rejuntar de nou.  El procediment no és difícil però és força laboriós. Per fer la borada cal buidar la piscina una setmana abans i deixar-la secar, netejar les juntes amb un àcid desincrustant i una netejadora, eliminat arrels d’algues i borada antiga.  Un cop neta la piscina es procedeix a estendre la nova borada especial per a piscines i netejar-la. Un cop seca ja es pot omplir la piscina i a gaudir-la de nou com el primer dia.

REPAR PRO-PIPE (Experts en Piscines) José Palomar ☎️ 667 932 571

Font: Piscines Repar Pro-Pipe

Read Full Post »

Èxit d’assistència al primer “BELLATERRA MARKET 2a MÀ” organitzat per unes veïnes amants del reciclatge al nostre poble

Detall d’una part del Bellaterra Market 2a Mà|BELLATERRA.CAT

Unes apassionades veïnes de Bellaterra (Vallès Occidental), han organitzat avui diumenge dia 13 de juny, el primer BELLATERRA MARKET 2a MÀ, una iniciativa per ajudar a reciclar i donar una nova vida a tots aquells productes vintage que dormen en els seus garatges particular.

Les visites s’han organitzat prèviament, i abans d’accedir s’ha fet control sanitari a causa del Covid-19.

Vist l’èxit d’aquesta proposta veïnal, les organitzadores volen exposar-ho una vegada al mes (de 10:00 a 14:00 hores). Enhorabona i moltes gràcies per seguir el camí del reciclatge al nostre estimat poble de Bellaterra.

Read Full Post »

Aquesta varietat tradicional de grans dimensions es conrea en una centenària masia de Collserola des de fa generacions “La seva venda està prevista sobre la primera setmana de juliol”

Tomàquets Mandó de Collserola | parcnaturalcollserola.cat

Segurament Barcelona deu ser l’única gran ciutat del món que pot presumir de tenir una varietat de tomàquet pròpia. La Mandó de Collserola és una varietat de tomàquet originària de la Serra de Collserola que es cultiva des de fa generacions a la masia centenària de Can Mandó. Aquest immoble,  inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, està situat al fondal de la Budellera, al nord del nucli de Vallvidrera, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, dins del Parc Natural de la Serra de Collserola.

La Mandó de Collserola és una varietat tradicional, de rendiment moderat, que es caracteritza per les grans dimensions del seu fruit. Són uns tomàquets de mida gran, que difícilment baixen de 250-300 grams per unitat i que poden arribar a pesar fins a 1 kg, de forma esfèrica-aplanada, amb les costelles lleugerament marcades, i que presenta una pell fina de color vermell-ataronjat. Ple, carnós i de gust intens, destaca per la seva elevada qualitat organolèptica.

Aquesta varietat tradicional de tomàquet està emparada per la marca de garantia Producte de Collserola, un distintiu de productes agroalimentaris de qualitat, proximitat, garantia, territori, identitat i de temporada que estan produïts en l’àmbit territorial del Parc Natural de la Serra de Collserola, impulsada pel seu Consorci.

Tomàquet Mandó de Collserola | parcnaturalcollserola.cat

Tomàquet Mandó de Collserola | parcnaturalcollserola.cat

Gràcies a un projecte de recuperació i millora del tomàquet Mandó de Collserola que va portar a terme la Fundació Miquel Agustí l’any 2010, en col·laboració amb la pagesia de Collserola i l’Administració, no només es va evitar la seva possible desaparició, sinó que es va estendre el seu conreu en una dotzena de masies del parc natural i sembla que la seva continuïtat està garantida. L’any 2020 es podien comptabilitzar al voltant de 5.000 plantes cultivades. La primera part del projecte va culminar l’any 2015, amb la venda al públic dels primers tomàquets d’aquesta varietat, amb gran acceptació per part dels consumidors.

Dins del pla de recuperació i millora del tomàquet Mandó de Collserola, en els darrers anys s’ha estat treballant en la millora genètica i consolidació del banc de llavors de la varietat, prioritzant-ne el seu valor organolèptic. Un dels projectes que s’han dut a terme és la selecció participativa amb la pagesia de Collserola, que ha permès obtenir variants del tomàquet Mandó de Collserola, amb diferents coloracions del fruit, destacant el tomàquet Mandó Groc.

