Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 9/06/2021


GREENPEACE: “Ecoembes menteix”

Greenpeace va presentar un informe evidenciant el fracàs de la gestió d’envasos domèstics per part d’Ecoembes, després de dues dècades de funcionament

La investigació posa de manifest com, empreses adjudicades per Ecoembes, estan guardant, enterrant i exportant plàstics de manera irregular


Davant la situació insostenible del plàstic, Greenpeace demanda al Govern més ambició en la tramitació de la nova llei de residus i no cedir al lobby d’Ecoembes

En ple retrocés en la lluita contra el plàstic d’un sol ús per la Covid-19, Greenpeace Espanya va presentar l’informe “Ecoembes menteix: Desmuntant els enganys de la gestió de residus d’envasos domèstics” per evidenciar les deficiències d’un sistema de gestió  que, des de la seva implantació fa dues dècades, no ha aconseguit posar fi a l’allau plàstica.

Quan una empresa posa al mercat un envàs domèstic (plàstic, alumini, metall, paper-cartró …), ho fa imprimint un punt verd, que significa que s’ha pagat un percentatge perquè Ecoembes recuperi i recicli aquest envàs.  No obstant això, de tots els envasos de plàstic que la ciutadania compra, Ecoembes tot just recupera i recicla al seu contenidor groc el 25%, passant la resta a contaminar el medi ambient.

Qui és Ecoembes?

Ecoembes és un monopoli format per les principals marques contaminants de plàstic (Coca-Cola, Nestlé, P & G …) que, a través d’aquesta entitat pantalla, “netegen” la seva imatge però sense tallar el ritme de la producció, ni generar sistemes més nets  com l’envàs retornable i reutilitzable.  Ecoembes no és, per tant, una organització mediambiental, com anuncien.  Ni una entitat sense ànim de lucre: en els últims 18 anys, s’han multiplicat per cinc els seus ingressos que, només el 2018, ascendien a 578 milions d’euros.

“Ecoembes i les seves empreses han bloquejat durant molt de temps alternatives a la seva ineficient gestió d’envasos, com seria disposar d’un sistema de retorn i devolució d’envasos.  Parlem de dues dècades perdudes en la lluita contra la contaminació per plàstics “, ha declarat Mario Rodríguez Vargas director executiu de Greenpeace Espanya.  “Per això, demanem a la vicepresidenta per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que, amb motiu de la imminent tramitació de la nova Llei de Residus, fomenti mesures reals basades en l’economia circular, amb l’eliminació d’envasos d’un sol ús  i l’aposta per la reutilització i retorn d’envasos “ha afegit.

Les fallades de sistema

Per evidenciar el problema mediambiental que suposa Ecoembes, Greenpeace ha realitzat una investigació en terreny per denunciar alguns greus errors de sistema o, el que és el mateix, per respondre a la pregunta on acaben de veritat els envasos?  La resposta és que, la majoria, en abocadors, en incineradores, exportats, cremats o, directament, abandonats en el medi ambient.

Abocadors

Segons el MITECO, el 44% dels plàstics espanyols acaben en abocadors, quan la majoria podrien ser reciclats.  Resulta paradigmàtic, per exemple, el cas d’Utiel Recicla SL a València.  Una instal·lació no habilitada per emmagatzemar plàstic però en la qual, des 2016, s’acumula plàstic de vuit empreses, sis d’elles homologades i adjudicades per Ecoembes.  L’empresa amb major quantitat és Saica Natur, que és part de el Consell d’Administració d’Ecoembes.  Tot i que una sentència obligava a 2018 a la retirada immediata de l’plàstic, hem comprovat aquest any in situ com el plàstic, lluny de ser reciclat, es tapa amb terra al veí abocador de Caudete de les Fonts.

Contenidor de Saica Natur a Utiel Recicla

Incendis en plantes de reciclatge

Des 2012 a setembre de 2020, s’han comptabilitzat 342 incendis en plantes de reciclatge i, al menys, fins a 2019, 35 d’elles apareixen en els llistats de recuperadors i recicladors homologats per Ecoembes.  D’aquestes 35 plantes, 26 han patit més d’un incendi, i algunes fins a cinc, en aquest període.  Unes reincidències “sospitoses” que han portat a l’Seprona a parlar d’un índex d’intencionalitat de, al menys, un 15%, i a les companyies asseguradores a endurir les pòlisses en el sector davant aquesta alta sinistralitat.

