“Caldria veure si a Alemanya està permès l’apologia delnazisme“
Franco amb Marcet alcalde de Sabadell el 1947|CARLOS PÉREZ DE ROZAS/ AHS
El Consell General del Poder Judicial ha avalat aquest dilluns l’informe que sosté que l’apologia del franquisme està inclosa dins la llibertat d’expressió i que no és motiu suficient per il·legalitzar associacions que facin exaltació del dictador, com la Fundació Francisco Franco.
El ple del màxim òrgan del Poder Judicial ha aprovat, amb 15 vots a favor i 6 en contra, el dictamen sobre la nova llei de memòria democràtica, que preveu il·legalitzar fundacions i prohibir actes públics que facin apologia del franquisme.
El document, que no és vinculant, assenyala que defensar valors contraris a la Constitució està emparat per la llibertat d’expressió i la llibertat ideològica, sempre que no s’humiliï les víctimes:
“L’apologia del franquisme, sempre que no hi hagi el requisit addicional de menyspreu o humiliació a les víctimes, constitueix l’expressió d’idees que malgrat que siguin contràries als valors de la Constitució, estan emparades per la llibertat d’expressió”
El franquista Marcet present a Bellaterra|BELLATERRA.CAT
“Josep Mª Marcet es va allistar a l’exèrcit colpista de Franco tot just esclatar la guerra i s’incorporà com a voluntari en la primera centúria de la Falange per a combatre en el Front d’Aragó. El 27 de gener de 1939 entrà a Sabadell encapçalant les tropes franquistes que van ocupar la ciutat”.
Pel que fa als actes públics a favor del franquisme, el CGPJ apunta que el Tribunal Constitucional va assenyalar que el dret de manifestació “no pot sotmetre’s a controls d’oportunitat política ni a judicis en què s’utilitzi com a cànon el sistema de valors que fonamenten i cohesionen l’ordre social en un moment històric determinat”.
L’informe, elaborat pels vocals Roser Bach i Wenceslao Olea, apunta que els processos penals no poden servir per investigar fets vinculats a la Guerra Civil, adduint que es va aprovar la llei d’amnistia de 1977.
També aposta perquè la definició de la figura de la “víctima de la Guerra Civil i la dictadura” quedi restringida a “casos centrals de violació dels drets humans”. El document també es queixa que la llei pot generar “asimetria” entre les víctimes del franquisme i les “d’altres fets constitutius de violacions de drets humans que van tenir lloc en el mateix període històric”.
La llei, aprovada el setembre passat pel Consell de Ministres, s’ha de votar en el ple del Congrés dels Diputats.
Toni Morral amb el bellaterrenc Ignasi Roda|ARXIU BELLATERRA.CAT
ARA|Núria Orriols Guiu i Quim Bertomeu. Un cop formalitzats els primers nomenaments al govern de la Generalitat, de mica en mica es va farcint l’organigrama de l’executiu i les seves delegacions territorials. Tot i que encara no hi ha nomenaments oficials, Esquerra i JxCat ja tenen decidits alguns dels noms que representaran el Govern al territori. En el cas de Junts, segons fonts consultades per l’ARA, Toni Morral, exdiputat i exalcalde de Cerdanyola del Vallès, serà el delegat de la Generalitat a Barcelona, mentre que l’exconseller d’Exteriors Bernat Solé serà el representant de l’executiu a Lleida, segons ha avançat El Segre i ha confirmat aquest diari.
Morral actualment és membre de la direcció de Junts per Catalunya, especialitzat en l’àrea metropolitana. Provinent d’ICV, va ser un dels fitxatges de l’expresident Carles Puigdemont per a la candidatura del 21 de desembre del 2017 i, com a home de confiança de Jordi Sànchez, va ser qui va pilotar la Crida Nacional per la República fins que es va transformar en fundació per sumar-se al partit de JxCat el juliol passat. A les passades eleccions, però, va decidir no presentar-se a les primàries per optar a la llista del Parlament.
