Víctimes del franquisme davant el desafiament de les eleccions andaluses: de l’ascens de la ultradreta com a “surpa” al galimaties de les esquerres com a “esperança”.
JUAN MIGUEL BAQUERO|La Memòria Històrica davant una “aturada total” a Andalusia. És l’escenari que enfronten les víctimes del franquisme a les eleccions regionals del 19J, segons col·lectius memorialistes. El primer Govern regional de dretes –PP i Ciutadans amb suport extern de Vox– ja ha frenat les polítiques públiques. I el marc, si estrenyen les femelles, porta a la seva “desaparició”. Ni fosses, ni divulgació. Zero. Un desafiament amb l’ascens de la ultradreta i el galimaties de les esquerres com a teló de fons.
“Han estat a l’aguait però no s’han atrevit a donar-nos la urpada”, resumeix la presidenta de la Nostra Memòria, Paqui Maqueda, sobre la legislatura que expira. “Faran desaparèixer la Memòria, ho tenim clar”, subratlla Silvia González, de la Associació Granadina per a la Recuperació de la Memòria Històrica (AGRMH).
El Govern presidit per Juan Manuel Moreno (PP) va treure les tisores contra la Memòria des del primer minut. Va anunciar la desaparició de la Llei de Memòria per bescanviar el text per una normativa de Concordia. Tot i que el propòsit va quedar al calaix, amb intents discontinus, l’Executiu sí que va paralitzar el I Pla Andalús de Memòria Democràtica 2018-2022 que dissenyava una actuació integral en la matèria.
A partir d’aquí, l’administració regional retalla els recursos destinats a la recerca de fosses comunes, subvencions a projectes de recerca i divulgació, homenatge a les víctimes i reconeixement de Llocs de Memòria, inclusió de la matèria a les aules… i una tisorada, al al desenvolupament de la vigent legislació memorialista.
Líder en repressió franquista
Per actualitzar el marc, la Junta d’Andalusia va fer desaparèixer la direcció general de Memòria Democràtica i va crear un comissionat per a la Concòrdia que dirigeix Francisco Javier Arroyo —un antic alt càrrec dels mandats de Mariano Rajoy— i depèn de la conselleria de Cultura i Patrimoni Històric que encapçala la popular Patricia del Pou. Una degradació institucional des de la qual l’Executiu andalús ha bregat amb la causa memorialista.
“L’entrada de les dretes s’ha notat en primer lloc amb l’eliminació de la direcció general, que és un retrocés immens, i hi ha una mena de negociat de la Concòrdia que és com res”, entén l’exdirector de Memòria de la Junta i portaveu de l’Assemblea Andalusa Memorialista, Lluis Naranjo. D’aquí al “zero euros” i la “gairebé desaparició de les polítiques memorialistes”, diu.
“Les intencions ja han quedat clares en aquesta legislatura a Andalusia, on Vox ha estat fora del Govern però amb PP i Ciutadans han creat una parada i abandonament definitiu” a les víctimes del franquisme, opina el portaveu de la Coordinadora Andalusa per la Memòria Històrica i Democràtica, Antonio Manuel Mateos.
I no és una qüestió fútil a la regió líder en repressió franquista. Andalusia és la zona més castigada per la violència colpista. Les xifres oficials certifiquen que un terç de les desaparicions forçades de tot el país estan en sòl andalús amb almenys 708 tombes il·legals i 45.566 persones assassinades, segons el Mapa de Foses
Uns números que superen el terrorisme d’Estat de les dictadures de l’Argentina i Xile juntes. I que sumen el treball esclau, la violència contra les dones, els nadons robats o l’espoliació als derrotats, entre altres aspectes de la repressió polièdrica.
El “repte” de l’aturada total
“La Memòria es juga una parada total, com ja ha passat. Aquesta gent vol fer desaparèixer la Memòria i convertir-la en una cosa que no té res a veure”, assegura la vocal de Famílies i Investigació de l’Associació Granadina. “És un canvi ideològic brutal i un canvi en l’impuls que ha donat el Govern d’Espanya i el que va donar anys enrere la Junta amb governs de PSOE i IU”, precisa Silvia González.
La consolidació del Partit Popular a les enquestes electorals i el descens en intenció de vot de Ciutadans suma l’ascens de Vox per dibuixar una escena poc favorable per a les víctimes del feixisme espanyol. Almenys a priori. Un guió que intenten torçar les esquerres sumides en un galimaties que oscil·la des d’un PSOE ranquejant en els sondejos al registre accidentat de la coalició Per Andalusia i el concurs d’opcions com Adelante Andalucía o Andaluces Levantaos.