Medi ambient

L’acumulació de plàstic en el nostre medi ambient és evident.  Només en mars i oceans, es calcula que cada any es concentren fins a 12 milions de tones d’escombraries i entre un 21% i el 54% de les partícules de microplásticos en el món són a la conca de la Mediterrània.  No és d’estranyar si fem un simple cop d’ull a punts com aquests, en els quals Greenpeace ha comprovat com es concentren milers d’envasos, que haurien d’estar reciclats:

Felanitx (Balears)
Guardamar de Segura (Alacant)

Exportació

Si mal està contaminar el nostre medi ambient, enviar-los a països amb menys capacitat de gestió de residus, resulta encara més qüestionable.  La normativa laberíntica d’exportació i la manca de controls permet que alguns exportadors enviïn plàstics a l’exterior impunement.

A Malàisia, per exemple, Greenpeace ha trobat, dos anys seguits, envasos plàstics espanyols en abocadors il·legals, com el de Jenjarom.  El ministeri d’Energia, Ciència, Tecnologia, Canvi Climàtic i Medi Ambient malaisi ha tornat a Espanya, en els dos últims anys, més d’una vintena de contenidors de residus plàstics que intentaven entrar a país il·legalment.  Aquest mateix mes de febrer, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic d’Espanya manifestava públicament les seves sospites sobre el trasllat il·lícit de residus: “Com a resultat d’aquestes inspeccions s’ha pogut detectar que una part important de residus de plàstics exportats als  països asiàtics des d’Espanya no són traslladats d’acord amb la normativa vigent, podent resultar en molts casos com trasllats il·lícits. “

I no és l’única zona.  Greenpeace ha trobat indicis d’exportació de plàstic en altres països com Indonèsia i Ghana.

Incineradores

Ecoembes parla d’economia circular per referir-se a l’plàstic que es crema.  Se suposa que així genera energia, però la incineració és el pitjor sistema de gestió de residus, ja que emet substàncies molt tòxiques (com les dioxines / furans que causen càncer) o metalls pesants com el mercuri, cadmi i plom, així com els principals  gasos d’efecte hivernacle.

Sobrecost econòmic

A més de l’evident problema mediambiental, la mala gestió d’Ecoembes està generant un sobrecost:

a les empreses productores: molts dels envasos pels quals han pagat el punt verd no es reciclen (bé perquè no es fan el contenidor groc o bé perquè escapen de sistema de recuperació: pel seu color, mida, composició …)
a la ciutadania: Ecoembes calcula, normalment a la baixa, el que costarà als ajuntaments la recollida d’envasos plàstics -del contenidor i del carrer-, generant sobrecostos a les administracions (per exemple, més de 30 milions anuals a l’Àrea Metropolitana  de Barcelona)
Demandes de Greenpeace

És evident que el sistema de gestió d’Ecoembes no funciona, de manera que Greeenpeace demanda, entre altres coses:

A Ecoembes: que destini la taxa obtinguda pel punt verd a pagar els costos de gestió en la seva totalitat i deixi de fomentar les falses solucions.  Els diners recaptats pel punt verd ha de ser gestionat per les administracions locals que són les que recullen i transporten els envasos i no per Ecoembes.

A el Govern i les comunitats autònomes: que estableixin una legislació que fomenti la reutilització i un sistema de gestió de residus integral.

Als ajuntaments: que fomentin mesures per a la reducció de l’plàstic d’un sol ús.

Als consumidors / es: que redueixin en el possible el seu consum de plàstic d’un sol ús i que segueixin separant residus fins que tinguem un sistema eficaç de gestió.

Read Full Post »

Jordi Sànchez és secretari general de Junts per Catalunya

Les paraules, com els gestos, no són neutres. I és evident que el moment escollit i les paraules escrites per Oriol Junqueras a la carta “Mirant al futur” no pretenien ser neutres. I no ho van ser. La decisió de difondre la carta minuts abans de la trobada entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès no va ser atzarosa. Com en el cinema mut, Aragonès es va moure davant la pantalla deixant que altres hi posessin la lletra.