Tanmateix, s’ha dut a terme un estudi sensorial d’aquesta varietat de tomàquet on s’ha pogut constatar que la seva qualitat és excepcional, superior als fruits que trobem actualment al mercat.

Els tomàquets Mandó de Collserola (de producció limitada) els trobareu a 👇El preu acordat entre tots els productors és de 5€ per kilogram 🍅 La seva venda està prevista sobre la primera setmana de juliol

Can Domènec (El Papiol / Sant Cugat del Vallès) 608 899 754 https://www.facebook.com/pages/Hipica-Can-Domenech/167252386689718

La vinya de Can Font (El Papiol) 670 497 999 https://vinyadecanfont.com/2.0/

Can Bofill (Molins de Rei) 676 583 626 https://calapaca.wordpress.com/

L’ortiga / Can Montmany (Valldoreix / Sant Cugat del Vallès) 607 694 843 https://www.lortiga.cat/

El Llaurador de la Floresta (Sant Cugat del Vallès) 685 502 454 

Font: Tot Barcelona, Ramon Roset, Betevé

Read Full Post »

La Plataforma pel contenciós administratiu al Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional mostra una “gran satisfacció” amb el suport ciutadà al finançament del recurs judicial a travès de crowfunding i asseguren  “haver assolit l’objectiu econòmic i participatiu del projecte a Totsuma”, la web on es van fer les aportacions.

Les zones del PDU de Cerdanyola

Ahir divendres es va tancar la campanya de crowfunding que han reunit 9.625 euros -inicialment l’objectiu era assolir 9.000 euros- i 172 aportacions. Per a la plataforma -que integren les entitats Refem el Direccional, Cerdanyola sense abocadors, Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura a Catalunya (ADENC), la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola i els partits de Cerdanyola Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Guanyem i En Comú Podem (ECP)- “no ha estat simplement arribar a la fita de 9.000€, inclús superar-la, el més rellevant és la implicació ciutadana en la lluita judicial contra un projecte vist com no sostenible, ni saludable”. Aquestes aportacions, més les que ja havien fet les entitats i partits de la plataforma, el col·lectiu calcula que pot sufragar els 85% dels costos previstos en el procès judicial, que s’allargarà uns 3 anys. El finançament global es pot reunir fins el 2022.  Amb aquests recursos, la plataforma indica que prepararà el “contenciós amb garanties guanyadores, amb advocat reconegut i peritatges fiables sobre les parts conflictives del PDU”.

El col”lectiu remarca que es trobarà al davant amb la Generalitat i l’Ajuntament amb “advocats i tècnics sufragats amb diners públics, i que també són nostres”.  Des de la plataforma es mostren convençus que un altre Pla urbanístic més saludable i sostenible és possiblei asseguren que volen refer el planejament en una via de futur consensuada, canviant “el vell model urbanístic per un altre que atengui els principis d’emergència climàtica i de consens social”.  

Crítiques al paper de l’Ajuntament En aquesta valoració, la plataforma apunta que l’Ajuntament “no ha estat a l’alçada i ha anat a remolc de l’INCASOL sense defensar suficientment la salut pública i la visió futura de ciutat” i asseguren que el municipi resta “encara pendent de les actuacions sobre l’abocador de Can Planas”. Per al col·lectiu, caldria és fer-ho a la inversa: “primer garantir seguretat de la salut, amb compromisos signats per responsables, i després decidir com abordar el projecte”.   

Font: Info Cerdanyola

Read Full Post »

Toni Morral (ICV), l’alcalde en aquells monents, (a causa del seu silenci administratiu), autoritzava a Puigfel a tirar endavant el permís per omplir de deixalles el Clot de Can Fatjó dels Aurons i que l’Ajuntament de Cerdanyola pogués ingresar 9.000.000 d’euros. La lluita del veïnat va fer possible frenar aquella fosca decisió.

Clot de Can Fatjó dels Aurons | BELLATERRA.CAT

L’any 2011 la Plataforma Contra l’Abocador de Can Catjó, va convocar urgentment al veïnat de Bellaterra al Centre Cívic de de la Plaça Maragall, per evitar que Puigfel omplis amb palets de deixalles el gegantí clot situat al km0 de Bellaterra i Sant Cugat.

L’assistència va ser multitudinària, i el veïnat es va conscienciar dels greus problemes, una vegada escoltades les exposicions de la Plataforma Cívica, que va aconseguir el replantejament i posicionament de les administrauacions públiques implicades.