Solé ha exercit de conseller d’Acció d’Exterior durant la legislatura passada, un càrrec en el qual va entrar substituint Alfred Bosch, que va dimitir el març del 2020 pel cas de presumpte assetjament sexual de la seva mà dreta, Carles Garcias, que va destapar l’ARA. Solé, que abans de dedicar-se plenament a la política havia exercit de professor, va ser un dels noms que va estar sobre la taula per ser conseller d’Educació del nou Govern, però finalment l’escollit va ser Josep Gonzàlez-Cambray. Sobre l’exconseller d’Acció Exterior pesa l’amenaça d’una propera inhabilitació, ja que el Tribunal Suprem ha de decidir si confirma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el va inhabilitar un any per haver col·laborat amb l’1-O en la seva etapa d’alcalde d’Agramunt.
En l’acord de govern pactat entre el president, Pere Aragonès, i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, els dos partits es van repartir els càrrecs de les delegacions territorials. Van quedar que Junts farà la proposta de Barcelona, Alt Pirineu i Aran, Tarragona i la Catalunya Central; i Esquerra proposarà els delegats per les Terres de l’Ebre, Lleida, el Penedès i Girona. El partit de Carles Puigdemont, més enllà de Morral, també té decidits la resta de nomenaments, que formalitzarà properament el consell executiu: tal com va avançar l’ACN i ha confirmat l’ARA, Teresa Pallarès serà la delegada a Tarragona; Rosa Vestit, alcaldessa de Sant Quirze de Besora, serà la representant de la Generalitat a la Catalunya Central, mentre que Ricard Pérez, coordinador de JxCat a l’Alt Pirineu i Aran, serà proposat com a delegat de l’Alt Pirineu. ERC també té decidit de fa dies qui serà la delegada a Madrid. La responsabilitat recaurà sobre l’exconsellera de Justícia Ester Capella.
La renovació del Govern no arriba als alts càrrecs
D’altra banda, també hi ha pendents nomenaments interns de l’estructura de l’administració que depèn de la Generalitat. Segons les fonts consultades, el fins ara responsable de processos electorals, Ismael Peña López, es perfila com a director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Aquest càrrec, que depèn de la conselleria de Presidència, requeia fins ara en Marta Felip de JxCat, exalcaldessa de Figueres. Amb l’arribada de Laura Vilagrà al departament, però, està previst que sigui cessada.
Peña López va agafar rellevància pública a partir de les eleccions del 14 de febrer, ja que va ser l’encarregat de muntar el dispositiu per votar en plena pandèmia de coronavirus. Es va distingir, més enllà del treball tècnic, per fer una comunicació habitual a Twitter dels progressos de l’engranatge electoral.
Vergés es perfila per a la mesa Bernat Solé i Ester Capella no van ser els únics consellers d’ERC que no van continuar amb el nou Govern. Tampoc va seguir, entre d’altres, la consellera de Salut durant els temps més durs de la pandèmia, Alba Vergés, que ara mateix s’ha quedat com a diputada rasa al Parlament. Tot i això, segons ha pogut saber l’ARA, el de Vergés és el nom que agafa més força per ocupar el càrrec de vicepresidenta primera del Parlament, que fins ara tenia Anna Caula però que deixarà per convertir-se en la nova secretària general de l’Esport de la Generalitat. Vergés ja té un passat a la mesa. Abans de ser escollida pel càrrec de consellera el maig del 2018 va ser durant uns mesos secretària quarta de l’òrgan director de la cambra. El nomenament de Vergés no serà automàtic. Quan ERC faci públic el nom, s’haurà de sotmetre a votació del ple del Parlament. Malgrat això, no hi hauria d’haver problema perquè els vots de JxCat i la CUP —més els dels republicans— confirmin la designació.
BELLATERRA.CAT 