Després de passar-nos setmanes i setmanes parlant dels riscos de tuteles sobre el president de la Generalitat, la mise en scène de Junqueras pot ser llegida com la gran tutela d’aquest sobre el president Aragonès. La carta firmada per Junqueras traça un espai de joc que limita la capacitat d’acció del president en el lideratge que s’espera d’ell. No és bo per a la institució de la Generalitat que un exvicepresident vulgui tutelar l’actual president, però en tot cas cal deixar clar que la decisió personal expressada en una carta no té la força de modificar l’acord de legislatura entre ERC i Junts.

No és bo per a la institució de la Generalitat que un exvicepresident vulgui tutelar l’actual president
Les diferències tàctiques i estratègiques a l’independentisme no són noves. I no em generen especial preocupació si entre tots els actors socials i polítics de l’independentisme entenem que tenim l’obligació de respectar-nos, reconèixer-nos i buscar els acords que ens reforcin en el projecte compartit cap a la independència. Dit això, reconec que em desconcerten els girs de guió i algunes afirmacions que de facto esdevenen una revisió radical d’aspectes essencials del passat recent de l’independentisme.

Certament, la pressió per sortir de la presó és gran. Sé del que parlo. Però al marge de ser audaç cal també preservar la prudència per protegir allò que políticament explica el que és avui l’independentisme i sobretot la legitimitat del que hem fet per arribar on hem arribat. Només sobre els pilars d’allò que som podrem ampliar la base de la nostra fortalesa i guanyar la independència.

No podem quedar atrapats en l’imaginari que només quan el 100% de la població trobi legítim l’exercici d’autodeterminació aquest es podrà donar

Resultats finals 1 octubre a Bellaterra (FOTO:BELLATERRA.CAT)
Participació: 61%
Sí: 1.104
No: 73 vots
En blanc: 27
Nuls: 6

No crec que l’1 d’Octubre fos un error. Posar urnes perquè la ciutadania es pugui expressar no pot ser considerat un error. Una urna mai és un error i difícilment hi haurà millor embat per guanyar la independència que una urna i una papereta. No, no va ser un error i menys encara un acte il·legítim. La tardor del 2017 sabíem, com ho sabem ara, que hi ha una part de la ciutadania catalana que no només no és independentista sinó que no accepta de cap manera que l’opció de la independència es pugui plantejar per ser resolta democràticament. Certament, hem de treballar per incorporar aquest sector de la ciutadania a una solució democràtica, però no podem quedar atrapats en l’imaginari que només quan el 100% de la població trobi legítim l’exercici d’autodeterminació aquest es podrà donar. Sabem que això no passarà mai. Per tant, tota la mà estesa però sense esperar unanimitats impossibles en societats obertes com la catalana.

Som majoria els que creiem en el diàleg i l’acord com el pas necessari per a la solució definitiva del conflicte. Sempre hi he cregut i no només ara després de 43 mesos de presó. De fet, soc dels qui creuen que l’1 d’Octubre va ser concebut més per forçar el govern espanyol a obrir una via de diàleg i negociació per assolir un referèndum acordat que per proclamar efectivament la independència. Llàstima que alguns van fer un gir de guió i no van saber aguantar la pressió de l’Estat, que ja havia començat a empresonar-nos (en Cuixart i jo, el 16 d’octubre), i van empènyer la via de la mediació i el desitjat diàleg pel precipici, tot esgrimint 155 monedes de plata, precisament quan més forts érem. Convido a fer autocrítica també sobre aquests comportaments que tantes ferides van deixar en l’independentisme.

L’aposta per la negociació i l’acord no té per què comportar la renúncia a altres vies democràtiques i pacífiques
En tot cas, l’aposta per la negociació i l’acord no té per què comportar la renúncia a altres vies democràtiques i pacífiques. Qualsevol via pacífica i cívica pot servir d’incentiu a l’Estat per establir un diàleg i un acord polític. Difícilment Londres hauria acabat acceptant el referèndum escocès del 2014 si el Parlament d’Escòcia no hagués prèviament arriscat en la decisió d’aprovar la seva celebració desobeint la voluntat del govern britànic.

