Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Flora de Bellaterra’

Cactus de Nadal (Schlumbergera truncata) florit a un jardí privat de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

El Cactus de Nadal/ Schlumbergera truncata és una espècie de plantes en la família de les Cactaceae, endèmica del Brasil i una espècie comuna que s’ha estès per tot el món com a ornamental. És una planta perenne carnosa, amb fulles aplanades i amb les flors de color blanc, rosa, vermell i porpra.

Flors del Cactus de Nadal|BELLATERRA.CAT

Schlumbergera és un petit gènere de cactus amb 6 espècies de les muntanyes litorals del sud-est del Brasil. Aquestes plantes creixen sobre arbres o roques en hàbitats generalment ombrívols i amb alta humitat relativa i tenen una aparença força diferent dels cactus dels deserts.

Moltes espècies de Schlumbergera tenen tiges que semblen fulles i flors que apareixen en arèoles. A l’hemisferi sud floreixen durant el mes de maig. Moltes espècies són plantes d’interior amb flors de diferents colors segons les cultivars.

Cactus de Nadal amb les flors tancades|BELLATERRA.CAT

El botànic Charles Lemaire (1801-1871) va donar el nom de Schlumbergera a aquest gènere el 1858, en homenatge a Frédéric Schlumberger (1823-1893), col·leccionista de cactus francès. Les cultivars de Schlumbergera entren en dos grups principals:

El Grup Truncata conté totes les cultivars amb les seves característiques derivades de l’espècie S. truncata:.
El Grup Buckleyi conté totes les cultivars amb almenys algunes característiques heretades de l’espècie S. russelliana:.

Font: Wikipèdia,

Read Full Post »

– Nom científic o llatí: Hebe speciosa

– Nom comú o vulgar: Hebe, Verònica.

– Família: Scrophulariaceae.

– Origen: Nova Zelanda.

– Arbust de mitjana altura amb fullatge perenne.

– Fulles oposades, senceres, el·líptiques, de color verd fosc.

– Produeix flors blaves, que apareixen en densos raïms terminals.

– Floreix al començament d’estiu o de tardor, segons la varietat, en colors blanc violeta o vermell.

– No suporta el fred, ha de mantenir-se a l’hivern a una temperatura aproximada de 10º C. Necessita la protecció d’hivernacle o cobert en climes freds.

– Conrear en lloc molt lluminós evitant el sol directe a les hores centrals del dia, a l’hivern, també ha de rebre bastant llum a causa del seu caracter perenne.

– L’exposició, en climes secs, és a mitja ombra perquè gaudeixi de major humitat.

– Li perjudiquen les gelades intenses, l’excessiva calor i la sequedat.

– Necessita ambients frescos i humits.

– Necessita sòl lleugerament humits però ben drenats.

– Accepta sòls pobres o mitjanament fèrtils.

– Va molt bé en zones pròximes a la mar, ja que tolera certa salinitat.

– Regar periòdicament en el període de desenvolupament, però és vital evitar l’embassament.

– A l’hivern, mantenir la terra lleugerament humida.

– Abonar quinzenalment fins entrat l’estiu.

– Pot fer-se mitjançant esqueixos a l’estiu, amb temperatura de l’substrat de 20 a 22 º C. Arrelen amb facilitat.

– Possibles problemes són el pugó i el fong oïdi.

Font: Infojardín,

Read Full Post »

El Callistemon comprèn 74 espècies descrites i, d’aquestes, només 37 acceptades. A Bellaterra es troba en molt jardins privats

Detall de flors Callistemon d’un jardí de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Els callistemons són arbres o arbustos perennes amb l’escorça esquerdada i amb les fulles sempre alternes i enteres. Però el més espectacular dels callistemons són les seves flors, o més ben dit, les seves inflorescències, l’estructura que agrupa les flors. Es tracta d’un conjunt de flors agrupades en forma d’espiga gairebé a l’extrem de la tija. El que fa més vistosa tota la inflorescència no són els pètals, com cabria esperar, sinó la part masculina de la flor, l’androceu, format per nombrosos estams lliures molt més llargs que els pètals, de color vermell molt vistós, o a vegades blanc, verd o groc. L’aparença d’aquesta inflorescència recorda un raspall neteja tubs, d’aquí que comunament se l’anomeni així. L’eix de la inflorescència segueix creixent després d’haver florit formant una nova tija amb fulles. És per això que quan aquestes inflorescències donen lloc al fruit, trobem un grup de càpsules llenyoses voltejant la tija que persisteixen durant uns quants anys.

