Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Mai de 2022

La brigada de l’EMD repara una obra vista a la Plaça del Pi.

Read Full Post »

L’Associació Bellaterra BV-1414 incrementa la seva campanya perquè l’EMD i la Diputació escoltin d’una vegada al veïnat i limitin la perillosa carretera a 30 km hora.

PROU BLA, BLA, BLA,…VOLEM FETS!!

Ramón Andreu manté a la Junta del Veïnat de Bellaterra que és partidari d’una BV-1414 amb trams de 50 km hora.

PROJECTE PER A LA BV-1414 ON ÉS??

Cal recordar que la BV-1414 al seu km. 3 a tocar el centre de Bellaterra, no té voreres i legalment la velocitat s’hauria de limitar-se a 20 km. hora, però a pesar de les denúncies dels partits a l’oposició ERC, Convergents i mitjans de comunicació, l’EMD i Diputació (Titular de la BV-1414) no tenen en compte l’opinió del veïnat.

SOLUCIONS PER A LA BV-1414 QUAN??

El veïnat demana al govern de l’EMD menys “Comunicats Oficial” de propaganda i més fets, menys Bla, Bla, Bla…perquè s’ha de governar per tot el veïnat.

PROU TRÀNSIT X BELLATERRA

Read Full Post »

Víctimes del franquisme davant el desafiament de les eleccions andaluses: de l’ascens de la ultradreta com a “surpa” al galimaties de les esquerres com a “esperança”.

La Memòria, davant del “repte” de les eleccions a Andalusia|Juan Miguel Baquero

JUAN MIGUEL BAQUERO|La Memòria Històrica davant una “aturada total” a Andalusia. És l’escenari que enfronten les víctimes del franquisme a les eleccions regionals del 19J, segons col·lectius memorialistes. El primer Govern regional de dretes –PP i Ciutadans amb suport extern de Vox– ja ha frenat les polítiques públiques. I el marc, si estrenyen les femelles, porta a la seva “desaparició”. Ni fosses, ni divulgació. Zero. Un desafiament amb l’ascens de la ultradreta i el galimaties de les esquerres com a teló de fons.

“Han estat a l’aguait però no s’han atrevit a donar-nos la urpada”, resumeix la presidenta de la Nostra Memòria, Paqui Maqueda, sobre la legislatura que expira. “Faran desaparèixer la Memòria, ho tenim clar”, subratlla Silvia González, de la Associació Granadina per a la Recuperació de la Memòria Històrica (AGRMH).

El Govern presidit per Juan Manuel Moreno (PP) va treure les tisores contra la Memòria des del primer minut. Va anunciar la desaparició de la Llei de Memòria per bescanviar el text per una normativa de Concordia. Tot i que el propòsit va quedar al calaix, amb intents discontinus, l’Executiu sí que va paralitzar el I Pla Andalús de Memòria Democràtica 2018-2022 que dissenyava una actuació integral en la matèria.

A partir d’aquí, l’administració regional retalla els recursos destinats a la recerca de fosses comunes, subvencions a projectes de recerca i divulgació, homenatge a les víctimes i reconeixement de Llocs de Memòria, inclusió de la matèria a les aules… i una tisorada, al al desenvolupament de la vigent legislació memorialista.

Líder en repressió franquista

Per actualitzar el marc, la Junta d’Andalusia va fer desaparèixer la direcció general de Memòria Democràtica i va crear un comissionat per a la Concòrdia que dirigeix Francisco Javier Arroyo —un antic alt càrrec dels mandats de Mariano Rajoy— i depèn de la conselleria de Cultura i Patrimoni Històric que encapçala la popular Patricia del Pou. Una degradació institucional des de la qual l’Executiu andalús ha bregat amb la causa memorialista.

“L’entrada de les dretes s’ha notat en primer lloc amb l’eliminació de la direcció general, que és un retrocés immens, i hi ha una mena de negociat de la Concòrdia que és com res”, entén l’exdirector de Memòria de la Junta i portaveu de l’Assemblea Andalusa Memorialista, Lluis Naranjo. D’aquí al “zero euros” i la “gairebé desaparició de les polítiques memorialistes”, diu.

