Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 2/06/2021

Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006|Foto: 200BIS

ARTICLE 34. DRETS LINGÜÍSTICS DELS CONSUMIDORS I USUARIS

Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.

Les empreses tenen obligacions lingüístiques?

Sí. La Llei de política lingüística estableix unes obligacions destinades a totes les empreses, en matèria de retolació, atenció als clients i usuaris, oferta de serveis i documentació.


La Llei determina, per a les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen la seva activitat a Catalunya, sense excepció, i encara que tinguin els serveis organitzats des de fora:
— Que han de poder atendre els clients tant si parlen en català com en castellà, o en aranès a la Vall d’Aran (art. 32.1).
— Que han de tenir els rètols fixos almenys en català (art. 32.3).
— Que han de tenir els documents d’oferta de serveis almenys en català (art. 32.3).
— Que les empreses que subscriuen amb els clients contractes dels anomenats d’adhesió, normats, amb clàusules tipus o amb condicions generals, els han de tenir disponibles en exemplars separats, en català i en castellà (art. 15).
A més, tant la Llei de política lingüística com altres normes disposen unes exigències específiques per a les entitats financeres i d’assegurances (art. 15), per a les empreses públiques (art. 30), per a les que presten serveis públics (art. 30 i 31), per a les concertades o subvencionades (art. 33), per a determinats tipus d’establiments o activitats i per a algunes empreses de les que elaboren productes etiquetats.

Per altra banda, la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, fixa que les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).

Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:
— Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1,2, a).
— Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2, b).
— Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes (article 128-1, 2, c).

Finalment, segons l’article 211-5, 1 la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.

Podeu consultar:

Read Full Post »