HISTÒRIA DEL CLOT DE CAN FATJÓ DELS AURONS, KM0 DE BELLATERRA

El clot de Can Fatjó dels Aurons (Km 0 de Bellaterra), té una profunditat de 70 metres i una superfície superior a quatre camps de futbol.

L’empresa Almar obté el 1963 una llicència del Ministeri espanyol d’Indústria per extreure argiles per fer totxos als terrenys de Can Fatjó dels Aurons.

L’any 2009, quan ja no hi havia cap activitat d’extracció de terres, l’empresa Puigfel adquireix els drets d’explotació i fa el forat actual de 70 metres de profunditat i amb una superfície superior a quatre camps de futbol.

Paral·lelament, l’empresa Puigfel acorda amb l’Ajuntament de Cerdanyola fer un abocador de deixalles a Can Fatjó dels Aurons i inicia els tràmits amb la Generalitat de Catalunya.

Veïns de Bellaterra, Sant Cugat i Cerdanyola es mobilitzen per aturar la construcció d’un abocador de deixalles al costat d’habitatges, escoles i hospitals. La pressió dels veïns aconsegueix que els plens dels Ajuntaments de Cerdanyola i de Sant Cugat i el Parlament de Catalunya es posicionin en contra de la construcció de l’abocador de deixalles.

L’any 2011 es denuncia que la construcció de l’abocador és incompatible amb la qualificació urbanística dels terrenys de Can Fatjó i això permet aturar el procediment administratiu per construir l’abocador.

Un cop finalitzada l’extracció de terres, l’empresa Puifgel té l’obligació de restaurar el forat amb terres netes. A dia d’avui se segueixen detectant moviments de camions a Can Fatjó dels Aurons, però es desconeix quin n’és l’objectiu, atès que la restauració no ha avançat.

En els darrers anys, l’empresa Puigfel ha continuat en contacte amb l’Ajuntament de Cerdanyola per obtenir una llicència que li permeti abocar-hi runes i altres residus, el que li permetria canviar fàcilment la qualificació a deixalles. L’Ajuntament de Cerdanyola no ha volgut donar informació als veïns sobre aquestes converses.

El 2021 Can Fatjó dels Aurons continua sent un motiu de preocupació per al veïnat de
Bellaterra i Sant Cugat (Vallès Occidental), fins saber com s’acabarà d’omplir aquest clot.

Read Full Post »

El Parc de l’Alba anuncia que el grup Naturgy i Nedgia ha aconseguit aquesta setmana la primera injecció de gas procedent d’un abocador a la xarxa de distribució de gas d’Espanya amb l’aprofitament del biogàs produït a l’abocador Elena de Cerdanyola.

Des del Parc de l’Alba asseguren que es tracta “d’un avenç pioner a Espanya en matèria de transició energètica” que ha de contribuir a la “descarbonització del sistema d’energia de país”.

L’abocador Elena es va utilitzar com a dipòsit controlat de bales de residus procedents del rebuig de l’Ecoparc de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre els anys 2007 i 2011. El biogàs que es produeix a l’abocador Elena, resultat de la descomposició de la matèria orgànica present als residus, es tracta amb un sistema de captació i es crema en unes torxes per evitar la seva emissió a l’atmosfera, L’empresa Naturgy va dissenyar un projecte amb l’objectiu d’aprofitar el metà, present en aquest biogàs en una concentració significativa de prop del 60 %.

La Planta de Gas Renovable Elena es va inaugurar al mes de gener i està constituïda per una planta d’upgrading destinada a filtrar el biogàs i recollir-ne el metà, i per una planta d’injecció que eleva la pressió d’aquest últim, el biometà, per injectar-lo a la xarxa de distribució de gas natural present al Parc. La planta d’upgrading utilitza tecnologia de separació per membranes, un sistema que consisteix en la separació física del CO2 i el CH4 (metà) en funció de la mida de les seves respectives molècules.

La companyia assenyala que la instal·lació del Parc de l’Alba podrà injectar 12 GWh/any de biometà a la xarxa, equivalents al consum de 3.200 habitatges amb gas natural, i evitarà l’emissió a l’atmosfera de 2.400 tones de CO2/any, equivalents a plantar uns 5.000 arbres.