Flors noves de Callistemon de Bellaterra |BELLATERRA.CAT

Poden confondre’s amb les espècies del gènere Melaleuca, que també tenen les inflorescències en forma de “neteja tubs”; per diferenciar-les cal observar els estams amb la lupa. Fins i tot a vegades s’han considerat sinònims ambdós gèneres.

Flors de Callistemon d’un jardí privat de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Creix en sòls humits, bruguerars o sorrals costaners, normalment associat ales Banksies, a la costa sud-est d’Austràlia, essent endèmic d’allà. Ha estat cultivat arreu del món per les seves flors vistoses. El seu ambient natural és prop de la costa i aiguamolls. És la font del compost químic leptosmermona, component del conegut herbicida anomenat “Calisto”.

Font: Wikipèdia

Read Full Post »

Roselles als camps tocant el Parc Natural de Collserola|BELLATERRA.CAT

La rosella és una planta invasora dels cultius de cereals, però també ha estat sempre molt apreciada com a element característic del paisatge i ha estat molt pintada pels pintors impressionistes. Se l’anomena amb molts noms: ruella, puput, badabadoc, pipiripip, quiquiriquic, …

És herbàcia, de la família de les papaveràcies i es troba present gairebé arreu del món: Àsia, Amèrica del Nord, Europa i Àfrica. Als Països Catalans és força comuna fins a 1600 m d’altitud.

Read Full Post »

Els gessamins, gesmilers o llessamins (Jasminum) són un gènere d’arbusts de la família Oleaceae que podem trobar també en molts jardins de Bellaterra (FOTOS: BELLATERRA.CAT)

Compta amb unes 200 espècies del vell continent. La seva implantació es dóna a Europa, Àsia, Àfrica i arxipèlags del Pacífic, sempre limitades a regions amb climes càlids.

L’espècie Jasminum fruticans és autòctona als Països Catalans i les seves varietats es conreen i s’utilitzen en perfumeria i jardineria.

El gessamí és una planta perenne i enfiladissa de fins a 4 metres de longitud de flors blanques acampanulades i molt fragants. També pot adquirir formes arbustives i de matoll. Les seves fulles són ovalades a vegades amb la punta molt allargada i de color verd molt intens. La bellesa de les seves flors fa que sigui molt utilitzada en jardineria, alhora que el seu perfum és utilitzat per a fer colònies. Les flors poden ser solitàries o organitzades en rams, de color blanc, groc, rosa o roig. Les que són de colors tenen una forma semblant a una estrella, amb pètals més o menys arrodonits i amb un número que varia de 4 a 9.

Floració del Gessamí: Es registra en diferents èpoques de l’any.

Utilització: Per decoració de jardins i terrasses, com a planta trepadora. Si es cultiva en un test necessita un diàmetre de 50-60 cm i una profunditat de 60-70 cm.

Exposició: A ple sol.

Terreny: Ha de ser ric en Humus, nodrit amb adobs orgànics en pols barrejats amb 1\3 de sorra.

Plantació de l’arbust del Gessamí:
S’efectua durant la primavera. La seva multiplicació es realitza mitjançant esqueixos llenyosos l’abril, semi-llenyosos l’agost, i per murgonar el juny.

Característiques Jasminum grandiflorum:

El gessamí real té un port arbustiu, és escalador i de fulla perenne. Però el veritablement apreciat d’aquest arbust és la seva abundant floració. Les seves flors, de color blanc són molt perfumades.

Tenen una aroma fi i subtil molt usat en perfumeria. Encara que duren poc, la seva floració és contínua des de final de la primavera fins a principis de la tardor, fins i tot pot prolongar fins a l’hivern. Ple sol o semiombra.