Víctimes del franquisme al sud del país| Juan Miguel Baquero

“Les intencions ja han quedat clares en aquesta legislatura a Andalusia, on Vox ha estat fora del Govern però amb PP i Ciutadans han creat una parada i abandonament definitiu” a les víctimes del franquisme, opina el portaveu de la Coordinadora Andalusa per la Memòria Històrica i Democràtica, Antonio Manuel Mateos.

I no és una qüestió fútil a la regió líder en repressió franquista. Andalusia és la zona més castigada per la violència colpista. Les xifres oficials certifiquen que un terç de les desaparicions forçades de tot el país estan en sòl andalús amb almenys 708 tombes il·legals i 45.566 persones assassinades, segons el Mapa de Foses

Uns números que superen el terrorisme d’Estat de les dictadures de l’Argentina i Xile juntes. I que sumen el treball esclau, la violència contra les dones, els nadons robats o l’espoliació als derrotats, entre altres aspectes de la repressió polièdrica.

El “repte” de l’aturada total

“La Memòria es juga una parada total, com ja ha passat. Aquesta gent vol fer desaparèixer la Memòria i convertir-la en una cosa que no té res a veure”, assegura la vocal de Famílies i Investigació de l’Associació Granadina. “És un canvi ideològic brutal i un canvi en l’impuls que ha donat el Govern d’Espanya i el que va donar anys enrere la Junta amb governs de PSOE i IU”, precisa Silvia González.

La consolidació del Partit Popular a les enquestes electorals i el descens en intenció de vot de Ciutadans suma l’ascens de Vox per dibuixar una escena poc favorable per a les víctimes del feixisme espanyol. Almenys a priori. Un guió que intenten torçar les esquerres sumides en un galimaties que oscil·la des d’un PSOE ranquejant en els sondejos al registre accidentat de la coalició Per Andalusia i el concurs d’opcions com Adelante Andalucía o Andaluces Levantaos.

Treballs arqueològics a Alcalá del Río (Sevilla) Juan Miguel Baquero

El 19J “suposa tot un repte”, en paraules de Paqui Maqueda. El possible “desembarcament de la ultradreta” al proper Executiu andalús significarà, a nivell institucional, “derogar la mateixa Llei de Memòria Democràtica”. I “als carrers”, l'”auge dels discursos d’odi” suposarà “un perill, també físic, perquè aquesta gent no raona, només envesteix, i ens temem un perfil de violència i enfrontament”, auguren des de Nuestra Memòria.

Si el que diuen les enquestes és un Govern majoritàriament de dretes, no auguro un bon futur a la Memòria Històrica a Andalusia. Dependrà de la configuració del Parlament i del Govern. De si hi ha la dreta i, sobretot, amb quina presència hi ha la ultradreta”, sostenen des de la Coordinadora Andalusa per la Memòria. L’actual mandat ja ha deixat “preavisos” de Vox i “l’única diferència és que ho faran amb menys complex , perquè també amb el Govern del PP i Ciutadans hi ha un abandó evident a les víctimes del franquisme”, segons Antonio Manuel Mateos.

“La Memòria es juga a les eleccions seguir la tendència dels últims anys, menysprear el moviment memorialista, treure subvencions i impedir que s’investigui, paralització dels Llocs de Memòria, exposicions, participació a les aules… zero euros, res per explicar la veritat del que va passar, que és un dret de la ciutadania, no només de les víctimes”, esgota l’Assemblea Andalusa Memorialista. “Si torneu a governar la dreta, i més amb Vox, arrasaran amb tot, sobretot amb les fosses comunes”, explica Luis Naranjo.

Sacrificar la Memòria

Sabem que si Vox entra en un Govern del PP, una de les primeres sacrificades serà la Memòria. Hi haurà una desaparició, no de les famílies i associacions, que continuarem lluitant”, reflexiona Silvia González. “S’ha notat una ombra amenaçadora. Ha estat un guait, han estat aguaitant-nos, però no s’han atrevit a donar-nos la urpada. L?exemple més gran és que la llei no l?han derogat», manifesta Paqui Maqueda.

Els darrers anys “s’han alentit moltíssim els treballs i s’ha canviat el llenguatge, intentant que aquest tema transcendeixi el mínim possible i que fos com una qüestió humanitària quan és un problema polític i social enorme en aquest país”, continuen des de l’AGRMH. “Fins i tot aquesta visió paternalista cap a les víctimes”, coincideix La nostra Memòria. “Quan hem anat a parlar amb representants del PP ho veuen des de la compassió, no des del discurs enclavat als Drets Humans, a les greus violacions, la impunitat i la responsabilitat de l’Estat”, apunten.

