Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 22/06/2021

“Que tot està per fer i tot és possible”

Versió íntegra cantada per Lluís Llach👇

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

1

Pensem-la clara aquesta quietud
que escampa tants de ressons impensats;
pensem-la clara i suggerent, que ens ompli
l’espai concret d’ara mateix, l’espai
en què no hi ha cap mena de sorpresa
i tot és vell, i trist, i necessari.

Vam girar full temps ha, i alguns s’entesten
a llegir encara la mateixa plana.

2

Potser el secret és que no hi ha secret
i aquest camí l’hem fet tantes vegades
que ja ningú no se’n sorprèn; potser
caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgirés la història.

Potser, també, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l’ús que cal; qui sap!

3

Molt lentament giravolta la sínia
i passen anys, o segles, fins que l’aigua
s’enfila al cim més alt i, gloriosa,
proclama la claror per tots els àmbits.
Molt lentament davallen aleshores
els catúfols per recollir més aigua.

Així s’escriu la història. Saber-ho
no pot sobtar ni decebre ningú.

4

Massa sovint girem els ulls encara
i el gest traeix angoixa i defallences.
L’enyor, voraç, ens xucla la mirada
i ens gela el moll del sentiment. De totes
les solituds, aquesta és la més fosca,
la més feroç, i persistent, i amarga.

Convé saber-ho i convé, d’altra banda,
pensar el futur lluminós i possible.

5

¿Qui sinó tots –i cadascú per torna–
podem crear des d’aquest límits d’ara
l’àmbit de llum on tots els vents s’exaltin,
l’espai de vent on tota veu ressoni?
Públicament ens compromet la vida,
públicament i amb tota llei d’indicis.

Serem allò que vulguem ser. Debades
fugim del foc si el foc ens justifica.

6

Ni llocs ni noms ni espai suficient
per replantar l’arbreda, ni cap riu
que remunti el seu curs i ens alci el cos
per damunt de l’oblit. Tots sabem bé
que no hi ha camp obert per cap retorn
ni solc en mar a l’hora del perill.

Posem senyals de pedra pels camins,
senyals concrets, de fonda plenitud.

7

Compartirem misteris i desigs
d’arrel molt noble i secreta, en l’espai
de temps que algú permetrà que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l’aigua i la set, l’amor i el desamor.

Tot això junt, i més, ha de donar-nos
l’aplom secret, la claredat volguda.

8

En clau de temps i amb molt de patiment.
Vet ací com podem guanyar el combat
que de fa tant de temps lliurem, intrèpids.
En clau de temps i potser en solitud,
acumulant en cadascú la força
de tots plegats i projectant-la enfora.

Solc rera solc per mar de cada dia,
pas rera pas amb voluntat d’aurora.

9

Ni cap llevant luxuriós, ni cap
ponent solemne. Més ens cal saber
que no hi ha grans misteris, ni un ocell
d’ales immenses que ens empari; res
d’allò que tants de cops han proclamat
amb veu mesella foscos endevins.

Posem la mà damunt la mà i els anys
conferiran duresa a cada gest.

10

Vam preservar del vent i de l’oblit
la integritat d’uns àmbits, d’uns projectes
en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa
malmet l’impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys, crida, barbullent,
la llum d’un temps expectant i frondós.

11

Convertirem els silencis en or
i els mots en foc. La pell d’aquest retorn
acumula la pluja, i els afanys
esborren privilegis. Lentament
emergim del gran pou, heures amunt,
i no pas a recer de cap malastre.

Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la història.

Font: Lluís Llach,

Read Full Post »

“Bonaparte Pa i Dolç de Bellaterra ens ofereix una bona selecció de coques de pastisseria per gaudir-les aquestes revetlles de Sant Joan i Sant Pere”

Coca de fruita i pinyons de la pastisseria Bonaparte Pa i Dolç de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET

La coca de crema o nata i pinyons és tradició durant les revetlles de Sant Joan i Sant Pere.

Segons Salut de la Generalitat és important que complexi les condicions necessàries durant l’elaboració i conservació per prevenir riscos, com ara toxiinfeccions alimentàries.

✅ Segueix les recomanacions i compra-la en un establiment apte per a la seva venda i conserva-la en fred

Font: Salut, Gencat, Bonaparte

Read Full Post »

La paraula electròlisi salina comença a sonar cada vegada més a les orelles del veïnat de Bellaterra que tenen piscina i busquen una solució que no sigui perjudicial per la salut i sigui més sostenible, a l’hora de realitzar el tractament i desinfecció de l’aigua de les piscines.