L’empresa destaca que s’ha invertit 2’2 milions d’euros en aquesta planta. L’Ajuntament de Cerdanyola va cedir al 2018 el terreny a Gas Natural Servicios i Nedgia Catalunya.

Font: Info Cerdanyola

Read Full Post »


GREENPEACE: “Ecoembes menteix”

Greenpeace va presentar un informe evidenciant el fracàs de la gestió d’envasos domèstics per part d’Ecoembes, després de dues dècades de funcionament

La investigació posa de manifest com, empreses adjudicades per Ecoembes, estan guardant, enterrant i exportant plàstics de manera irregular


Davant la situació insostenible del plàstic, Greenpeace demanda al Govern més ambició en la tramitació de la nova llei de residus i no cedir al lobby d’Ecoembes

En ple retrocés en la lluita contra el plàstic d’un sol ús per la Covid-19, Greenpeace Espanya va presentar l’informe “Ecoembes menteix: Desmuntant els enganys de la gestió de residus d’envasos domèstics” per evidenciar les deficiències d’un sistema de gestió  que, des de la seva implantació fa dues dècades, no ha aconseguit posar fi a l’allau plàstica.

Quan una empresa posa al mercat un envàs domèstic (plàstic, alumini, metall, paper-cartró …), ho fa imprimint un punt verd, que significa que s’ha pagat un percentatge perquè Ecoembes recuperi i recicli aquest envàs.  No obstant això, de tots els envasos de plàstic que la ciutadania compra, Ecoembes tot just recupera i recicla al seu contenidor groc el 25%, passant la resta a contaminar el medi ambient.

Qui és Ecoembes?

Ecoembes és un monopoli format per les principals marques contaminants de plàstic (Coca-Cola, Nestlé, P & G …) que, a través d’aquesta entitat pantalla, “netegen” la seva imatge però sense tallar el ritme de la producció, ni generar sistemes més nets  com l’envàs retornable i reutilitzable.  Ecoembes no és, per tant, una organització mediambiental, com anuncien.  Ni una entitat sense ànim de lucre: en els últims 18 anys, s’han multiplicat per cinc els seus ingressos que, només el 2018, ascendien a 578 milions d’euros.

“Ecoembes i les seves empreses han bloquejat durant molt de temps alternatives a la seva ineficient gestió d’envasos, com seria disposar d’un sistema de retorn i devolució d’envasos.  Parlem de dues dècades perdudes en la lluita contra la contaminació per plàstics “, ha declarat Mario Rodríguez Vargas director executiu de Greenpeace Espanya.  “Per això, demanem a la vicepresidenta per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que, amb motiu de la imminent tramitació de la nova Llei de Residus, fomenti mesures reals basades en l’economia circular, amb l’eliminació d’envasos d’un sol ús  i l’aposta per la reutilització i retorn d’envasos “ha afegit.

Les fallades de sistema

Per evidenciar el problema mediambiental que suposa Ecoembes, Greenpeace ha realitzat una investigació en terreny per denunciar alguns greus errors de sistema o, el que és el mateix, per respondre a la pregunta on acaben de veritat els envasos?  La resposta és que, la majoria, en abocadors, en incineradores, exportats, cremats o, directament, abandonats en el medi ambient.

Abocadors

Segons el MITECO, el 44% dels plàstics espanyols acaben en abocadors, quan la majoria podrien ser reciclats.  Resulta paradigmàtic, per exemple, el cas d’Utiel Recicla SL a València.  Una instal·lació no habilitada per emmagatzemar plàstic però en la qual, des 2016, s’acumula plàstic de vuit empreses, sis d’elles homologades i adjudicades per Ecoembes.  L’empresa amb major quantitat és Saica Natur, que és part de el Consell d’Administració d’Ecoembes.  Tot i que una sentència obligava a 2018 a la retirada immediata de l’plàstic, hem comprovat aquest any in situ com el plàstic, lluny de ser reciclat, es tapa amb terra al veí abocador de Caudete de les Fonts.

Contenidor de Saica Natur a Utiel Recicla

Incendis en plantes de reciclatge

Des 2012 a setembre de 2020, s’han comptabilitzat 342 incendis en plantes de reciclatge i, al menys, fins a 2019, 35 d’elles apareixen en els llistats de recuperadors i recicladors homologats per Ecoembes.  D’aquestes 35 plantes, 26 han patit més d’un incendi, i algunes fins a cinc, en aquest període.  Unes reincidències “sospitoses” que han portat a l’Seprona a parlar d’un índex d’intencionalitat de, al menys, un 15%, i a les companyies asseguradores a endurir les pòlisses en el sector davant aquesta alta sinistralitat.

