BELLATERRA.CAT

GREENPEACE: “Ecoembes menteix”

Greenpeace va presentar un informe evidenciant el fracàs de la gestió d’envasos domèstics per part d’Ecoembes, després de dues dècades de funcionament

La investigació posa de manifest com, empreses adjudicades per Ecoembes, estan guardant, enterrant i exportant plàstics de manera irregular

Davant la situació insostenible del plàstic, Greenpeace demanda al Govern més ambició en la tramitació de la nova llei de residus i no cedir al lobby d’Ecoembes

En ple retrocés en la lluita contra el plàstic d’un sol ús per la Covid-19, Greenpeace Espanya va presentar l’informe “Ecoembes menteix: Desmuntant els enganys de la gestió de residus d’envasos domèstics” per evidenciar les deficiències d’un sistema de gestió  que, des de la seva implantació fa dues dècades, no ha aconseguit posar fi a l’allau plàstica.

Quan una empresa posa al mercat un envàs domèstic (plàstic, alumini, metall, paper-cartró …), ho fa imprimint un punt verd, que significa que s’ha pagat un percentatge perquè Ecoembes recuperi i recicli aquest envàs.  No obstant això, de tots els envasos de plàstic que la ciutadania compra, Ecoembes tot just recupera i recicla al seu contenidor groc el 25%, passant la resta a contaminar el medi ambient.

Qui és Ecoembes?

Ecoembes és un monopoli format per les principals marques contaminants de plàstic (Coca-Cola, Nestlé, P & G …) que, a través d’aquesta entitat pantalla, “netegen” la seva imatge però sense tallar el ritme de la producció, ni generar sistemes més nets  com l’envàs retornable i reutilitzable.  Ecoembes no és, per tant, una organització mediambiental, com anuncien.  Ni una entitat sense ànim de lucre: en els últims 18 anys, s’han multiplicat per cinc els seus ingressos que, només el 2018, ascendien a 578 milions d’euros.

“Ecoembes i les seves empreses han bloquejat durant molt de temps alternatives a la seva ineficient gestió d’envasos, com seria disposar d’un sistema de retorn i devolució d’envasos.  Parlem de dues dècades perdudes en la lluita contra la contaminació per plàstics “, ha declarat Mario Rodríguez Vargas director executiu de Greenpeace Espanya.  “Per això, demanem a la vicepresidenta per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que, amb motiu de la imminent tramitació de la nova Llei de Residus, fomenti mesures reals basades en l’economia circular, amb l’eliminació d’envasos d’un sol ús  i l’aposta per la reutilització i retorn d’envasos “ha afegit.

Les fallades de sistema

Per evidenciar el problema mediambiental que suposa Ecoembes, Greenpeace ha realitzat una investigació en terreny per denunciar alguns greus errors de sistema o, el que és el mateix, per respondre a la pregunta on acaben de veritat els envasos?  La resposta és que, la majoria, en abocadors, en incineradores, exportats, cremats o, directament, abandonats en el medi ambient.

Abocadors

Segons el MITECO, el 44% dels plàstics espanyols acaben en abocadors, quan la majoria podrien ser reciclats.  Resulta paradigmàtic, per exemple, el cas d’Utiel Recicla SL a València.  Una instal·lació no habilitada per emmagatzemar plàstic però en la qual, des 2016, s’acumula plàstic de vuit empreses, sis d’elles homologades i adjudicades per Ecoembes.  L’empresa amb major quantitat és Saica Natur, que és part de el Consell d’Administració d’Ecoembes.  Tot i que una sentència obligava a 2018 a la retirada immediata de l’plàstic, hem comprovat aquest any in situ com el plàstic, lluny de ser reciclat, es tapa amb terra al veí abocador de Caudete de les Fonts.

