Els callistemons són arbres o arbustos perennes amb l’escorça esquerdada i amb les fulles sempre alternes i enteres. Però el més espectacular dels callistemons són les seves flors, o més ben dit, les seves inflorescències, l’estructura que agrupa les flors. Es tracta d’un conjunt de flors agrupades en forma d’espiga gairebé a l’extrem de la tija. El que fa més vistosa tota la inflorescència no són els pètals, com cabria esperar, sinó la part masculina de la flor, l’androceu, format per nombrosos estams lliures molt més llargs que els pètals, de color vermell molt vistós, o a vegades blanc, verd o groc. L’aparença d’aquesta inflorescència recorda un raspall neteja tubs, d’aquí que comunament se l’anomeni així. L’eix de la inflorescència segueix creixent després d’haver florit formant una nova tija amb fulles. És per això que quan aquestes inflorescències donen lloc al fruit, trobem un grup de càpsules llenyoses voltejant la tija que persisteixen durant uns quants anys. Poden confondre’s amb les espècies del gènere Melaleuca, que també tenen les inflorescències en forma de “neteja tubs”; per diferenciar-les cal observar els estams amb la lupa. Fins i tot a vegades s’han considerat sinònims ambdós gèneres.[3]
Creix en sòls humits, bruguerars o sorrals costaners, normalment associat ales Banksies, a la costa sud-est d’Austràlia, essent endèmic d’allà. Ha estat cultivat arreu del món per les seves flors vistoses. El seu ambient natural és prop de la costa i aiguamolls. És la font del compost químic leptosmermona, component del conegut herbicida anomenat “Calisto”.