Medi ambient

L’acumulació de plàstic en el nostre medi ambient és evident.  Només en mars i oceans, es calcula que cada any es concentren fins a 12 milions de tones d’escombraries i entre un 21% i el 54% de les partícules de microplásticos en el món són a la conca de la Mediterrània.  No és d’estranyar si fem un simple cop d’ull a punts com aquests, en els quals Greenpeace ha comprovat com es concentren milers d’envasos, que haurien d’estar reciclats:

Felanitx (Balears)
Guardamar de Segura (Alacant)

Exportació

Si mal està contaminar el nostre medi ambient, enviar-los a països amb menys capacitat de gestió de residus, resulta encara més qüestionable.  La normativa laberíntica d’exportació i la manca de controls permet que alguns exportadors enviïn plàstics a l’exterior impunement.

A Malàisia, per exemple, Greenpeace ha trobat, dos anys seguits, envasos plàstics espanyols en abocadors il·legals, com el de Jenjarom.  El ministeri d’Energia, Ciència, Tecnologia, Canvi Climàtic i Medi Ambient malaisi ha tornat a Espanya, en els dos últims anys, més d’una vintena de contenidors de residus plàstics que intentaven entrar a país il·legalment.  Aquest mateix mes de febrer, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic d’Espanya manifestava públicament les seves sospites sobre el trasllat il·lícit de residus: “Com a resultat d’aquestes inspeccions s’ha pogut detectar que una part important de residus de plàstics exportats als  països asiàtics des d’Espanya no són traslladats d’acord amb la normativa vigent, podent resultar en molts casos com trasllats il·lícits. “

I no és l’única zona.  Greenpeace ha trobat indicis d’exportació de plàstic en altres països com Indonèsia i Ghana.

Incineradores

Ecoembes parla d’economia circular per referir-se a l’plàstic que es crema.  Se suposa que així genera energia, però la incineració és el pitjor sistema de gestió de residus, ja que emet substàncies molt tòxiques (com les dioxines / furans que causen càncer) o metalls pesants com el mercuri, cadmi i plom, així com els principals  gasos d’efecte hivernacle.

Sobrecost econòmic

A més de l’evident problema mediambiental, la mala gestió d’Ecoembes està generant un sobrecost:

a les empreses productores: molts dels envasos pels quals han pagat el punt verd no es reciclen (bé perquè no es fan el contenidor groc o bé perquè escapen de sistema de recuperació: pel seu color, mida, composició …)
a la ciutadania: Ecoembes calcula, normalment a la baixa, el que costarà als ajuntaments la recollida d’envasos plàstics -del contenidor i del carrer-, generant sobrecostos a les administracions (per exemple, més de 30 milions anuals a l’Àrea Metropolitana  de Barcelona)
Demandes de Greenpeace

És evident que el sistema de gestió d’Ecoembes no funciona, de manera que Greeenpeace demanda, entre altres coses:

A Ecoembes: que destini la taxa obtinguda pel punt verd a pagar els costos de gestió en la seva totalitat i deixi de fomentar les falses solucions.  Els diners recaptats pel punt verd ha de ser gestionat per les administracions locals que són les que recullen i transporten els envasos i no per Ecoembes.

A el Govern i les comunitats autònomes: que estableixin una legislació que fomenti la reutilització i un sistema de gestió de residus integral.

Als ajuntaments: que fomentin mesures per a la reducció de l’plàstic d’un sol ús.

Als consumidors / es: que redueixin en el possible el seu consum de plàstic d’un sol ús i que segueixin separant residus fins que tinguem un sistema eficaç de gestió.

Read Full Post »

Jordi Sànchez és secretari general de Junts per Catalunya

Les paraules, com els gestos, no són neutres. I és evident que el moment escollit i les paraules escrites per Oriol Junqueras a la carta “Mirant al futur” no pretenien ser neutres. I no ho van ser. La decisió de difondre la carta minuts abans de la trobada entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès no va ser atzarosa. Com en el cinema mut, Aragonès es va moure davant la pantalla deixant que altres hi posessin la lletra.