Incendis en plantes de reciclatge

Des 2012 a setembre de 2020, s’han comptabilitzat 342 incendis en plantes de reciclatge i, al menys, fins a 2019, 35 d’elles apareixen en els llistats de recuperadors i recicladors homologats per Ecoembes.  D’aquestes 35 plantes, 26 han patit més d’un incendi, i algunes fins a cinc, en aquest període.  Unes reincidències “sospitoses” que han portat a l’Seprona a parlar d’un índex d’intencionalitat de, al menys, un 15%, i a les companyies asseguradores a endurir les pòlisses en el sector davant aquesta alta sinistralitat.

Medi ambient

L’acumulació de plàstic en el nostre medi ambient és evident.  Només en mars i oceans, es calcula que cada any es concentren fins a 12 milions de tones d’escombraries i entre un 21% i el 54% de les partícules de microplásticos en el món són a la conca de la Mediterrània.  No és d’estranyar si fem un simple cop d’ull a punts com aquests, en els quals Greenpeace ha comprovat com es concentren milers d’envasos, que haurien d’estar reciclats:

Exportació

Si mal està contaminar el nostre medi ambient, enviar-los a països amb menys capacitat de gestió de residus, resulta encara més qüestionable.  La normativa laberíntica d’exportació i la manca de controls permet que alguns exportadors enviïn plàstics a l’exterior impunement.

A Malàisia, per exemple, Greenpeace ha trobat, dos anys seguits, envasos plàstics espanyols en abocadors il·legals, com el de Jenjarom.  El ministeri d’Energia, Ciència, Tecnologia, Canvi Climàtic i Medi Ambient malaisi ha tornat a Espanya, en els dos últims anys, més d’una vintena de contenidors de residus plàstics que intentaven entrar a país il·legalment.  Aquest mateix mes de febrer, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic d’Espanya manifestava públicament les seves sospites sobre el trasllat il·lícit de residus: “Com a resultat d’aquestes inspeccions s’ha pogut detectar que una part important de residus de plàstics exportats als  països asiàtics des d’Espanya no són traslladats d’acord amb la normativa vigent, podent resultar en molts casos com trasllats il·lícits. “

I no és l’única zona.  Greenpeace ha trobat indicis d’exportació de plàstic en altres països com Indonèsia i Ghana.

Incineradores

Ecoembes parla d’economia circular per referir-se a l’plàstic que es crema.  Se suposa que així genera energia, però la incineració és el pitjor sistema de gestió de residus, ja que emet substàncies molt tòxiques (com les dioxines / furans que causen càncer) o metalls pesants com el mercuri, cadmi i plom, així com els principals  gasos d’efecte hivernacle.

Sobrecost econòmic

A més de l’evident problema mediambiental, la mala gestió d’Ecoembes està generant un sobrecost:

a les empreses productores: molts dels envasos pels quals han pagat el punt verd no es reciclen (bé perquè no es fan el contenidor groc o bé perquè escapen de sistema de recuperació: pel seu color, mida, composició …)
a la ciutadania: Ecoembes calcula, normalment a la baixa, el que costarà als ajuntaments la recollida d’envasos plàstics -del contenidor i del carrer-, generant sobrecostos a les administracions (per exemple, més de 30 milions anuals a l’Àrea Metropolitana  de Barcelona)
Demandes de Greenpeace

És evident que el sistema de gestió d’Ecoembes no funciona, de manera que Greeenpeace demanda, entre altres coses:

A Ecoembes: que destini la taxa obtinguda pel punt verd a pagar els costos de gestió en la seva totalitat i deixi de fomentar les falses solucions.  Els diners recaptats pel punt verd ha de ser gestionat per les administracions locals que són les que recullen i transporten els envasos i no per Ecoembes.

A el Govern i les comunitats autònomes: que estableixin una legislació que fomenti la reutilització i un sistema de gestió de residus integral.

Als ajuntaments: que fomentin mesures per a la reducció de l’plàstic d’un sol ús.

Als consumidors / es: que redueixin en el possible el seu consum de plàstic d’un sol ús i que segueixin separant residus fins que tinguem un sistema eficaç de gestió.

Read Full Post »