Quanta aigua s’evapora cada dia a la vostra piscina? BELLATERRA.CAT

Quantitat d’aigua que perd una piscina cada dia:

Conèixer exactament el volum d’aigua que perd una piscina a el dia és realment complicat perquè depèn de molts factors com les condicions meteorològiques de la zona, la superfície de la piscina, el color de fons, si està coberta … Però sí podem obtenir algun  dada per fer-nos una idea aproximada de la quantitat que podem estar parlant.

Piscina de Món d’Aigua amb eletrolisi salina|BELLATERRA.CAT

Mon d’Aigua i Repar Pro-Pipe ens han facilitat dades perquè ens fem una idea de la quantitat d’aigua evaporada d’una piscina de 10 x 5 x 1,5 a la vila d’El Vendrell en el mes de juliol de tres anys consecutius.  Prenent de referència les dades meteorològiques de l’estació d’AEMET al Baix Penedès, el resultat és sorprenent.  Al juliol de 2007, amb la meteorologia que hi va haver, es calcula que una piscina d’aquesta mida hauria perdut 428 litres d’aigua al dia.  El 2008, 335 litres al dia.  El 2009, 361 litres.  És molt més del que la gent s’imagina.

Hi ha fórmules matemàtiques que prediuen l’evaporació de les superfícies, fins i tot tenint en compte variables com el vent.  Algunes, van més enllà i tenen en compte fins al nombre de banyistes.  En aquesta web ens poden detallar l’estudi👇

www.hidrologiasostenible.com

Font: Mondaigua, Repar Pro-Pipe, Hidrologia Sostenible,

Read Full Post »

FOTO: Quim Torra, 131è president de la Generalitat de Catalunya

Atrapats a l’autonomia

M’he abstingut de mostrar la meva solidaritat a Marcel Vivet a través d’un tuit, bàsicament, per respecte a ell. Sóc molt conscient d’allò que implica que la Generalitat presti assistència legal en els casos en què un funcionari o treballador de la institució considera que ha estat perjudicat en l’exercici de les seves funcions. Per això, he preferit escriure aquest article per a poder-me expressar amb més extensió, però sense defugir la frustració i la decepció que sento pels casos com el del Marcel o qualsevol altre d’anàleg.

Em sembla que el dret de manifestació pacífica i el dret de llibertat d’expressió han de ser intocables a qualsevol democràcia i ho haurien de ser a la que ens toca viure mentre no siguem capaços de fer el salt col·lectiu per a fundar una nova democràcia catalana regida només per lleis catalanes i el dret internacional, especialment important pel que fa a la protecció dels drets humans. I per això, cal continuar treballant de valent per a totes dues coses: la independència i un respecte escrupolós dels drets humans, individuals i col·lectius.

Tanmateix, aquest cas de condemna completament impresentable —que ens ha recordat un cop més les contradiccions en què vivim— és resultat d’aquest compromís que té la Generalitat d’oferir cobertura i assistència legal a qualsevol treballador que cregui que ha estat afectat en l’exercici de la seva feina. Aquesta situació va ser una de les preocupacions més grans i doloroses mentre vaig ser president. I així ho vaig fer saber als responsables de gestionar aquesta assistència jurídica amb l’objectiu de ser molt i molt estrictes en els casos que es produïssin.

No cal que digui que he defensat del dret i del revés que tota acció de resistència i desobediència civil s’ha d’exercir sempre des de la militància en la no-violència. I és per això que em veig completament legitimat per defensar que tan sols es presti aquesta assistència legal quan es puguin demostrar els fets denunciats amb una agressió física a un agent dels Mossos d’Esquadra, un bomber, un sanitari, un mestre o qualsevol treballador de la Generalitat. No es poden produir casos d’acusacions sense cap base ni de persecucions col·lectives pel simple exercici del dret de manifestació o de protesta.

Tot això ho vaig expressar des de la Presidència i ho expresso ara perquè veiem nítidament l’ús que fan la fiscalia i els tribunals de les acusacions que els servim amb safata. Sincerament, espero que aquest cas —que la sentència ja reconeix que no pot demostrar amb proves que no siguin el testimoni d’un agent— sigui reversible i que en Marcel Vivet no hagi d’entrar mai a una presó. No cal dir, evidentment, que aquest judici ha de ser declarat nul si es confirma que som davant d’un cas de doble imputació d’un mateix fet a dues persones diferents. Cal que s’investigui aquesta denúncia amb la màxima profunditat i transparència.