Després de passar-nos setmanes i setmanes parlant dels riscos de tuteles sobre el president de la Generalitat, la mise en scène de Junqueras pot ser llegida com la gran tutela d’aquest sobre el president Aragonès. La carta firmada per Junqueras traça un espai de joc que limita la capacitat d’acció del president en el lideratge que s’espera d’ell. No és bo per a la institució de la Generalitat que un exvicepresident vulgui tutelar l’actual president, però en tot cas cal deixar clar que la decisió personal expressada en una carta no té la força de modificar l’acord de legislatura entre ERC i Junts.

No és bo per a la institució de la Generalitat que un exvicepresident vulgui tutelar l’actual president
Les diferències tàctiques i estratègiques a l’independentisme no són noves. I no em generen especial preocupació si entre tots els actors socials i polítics de l’independentisme entenem que tenim l’obligació de respectar-nos, reconèixer-nos i buscar els acords que ens reforcin en el projecte compartit cap a la independència. Dit això, reconec que em desconcerten els girs de guió i algunes afirmacions que de facto esdevenen una revisió radical d’aspectes essencials del passat recent de l’independentisme.

Certament, la pressió per sortir de la presó és gran. Sé del que parlo. Però al marge de ser audaç cal també preservar la prudència per protegir allò que políticament explica el que és avui l’independentisme i sobretot la legitimitat del que hem fet per arribar on hem arribat. Només sobre els pilars d’allò que som podrem ampliar la base de la nostra fortalesa i guanyar la independència.

No podem quedar atrapats en l’imaginari que només quan el 100% de la població trobi legítim l’exercici d’autodeterminació aquest es podrà donar

Resultats finals 1 octubre a Bellaterra (FOTO:BELLATERRA.CAT)
Participació: 61%
Sí: 1.104
No: 73 vots
En blanc: 27
Nuls: 6

No crec que l’1 d’Octubre fos un error. Posar urnes perquè la ciutadania es pugui expressar no pot ser considerat un error. Una urna mai és un error i difícilment hi haurà millor embat per guanyar la independència que una urna i una papereta. No, no va ser un error i menys encara un acte il·legítim. La tardor del 2017 sabíem, com ho sabem ara, que hi ha una part de la ciutadania catalana que no només no és independentista sinó que no accepta de cap manera que l’opció de la independència es pugui plantejar per ser resolta democràticament. Certament, hem de treballar per incorporar aquest sector de la ciutadania a una solució democràtica, però no podem quedar atrapats en l’imaginari que només quan el 100% de la població trobi legítim l’exercici d’autodeterminació aquest es podrà donar. Sabem que això no passarà mai. Per tant, tota la mà estesa però sense esperar unanimitats impossibles en societats obertes com la catalana.

Som majoria els que creiem en el diàleg i l’acord com el pas necessari per a la solució definitiva del conflicte. Sempre hi he cregut i no només ara després de 43 mesos de presó. De fet, soc dels qui creuen que l’1 d’Octubre va ser concebut més per forçar el govern espanyol a obrir una via de diàleg i negociació per assolir un referèndum acordat que per proclamar efectivament la independència. Llàstima que alguns van fer un gir de guió i no van saber aguantar la pressió de l’Estat, que ja havia començat a empresonar-nos (en Cuixart i jo, el 16 d’octubre), i van empènyer la via de la mediació i el desitjat diàleg pel precipici, tot esgrimint 155 monedes de plata, precisament quan més forts érem. Convido a fer autocrítica també sobre aquests comportaments que tantes ferides van deixar en l’independentisme.

L’aposta per la negociació i l’acord no té per què comportar la renúncia a altres vies democràtiques i pacífiques
En tot cas, l’aposta per la negociació i l’acord no té per què comportar la renúncia a altres vies democràtiques i pacífiques. Qualsevol via pacífica i cívica pot servir d’incentiu a l’Estat per establir un diàleg i un acord polític. Difícilment Londres hauria acabat acceptant el referèndum escocès del 2014 si el Parlament d’Escòcia no hagués prèviament arriscat en la decisió d’aprovar la seva celebració desobeint la voluntat del govern britànic.