Necessita climes temperat-càlids.
No resisteix molt fred (fins als 6ºC), et recomanem que la protegeixis de l’fred i de vent.
Prefereix els sòls sorrencs i rics en matèria orgànica, han de ser profunds i tenir un bon drenatge perquè no tolera l’entollament.
El seu creixement és ràpid i vigorós, necessiten cert espai per créixer. Hauràs podar amb freqüència per afavorir la floració.
Abónalo dues vegades a l’any amb fertilitzant pobre en nitrogen i ric en fòsfor i potassi.

Font: Wikipèdia, Flors Catalunya

Read Full Post »

Allassa blanca a Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT

L’allassa blanca o vitracs (Allium triquetrum) és una planta al·liàcia de flors blanques que es troba arreu de la Mediterrània, en sòls humits ombrívols, voreres de camins i torrents, que s’usa com a planta aromàtica (és un tipus d’all). Es diferencia de la resta d’alls en el fet que les seves tiges són de secció triangular.

Allassa blanca a un jardí de Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT

Als Països Catalans es troba al Rosselló, Mallorca, Menorca, províncies de Girona, Barcelona i València.

Forma umbel·les de flors blanques acampanades que pengen i és de floració molt primerenca, de febrer a abril. Cada planta sol tenir entre tres i quinze flors. L’allassa blanca té una alçada de 10 a 50 centímetres. Les fulles tendres i bulbs són comestibles.

Font: Wikipèdia

Read Full Post »

Flors i fulles comestibles de la Caputxina a un jardí de Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT

Les flors de caputxina (Tropaeolum majus) són unes de les flors comestibles més populars.  Tenen brillants colors i un sabor dolç i floral que esclaten amb un toc picant i pimentat. Quan les flors estan en el seu període de formació de llavors, les beines són una meravella dolça i picant.  Pots omplir les flors, afegir les seves fulles a les amanides, fer escabetx dels brots com tàperes, i usar-les d’adorn com el vostre cor us indiqui.

La caputxina, morritort d’Índies, herba llaguera i altres denominacions populars (Tropaeolum majus) és una espècie de planta amb flors que té les flors comestibles i s’utilitza com a planta ornamental. És originària d’Amèrica del Sud, de la serralada dels Andes des de Bolívia a Colòmbia. L’espècie cultivada probablement té un origen híbrid amb participació de les espècies T. minus, T. moritzianum, T. peltophorum, i T. peregrinum.

Font: Wikipèdia,

Read Full Post »

El lliri de neu (Galanthus nivalis) és una espècie de planta herbàcia perenne amb bulb.

Lliri de neu (Galanthus nivalis) i Flor de safrà (Crocus sativus)|CEDIDA

El gènere Galanthus és un gènere de plantes amb flor dins la família Amaryllidaceae. Són entre els primers bulbs a florir a la primavera. L’espècie més coneguda del gènere i l’única present a Europa occidental és el lliri de neu (Galanthus nivalis). Totes les espècies d’aquest gènere tenen un bulb i fulles lineals amb tiges florals erectes. Se’n fan servir diverses espècies en jardineria. Pertanyen al grup de plantes que s’anomenen “lliris“. En el calendari revolucionari francès se li dedica amb el nom francès de perce-neige, un dia de l’hivern.

Pertany a la família de les liliàcies segons la classificació clàssica o amaril·lidàcies segons la classificació filogenètica. Altres noms comuns, que també podrien referir-se a altres espècies, són aiguamoix, allassa, allassa blanca, fadrí, flor blanca d’hivern, flor de neu, herba del cap blanc, llàgrimes de Sant Josep, viola blanca o viola d’hivern.

El lliri de neu viu en grups a l’estrat herbaci de boscos de ribera (vernedes) de les torrenteres. Present també en boscs caducifolis humits (fagedes), prats, replans de roca, als Pirineus i en altres contrades plujoses.

Font: Wikipedia

Read Full Post »

☑️ Una gran part dels milers de jardins privats de Bellaterra tenen plantats aquest vistós arbre

Flors de prunus pisardi a Bellaterra |FOTO: BELLATERRA. CAT

Arbre caducifoli natiu d’origen ornamental.  Aconsegueix una altura d’uns 6-8 m.  Les seves fulles són simples, caduques, el·líptiques i amb vores dentades de fullatge vermell fosc que resulta ideal per a realitzar contrastos. La copa és de forma arrodonida i una mica desordenada amb multitud de branques.