A terra andalús hi ha un terç dels desapareguts de tot Espanya|Juan Miguel Baquero

“Han tancat la porta d’accés a l’administració pública a famílies que tenen víctimes a les fosses comunes”, incideix la Coordinadora Andalusa per la Memòria Històrica i Democràtica. PP i Ciutadans “han anat minvant les assignacions pressupostàries i l’execució que aquestes han tingut, deixant unes xifres irrisòries, i han tallat el pressupost previst al pla quadriennal que havia d’acabar aquest any”, segons Mateos. Una “volta d’esquena a les víctimes” que serà “més clara si la ultradreta accedeix al Govern andalús”.

“I les exhumacions ‘humanitàries’, sense jutges i una política adequada, trencant tots els paràmetres internacionals… el tema de les fosses és sagnant perquè està en un marc tècnic arqueològic i nega la veritat a les víctimes”, critica Naranjo. Tot pot anar a pitjor, adverteix. “Fonamentalment al relat, hi ha una volta a un discurs clarament franquista, ni tan sols equidistant, amb una línia en ascens que és el negacionisme del genocidi franquista i el revisionisme que la República va ser tan culpable o més” que els colpistes.

“El que volen és fer una relectura de la guerra civil i de les seves conseqüències, i no volen que hi hagi proves i surti a la llum tot el que es va fer”, afirma González. L'”única esperança són les activitats que potencia el Govern central des de la secretaria d’Estat de Memòria, que serà l’únic suport”, suggereix. I el “temor”, que el “discurs d’odi” contra la Memòria arribi a l'”enfrontament” als carrers, diu Maqueda, “per la manera que la ultradreta té d’assenyalar, ja ho van fer amb els nostres familiars i sabem on són” .

Font: Pueblo

Read Full Post »

En aquest llibre, molt més que receptes, trobareu una cuina que respon a la necessitat de subsistir, però també al goig de compartir, i que ens recorda que nosaltres som els últims responsables de la manera com vivim.

«Ens fa tanta mandra fer el sopar que amb la quantitat suficient de sucre seríem capaços de menjar-nos una caca de gos, trobar-la bona i defensar-ho davant de qui fos.» (Maria Nicolau)

Cuinar no és obeir unes instruccions, ni sotmetre’ns a una llista d’ingredients, ni planificar minuciosament la compra del supermercat. Ben al contrari, cuinar és tot allò que passa als marges d’una recepta: és improvisar, arriscar, decidir. Cuinar és, en definitiva, atrevir-nos a ser lliures. Contra l’extinció d’aquest atreviment, contra el síndrome del no-tinc-temps i la barbàrie d’una societat que menja però no cuina, aquest llibre ens urgeix a recuperar el sentit de l’acte més primigeni de la vida: alimentar-nos.

Entusiasta, inconformista i hilarant, maria nicolau ens obre les portes a una cuina rica, sostenible, apassionada i, sobretot, coherent. Una cuina explicada a través de la història i la ciència, la natura i la tecnologia, els episodis collectius i la vivència íntima. Per què l?olla és l?invent primordial de la civilització? què ho fa, que els pastissos s?inflin al forn? com és que només comprem salmó i lluç, tenint el mediterrani ple d?altres varietats de peix? en aquest llibre, molt més que receptes, trobareu una cuina que respon a la necessitat de subsistir, però també al goig de compartir, i que ens recorda que nosaltres som els últims responsables de la manera com vivim.

Irreverent, inconformista, molt més que un llibre de receptes. Una crida a retrobar el plaer de la cuina quotidiana i a viure amb sentit comú.

Entusiasta, inconformista i hilarant, Maria Nicolau ens obre les portes a una cuina rica, sostenible, apassionada i, sobretot, coherent. Una cuina explicada a través de la història i la ciència, la natura i la tecnologia, els episodis col·lectius i la vivència íntima. Per què l’olla és l’invent primordial de la civilització? Què ho fa, que els pastissos s’inflin al forn? Com és que només comprem salmó i lluç, tenint el Mediterrani ple d’altres varietats de peix?