El 19J “suposa tot un repte”, en paraules de Paqui Maqueda. El possible “desembarcament de la ultradreta” al proper Executiu andalús significarà, a nivell institucional, “derogar la mateixa Llei de Memòria Democràtica”. I “als carrers”, l'”auge dels discursos d’odi” suposarà “un perill, també físic, perquè aquesta gent no raona, només envesteix, i ens temem un perfil de violència i enfrontament”, auguren des de Nuestra Memòria.
Si el que diuen les enquestes és un Govern majoritàriament de dretes, no auguro un bon futur a la Memòria Històrica a Andalusia. Dependrà de la configuració del Parlament i del Govern. De si hi ha la dreta i, sobretot, amb quina presència hi ha la ultradreta”, sostenen des de la Coordinadora Andalusa per la Memòria. L’actual mandat ja ha deixat “preavisos” de Vox i “l’única diferència és que ho faran amb menys complex , perquè també amb el Govern del PP i Ciutadans hi ha un abandó evident a les víctimes del franquisme”, segons Antonio Manuel Mateos.
“La Memòria es juga a les eleccions seguir la tendència dels últims anys, menysprear el moviment memorialista, treure subvencions i impedir que s’investigui, paralització dels Llocs de Memòria, exposicions, participació a les aules… zero euros, res per explicar la veritat del que va passar, que és un dret de la ciutadania, no només de les víctimes”, esgota l’Assemblea Andalusa Memorialista. “Si torneu a governar la dreta, i més amb Vox, arrasaran amb tot, sobretot amb les fosses comunes”, explica Luis Naranjo.
Sacrificar la Memòria
Sabem que si Vox entra en un Govern del PP, una de les primeres sacrificades serà la Memòria. Hi haurà una desaparició, no de les famílies i associacions, que continuarem lluitant”, reflexiona Silvia González. “S’ha notat una ombra amenaçadora. Ha estat un guait, han estat aguaitant-nos, però no s’han atrevit a donar-nos la urpada. L?exemple més gran és que la llei no l?han derogat», manifesta Paqui Maqueda.
Els darrers anys “s’han alentit moltíssim els treballs i s’ha canviat el llenguatge, intentant que aquest tema transcendeixi el mínim possible i que fos com una qüestió humanitària quan és un problema polític i social enorme en aquest país”, continuen des de l’AGRMH. “Fins i tot aquesta visió paternalista cap a les víctimes”, coincideix La nostra Memòria. “Quan hem anat a parlar amb representants del PP ho veuen des de la compassió, no des del discurs enclavat als Drets Humans, a les greus violacions, la impunitat i la responsabilitat de l’Estat”, apunten.
“Han tancat la porta d’accés a l’administració pública a famílies que tenen víctimes a les fosses comunes”, incideix la Coordinadora Andalusa per la Memòria Històrica i Democràtica. PP i Ciutadans “han anat minvant les assignacions pressupostàries i l’execució que aquestes han tingut, deixant unes xifres irrisòries, i han tallat el pressupost previst al pla quadriennal que havia d’acabar aquest any”, segons Mateos. Una “volta d’esquena a les víctimes” que serà “més clara si la ultradreta accedeix al Govern andalús”.
“I les exhumacions ‘humanitàries’, sense jutges i una política adequada, trencant tots els paràmetres internacionals… el tema de les fosses és sagnant perquè està en un marc tècnic arqueològic i nega la veritat a les víctimes”, critica Naranjo. Tot pot anar a pitjor, adverteix. “Fonamentalment al relat, hi ha una volta a un discurs clarament franquista, ni tan sols equidistant, amb una línia en ascens que és el negacionisme del genocidi franquista i el revisionisme que la República va ser tan culpable o més” que els colpistes.
“El que volen és fer una relectura de la guerra civil i de les seves conseqüències, i no volen que hi hagi proves i surti a la llum tot el que es va fer”, afirma González. L'”única esperança són les activitats que potencia el Govern central des de la secretaria d’Estat de Memòria, que serà l’únic suport”, suggereix. I el “temor”, que el “discurs d’odi” contra la Memòria arribi a l'”enfrontament” als carrers, diu Maqueda, “per la manera que la ultradreta té d’assenyalar, ja ho van fer amb els nostres familiars i sabem on són” .
Font: Pueblo
BELLATERRA.CAT 