L’acord de legislatura que sustenta l’actual govern coliderat per ERC i JxCat és clar. Amnistia i autodeterminació com a proposta catalana per encarar el diàleg amb el govern espanyol. I un compromís compartit per redissenyar la millor estratègia de tot l’independentisme per encarar –si el diàleg esdevé estèril– un nou embat democràtic. Sense calendari encara, sense full de ruta precís, però sense renúncies prèvies a cap estratègia cívica i pacífica.

Si m’obren la porta de Lledoners en sortiré, com qualsevol altre pres indultat
La societat catalana és madura. Malgrat l’estrès viscut des de la tardor del 2017, no s’ha trencat entre catalans independentistes i no independentistes. Qui digui el contrari menteix o fa el joc a aquells que menteixen. No és conciliació el que necessita la societat catalana, sinó un bon govern i una superació del conflicte. I per això cal claredat i lideratges forts a Madrid i Barcelona que actuïn amb llibertat i sense tuteles.

La decisió de concedir l’indult pertoca en exclusiva al govern espanyol. Si arriba serà una decisió unilateral, com unilaterals van ser els tribunals i la Fiscalia quan van decretar les ordres d’empresonament aviat farà 4 anys. Si m’obren la porta de Lledoners en sortiré, com qualsevol altre pres indultat. I al carrer seguiré sent en essència el mateix que vaig ser fins un 16 d’octubre del 2017, quan em van empresonar a Soto del Real. Una persona lliure, compromesa amb el país, els drets i les llibertats de la seva gent i determinat a fer que democràticament i pacífica Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república. I mentre això no arriba, faré l’impossible pel retorn dels exiliats i el sobreseïment de tots els processos judicials i administratius que avui amenacen quasi 3.000 persones. I si l’indult no arriba, esperaré pacient i sense odi. Serem allò que vulguem ser. La llibertat sempre arriba.

Font: Ara,

Read Full Post »

Barcelona Urban & Cleaner està especialitzat en neteja i desinfecció a domicili de sofàs, catifes i matalassos.

Els seus seveis a cases de Bellaterra o empreses com Hotels Melià, Cofidis, Ok Sofàs O Clínica Estètica Sosa Viaín, és una garantia i referències de qualitat, servei i bon preu.

Especialitzats en neteja de tapisseries basat en un poderós dispositiu dissenyat per a generar una força de succió d’alta potència, l’únic capaç d’eliminar el 90% de la brutícia i fins i tot les taques més difícils, a el mateix temps que emet llum ultraviolada amb efecte  germicida contra els àcars, els bacteris, espores de fongs i virus.

El procediment en tres fases: Ultra succió + Neteja amb productes biodegradables + Desinfecció amb raigs ultraviolats i ozó és totalment natural, lliure de químics i segur per a les famílies i mascotes.

Tècnic de Barcelona Urban & Cleaner netejant uns sofàs a Bellaterra| BELLATERRA.CAT

BARCELONA URBAN & CLEANER

(Pressupost i desplaçament gratuït)

Avinguda de Can Serra, 12 (08906 L’Hospitalet de Llobregat)

http://www.barcelonaurbancleaner.es

info@barcelonaurbancleaner.es

☎️631605520

Read Full Post »

La samarreta de Pau és una iniciativa de “Jarabe contra el cáncer”, “Help! Idees Bones” i “CRIS contra el cáncer”.

Samarreta Vivir es Urgente de Pau Donés

Amb la compra d’aquesta samarreta a CorreosMarket.es, col·labores amb “CRIS contra el cáncer” en la investigació d’aquesta greu malaltia.

El càncer és responsable d’una de cada cinc morts a Espanya, només superat per les malalties cardiovasculars i la COVID-19.

En Pau ens va deixar ara fa un any, però ens va deixar les seves cançons, i un valuós llegat de vida. Una filosofia, en forma de samarreta, que ens parla de com perdre la por a la mort, però, sobretot, de com perdre la por a viure.

Aquesta samarreta era d’en Pau, ara és de tots.
Samarreta sostenible, fabricada amb cotó 100% orgànic certificat:

Cotó d’alta qualitat de 180 grams i 100% pentinat
Fàcil de planxar
Rentat recomanat a 30ºC
La compensació de carboni d’aquest producte és de 2,5 kg.

Compra aquesta samarreta ara a http://www.correosmarket.es i participa directament en la investigació del càncer amb la Fundació “CRIS contra el cáncer”.

Read Full Post »

Older Posts »