Sobre el llibre Cuina! O Barbàrie:

Això no és un llibre de receptes convencional. Cuinar no és obeir unes instruccions, ni sotmetre’ns a una llista d’ingredients, ni planificar minuciosament la compra del supermercat. Ben al contrari, cuinar és tot allò que passa als marges d’una recepta: és improvisar, arriscar, decidir. Cuinar és, en definitiva, atrevir-nos a ser lliures. Contra l’extinció d’aquest atreviment, contra la síndrome del no-tinc-temps i l’absurditat d’una societat que menja però no cuina, aquest llibre ens urgeix a recuperar el sentit de l’acte més primigeni de la vida: alimentar-nos.

Entusiasta, inconformista i hilarant, Maria Nicolau ens obre les portes a una cuina rica, sostenible, apassionada i, sobretot, coherent. Una cuina explicada a través de la història i la ciència, la natura i la tecnologia, els episodis col·lectius i la vivència íntima. Per què l’olla és l’invent primordial de la civilització? Què ho fa, que els pastissos s’inflin al forn? Com és que només comprem salmó i lluç, tenint el Mediterrani ple d’altres varietats de peix? En aquest llibre, molt més que receptes, trobareu una cuina que respon a la necessitat de subsistir, però també al goig de compartir, i que ens recorda que nosaltres som els últims responsables de la manera com vivim.

Maria Nicolau (La Garriga, 1982) CEDIDA

Maria Nicolau (la Garriga, 1982)
és cuinera d’ofici i per vocació. Durant més de 20 anys ha treballat en nombrosos restaurants a Catalunya, Espanya i França. Actualment viu a Vilanova de Sau, Osona, on condueix el restaurant de cuina catalana El Ferrer de Tall. La podeu sentir a El Matí de Catalunya Ràdio i la podeu trobar fent soroll a les xarxes i en diferents programes de televisió. Sobretot, la Maria és una entusiasta, perquè li apassiona el que fa i perquè no troba distinció entre allò que és i allò a què es dedica.

Font: Maria Nicolau, Ara Llibres, FNAC, La Central

Read Full Post »

El govern posa a licitació per 21,6 milions el maquinari per a la T-Mobilitat arreu del país. A finals de l’any vinent ja es pagarà el trajecte metropolità per nivell d’ús i quilòmetres.

L’actual títol de transport de cartró sense xip desapareixerà a la tardor, si es compleixen les previsions

La T-Mobilitat podria estar operativa a finals del 2024. És el nou termini que ha donat el govern aquest dilluns, després d’anunciar que ja ha tret a concurs públic les màquines que hauran de validar aquest nou títol de transport (tant els aparells com el programari necessari per llegir les targetes).

La maquinària s’haurà d’instal·lar en autobusos urbans i interurbans i a les estacions de Rodalies i de Ferrocarrils de la Generalitat d’arreu de Catalunya. El contracte, que és per un import total de 21,6 milions d’euros i es va licitar divendres, es tramitarà pel procediment d’urgència i podria estar adjudicat al juliol.

Si es compleixen els terminis, el sistema únic de validació podria activar-se a finals d’aquest any o principis del 2023 a les set corones de l’ATM de Barcelona, i a finals del 2024 a tot Catalunya.

Adeu als títols de cartró

La nova maquinària ha de permetre dir adeu als títols de cartró sense xip que tenim actualment i canviar el sistema de pagament actual, amb una tarifa plana per corones, per un de basat en la distància recorreguda per cada usuari i pel fet de si agafa el transport públic de forma habitual o no.

Com es farà aquest càlcul de tarifes per quilòmetre encara no se sap, tal com ha reconegut el secretari general de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font:

“Hi haurà una zona zero del teu entorn amb tarifa plana, que calculem que serà uns 10 quilòmetres a la rodona, i el preu anirà pujant progressivament a mesura que facis quilòmetres amb transport públic.”

“Partirem de la base que ningú pagui més del que paga en aquest moment”, ha explicat Font, que ha assenyalat que encara hi ha punts importants en discussió amb el conjunt de les ATM, per exemple, “com es farà el càlcul del sistema quilomètric (que serà en línia recta); l’extensió de la zona zero, antiga corona 1; quins seran els quilòmetres que significaran un canvi de sistema de pagament; com es premiaran els usuaris habituals, i com s’evitarà penalitzar la gent que fa grans recorreguts”.

