L’empresa ho comercialitzava com “Oli d’oliva verge llampant“, un greix de pinyol d’oliva i d’oliva de rebuig com oli d’oliva verge extra (No apte per el consum humà)
L’empresa no complia cap cap dels requisits per vendre l’oli com a verge extra (Europa Press)
Una empresa de Conca està acusada de comercialitzar oli d’oliva fals no apte per al consum. Algunes partides d’aquest productes s’han distribuït a les comarques de Tarragona.
La Guàrdia Civil investiga l’empresa que es dedicava a distribuir oli. Segons la policia, feia passar greix de pinyol d’oliva i de l’oliva de rebuig, com oli d’oliva verge extra. A més, els informes del Servei de Salut Pública de la Delegació Provincial de Sanitat a Conca han constatat que el producte havia estat tractat amb substàncies no autoritzades i el consideren insegur i no apte per al consum humà.
“L’empresa de Conca, que la Guàrdia Civil no ha fet pública, destribuïa el fals oli a d’altres províncies: Navarra Ourense, Jaén, Còrdova i Sevilla”.
Font: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,
Can Culleretes, amb més de 230 anys d’història, aquest emblemàtic restaurant barceloní no ha deixat de servir la seva tradicional cuina catalana als seus clients, superant tota mena de crisi i situacions
Un dels menjadors de Can Culleretes
TOT BELLATERRA|Jordi Roset Repassant la història gastronòmica de Barcelona ens trobem amb tot un seguit d’establiments, que per molt que et facin salivar les seves cròniques i anècdotes, no és possible poder-hi anar per reviure -encara que sigui en la imaginació- aquells moments de la seva història que t’han enganxat.
Can Culleretes n’és l’excepció. El degà dels restaurants de Barcelona, encara resta obert al públic.
Inaugurat l’any 1786, són més dos-cents trenta anys d’història, amb els seus alts i baixos, servint àpats al cor de Barcelona. El Llibre Guinnes dels Rècords certifica que Can Culleretes és el segon restaurant més antic d’Espanya, remuntant-se la seva història, segons aquest certificat, al 1740.
Situat actualment al número 5 del carrer Quintana, al barri Gòtic de Barcelona, molt a prop de les Rambles i del Gran Teatre del Liceu, aquest restaurant té les seves arrels en la portera d’un convent, que hi ha qui l’ubica a l’actual encreuament de la Rambla Catalunya amb la Ronda Universitat, en una de les cantonades de la Plaça de Catalunya. Explica la llegenda que en els dies festius aquesta senyora va començar a oferir als vianants llepolies casolanes, com xarops, orxates, mató, crema catalana, etc., a les que va anar afegint plats cuinats. L’enrenou que aquesta activitat va portar a la porteria del convent va fer que la comunitat religiosa provoqués el cessament de l’activitat. El nét de la portera, Joaquim Pujol, va agafar el testimoni de la seva àvia i el va traslladar a un local, primer a la Plaça Sant Jaume i, finalment, al 1890 a la seva ubicació actual.
L’any 1896, el restaurant va ser adquirit per Tito Regás , qui el va remodelar i el va transformar en un restaurant de cuina tradicional catalana. La decoració del local que es va fer aleshores és pràcticament la mateixa que hi ha avui dia, destacant les pintures murals de Francisco Tey i els plafons ceràmics de Xavier Nogués. L’esclat de la guerra civil va posar fi a l’etapa dels Regás al capdavant del restaurant i, després d’uns anys en que l’establiment va anar perdent pistonada, finalment l’any 1958 el va comprar en Sisco Agut i la seva esposa Sussi Manubens, qui encetarien la etapa més exitosa de l’establiment. Avui dia són les filles d’aquest matrimoni, la Montse i l’Alicia Agut, ja amb la incorporació dels seus fills, la tercera generació d’aquesta nissaga de restauradors, qui porten la gestió de Can Culleretes.
