“Caldria veure si a Alemanya està permès l’apologia del nazisme“
El Consell General del Poder Judicial ha avalat aquest dilluns l’informe que sosté que l’apologia del franquisme està inclosa dins la llibertat d’expressió i que no és motiu suficient per il·legalitzar associacions que facin exaltació del dictador, com la Fundació Francisco Franco.
El ple del màxim òrgan del Poder Judicial ha aprovat, amb 15 vots a favor i 6 en contra, el dictamen sobre la nova llei de memòria democràtica, que preveu il·legalitzar fundacions i prohibir actes públics que facin apologia del franquisme.
El document, que no és vinculant, assenyala que defensar valors contraris a la Constitució està emparat per la llibertat d’expressió i la llibertat ideològica, sempre que no s’humiliï les víctimes:
“L’apologia del franquisme, sempre que no hi hagi el requisit addicional de menyspreu o humiliació a les víctimes, constitueix l’expressió d’idees que malgrat que siguin contràries als valors de la Constitució, estan emparades per la llibertat d’expressió”
“Josep Mª Marcet es va allistar a l’exèrcit colpista de Franco tot just esclatar la guerra i s’incorporà com a voluntari en la primera centúria de la Falange per a combatre en el Front d’Aragó. El 27 de gener de 1939 entrà a Sabadell encapçalant les tropes franquistes que van ocupar la ciutat”.
Pel que fa als actes públics a favor del franquisme, el CGPJ apunta que el Tribunal Constitucional va assenyalar que el dret de manifestació “no pot sotmetre’s a controls d’oportunitat política ni a judicis en què s’utilitzi com a cànon el sistema de valors que fonamenten i cohesionen l’ordre social en un moment històric determinat”.
L’informe, elaborat pels vocals Roser Bach i Wenceslao Olea, apunta que els processos penals no poden servir per investigar fets vinculats a la Guerra Civil, adduint que es va aprovar la llei d’amnistia de 1977.
També aposta perquè la definició de la figura de la “víctima de la Guerra Civil i la dictadura” quedi restringida a “casos centrals de violació dels drets humans”. El document també es queixa que la llei pot generar “asimetria” entre les víctimes del franquisme i les “d’altres fets constitutius de violacions de drets humans que van tenir lloc en el mateix període històric”.
La llei, aprovada el setembre passat pel Consell de Ministres, s’ha de votar en el ple del Congrés dels Diputats.
Font: CCMA