Floreix abans que aparegui el fullatge i es cobreix totalment de flors petites rosàcies molt abundants.

Els fruits apareixen després de la floració donant lloc a fruits carnosos de color fosc.  Les llavors són grans i ossudes.

Detall dels fruits de la prunera vermella o pissardii de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT

Cultiu i cures:

La prunera cal plantar-ho en un lloc on rebi sol amb un sòl ric i profund amb aportacions de matèria orgànica.  Suporta climes freds, suportant gelades fortes, però no suporta les gelades tardanes.  És apte per a ciutats ja que també tolera alts nivells de contaminació i sequeres moderades.

Cal donar-li una poda durant el repòs hivernal, ja que fomenta l’aparició de flors que passaran posteriorment a fruits.  Cal eliminar tot tipus de branques altes, xucladors i fusta morta.

Sol tenir algun problema amb la Roya, pugons i cotxinilles que són fàcils de tractar.


Multiplicació:

Es reproduir murgó o esqueix, encara que el més usual és empeltar en un peu de Prunus dulcis per obtenir un arbret més vigorós.


Usos:

Els seus usos ornamentals són diversos, emprant-aquests arbres d’ombra, com a elements decoratius solitaris o en alineacions.

Read Full Post »

☑️ El febrer marca el tret de sortida d’una temporada que, si tot va com ha d’anar, acabarà a finals d’estiu, tal com indica el calendari pol·línic que elabora la Xarxa d’Aerobiologia de Catalunya.

Febrer amb el polen als xiprers de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT

La Xarxa Aerobiològica de Catalunya elabora des de fa dècades la predicció setmanal dels nivells de pol·len i espores a Barcelona i la resta de Catalunya.

La darrera predicció indica que els xiprers ja han arribat en aquest sentit al seu màxim, d’acord amb les dates en què també ho acostumen a fer regularment.

Segons explica Jordina Belmonte, coordinadora de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) , actualment ha una mica de pol·len de freixe a l’aire i que, “com que té reacció creuada amb el pol·len d’olivera, algunes persones podrien veure’s afectades”. Belmonte també destaca que el pol·len de parietària ja va en augment.

Pins, plàtans i parietàries, el proper mes de març

Els xiprers marquen el tret de sortida. El proper mes arribaran els màxims de pol·len de pins, plàtans i parietàries (aquestes últimes, amb un màxim que s’allarga fins a entrat l’estiu i que ja aquesta setmana està en augment).

Entrada la primavera s’hi afegiran les alzines, les gramínies i els plantatges, especialment durant el mes de maig.

Com distingir els xiprers?

Arbre que arriba a tenir 30 metres d’altura, es presenta en dues formes:
Columna amb les branques prop de el tronc.
Piràmide, amb les branques obertes.

Les fulles són molt petites, d’1 mm de llarg, unides a l’tronc, de color verd fosc. El fruit és característic i mesura 3-4 cm.

Es troba a: Parcs, jardins i cementiris. En determinades zones rurals s’utilitza formant barreres per protegir els cultius de vent.
Distribució: Europa mediterrània.

Espècies de la mateixa família: Ginebre (Juniperus communis L.), Cada (Juniperus oxicedrus L.), Sabina (Juniperus phoenicea), Teva (Thuja sp.).

El xiprer porta a terme la pol·linització a l’hivern i al començament de la primavera, durant els primers mesos de l’any. Tota la família de les cupressàcies pot produir símptomes ja que tenen reactivitat creuada. No tenen reactivitat creuada amb els pins, família que provoca pocs casos d’al·lèrgia (les lesions a la pell en boscos de pins es deuen generalment a les restes de processionària, eruga de l’pi).

El document de predicció setmanal es pot consultar per internet, al Punt d’Informació Aerobiològica, on també podem trobar dades històriques, el calendari pol·línic o fitxes botàniques, entre d’altres dades d’interès. La informació es difon parcialment també a través de les xarxes socials, tant a través de Twitter com per Instagram.

També hi ha apps que es basen en les prediccions de la XAC: El Temps, per a Android, i PolenCat, per a Android i iOS.

Font: Medi Ambient, XAC, Betevé,

Read Full Post »

Older Posts »