Un projecte molt complex, ple d’entrebancs i sobrecostos

El sistema tarifari integrat de la T-Mobilitat aspira a abastar un total de 296 municipis catalans repartits en les sis zones tarifàries (per a qualsevol mitjà de transport públic). Viatjar a qualsevol d’aquestes zones es pagarà amb una sola targeta de plàstic, semblant a una targeta de crèdit, amb tecnologia sense contacte, que només caldrà acostar al lector per validar el viatge, o per una aplicació descarregada al mòbil.

Actualment, la T-Mobilitat ja funciona, però només a la primera corona de Barcelona. Integra 36 municipis i té 90.000 usuaris donats d’alta, que fan 180.000 validacions al dia, però només poden utilitzar la T-Usual i la T-Jove, és a dir, només dos de la vintena llarga dels títols diferenciats que actualment TMB té a la venda en format cartró (tampoc la T-Casual) i, tot i que ja no està en període de proves, sovint dona problemes als usuaris, tant a l’hora de recarregar-la com quan l’han de llegir els sensors.


La integració de zones, en paral·lel

En paral·lel a la instal·lació de les noves màquines per llegir la T-Mobilitat a busos, tramvies i estacions d’arreu de Catalunya, el govern anirà integrant les comarques que actualment no estan a les ATM de Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona o Terres de l’Ebre.

D’aquesta manera, al llarg d’aquest any s’integrarà l’Alt Pirineu amb Lleida, el Solsonès amb Barcelona i la Garrotxa amb Girona. De cara al 2023, serà el torn d’ntegrar amb l’ATM Girona l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva.

El govern calcula que els usuaris d’aquestes comarques “veuran reduït un 40% el preu del transport públic amb la integració”.

Read Full Post »

L’Associacio Bellaterra BV-1414 segueix la permanent campanya reclamant el límit de 30 km però l’EMD i Diputació segueixen sense escoltar el veïnat i estitats cíviques.

S’ha pensat de protegir als vianants amb tanques o barrots la perillosa corba amb estreta vorera de l’avinguda Bertomeu amb Ramon Llull?

Read Full Post »

Read Full Post »

Bellaterra (Vallès Occidental), té alt risc d’incendi forestal com a conseqüència de l’augment de les temperatures.

Els Agents Rurals alerten que en 9 de cada 10 focs hi intervé el factor humà

Ja són dinou les comarques que tenen un alt risc d’incendi forestal com a conseqüència de l’augment de les temperatures. Aquest divendres n’eren 7, però la calor i la sequera estan fent que la situació s’agreugi per moments, sobretot a la Catalunya Central i a Ponent, que és on s’ha activat el nivell 2 d’alerta del pla Alfa.

Les 19 comarques on cal extremar més les precaucions són: Alt Urgell, Pallars Jussà, Solsonès, Berguedà, Noguera, Segarra, Bages, Moianès, Segrià, Urgell, Anoia, Garrigues, Priorat, Conca de Barberà, Alt Camp, Alt Penedès, Vallès Occidental, Baix Llobregat i Barcelonès.

S’han denegat més de 7.400 cremes de rostolls i tant Bombers com Agents Rurals estan incrementant la seva presència sobre el terreny, sobretot a les zones forestals d’especial risc.

Tot i que encara no es restringeix l’accés als parcs i massissos forestals (una mesura que correspondria al nivell 3 d’alerta), els Agents Rurals demanen prudència i responsabilitat als espais naturals i recorden que en 9 de cada 10 focs hi intervé el factor humà.

Temperatures rècord

Aquest és el primer cap de setmana amb temperatures rècord per l’època de l’any. Els termòmetres poden arribar a xifres mai vistes en un mes de maig durant els últims 80 anys.

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, també ha fet una crida a la prudència aquest divendres davant les previsions de calor per a aquest cap de setmana: “En algunes zones vorejarem els 40 graus”.

“El canvi climàtic i altres factors fan que el risc el tinguem tot l’any, amb moments especialment delicats, i aquest n’és un.”

El conseller ha recordat l’incendi de Roses del mes de febrer passat en què van cremar més de 400 hectàrees i que hauria començat amb una crema de restes vegetals. Aquest 2022, ha dit, s’han fet a Catalunya un 30% més d’intervencions de crema de vegetació per prevenir el risc d’incendis.

També els bombers han alertat que “cada cop la campanya d’estiu s’avança amb uns incendis ràpid, és un canvi gradual que està arribant i és palpable.”