Cal que fem lleis noves per a un país lliure. Mentre depenguem de l’arquitectura legal i institucional de l’estat espanyol, els independentistes i els demòcrates estem condemnats a viure en una contradicció frustrant. Tan sols un gest de desobediència col·lectiva i sostinguda evitarà que es vagin produint desobediències individuals amb alts sacrificis personals. Aviat tindrem noves proves que ens planta als morros la repressió que no s’atura mentre aquí ens empassem una taula de diàleg que no resoldrà res i ballem al so de l’establishment que vol ‘normalitzar’ la situació, és a dir, que ens quedem muts i obedients a la gàbia constitucional. El jutjat 13 i el Tribunal de Comptes faran esclatar davant del nostre nas l’evidència que no hi haurà mai justícia ni democràcia fins que no tinguem la nostra República Catalana lliure. A la vegada, veiem com la Guàrdia Civil i la policia espanyola continuen perseguint independentistes per acusar-los de qualsevol cosa. La resposta que donem a aquestes noves agressions vestides amb toga assenyalarà el camí cap a la rendició o cap a la independència.

Vivim atrapats en l’autonomia. El 155 que legalment va desaparèixer, ha deixat un rastre de temor que perdura en les estructures de l’autonomia, ja sigui al cos de policia, entre funcionaris, en els interventors, etc. L’autonomia és un entramat ple de paranys i murs que, malgrat ser una plataforma de poder i visibilitat, també és un obstacle per a la independència. És ben senzill: ens regim per unes institucions presoneres del sistema autonòmic jeràrquic espanyol, com ens ha demostrat ben cruament la pandèmia, per exemple, quan volíem el confinament total i el govern espanyol va tardar 15 dies a aprovar-lo. No hi ha gestió possible sense sobirania plena. No hi haurà lleis justes i democràcia avançada sense independència. I evidentment, per aconseguir la independència cal estar disposats a assumir més riscs dels que ja s’han assumit. Perquè, si no, haurem entregat la força de la repressió a Espanya que, mentre s’omple la boca de diàleg i retrobament, no deixa d’amenaçar i perseguir els demòcrates catalans.

Quim Torra i Pla
131è president de la Generalitat de Catalunya

Casa Solterra
Carrer dels Ciutadans, 18
17004 Girona

131PRESIDENT@GENCAT.CAT

Read Full Post »

Ressenya de el llibre “Miss Mart”, de Manuel Jabois

Miss Marte de Manuel Jabois|ALFAGUARA

En Miss Mart ens trobem principalment amb Nico i Berta, dos periodistes que es troben en un petit poble costaner de Galícia, Xaxebe.  Nico va créixer allà i torna després de diversos anys per ajudar a la Berta, que té l’objectiu de fer un documental d’una cosa molt greu que va passar al poble fa uns vint anys.  Quan Nico encara era un xaval, van arribar a el poble dues noies radiants però amb un aspecte deplorable, encara més joves que ell i els seus amics, tot i que elles ho negaven.  Una de les dues noies es deia Mai, tenia una filla i deia que era Miss Mart perquè allà, a Mart, hi havia un altre cànon.  Mai s’enamora de Santi, amic de Nico, i poc després es casen.  En les noces, la filla de Mai desapareix.  Aquest fet és sobre el que vol indagar Berta, que ja ve amb certa fama de treballs anteriors.  Després del casament i la desaparició, Mai s’apaga, s’enfonsa, i mor.

Nico farà, com diu en algun moment de el llibre, de fixer: algú que coneix bé el lloc i prepara a l’periodista el terreny.  I en aquesta tasca es retrobarà amb vells amics, vells coneguts, vells familiars.  Al costat de Nico, Berta i Samu, el tècnic, anirem desgranant quin pas aquella nit de noces i els dies anteriors per boca de tots els que en aquells dies habitaven Xaxebe.  «Totes les vostres vides i records de fa vint anys per explicar un forat», això diu Berta cap a la meitat de el llibre.  I aquest forat el omplirà Mai.  Perquè serà ella la veritable protagonista de la història, encara que en la portada aparegui una nena.

En un altre moment de la novel·la es parla de Mai com un astre, com si a l’equip d’un poble petit arribés Maradona i el poble volgués posar-se a la seva alçada, compensar la seva grandesa.  Mai arriba a Xaxebe i se’l fa seu.  Està una mica desequilibrada, sí, se sap molt poc del seu passat, també, porta amb ella una filla que per edat sembla impossible que sigui seva, d’acord, però com passa amb la gent de poble, nosaltres no podrem enlairar la mirada d’el avançar  de Mai.