Les parets de Can Culleretes respiren història per tots costats. Retalls de premsa i fotografies de personatges famosos de tota mena, polítics, intel·lectuals, escriptors, actors, cantants, esportistes, toreros, models… omplen metres i metres de paret. Pel que fa al nom del restaurant, no hi ha una crònica única que l’expliqui, malgrat que totes les teories convergeixen en el fet de que en el restaurant es feien servir moltes culleres de postres, i potser la versió més versemblant és la que explica que el nom té el seu origen en que els cambrers cridaven “Noies, culleretes!” quan faltaven aquests estris per fer el servei, que era força sovint.
Un dels menjadors de Can Culleretes | Facebook Can Culleretes
La cuina de Can Culleretes s’ha mantingut fidel al llarg de tota la seva història als plats de la cuina tradicional catalana: amanides, arrossos, escudella, espinacs a la catalana, faves a la catalana, pèsols saltejats amb pernil, botifarra amb mongetes, cuixa o espatlla de xai al forn, pollastre guisat o rostit, jarret de vedella amb rovellons, bacallà a la llauna amb mongetes, la sarsuela marinera -un dels pocs llocs a Barcelona on encara es pot trobar aquest plat a la carta- i les seves postres casolanes, on hi destaca la crema catalana. Però si n’hi ha un que destaca sobre la resta i que sense cap mena de dubte la seva fama s’ha mantingut generació rere generació, és el plat de canelons, que a la carta anomenen canelons “els de sempre”. Es tracta d’uns canelons elaborats seguint la recepta tradicional d’aquest plat i, segons fonts del propi restaurant, en cuinen prop de 20.000 racions anuals.
La crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19 tampoc ha pogut amb aquest bicentenari restaurant, que ha aconseguit sobreviure, com tants d’altres, reinventant-se i obrint un servei de repartiment a domicili en un temps rècord.
Quan els partits de l’oposició de Bellaterra (ERC i Convergents) proposaràn també un debat general per millorar la deixada Bellaterra? Més fets i menys paraules és el que cal després de 2 anys de govern de GxB a l’EMD de Bellaterra
Chus Cornellana (GxB i Jordi Macarulla (Convergents) al debat 26M
Info Cerdanyola|Coincidint amb el segon aniversari de la celebració de les passades eleccions municipals, ahir 26 de maig, Junts per Cerdanyola proposa que govern i grups de l’oposició celebrin un debat públic per fer balanç de l’equador de mandat.—
El regidor i portaveu de Junts, Joan Sánchez Braut, ha traslladat aquesta petició a l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, en la darrera Junta de Portaveus municipal. Des de Junts recorden que aquesta no és una proposta nova, ja en l’anterior mandat es va aprovar una moció on es demanava celebrar un Ple extraordinari per debatre l’Estat de la Ciutat, moció que, apunten, “evidentment no es va complir, com passa amb la immensa majoria de mocions”, però que ara volen rescatar.
La celebració d’aquest debat d’acord a aquesta moció requereix de la convocatòria d’un Ple municipal extraordinari i, des de Junts, recorden que això es pot fer reunint les signatures d’una quarta part de la cambra, però que han optat per traslladar la proposta directament al govern plantejant la celebració d’un acte híbrid, presencial i telemàtic, obert a la ciutadania, coincidint amb els dos anys de la investidura.
La formació es mostra convençuda que “ni l’alcalde ni el govern han de trobar obstacles” per accedir a aquesta petició, vista “la facilitat i l’èxit amb què ja s’estan celebrant a la ciutat des d’activitats amb públic, com el Roser de Maig, i a distància, com la presentació de la nova marca de ciutat”.
Si apareguessin obstacles, des de Junts subratllen que aleshores sí que intentarien recollir adhesions de la resta de Grups Municipals per fer el debat sobre l’Estat de la Ciutat en format de sessió plenària extraordinària de l’Ajuntament.
“Un talismà és un objecte portàtil al que s’atribueix atorgar un poder màgic a qui el du. Es confon normalment amb amulet o amb mascota; però, mentre que l’amulet és un mitjà de protecció passiva, el talismà confereix a qui el posseeix poders màgics actius”
BELLATERRA.CAT 