Com a exemple, l’escenari que s’ha viscut aquest divendres al municipi del Cervelló, al Baix Llobregat, on vuit dotacions dels Bombers, dos hidroavions i un helicòpter han treballat per controlar un incendi que ha cremat 1,6 hectàrees. Encara hi ha dos camions vigilant la zona aquest dissabte. Cinc dotacions més en van extingir un altre, aquest divendres, a Rubí.

Font: CCMA

Read Full Post »

El 25 de gener del 2019 el municipi de Bagergue va rebre a la Fira Internacional de Turisme (FITUR) el certificat com un dels Pobles més Bonics d’Espanya

A 1.419 m d’altitud a la Val d’Aran es troba un dels pobles més bonics de Catalunya, i a partir d’aquest any, també d’Espanya. Bagergue és el primer de la comunitat catalana a formar part de l’associació ‘Els Pueblos Más Bellos d’Espanya’.

Un petit poble rural de només 107 habitants que ha sabut conservar els seus carrers, places i cases, a més d’adaptar-se al meravellós entorn d’alta muntanya que l’envolta. Té una arquitectura típica aranesa de cases de pedra amb teulades de pissarra negra i portes i finestres de fusta, i també és el poble més alt de la vall. Està envoltat de parets verticals i excel·lents prats de pastura que ofereixen unes vistes impressionants que ofereixen diferents vistes segons l’època de l’any, totes elles excepcionals.

Vista aèrea de Bagergue|Turisme Vall d’Aran

Aquest petit poble té un preciós centre històric amb carrers empedrats que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Aquí hi podem trobar un edifici històric que acull el Museu Eth Corrau, està format per més de 2.500 peces que mostren les tradicions, la cultura i la vida rural araneses.

També cal destacar l’església parroquial de Sant Fèlix, inicialment romànica, del segle XIII, tot i que modificada al XVI. A l’interior hi trobem un Crist molt primitiu del gòtic de transició, i una estela funerària preromànica força important.


A poc més d’un quilòmetre, seguint la vora del riu Unhòla (en alguns llocs és apte per al bany) cap al nord, hi ha una petita ermita, la de Santa Margalida, on cada 20 de juliol se celebra una romeria, coincidint amb les festes majors de la ciutat.


A més, es pot visitar la formatgeria més alta dels Pirineus, amb tast inclòs: Hormatges Tarrau.

I si algú vol passar la nit, ho pot fer en diferents apartaments que es lloguen o a l’hotel Seixes, i per descomptat es pot degustar la gastronomia tradicional als restaurants de la població: Casa Perú, Casa Rosa, El Jardí dels Pomers, Borda de Lanam i restaurant Unhòla.

El conjunt el converteix en un poble encantador i tranquil on passar uns dies en qualsevol època de l’any.

Naut Aran (en aranès i oficialment; en català: Alt Aran) és un municipi de la comarca de la Vall d’Aran. Constituït el 1967 amb la fusió dels termes d’Arties, Salardú, Gessa, Tredòs, Montgarri i Bagergue, és el municipi més extens de la comarca, amb 248,9 km² (aproximadament el 40% de la Vall). Comprèn cinc entitats municipals descentralitzades: Arties e Garòs (en el terçó del mateix nom), Bagergue, Gessa, Tredòs i Unha (aquestes, en el terçó de Pujòlo); el cap del municipi és Salardú.

Totes les èpoques de l’any tenen el seu encant al poble; els hiverns hi ha neu abundant, a la primavera les flors cobreixen tots els prats, l’estiu omple de vida totes les muntanyes i la tardor és un festival de colors.

El visitant que pren Bagergue com a punt de sortida de les moltes possibles activitats, de ben segur que perdrà una estona, sense voler, admirant i descobrint els racons del poble: Casa Menginat, Casa es de Pensart, era Eglésia de Sant Fèlix. Disfrutarà d’un moment de tranquil·litat.

Les transformacions que ha patit el poble en els últims anys no li han tret l’encant de poble de muntanya, de cases de pedra amb les teulades de pissarra i amb balconades de fusta.

Bagergue té la virtud de tenir el mateix nombre d’hores de sol a l’estiu que a l’hivern.

Bagergue és esmentat als documents al principi del segle xiv, quan els seus homes juren fidelitat al rei d’Aragó. Fou un dels municipis de la fusió dels quals es va crear Naut Aran.