I avançar de Mai serà supersònic i breu.  Sabrem que és catalana, que té un pare hippy que viu pels voltants de la vila i al qual ella evita, i que la seva filla es diu Yulia.  Sabrem que mai s’enfada, que tots la volen i que té posada 01:00 sobreprotecció extrema sobre la seva filla.  I sabrem, sobretot, que la Berta vol saber més.  També sabrem altres coses, que tenen a veure amb Marsé i Dickinson (sí, no m’he tornat boig), amb un llapis amb el qual mesurar l’altura d’una nena i amb retalls de premsa de successos totalment random (o potser no tant)  de mitjans dels noranta.  Però el més important és que sabrem poc, fins a cert moment, molt a al final (que bé que ho juga Jabois), que és quan la bomba ens explota a la cara.  A mi Miss Mart m’ha esquitxat molt, i només espero que ho segueixi fent, i ho faci, amb molts lectors més.  Com si això fos tennis, Jabois ha consolidat el joc després de guanyar el primer amb Malaherba.  I això té pinta que, si segueix així, acabarà sent un set en blanc.  All in a Jabois.

Font: Víctor González, Libros y Literatura

Read Full Post »

Entitats animalistes com PACMA o Birds Friends demanen evitar la pirotècnia en la revetlla de Sant Joan d’aquest dimecres per l’efecte que té en animals domèstics i salvatges, en els que causa sofriment i en ocasions mort, afirmen.

Shira, una mascota RhodesianRidgeback a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

“La pirotècnia provoca atordiment, desorientació, nàusees, taquicàrdia, tremolors, por i fins i tot mort” en animals, ha alertat el Partit Animalista (Pacma) en una campanya de conscienciació en xarxes socials.

Entitats com Birds Friends assenyalen que, si bé és conegut l’efecte que tenen els petards en gossos i gats domèstics, aquests també afecten fauna urbana i salvatge, com les aus, a les quals també causa taquicàrdies, tremolors i atordiment.

La por als petards dels gossos

Molts gossos tenen por als sorolls forts com petards o trons, de fet més del 55 % segons diferents estudis.  Les seves reaccions van des d’una lleugera intranquil·litat a una autèntica reacció de pànic amb tremolors, panteix i gemecs intensos afectant la seva qualitat de vida, tendeixen a amagar-se davant de l’estímul negatiu (tro o petard) perquè d’aquesta manera redueixen la presencia o intensitat d’allò que els espanta

Busquen llocs on amagar-se (sota el llit, darrera un moble) o intenten fugir posant-se en perill (rasquen portes, salten murs) fins i tot marxen descontrolats posant se en risc provocant un accident i es poden perdre’s (per això és convenient que estiguin ben identificats amb plaques i sempre amb xip) .

Què  NO  hem de fer davant una situació de por:

No castigar, encara que bordi o estigui nerviós
No cariciar, tranquil·litzar, ni agafar en braços, protegir ni mimar
No deixar-lo sol, ja que es pot lesionar o intentar fugir
Si troba un lloc on amagar-se deixar-lo, no forçar-lo a sortir-ne
No donar fàrmacs si no és amb el consell del veterinari. Tot medicament té efectes secundaris que cal valorar tant amb gossos joves però sobretot amb gossos ja més vellets.

Què SÍ  hem de fer davant d’una resposta de por:

Estar preparats amb antelació, intentar que faci molt exercici físic el dia dels petards o trons
Baixar persianes i tancar finestres per esmorteir el soroll
Evitar les zones on sabem que es celebra una foguera o revetlla
Actuar amb normalitat i no estar nerviosos
Adequar una zona de seguretat on pugui amagar-se i acompanyar-lo si no hi va per iniciativa pròpia però sense forçar-lo
Acceptar vulgui amagar-se en un altre lloc, no treure’l  a la força
Quedar-nos amb ell uns minuts, relaxem-nos al seu costat
Acariciar quan no mostri por i estigui tranquil
Si s’ha de treure de casa cal portar-lo sempre lligat, evitar que fugi
El cas de què l’animal tingui una resposta molt exagerada consultar el veterinari per si cal medicació, sempre sota control facultatiu.

Font: PACMA, Birds Friends, Can Cirera

Read Full Post »