L’acord de legislatura que sustenta l’actual govern coliderat per ERC i JxCat és clar. Amnistia i autodeterminació com a proposta catalana per encarar el diàleg amb el govern espanyol. I un compromís compartit per redissenyar la millor estratègia de tot l’independentisme per encarar –si el diàleg esdevé estèril– un nou embat democràtic. Sense calendari encara, sense full de ruta precís, però sense renúncies prèvies a cap estratègia cívica i pacífica.

Si m’obren la porta de Lledoners en sortiré, com qualsevol altre pres indultat
La societat catalana és madura. Malgrat l’estrès viscut des de la tardor del 2017, no s’ha trencat entre catalans independentistes i no independentistes. Qui digui el contrari menteix o fa el joc a aquells que menteixen. No és conciliació el que necessita la societat catalana, sinó un bon govern i una superació del conflicte. I per això cal claredat i lideratges forts a Madrid i Barcelona que actuïn amb llibertat i sense tuteles.

La decisió de concedir l’indult pertoca en exclusiva al govern espanyol. Si arriba serà una decisió unilateral, com unilaterals van ser els tribunals i la Fiscalia quan van decretar les ordres d’empresonament aviat farà 4 anys. Si m’obren la porta de Lledoners en sortiré, com qualsevol altre pres indultat. I al carrer seguiré sent en essència el mateix que vaig ser fins un 16 d’octubre del 2017, quan em van empresonar a Soto del Real. Una persona lliure, compromesa amb el país, els drets i les llibertats de la seva gent i determinat a fer que democràticament i pacífica Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república. I mentre això no arriba, faré l’impossible pel retorn dels exiliats i el sobreseïment de tots els processos judicials i administratius que avui amenacen quasi 3.000 persones. I si l’indult no arriba, esperaré pacient i sense odi. Serem allò que vulguem ser. La llibertat sempre arriba.

Font: Ara,

Read Full Post »

Barcelona Urban & Cleaner està especialitzat en neteja i desinfecció a domicili de sofàs, catifes i matalassos.

Els seus seveis a cases de Bellaterra o empreses com Hotels Melià, Cofidis, Ok Sofàs O Clínica Estètica Sosa Viaín, és una garantia i referències de qualitat, servei i bon preu.

Especialitzats en neteja de tapisseries basat en un poderós dispositiu dissenyat per a generar una força de succió d’alta potència, l’únic capaç d’eliminar el 90% de la brutícia i fins i tot les taques més difícils, a el mateix temps que emet llum ultraviolada amb efecte  germicida contra els àcars, els bacteris, espores de fongs i virus.

El procediment en tres fases: Ultra succió + Neteja amb productes biodegradables + Desinfecció amb raigs ultraviolats i ozó és totalment natural, lliure de químics i segur per a les famílies i mascotes.

Tècnic de Barcelona Urban & Cleaner netejant uns sofàs a Bellaterra| BELLATERRA.CAT

BARCELONA URBAN & CLEANER

(Pressupost i desplaçament gratuït)

Avinguda de Can Serra, 12 (08906 L’Hospitalet de Llobregat)

http://www.barcelonaurbancleaner.es

info@barcelonaurbancleaner.es

☎️631605520

Read Full Post »

La samarreta de Pau és una iniciativa de “Jarabe contra el cáncer”, “Help! Idees Bones” i “CRIS contra el cáncer”.

Samarreta Vivir es Urgente de Pau Donés

Amb la compra d’aquesta samarreta a CorreosMarket.es, col·labores amb “CRIS contra el cáncer” en la investigació d’aquesta greu malaltia.

El càncer és responsable d’una de cada cinc morts a Espanya, només superat per les malalties cardiovasculars i la COVID-19.

En Pau ens va deixar ara fa un any, però ens va deixar les seves cançons, i un valuós llegat de vida. Una filosofia, en forma de samarreta, que ens parla de com perdre la por a la mort, però, sobretot, de com perdre la por a viure.

Aquesta samarreta era d’en Pau, ara és de tots.
Samarreta sostenible, fabricada amb cotó 100% orgànic certificat:

Cotó d’alta qualitat de 180 grams i 100% pentinat
Fàcil de planxar
Rentat recomanat a 30ºC
La compensació de carboni d’aquest producte és de 2,5 kg.

Compra aquesta samarreta ara a http://www.correosmarket.es i participa directament en la investigació del càncer amb la Fundació “CRIS contra el cáncer”.

Read Full Post »