El nucli, que el 2019 tenia 105 h, és el més enlairat de la Vall. Un braçal l’uneix amb la carretera C-142 i Salardú.

EMB DE BAGERGUE ☎️ 973 64 40 30
https://maps.app.goo.gl/n5jbkh9UYE9kqdrv6

Font: Visit Bagergue

Read Full Post »

Als compostadors de jardí són freqüents uns animals que tothom coneix d’haver jugat quan eren nens: són els porquets de Sant Antoni o paneroles.

Els noms comuns varien en cada zona geogràfica, i per tant és difícil arribar a un consens en com anomenar-los. En castellà es diuen cochinillas o bichos bola. De tota manera, amb la descripció i les imatges tothom sabrà de quins organismes parlem. Es tracta d’uns animalons de color gris pissarra, que poden arribar a fer al voltant d’un centímetre i mig de longitud, i mig centímetre d’amplada. Algunes espècies poden enrotllar-se en forma de bola tancada on amaguen fins i tot potes i cap. Així protegeixen les parts més toves del seu cos.

Es caracteritzen perquè tenen set parells de potes, i dos parells d’antenes, tot i que un parell d’aquestes antenes són molt poc visibles. En realitat són crustacis, és a dir, parents dels crancs i les gambes. Com ells, respiren per brànquies, la qual cosa fa que només puguin viure en llocs molt humits.

Un aspecte curiós de la seva biologia és la seva manera de reproduir-se. L’acoblament té lloc de nit, cosa que fa que sigui difícil de veure. El mascle puja sobre la femella i l’acaricia amb les seves potes davanteres. Després es fa a un costat, es doblega per sota la femella i introdueix l’esperma a una de les dues obertures genitals que aquesta té (una a cada costat del cos). A continuació repeteix l’operació a l’altra costat. A l’abdomen, part final del cos, ventralment les femelles presenten uns apèndixs amb unes expansions membranoses que formen una mena de sac. És en aquest òrgan on guarden els ous fecundats. Dels ous surten les cries, que romanen allí fins que fan unes quantes mudes. Una mica com el sac on els cangurs crien els seus petits. Però a diferència dels cangurs, no tenen uns sol descendent, sinó de 5 a 80.

Poden criar d’una a tres vegades per any.

Les mudes són canvis de pell, o exúvia tècnicament. La seva pell és rígida i actua com a esquelet. Aquest esquelet és extern, a diferència del nostre, que és intern. Però com és rígid, i no es pot estirar, no permetria que l’animal creixés. La solució és trencar aquesta pell vella, que s’ha quedat petita, i fabricar-ne una altra de nova, més d’acord amb les noves mides de l’individu. Aquesta muda, o ècdisi, s’ha de produir en diverses ocasions al llarg de la vida de l’animal, mentre estigui en creixement.

Un altre aspecte remarcable dels porquets de Sant Antoni és que no muden tota la pell de cop, sinó que ho fan en dues tongades separades uns quants dies, primer l’abdomen, i desprès cap i tòrax. Per això, no és estrany veure alguns individus amb coloracions diferents entres aquestes parts del cos. Després de mudar, es mengen la pell vella per reaprofitar els seus components. Poden viure fins a dos anys.

Des del punt de vista pràctic, els porquets de Sant Antoni són peces importantíssimes en el procés de transformació de la matèria orgànica a la natura.

A l’igual que els cucs de terra, com el cuc vermell que es fa servir en els vermicompostadors, a més de matèria orgànica en descomposició, poden empassar-se els seus propis excrements, i els d’altres organismes. D’aquesta manera aprofiten força les restes i acceleren la seva transformació, i això ajuda a aconseguir compost en poc temps, i de molt bona qualitat. Són molt poc exigents en les condicions que els calen per viure, només els hi calen humitat i foscor, i tant mengen restes fresques com les que porten més temps en el compostador, i això fa que es reparteixen per tot el contingut del mateix. Prefereixen les restes vegetals, però també consumeixen les animals.

Són, per tant, uns grans aliats dels compostaires!

Són totalment inofensius davant els altres organismes del compostador, però tenen enemics dins i fora del mateix. Al compostador se’ls mengen els centpeus, i algunes aranyes. Fora del compostador els eriçons, les merles, els gripaus, i fins i tot les guineus poden alimentar-se d’ells.

Font: Wikipèdia

Read Full Post »

Older Posts »